Arxiu de la categoria ‘Colles de Barcelona’

Castells al Youtube

dimarts , 18/10/2011

Les noves tecnologies han deixat enrere les crides als assaigs castellers, els cartells que empaperen carrers, els correus electrònics o els més recents esdeveniments de Facebook. La relativa facilitat amb la que es pot produir una peça audiovisual ha fet que els creatius castellers omplin la xarxa amb vídeos motivacionals i altres “divertimentos”.

Destacant avui un vídeo no vull deixar ningú fora ni premiar més la feina d’uns o d’altres però tothom entendrà que quan parli d’aquest tema l’il·lustri amb imatges realitzades pels Castellers de la Vila de Gràcia.

El web dels graciencs compta amb una potent galeria multimèdia i, a banda d’actualitzar curosament tots els vídeos dels castells que porten a plaça setmana rere setmana, cada any produeixen un DVD a final de temporada en el que hi participen tots els estatuts de la colla.

El passat 24 de setembre, la diada de colles locals de la Mercè va haver de ser suspesa per la pluja. Aquell dia totes les colles plantejaven grans reptes que van quedar aigualits davant la impotència de castellers i aficionats que esperaven incrèduls a la plaça de Sant Jaume. Els Castellers de Barcelona plantejaven el dos de vuit, que van descarregar l’endemà a la diada de colles convidades. Els de la Sagrada família pretenien descarregar el primer cinc de set, castell que durien a plaça per primer cop una setmana després al Concurs de colles de set de Torredembarra. A la mateixa diada, els Castellers del Poble Sec van poder estrenar també el set de set que havien planificat per aquell plujós dissabte. Finalment, els Castellers de Sants van descarregar el primer dos de vuit de la temporada la setmana passada i aquest darrer diumenge van estrenar el primer cinc de vuit. Ara és l’hora dels Castellers de la Vila de Gràcia i com diuen ells: “La torre no ens l’aigualeix ningú”!

Canviem 10 anys de castell per un monument

dimecres, 22/06/2011
monument_castellers_01.jpg

Arxiu de l'Ajuntament de Barcelona

Avui correré un risc gairebé innecessari per donar-vos a conèixer la meva opinió sobre una de les notícies de la setmana en el fet casteller, doncs tinc la intenció de barrejar castells i política amb la situació econòmica del moment. Sí, sí, ara mateix em sento com un inconscient funàmbul a punt de fer un doble mortal amb tirabuixó al trapezi d’un circ d’aquells de carpa tradicional, sense xarxa i amb els lleons afamats veient-me volar per sobre dels seus caps. Si parlar de castells ja suposa un risc implícit, no em vull pas imaginar què en pot sortir de la barreja…

El fet és que aquesta setmana hem conegut la notícia que l’equip de Trias, futur alcalde de Barcelona, ha demanat que s’aturin les obres destinades al monument casteller que s’havia d’enlairar a la plaça de Sant Miquel, a tocar de l’edifici de l’ajuntament. Fins aquí, hom respira resignat però comprensiu si be al seguir llegint descobrim que l’ordre s’hauria donat simplement per proposar un canvi d’emplaçament i que els treballs es reprendran un cop es resolgui aquest punt.

Més enllà de les apreciacions estilístiques, que se’n podrien fer i moltes, l’escultura en qüestió farà 30 metres d’alçada -més fins i tot que l’antic edifici de l’ajuntament- i suposarà un cost de 600.000 euros. De seguida vaig veure en l’horitzó la gran tisora que resta impertorbable sobre els nostres caps en aquests temps de crisi, però no! Sembla que els futurs governants estan més preocupats de les vistes que trobaran cada dia quan mirin per la finestra dels sues despatxos que no pas de l’important despesa que suposa l’homenatge als castellers.

Tot i que és comprensible que el nou alcalde vulgui canviar quatre taules de lloc, em sorprèn cap a on s’està orientant aquest escriptori, serà prudència o només una estratègia per guanyar temps alhora que es tempteja el territori?

No fa gaire discutíem, abocats per la situació econòmica que ens envolta, sobre la inclusió o no de publicitat a les camises com a fons d’ingressos al món casteller. Només aturant la construcció d’aquest monument –acte abastable i lluny de qualsevol polèmica social- Barcelona podria sufragar el fet casteller durant gairebé 10 anys.

