Arxiu de la categoria ‘Activitats’

De castells i d’olles mediàtiques

dimecres, 19/01/2011

En plena societat informacional, la comunicació i la imatge exterior cobren un valor molt important. La publicitat, en un món cada cop més globalitzat, sovint n’és la punta de llança i el món casteller no n’està exclòs.

El “simple” reconeixement del fet casteller com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat va ser un bon carburant per elevar la flama mediàtica. Altres fets puntuals són molt rellevants però cap genera una combustió tant intensa just a les portes de tancar una temporada.

Amb la flama ben alta, però, cal que s’activin els mecanismes perquè l’olla faci xup xup. Sense que algú hi posi una bona cassola i els ingredients ideals, el foc sols ens servirà per a escalfar-nos (que tampoc va malament en èpoques hivernals).

Per a les colles però, la d’atiar el foc ja és, per si sola, una tasca complicada. Perquè ens fem una idea, el món casteller compta amb prop de 60 colles castelleres. D’aquestes, el focus general d’atenció se centra habitualment en el 10% de les formacions. Així doncs, ja tenim un diferencial important que equivaldria a la tria dels millors arbres per encendre el foc, però no oblidem que la resta d’arbres segueixen creixent, buscant un raig de sol i un pel d’oxigen.

Amb un calendari que compta amb prop de 8 mesos d’activitat -6 dels quals de màxima intensitat- la colla que vol sobresortir ha de fer bé els deures per no quedar tapada en el sotabosc. Només que cada colla actuï 20 cops al llarg de la temporada, l’activitat castellera generaria prou informació com per explicar més de 3 exhibicions diàries. A banda d’això, hem pogut comprovar la quantitat de moviments paral·lels d’un món altament actiu com ho és aquest.

D’entre aquests milers de branques nascudes de 60 arbres, la premsa n’hem de triar les que facin més bona flama i, a vegades, caiem en el parany de buscar l’arbre més gran encara que aquest estigui un pel verd i calgui deixar-lo assecar.

Els que ho heu provat sabreu doncs que és molt complicat fer foc amb dues pedres. La cassola i els ingredients ja els poso jo tot i que segur que si el foc fa la flama vermellosa o treu massa fum ho podrem arreglar gràcies al frondós bosc que segur que ens depara la nova temporada que apunt està de començar.

Els reis de tota colla, la canalla!

dijous, 6/01/2011
reis_2010.jpg

Els Reis al local de la Colla Jove Xiquets de Tarragona

Aquesta nit els reis mags d’orient han tingut una feinada per arribar a totes les llars catalanes. Alguns nens, però, han viscut doble sorpresa al veure com reis i patges passaven també pels locals d’algunes colles castelleres. Si fer castells és complicat, tenir la responsabilitat de tancar-los i coronar-los al capdamunt d’una inestable escala de cosos humans, tremolosos i en constant, moviment encara és més lloable. Els responsables de tal proesa, a més, son els més menuts de la colla, la canalla, i sovint aquesta tasca és recompensada amb els premis dels reis mags o amb els de les mateixes formacions.

Una de les màximes castelleres diu que “la canalla mana”. El castell més complicat pot estar ben treballat i alçar-se apamat a plaça però si els més menuts no ho veuen clar, la feina de mesos pot quedar en no res en qüestió de segons. En última instància, son ells els que decideixen si tiren amunt o tornen enrere i això els fa esdevenir peces claus en qualsevol formació.

Cal que els nens siguin menuts i àgils per poder fer créixer les construccions en alçada però sobretot cal que siguin forts i valents. La pèrdua de canalla experimentada a mitja temporada pot acabar amb tot un any de feina i amb la progressió de diverses temporades, és per això que cal mimar al màxim aquest grup de petits castellers.

A totes les colles hi ha un conjunt de gent encarregat exclusivament del funcionament dels castells -la tècnica- i, dins d’aquest, una sèrie de membres s’encarrega de la formació i seguiment de la canalla. La bona relació d’aquests formadors amb els xiquets és essencial però també les activitats paral·leles i els premis s’empren per a millorar la cohesió del grup. Sortides al cinema, a parcs d’atraccions, colònies o la gestió dels tiós i cartes als reis mags són alguns dels recursos que fan servir les colles però són correctes aquestes pràctiques?

La instrucció de la canalla sovint és focus d’atenció en simposis i trobades al llarg de l’any però en més de quinze anys d’experiència encara no he viscut cap unanimitat d’opinions respecte als aspectes més complicats en aquest camp. Així doncs, no seré jo qui jutgi què és el més convenient, us cedeixo la paraula a l’espai de comentaris.

Recordeu signar les vostres intervencions i adjuntar-hi un correu electrònic vàlid.

2010 casteller vist des del desert

divendres, 31/12/2010

Se’m faria estrany no acabar l’any com la resta de blogs, webs i mitjans de comunicació, fent un repàs de la temporada 2010 però la veritat és que se’m fa igual d’estrany fer aquest resum el dia de cap d’any. Quan em van donar l’oportunitat de fer realitat aquest espai, dues idees van assaltar la meva ment. La primera em va arribar en forma de sentiment de responsabilitat, doncs per a mi aquest diari esdevenia un projecte molt interessant, jove però molt ambiciós. La segona va trepitjar la primera, em va mirar a la cara i em va cridar que estava boig, “com se t’ocorre començar un blog casteller just quan la temporada acaba de finalitzar i tothom publica ja les valoracions de l’any?!!”.
 
