Arxiu de la categoria ‘Colles de nou’

Una gamma superior de castells

diumenge, 6/01/2013

7d9f

La denominació “gamma extra” és un convencionalisme que la premsa castellera va fomentar per anomenar els castells de dificultat superior als bàsics de nou. Com passa sovint, allò que un dia va servir per facilitar-nos la vida a aficionats i comunicadors, ara ens la complica per la seva manca d’actualització. El fet casteller ha seguit creixent d’una manera certament inesperada i en expandir-se pel capdamunt ha desvirtuat un bon grapat de castells de gran dificultat.

L’aparició de construccions superiors al dos emmanillat, el cinc amb folre o el quatre amb agulla ha fet que la gamma extra s’anés engreixant sense distinció. A poc a poc hem anat ficant en el mateix sac estructures de màxima dificultat com el dos de vuit sense folre, castells nous com el set de nou folrat i construccions exòtiques com el nou de vuit. Ara la bèstia és a punt d’explotar enmig d’una estèril discussió per decidir quina part de l’animal és millor per al paladar.

En l’actualitat la gamma extra compta amb un total de quinze estructures diferents (que s’han fet o provat algun cop a plaça) a cada una d’elles més espectacular que l’anterior. L’errada no és, doncs, provar de valorar-ne la dificultat, sinó que partim d’una discussió viciada d’origen. És més difícil el nou de vuit o el tres aixecat per sota que el tres i el quatre de nou? no hi ha espai per al dubte! El problema és que entre el dos de nou amb folre i manilles i el tres o el quatre de nou sense folre hi ha tot un abisme.

És l’hora, doncs, d’actualitzar conceptes i ampliar les nostres mires. Ha aparegut una gamma superior del no res i cal definir-la amb claredat per no tornar a caure en la mateixa errada. No és complicat dividir l’actual gamma extra en dos sense ferir gaires sensibilitats fent servir el tres de nou amb agulla per frontera; i un cop separats aquests castells en dos grups el debat s’aigualeix per si sol. Són comparables el quatre de nou amb agulla i el dos de vuit sense folre? Jo crec que no i el millor per no confondre el públic és distingir-los amb claredat.

El primer dilluns

dilluns, 4/07/2011

Si en algun moment heu pensat que els 140 caràcters del Twitter són molt poc espai, no us podeu imaginar com empetiteix una plana de diari quan has d’explicar quatre castells de nou, dos gammes extra, algunes construccions de vuit i els sets més destacats sense que ningú se senti menys valorat…

Per aquelles coses que passen a última hora, el diari va decidir dedicar la plana sencera als castells però fins i tot així, van haver d’actuar les tisores per encabir-hi tot allò que volia dir.

A la pràctica, vam dedicar la part central de l’article als Minyons de Terrassa gràcies als èxits aconseguits amb el dos de nou i el pilar de vuit, ambdós amb folre i manilles. Els egarencs van elevar el llistó casteller i molts mirem el calendari comptant els dies que queden d’aquí a la diada de les Santes a Mataró. Els Capgrossos també van aparèixer a l’inici de l’article destacant els dos castells bàsics de nou que només verds i malves han aconseguit fins ara. Però no vaig voler oblidar la resta de colles que van destacar. Des de la Jove de Tarragona, una gran colla amb dues catedrals, als Castellers de Terrassa, passant pels Sagals d’Osona, els Castellers de Lleida, els gausacs, els Xiquets de Reus i els saballuts… moltes colles per a molt poc espai!!

Sigui com sigui, el resultat ja està al carrer. Amb els lògics retocs de muntatge i una enorme fotografia del dos emmanillat, el diari Ara ja té castells.

Com vaig prometre, m’agradaria obrir ara un espai a la reflexió i la crítica. Totes les valoracions, positives però també negatives, seran escoltades. Amb la vostra ajuda podrem fer créixer aquesta secció.
 

Què t’ha semblat el primer article casteller de la edició impresa de l’Ara?

Tots pendents d’un sol home

dilluns, 27/06/2011
Valls. Completes i S.Joan 2011 062.jpg

Imatge de Sergi Sanchez

En anteriors articles hem pogut veure com el món casteller es mou sempre envoltat de tòpics ineludibles. Avui, gràcies a la Colla Vella dels Xiquets de Valls, exposarem un d’aquells més curiosos ja que els mateixos valors d’aquesta tradició en contradiuen frontalment la seva existència. Una de les bases importants del fet casteller diu que “ningú no és imprescindible” però la meva experiència, i situacions com la viscuda a Valls aquest cap de setmana, em fa pensar que això no sempre és del tot real.

En una colla, és importantíssima la participació de tothom, i com més gent hi prengui par millor. És cert que hi ha posicions més crítiques que d’altres però un error en qualsevol d’elles pot ser fatal per a la consecució d’un castell. Des de l’enxaneta a les crosses, passant pels segons o els laterals del castell, tothom ha de mantenir la concentració i disciplina per fer de cada estructura un èxit.