A vegades em fa l’efecte que els polítics es compliquen la vida amb decisions innecessàries i poc populars i quan tenen la possibilitat real de retallar despeses s’embarquen en discussions paisatgístiques no gaire profitoses. Personalment m’afecta que em toquin els impostos o que retallin el meu benestar social però abaixo el cap, indulgent, i em miro els peus. Ara, no entenc que es retalli el pressupost de segons quines competències per emmirallar-se en qüestions banals com l’emplaçament d’un monument amb el que es podria pagar el sou anual de 20 funcionaris.

 

Quan no sàpigues on vas, ves-hi amb temps!

diumenge, 22/05/2011

O… com arribar a una plaça que no apareix als plànols.

evarist.JPG
Tot i que, a vegades sóc una mica desastre amb els horaris, sempre que puc miro d’arribar als llocs amb temps sobrant encara que després hagi de matar l’estona mirant aparadors o fent dos cafès. Dissabte no en va ser l’excepció tot i el llarg trajecte que m’havia de dur a Reus, a la plaça Evarist Fàbregas per presenciar la Diada del Pallol.

Baixant per l’autopista, poc abans d’arribar a Reus, vaig passar dos autocars de la mateixa companyia que anaven sospitosament junts. Per costum sempre em tombo per veure si és la colla de torn i, en efecte, vaig poder ratificar que es tractava dels Castellers de la Vila de Gràcia. “Vas bé de temps!” vaig pensar. Així doncs, vaig seguir les instruccions del navegador i vaig aparcar molt a prop del lloc indicat.

Com que no havia de córrer, vaig endreçar una mica el cotxe, vaig preparar la càmera de fotos (algun dia us n’explicaré alguna de fotos també) i em vaig prendre un analgèsic pel refredat. Com que em conec de molt de temps, abans de baixar del cotxe fins i tot vaig confirmar que el lloc on em trobava coincidia amb l’indicat al web dels Xiquets de Reus, que a més tenien enllaçat el mapa de la zona. Vaig agafar els fòtils i vaig començar a caminar!

Al arribar a la cantonada, i mentre mirava cap a on havia de tirar, va passar-me pel costat un dels autocars dels graciencs. Vaig pensar en seguir-los perquè segurament ells sabrien millor on havíem d’anar però encara no havia girat el primer quan sento a un dels conductors cridant el meu nom. Al costat un casteller em preguntava si sabia on era la plaça i dos més ja baixaven de l’autocar a saludar.

reus.JPG Forçats per les circumstàncies del trànsit, els autocars van reprendre la marxa una mica a l’aventura i jo vaig fer el mateix convençut que no devia ser gaire lluny. Després d’un parell d’indicacions, una d’elles d’una castellera dels Xiquets de Reus que passejava un gosset (“mira, és tot recte!”… una avís: no feu mai cas quan algú us digui que “és tot recte”), i mig quilòmetre més enllà, vaig trobar la pista clau. Si mai et creues amb un casteller amb la faixa a la mà i fent via segurament voldrà dir que: o bé va a buscar el pa abans de l’actuació (sí, també m’ha passat!) o bé tira cap a plaça. En aquest cas la vaig encertar!

Un cop a plaça, comentant amb els companys graciencs vam arribar a la conclusió que tots havíem anat a parar al Carrer d’Evarist Fàbregas i no a la plaça (que no apareixia ni al Google maps, ni al Tom Tom, ni al mateix web de la colla amfitriona).

A meitat de la segona ronda encara vaig tenir temps de rebre la trucada del realitzador d’una televisió penedesenca per preguntar-me on era l’actuació. En efecte! el seu càmera feia estona que caminava perdut per l’altra banda de la ciutat.

Pensem ja en el cap de setmana?

dijous, 17/03/2011

c35-2010-04-cartells_sangblava.jpg Arriba un cap de setmana casteller molt atapeït. Les colles van iniciant la seva activitat esglaonadament i, mentre algunes ja veuen plaça per segon i tercer cop en el que va de temporada d’altres tot just comencen a organitzar els habituals actes socials per engrescar de nou al personal.