Diuen els canons més tradicionalistes que la temporada castellera comença per Sant Joan (juny) i acaba per Santa Úrsula (octubre). Les colles nascudes en l’expansió van trobar en la diada de Sant Jordi (abril) un bon punt d’inici i actualment la realitat de cada formació ha estirat el calendari tot el que ha volgut. Generalment les colles barcelonines, i l’esparreguerina, fan els primers castells ja per Santa Eulàlia (febrer) i algunes no tanquen la temporada gairebé fins al mes de desembre. Al període comprés entre desembre i febrer, els companys del programa radiofònic “Plaça de 9”, de ràdio Mollet, li diuen “la travessa del desert”.
 
Tot i així, resumiré l’any amb una notícia, dues diades i un bon grapat d’accèssits.
 
Els Castells, Patrimoni de la Humanitat
 
Evidentment, aquest any ha estat protagonitzat per una gran notícia, el 16 de novembre els castells eren proclamats Patrimoni Immaterial de la Humanitat, però si ho tenim tant present és precisament per la seva proximitat. Si repasseu el resum del calendari, veureu aquest èxit ens va sorprendre a la “photofinish” 2010.
 
Històric Tots Sants
 
És de justícia destacar la diada de Tots Sants, a Vilafranca, com la jornada més prolífica de l’any. El dia 1 de novembre, els Castellers de Lleida van intentar per primer cop una construcció de nou pisos (tot i que no va reeixir), els Castellers de Sants van descarregar el primer quatre de nou amb folre que duien a plaça i els Capgrossos de Mataró feien el salt als castells de gamma extra descarregant el primer dos de nou amb folre i manilles de la seva història; però qui realment va brillar aquell dia van ser els Castellers de Vilafranca. Els verds van signar la segona millor actuació de la història, la millor que s’ha fet mai amb tots els castells descarregats. Van assolir un castell del qual no es tenia constància que s’hagués descarregat mai, el dos de vuit sense folre, i van mostrar un gran ventall atacant el mateix dia quatre castells de gamma extra: un d’ells net, dos amb folre i un d’emmanillat.
 
El concurs, en 3D i en HD
 
Un altre dels grans esdeveniments del món casteller és el biennal Concurs de Castells de Tarragona. Els periodistes sempre comencem els anys parells pronosticant una gran temporada ja que algunes colles tenen molt present aquesta data al organitzar la seva planificació. El 2010 ha estat un any de crisi i de retallades i, per una raó o per una altra, el concurs també ha patit la tisorada. Enguany han estat només catorze colles, de les prop de seixanta existents, les participants al certamen sent aquesta una raó més que ha afavorit la competitivitat entre la vintena de formacions amb opció a prendre-hi part. Cal recordar aquest concurs perquè els Castellers de Vilafranca l’han dominat per cinquè cop consecutiu però tant o més important és el fet que aquest esdeveniment ha significar el salt dels castells a la TV3 (i a la TV3 HD) i futurament a la gran pantalla en format 3D.
 
Mencions d’honor
 
No voldria pas tancar aquest resum sense destacar algunes colles més de les que, a vegades, no se’n parla gaire; tot plegat, evidentment, amb permís de les moltes formacions que segur que em deixaré. El 2010 ha estat l’any de la revàlida de l’evolució de la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona. Han superat l’examen amb excel·lència i s’han atrevit fins i tot a temptejar el següent esglaó portant el cinc de nou amb folre al concurs. Els Nens del Vendrell han donat la campanada aconseguint el dos folrat després d’alguns intents infructuosos. Cal fer una especial menció als Castellers de la Vila de Gràcia que van començar l’any accelerant, es van plantar a la meitat de la temporada amb els millors resultats de la seva història i la van acabar muntant folres al local per marcar un nou horitzó. Però també les colles més petites han fet la seva feina; és el cas dels Castellers de Sabadell que han aconseguit els seus primers castells de vuit pisos o dels Moixiganguers d’Igualada que han descarregat el carro gros al primer intent. També celebren un gran any colles com els Castellers d’Esplugues i els del Poble Sec però el que més sorprèn es tornar a veure néixer noves formacions com la Colla Castellera Jove de Barcelona, la Colla Jove Xiquets de Vilafranca, Ses Talaies de Formentera o els futurs Castellers de Solsona. Per no allargar-me més, em deixo, conscientment, un bon reguitzell de colles que han millorat registres i a les que he anat felicitant al llarg de l’any, doncs enguany han estat poques les formacions que han acabat el 2010 igual o pitjor que com ho van fer al 2009.
 