Però què passa quan falta un casteller? La teoria diu que no res doncs ningú no és imprescindible. En una entitat que supera el centenar de membres (i en alguns cassos concrets també el mig miler), sempre hauríem de trobar recanvis per a totes les posicions. El fet que una colla no s’estructuri com una cadena sinó com una xarxa, fa que si una baula es trenca tot l’entramat col·labori en mantenir l’empresa del grup.

Durant el darrer pont, a Valls, s’han viscut les actuacions que marquen oficialment l’inici de la temporada de la ciutat. Enguany, la vigília de Sant Joan, la diada de completes, passava al format antic (sense rondes establertes), per tal de centrar el protagonisme en l’actuació del dia 25. Tot i així, la Colla Vella dels Xiquets de Valls va capgirar els seus plans degut a la impossibilitat de comptar amb un dels seus homes clau per a la diada gran i va optar per alçar les seves màximes estructures el dijous a la nit.

És veritat que hi ha posicions més difícils de substituir que unes altres però em resulta incomprensible que una colla del recorregut i prestigi de la Vella dels Xiquets de Valls es vegi tant afectada per la manca d’un sol component. És assequible que segons quines estructures no es puguin resoldre en pocs assajos, però l’espectacular salt qualitatiu que va separar les dues jornades fa sorprendre a propis i estranys. De l’estrena de dos castells, un d’ells el primer nou de la temporada, vam passar a la clàssica de vuit, gairebé dos esglaons per sota.

Cal aplaudir el gest de prudència del nou cap de colla del camises rosades però si la situació actual els fa dependre d’un sol casteller caldrà també donar-los un important toc d’atenció. O les coses canvien o haurem d’estar pendents del calendari laboral d’aquest vallenc per conèixer les aspiracions de la colla de cara a les grans diades d’enguany.

I ara els gammes extra!

diumenge, 19/06/2011

Amb la diada de Sant Joan a tocar, la temporada és a punt de pujar un esglaó. Els castells de nou ja són una realitat cada cap de setmana i ara toca intensificar esforços per dur a plaça els primers gammes extra de l’any. Dues actuacions podrien ser clau en aquest salt qualitatiu, la festa major de Terrassa i la diada de les Santes a Mataró. Analitzem doncs l’estat de les colles!

Els Minyons de Terrassa han descarregat ja dos tresos de nou folrats i n’han carregat un tercer. Aquest cap de setmana, a més, han afegit el quatre de vuit amb agulla i el pilar de set amb folre a la maleta, just al costat dels cinc dosos de vuit folrats i dels nou quatres de vuit. La seva festa major és la diada més propera, el 2 de juny, en que podríem veure intents de gamma extra.

Els Capgrossos de Mataró ja han descarregat el primer castell de nou de l’any. Ho van fer fa dues setmanes, a la diada del seu aniversari. Malgrat el seu inici d’any està vivint un ritme habitual, els maresmencs ja han anunciat el quadre.jpg possible assalt al dos emmanillat durant la festa major de les Santes. El seu bagatge juga en contra –només han descarregat quatre cops el dos de set i un el dos de vuit- però el calendari els donarà tres setmanes més de preparació.

Al capdavant de la cursa, però, hi ha els Castellers de Vilafranca. Els verds ja han descarregat tres tresos de nou i un quatre de nou folrats. A més, esdevenen la colla amb més ventall gràcies als tres i quatre de vuit amb agulla, cinc de vuit i set de vuit aconseguits. Tot plegat, evidentment, sense oblidar els quatre dos de vuit folrats i els tres espadats de set que ja han descarregat enguany. Esperaran els homes de David Miret a una gran cita per encetar el pot dels gammes extra?

Iniciem doncs, una nova travessa amb tres úniques preguntes. Quina serà la primera colla a descarregar un castell de la gamma extra? Quina serà la primera diada que s’endurà el premi? Quin serà el primer gran castell que veurem completar?

Actualitat en imatges

divendres, 10/06/2011

4d7net.jpg Gràcies a les facilitats que ofereixen les xarxes socials, avui en dia podem estar ben informats del camí d’algunes colles. Ja no es tracta només d’aquells rumors que s’expliquen a plaça o de la informació que ens arriben per mitja dels companys d’altres formacions, a dia d’avui, una imatge val més que mil paraules.

Després que l’any passat els Castellers d’Esplugues signessin una temporada exemplar les següents passes dels cargolins han d’apuntar essencialment a dues estructures, el dos de set i el quatre de vuit. La colla hi va de cara, amb les forces renovades que els atorguen, un cop més, els resultats a plaça. El passat 4 de juny, el company @pepcreu, va publicar la imatge que il·lustra la primera part d’aquest article. El quatre de set net amb acotxadora col·locada dels de la camisa blava dona credibilitat als assajos d’aquesta particular cursa per aconseguir el carro gros.