Dissabte la seu dels Castellers de Barcelona acollirà la festa del desè aniversari de la versió catalana de la Viquipèdia amb la que col·laborem proposant incloure-hi 50 nous articles castellers. Però, paral·lelament, els Castellers de la Vila de Gràcia i els de Vilafranca han organitzat una jornada de donació de sang als seus respectius locals. A més, els graciencs recuperaran les forces amb una calçotada popular. Però tranquils, si amb tot això no en tenim prou podem tirar cap a Mataró a la nit, on els Capgrossos organitzen la Festa dels Colors amb opció d’acabar-la l’endemà amb xocolata per a tothom.

colord.jpg Tota aquesta activitat demostra que el teixit associatiu casteller és ben viu però que no ens passi per la jornada purament castellera ja que aquest cap de setmana es comença a moure el món casteller. Els Castellers de Badalona donen el tret de sortida amb la seva “Diada d’inici de temporada”, els acompanyaran els de Cornellà i la Jove de Barcelona. A la ciutat comtal comencen les “Diades de Creixement” dels Castellers de Sants, aquest cap de setmana, als santsencs els acompanyaran les dues colles revelació d’aquests primers mesos de temporada, els Gausacs i els Castellers de la Sagrada Família. La Diada dels Al·lots ajunta de nou als Castellers de Mallorca i als de Manacor a les illes. Les colles egarenques no sortiran de la ciutat però faran castells al barri de Can Palet. I, tornant a Barcelona, la “Diada de Santa Madrona” també es resoldrà de manera local, amb els Castellers del Poble Sec com a amfitrions acollint les colles veïnes de la Vila de Gràcia i dels Castellers de Barcelona.

Fem una pausa per agafar aire i per donar certa importància a una de les actuacions que, personalment, més em crida l’atenció. A Sabadell, els castellers locals aprofiten la “Diada d’inici de temporada” per homenatjar un dels seus expresidents, Mateu Llorens, en el desè aniversari de la seva mort. Ho volen fer, si acompanya el darrer assaig i el gruix de gent, apuntant-se al carro de les sorpreses d’inici de temporada, plantant un molt matiner quatre de vuit. Les colles convidades seran les dels Xics de Granollers i els Marrecs de Salt.

50 nous articles castellers per a la Viquipèdia

dissabte, 12/03/2011

viquipedia.png Repassant una mica entre notes i llibres per escriure un d’aquells articles que mai ve de gust fer, el relacionat amb la mort de Lluís Solsona i Llorens (publicat a lamalla.cat), vaig anar re-descobrint com d’important ha estat la seva contribució al món casteller i vaig entristir al descobrir que ningú li havia dedicat encara una plana a la Viquipèdia catalana. En segons quins aspectes, els castellers hem fet un important salt cap a la utilització de les noves tecnologies però encara ens queda un important marge de millora.

Bussejant per la Viquipèdia he descobert que alguns periodistes com Carles Capdevila, Antoni Bassas o Ramón Pellicer tenen la seva pròpia plana. Alguns esportistes com Andrés Iniesta, Carlos Kameni, Forlín, Leo Messi, Xavi Hernández o l’entrenador de moda Pep Guardiol també gaudeixen d’aquest reconeixement. Fins i tot la Belén Esteban o el Pare Apel·les tenen un espai en el que s’explica la seva obra i vida. En canvi, personatges com Lluís Solsona o formacions els Castellers de Santa Coloma o la recentment estrenada Colla Jove de Barcelona encara no tenen un lloc a l’enciclopèdia interactiva més coneguda d’internet. Cada dia apareixen noves colles universitàries però només quatre es poden trobar a la Viquipèdia.

M’agradaria aprofitar, conjuntament amb el Canal Castellers de lamalla, un seguit d’esdeveniments per fer una crida que espero que us sembli prou atractiva. Dissabte 19 de març, la Viquipèdia catalana celebra el seu desè aniversari al local dels Castellers de Barcelona i un dels seus objectius consisteix en aconseguir que durant el dia contribueixin com a editors del web 2.000 persones.