El torneig casteller… i ja en van deu!

dijous, 23/12/2010

XXTORNEIG3.jpgEls castells no s’acaben quan sona el ‘Toc de Vermut’ i les colles marxen a dinar, hi ha tot un món abans i després de l’activitat a plaça però, sobretot, hi ha un gran món paral·lel que ferma els llaços entre membres d’una mateixa colla i entre membres de formacions diferents.

Seguint el fil del futbol i els castells que vàrem obrir fa uns dies, us proposarem una de les activitats que reuneix la major part del món casteller i que té lloc al començament de la temporada. Mentre moltes colles encara romanen hivernant després d’un intens any de diades castelleres, el nucli esportista de trenta-dues formacions deixen a una banda la camisa i la faixa per enfundar-se la samarreta i les sabatilles esportives, és l’hora del torneig casteller!

”Això del torneig és allò que es fa a Tarragona i que surt sempre a la tele, no?”

El concurs casteller té lloc cada dos anys a la plaça de braus de Tarragona, l’ara anomenada Tàrraco Arena. Allà s’hi concentren les (14 aquest any) millors colles castelleres del moment per alçar-hi les seves construccions amb l’objectiu de reunir el major nombre de punts, finalitzant el més amunt possible en una classificació final. Es tracta de la única actuació (a banda del concurSET de Torredembarra) amb unes normes establertes en un reglament i amb una puntuació concreta, però si heu llegit els primers paràgrafs d’aquest text, estareu notant que no parlem del mateix.

A diferència del “concurs” casteller, el “torneig” reuneix les primeres ​​​​​​​​​32 colles ​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​a formalitzar la seva inscripció. També es tracta d’una activitat regulada pels punts i per un reglament però en aquesta ocasió l’objectiu és ben diferent, es tracta de jugar a futbol sala i de passar-s’ho bé. Prop d’un miler de participants de tots els racons de Catalunya es reuneixen durant un cap de setmana per practicar esport i estrènyer relacions entre membres de la comunitat castellera.

Al torneig, com arreu, hi ha colles que s’hi deixen la pell per endur-se el primer premi, però l’esperit que prima durant les 48 hores de convivència és molt més relaxat i lúdic del que en una competició esportiva caldria esperar. Els més de cent partits, repartits en vuit pistes, s’emmarquen gràcies als àpats conjunts o el concert de la nit de dissabte. De fet, diuen les males llengües que per valorar l’èxit d’un torneig casteller cal valorar-ne el concert de dissabte i el dinar de diumenge, si això funciona el torneig serà tot un èxit.

La desena edició ja està en marxa. Les dates estan fixades i els amfitrions, els Xics de Granollers, ja fa mesos que treballen en que tot funcioni d’allò més bé. Des d’aquí els desitgem la millor de les sorts per tancar la primera dècada de futbol casteller.

Penyes castelleres

divendres, 17/12/2010

PenyaAl plantar la primera pedra d’aquest blog, ja us vaig dir que una de les essències del món dels castells era tot allò que l’envolta i que l’aficionat habitual no acostuma a veure. Avui començarem a desplomar la margarida amb una d’aquelles coses que, a vegades, ens sorprenen fins i tot als més avesats a aquest col·lectiu: “Els Castells i el futbol”.

La part més visible d’aquesta relació és la de les colles que aixequen castells en esdeveniments d’importància. Hem vist pilars a la mitja part de diferents partits, n’hem vist a la presentació de la nova samarreta de la selecció catalana i fins i tot a la inauguració del nou estadi de l’Espanyol vàrem veure un castell blanc-i-blau (format per simpatitzants espanyolistes de diferents colles castelleres).

Evidentment, totes les colles estan formades per un gruix heterogeni important de persones. La riquesa de pensaments, opcions polítiques, sectors laborals, edats o religions també es reprodueix en l’àmbit esportiu però diumenge es va donar el primer cas de colla castellera que forma una penya, en aquest cas barcelonista, en el seu sí.

Penya

Signatura del pacte entre el president dels Castellers de Vilafranca i el de la penya blaugrana

Els Castellers de Barcelona van presentar el projecte en societat el passat dissabte 12 de desembre, amb la presència de personalitats del club blaugrana, tot i que la fundació de la mateixa va fer-se efectiva a finals de setembre i els primer membres ja havien realitzat diferents activitats com el desplaçament a Pamplona per seguir el partit Osasuna-F.C. Barcelona.

La decisió d’explicar-vos aquest fet no la vaig tenir fins al dimecres quan vaig notar que el fenomen es reproduïa llegint, via Twitter, la notícia que els Castellers de Vilafranca i la penya Barcelonista de la ciutat havien signat un acord per convertir Cal Figarot (el local social i d’assaig d’aquesta colla) en la nova seu compartida. L’acord serà vàlid pel 2011, any en que la penya complirà el seu 50è aniversari, i serà prorrogable d’any en any.

Així doncs, d’una tacada i per primer cop, dues colles entren al panorama futbolístic, uns amb penya pròpia i els altres amb adoptiva. De ben segur que el projecte aportarà personal a una i a altra entitat però no cal que perdem el nord perquè, de ben segur, les trobades als locals castellers per veure en família el típic “partit del segle” seguiran reproduint-se aquí i allà amb o sense ‘penyes castelleres’.