Arxiu de la categoria ‘Canalla’

Fitxatges de Canalla (el gran tabú)

dijous, 25/08/2011

regals.jpg Des de que vaig començar a tenir prou coneixement del món casteller, em va quedar força clar que hi havia una sèrie de temes que calia evitar si no es vol entrar en conflictes. Les colles castelleres s’esforcen de valent per donar una imatge d’entitats simpàtiques i obertes, per justificar la seguretat de la seva activitat i la vessant cultural de la mateixa però a vegades crec que perden massa temps en ocultar tot allò que crea divergències o que simplement no els agrada.

Alguns d’aquests tabús castellers podrien ser les lesions, les tensions internes dins les colles o a en el si de la junta de la Coordinadora, la rivalitat entre formacions o els fitxatges castellers. Qüestions que existeixen arreu, sí, i que no tenen per què ser dolentes. De fet, convertir-les en tabú les transforma directament en accions impròpies de cara a l’opinió pública molt abans de donar l’opció a que es generi una idea al respecte.

Personalment crec que són temes a tractar d’una manera oberta. El món casteller necessita que es normalitzin alguns d’aquests aspectes si vol apropar-se definitivament al seu públic. Si ens limitem a tancar segons quines preguntes amb aquell típic “es que el món casteller es molt més complicat del que et penses” mai arribarem a normalitzar una activitat que encara, a ulls de segons qui, sembla arcaica, folklòrica o sectària.

Ahir em vaig sorprendre molt quan vaig pujar al cotxe i a mitja entrevista radiofònica a Francesc Moreno “Melilla”, ex-cap de colla dels Castellers de Vilafranca, i a Llatzer Magrinyà, cap de canalla de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, l’imitador del programa els va preguntar sobre els premis a la canalla. Potser el periodista no sabia ben bé quin tema estava traient però  la conversa va generar una tensió immediata:

Alfonso: Y hay sobornos en el mundo de los nens?
Es decir -es que yo esto lo he oído- si subes a dalt te regalo una bicicleta!
Melilla: Puede ser
Alfonso: Si subes a dalt te regalo una play Station!
Melilla: Puede ser

Mentre Francesc Moreno intentava canviar el tema, Llatzer va acceptar parlar-ne destapant una de les grans fonts de conflictes del món casteller.

Llatzer: Jo no diria suborns però diria que seduccions sí que n’hi ha. I ja no dins de la pròpia colla, d’una colla a alguna altra també hi ha seduccions perquè la canalla canviï de colla.
Alfonso: Fichajes!
Llatzer: Sí, hi ha coses d’aquestes.
Melilla: Si, home.

Quan els components del programa van mostrar la seva sorpresa, els dos castellers van córrer a matisar els comentaris.

Llatzer: Jo t’explicat el que hi ha, no he dit que ho fem nosaltres.

Els reis de tota colla, la canalla!

dijous, 6/01/2011
reis_2010.jpg

Els Reis al local de la Colla Jove Xiquets de Tarragona

Aquesta nit els reis mags d’orient han tingut una feinada per arribar a totes les llars catalanes. Alguns nens, però, han viscut doble sorpresa al veure com reis i patges passaven també pels locals d’algunes colles castelleres. Si fer castells és complicat, tenir la responsabilitat de tancar-los i coronar-los al capdamunt d’una inestable escala de cosos humans, tremolosos i en constant, moviment encara és més lloable. Els responsables de tal proesa, a més, son els més menuts de la colla, la canalla, i sovint aquesta tasca és recompensada amb els premis dels reis mags o amb els de les mateixes formacions.

Una de les màximes castelleres diu que “la canalla mana”. El castell més complicat pot estar ben treballat i alçar-se apamat a plaça però si els més menuts no ho veuen clar, la feina de mesos pot quedar en no res en qüestió de segons. En última instància, son ells els que decideixen si tiren amunt o tornen enrere i això els fa esdevenir peces claus en qualsevol formació.

Cal que els nens siguin menuts i àgils per poder fer créixer les construccions en alçada però sobretot cal que siguin forts i valents. La pèrdua de canalla experimentada a mitja temporada pot acabar amb tot un any de feina i amb la progressió de diverses temporades, és per això que cal mimar al màxim aquest grup de petits castellers.

A totes les colles hi ha un conjunt de gent encarregat exclusivament del funcionament dels castells -la tècnica- i, dins d’aquest, una sèrie de membres s’encarrega de la formació i seguiment de la canalla. La bona relació d’aquests formadors amb els xiquets és essencial però també les activitats paral·leles i els premis s’empren per a millorar la cohesió del grup. Sortides al cinema, a parcs d’atraccions, colònies o la gestió dels tiós i cartes als reis mags són alguns dels recursos que fan servir les colles però són correctes aquestes pràctiques?

La instrucció de la canalla sovint és focus d’atenció en simposis i trobades al llarg de l’any però en més de quinze anys d’experiència encara no he viscut cap unanimitat d’opinions respecte als aspectes més complicats en aquest camp. Així doncs, no seré jo qui jutgi què és el més convenient, us cedeixo la paraula a l’espai de comentaris.

Recordeu signar les vostres intervencions i adjuntar-hi un correu electrònic vàlid.