Fem créixer el fet casteller tots plegats! Proposeu aquí els articles que creieu que han de tenir el seu espai a la Viquipèdia i posem-hi el nostre granet de sorra el proper dissabte iniciant tota una revolució.

Aconseguirem entre tots una cinquantena de nous articles?

La rivalitat al món casteller

dimecres, 16/02/2011

Es fa molt complicat defensar una posició concloent respecte la definició de l’activitat castellera. Dijous passat vaig mullar-me a considerar-la com a esport folklòric o d’oci per separar-la dels matisos de l’esport competitiu que implicarien un enfrontament que no és habitual al món casteller. Tot i així, cal matisar que els castells neixen i creixen gràcies a les diferents rivalitats esdevingudes des dels inicis i que els sistemes de puntuació i competició actuals són relativament moderns.

La versió més acceptada sobre el naixement del fet casteller diu que les actuals construccions descendeixen de l’antic ‘Ball de valencians’ que finalitzava amb una petita torreta o construcció humana. La rivalitat entre els diferents grups de balladors per alçar la torreta més gran faria que finalment aquesta activitat se separés del ball inicial passant a definir aquestes torretes amb el nom de castells.

És famosa la sempre present rivalitat entre les dues colles vallenques però no és la única que existeix en l’actualitat. Els Castellers de Terrassa i els Minyons de Terrassa, els Capgrossos de Mataró i els Castellers de Badalona, els Castellers de Barcelona i els de Sants, els Castellers d’Esparreguera i els Moixiganguers d’Igualada o les colles de la ciutat de Tarragona també mantenen les seves disputes particulars.

Les dues raons principals que afavoreixen la disputa entre colles són la proximitat geogràfica i la paritat de nivells. Això fa que, a banda dels concursos de castells, els enfrontaments entre dues colles rivals es visquin a mode de competició.

Rival: Que disputa a algú alguna cosa | Que aspira a igualar o ultrapassar algú.

S’estrena la temporada castellera a Barcelona

diumenge, 13/02/2011

Cincs de set

Cinc de set (Castellers de la Vila de Gràcia, Castellers de Barcelona, Castellers de Sants)

Santa Eulàlia posa en marxa la maquinària castellera de la ciutat de Barcelona. La sorpresa ahir va arribar de la mà de les colles modestes. Els Castellers de la Vila de Gràcia en el primer sector i els Castellers de la Sagrada Família en el segon, van protagonitzar una gran exhibició davant d’un nombrós púbic que va omplir la plaça de Sant Jaume de gom a gom.

La ciutat comtal ha disposat durant els darrers anys de dues colles de primer nivell. Els Castellers de Barcelona van monopolitzar el sostre casteller fins la meitat de la dècada actual, moment en què els Castellers de Sants van agafar el relleu gràcies a un creixement que els portà a situar-se entre les deu primeres colles del moment. Ahir però, els protagonistes, com els castells, pujaven de baix. Els Castellers de la Vila de Gràcia van signar l’actuació més completa de la jornada, descarregant el cinc de set com a millor construcció. Els de la camisa blau marí van mostrar una gran maduresa i seguretat en els seus castells, van iniciar l’actuació amb el quatre de set amb agulla i van finalitzar-la amb el tres de set. D’altra banda, els Castellers de la Sagrada Família, una de les colles novelles de la ciutat, van aconseguir la millor actuació de la seva història al completar el tres, el quatre i el quatre de set amb agulla.

Els Castellers de Barcelona, van igualar l’actuació dels graciencs amb un treball de troncs força lleugers encarats a atacar els castells de vuit el més aviat possible. Gairebé al mateix nivell van quedar quedar els Castellers de Sants que van decidir-se pel quatre de set enlloc del tres, castell més valuós. Qui no va estar de sort va ser la colla del Poble Sec que va ensopegar dos cops amb el quatre de set, havent-lo de desmuntar abans de l’aleta, i va fer llenya amb el pilar aixecat per sota amb el qual havien de finalitzar la diada.


Una nova colla a Barcelona

Enguany, però, la ciutat està d’estrena ja que el panorama casteller s’amplia gràcies a la recent creació de la Colla Castellera Jove de Barcelona. Després d’iniciar els primers assajos a finals de la temporada passada i d’estrenar-se en societat a l’actuació de les Festes Decennals de la Candela a Valls, ahir van lluir per primer cop la seva camisa de feina, de color bordeus. Van completar tres castells de sis deixant bones sensacions i van donar que parlar amb un brodat a l’esquena molt poc habitual a la pràctica castellera.

Castells també a Esparreguera

La festivitat de Santa Eulàlia és celebrada també a la localitat d’Esparreguera d’on n’és també patrona, esdevenint des de fa quinze anys l’inici de temporada de la colla baixllobregatina. Els locals, que van aconseguir els castells més importants de la gamma de sis, van compartir plaça amb els Castellers de Sabadell que van completar tres construccions de set pisos amb el tres de set amb agulla com a millor construcció.

Castellers de la Vila de Gràcia: P4 cam, 4d7a, 5d7, 3d7, P5, P4
Castellers de Barcelona:
P4 cam, 3d7, 4d7a, 5d7, P5 al balcó, 2P5 simultanis, P4
Castellers de Sants:
P4 cam, 4d7a, 4d7, 5d7, P5, P4
Castellers de la Sagrada Família: P4 cam, 3d7, 4d7, 4d7a, P5xs, P4
Castellers del Poble Sec: P4 cam, 3d7, 3d6xs, 2id 4d7, P4xs c, P4
Colla Castellera Jove de Barcelona: P4 cam, 4d6, 3d6a, 4d6a, P4, P4

Castellers de Sabadell: P4, 3d7a, 4d7, 3d7, P5
Castellers d’Esparreguera: P4, 4d6a, 5d6, 2d6, P4xs

Castells en dades (gener/febrer)

dimarts , 8/02/2011

Per més que la temporada castellera, enguany, s’hagi aturat ben poc, el nivell casteller sempre varia en funció dels assajos i el ritme d’assistència de personal. En el fons, els castells són una activitat estival que esclata a l’equador de la tardor, després de mig any de plena intensitat. Així doncs, la radiografia que farem avui pot semblar un pel esbiaixada si no la comparem periòdicament per confirmar l’evolució dels resultats.

Si la temporada finalitzés avui:

-L’estructura més emprada a tots els nivells seria la del tres. Ha estat el castell destacat, i el tres de set en concret, el que més cops s’ha descarregat.
-Només un castell (de més de vuitanta) i un espadat (de més de cent-cinquanta) haurien caigut, aquests són el tres de set dels Castellers de Cornellà i un alleugerit pilar de cinc dels Al·lots de Llevant. També el tres, de sis i de vuit, ha estat el castell més cops desmuntat.
-El castell de sis pisos de més importància realitzat hauria estat el dos de sis, descarregat pels Castellers de Mallorca, Castellers de Terrassa i Minyons de l’Arboç.
-La construcció de set pisos de més rellevància hauria estat el cinc de set, descarregat pels Castellers de la Vila de Gràcia (comptant el dos de set com a castell de la gamma de vuit).
-El castell de màxima envergadura realitzat hauria estat el dos de vuit folrat que ja han descarregat tant els Castellers de Vilafranca com la Colla Vella dels Xiquets de Valls.
-La caixa dels grans espadats ja s’hauria estrenat gràcies al pilar de sis descarregat per la Colla Vella dels Xiquets de Valls.

Tècnicament parlant, el mínim considerable en el món dels castells serien les construccions de sis pisos, juntament amb l’espadat de quatre. Així doncs, de les colles que ja han actuat, dues encara hauran de fer els deures. Els Castellers de Santa Coloma van descarregar el dos de cinc a la Diada de la Candela, a Valls, mentre que la Global de Salou va finalitzar la mateixa exhibició amb el pilar de tres pisos; els caldrà una mica de gas per millorar els seus registres i situar-los dins la gamma dels castells valorats globalment.

Dades

Castellers indoor

dijous, 27/01/2011

Diumenge els Castellers de la Vila de Gràcia van veure col·locada la primera pedra del seu nou local, l’espai Albert Musons. Els Castellers de Sabadell assistiran dissabte a la signatura del conveni de cessió del seu nou local, situat al carrer d’Emprius. En els propers mesos, els Castellers de Badalona canviar la “Mobba” (antiga fàbrica de bàscules) per “La fundició” (antiga fàbrica de sabates) mentre preparen un projecte d’hotel d’entitats culturals. Com veieu, si hi ha una demanda universal en el món dels castells, aquesta és la de l’allotjament d’un grup, nombrós, l’activitat del qual requereix un espai específic per a la seva pràctica i assaig.

La necessitat bàsica d’una colla castellera suposa un espai cobert (i a ser possible tancat) d’una alçada aproximada d’entre 8 i 12 metres lliures i amb un espai sense obstacles suficient per encabir-hi una pinya complerta. Però de ben segur, si demanem a qualsevol formació que ens faci un projecte a mida, aquest també inclourà un espai de vestuaris, un parell de sales de material, un lloc insonoritzat per l’assaig dels músics, un bar i una sala d’actes o de reunions.

Les formules son diverses alhora que complicades. Algunes formacions, les més afortunades, han aconseguit negociar la cessió d’un solar amb els seus ajuntaments. Altres han rebut un crèdit per la construcció que ha acabat formalitzant-se com a cessió en forma de lloguer indefinit. El més habitual, però, és que el consistori de torn cedeixi un espai de manera provisional a les colles castelleres, ja sigui de manera individual, ja sigui compartit amb altres entitats. Patis d’escoles, pavellons esportius, antics escorxadors, halls d’esglésies, naus industrials o teatres en desús son alguns dels espais candidats per allotjar una colla castellera.

Més de 50 castells simultanis a Valls

dimecres, 5/01/2011
decennals.jpg

Arxiu web oficial

A l’anterior article, vàrem fer un repàs breu al calendari casteller. Val a dir que, de manera genèrica i com a referència ens pot anar bé però ja anunciàvem que les exigències de l’entorn de cada colla poden allargar o escurçar la seva activitat. Un clar exemple era el de les formacions que surten a plaça el dia de Santa Eulàlia, pel fet de ser aquesta la patrona de les seves localitats. Un altre exemple, aquest a nivell global, el trobem en la diada de les Festes Decennals de la Candela a Valls.

Des de fa prop de set-cents anys, la capital de l’Alt Camp ret honors a la Mare de Déu de la Candela. La història diu que aquesta va fer que s’acabés la pesta del segle XIV i que va intercedir divinament en la plaga de la llagosta del 1687 i en la malaltia de la constel·lació de 1783. Així doncs, l’any 1791 es va signar un document en què es prenia el compromís de celebrar una processó extraordinària en el seu honor un cop cada deu anys. Sent Valls el bressol del món casteller, no trigarien a veure-s’hi construccions humanes.

Un dels actes d’aquesta festa és la Trobada de Colles Castelleres dels Països Catalans, moment en què les formacions locals conviden  la resta del món casteller a prendre-hi part. Això fa que les temporades en què se celebren les Decennals vallenques, els castellers despertin de la seva letargia hivernal abans de l’estipulat i, de rebot, que la premsa especialitzada s’hagi de treure ràpid la son de les orelles.

Segons informacions de l’organització, enguany (30 de gener) hi prendran part un total de 54 colles i 6.465 castellers. La trobada resulta una cita ineludible pel món casteller ja que, a banda de l’enlairament d’espadats a l’emblemàtica plaça del Blat (on només les colles locals hi poden actuar*), serà l’única oportunitat en què es podran veure 54 castells alçats de manera simultània al davant del monument dels Xiquets de Valls.

A banda d’aquest esdeveniment, altres dues cites de la nostra història propera compten amb una gran participació en format simultani. Al setembre de l’any 2002, en el marc de la celebració de l’Any Gaudí, 47 colles es van reunir a la Sagrada Família per alçar els seus castells en sèries de rondes conjuntes. A l’inici del boom dels 90, 16 colles van alçar les seves construccions simultàniament (algunes d’elles fent castells de germanor) davant de tot el món, l’esdeveniment no era ni més ni menys que la cerimònia inaugural dels Jocs Olímpics de Barcelona ‘92.

*L’any 1972 els Castellers de Barcelona van prendre part en la Firagost, sent així l’única colla forana que ha realitzat una actuació complerta a la plaça del Blat de Valls.