Els saballuts no només van lligar la pinya del 3d8 fins a dosos (castell que presumiblement estrenaran aquest cap de setmana), van aprofitar l’afluència de gent per col·locar l’estructura del dos dalt d’un folre i, fins i tot, es van permetre el luxe de fer les primeres provatures d’un futurible cinc de vuit. Tot plegat va quedar immortalitzat a la seva pròpia plana web.

5d7net.jpg
La darrera notícia que ens arriba és la primera prova seriosa de dos de vuit sense folre dels verds en el que va de temporada. Avui mateix hem descobert com els Castellers de Vilafranca han publicat, a la seva plana de Facebook, una fotografia de la torre neta amb acotxadora col·locada.

Malgrat que aquesta darrera fotografia pugui no semblar cap sorpresa, la facilitat amb que podem trobar imatges com aquesta ens ajuda a fer un seguiment proper de diferents colles castelleres que d’altra manera no podríem fer. A partir d’ara, aquest nou apartat intentarà apropar-vos en primícia tot allò que estigui a punt d’esdevenir al món dels castells.

David Miret, català de l’any 2010

dimarts , 24/05/2011

Fa uns minuts el món casteller ha rebut un dels moltíssims guardons que enguany elevaran el fet cultural català a un lloc de prestigi. El premi ‘Català de l’any’ ha destacat l’esforç de David Miret, cap de colla dels Castellers de Vilafranca, per sobre de personalitats de primera línia com Montserrat Caballé, els Amics de les Arts, Xavi Hernàndez o Mireia Belmonte; això sense citar els merescuts finalistes Joan Pere Barrat, responsable del primer transplantament de cara, i Emili Teixidor, autor de la novel·la ‘Pa negre’. No ho dubteu pas, el castells estan de moda!

davidmiret.JPG

David Miret, cap de colla dels Castellers de Vilafranca

Però, per què de sobte els castellers omplen planes als diaris? Per què mitjans que no havien apostat per la cultura, enguany es posen camisa castellera? Què ha fet diferent el món casteller aquest 2011? Les colles segueixen enlairant castells, torres i pilars; segueixen portant el nom de les seves ciutats arreu del principat i el nom del principat arreu del món. L’esforç que suposa avui plantar un tres de sis, un dos de set, un quatre de vuit o un castell de nou pisos segueix sent el mateix que el d’ara fa un any; els mateixos sentiments, el mateix compromís. Què ha canviat doncs? Només una cosa ens fa diferents, un diploma, un tros de paper que diu que la UNESCO a finals de la temporada passada va posar la seva mà sobre els nostres caps i va beneir el fet casteller amb el títol de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

Ara els castellers són ‘guais’! Tothom reconeix la seva tasca oficialment i en sis mesos porten tants premis que ja n’han perdut el compte.

Durant la candidatura d’aquest premi català de l’any, però, m’he guardat una petita reflexió que no he volgut fer pública fins ara i que, a jutjar pel que llegeixo a les xarxes socials, sembla una opinió més extensa del que es podia pensar. Per què el català del 2011 ha de representar una colla en concret? Per què s’ha personalitzat en la figura del David Miret? No podíem haver generalitzat emprant, per exemple, la imatge del president de la coordinadora?

Doncs bé, em responc a mi mateix i a tot aquell inconformista casteller que s’hagi deixat dur per la crítica fàcil. El premi català de l’any partia d’una primera fase en què tothom podia proposar candidatures. Els verds van ser prou hàbils com per apostar pel seu cap de colla, per la seva imatge com a colla i la seva força com a marca. No cal buscar més enllà, David Miret, una gran persona per sobre de tot, ha arrasat en aquest premi ‘Català de l’any’ des de l’inici i molt especialment en aquesta fase final en què s’ha endut el 60% del total dels vots.

Em sap greu que un dels premis de més renom que rebran enguany els castells sigui a tall personal en una activitat col·lectiva com ho és aquesta però no em queda més que felicitar el just guanyador i alegrar-me’n per la publicitat que rebrà la resta del grup. No és només català de l’any per estar al capdavant de la colla puntera del moment sinó pel seu caràcter proper i amable. David Miret s’ha sabut guanyar la seva gent i ells l’han dut a rebre aquesta nit un guardó que segur que no oblidarà mai.

Felicitats David!

Escrutini de la travessa castellera

dilluns, 23/05/2011

A començament del mes de maig vam posar en marxa una iniciativa que ens semblava prou atractiva, us vaig proposar una travessa. Divuit de vosaltres veu acceptar el repte i, poc a poc, tocarà despullar la margarida. En aquests dies d’escrutinis electorals, nosaltres també volem fer la nostra forquilla particular. Fem una ullada al primer dels 15 resultats de la travessa?

Ara fa una setmana, els Castellers de Vilafranca van descarregar el primer set de vuit de la història però, tal i com vam avançar al uns dies abans, ho van fer acompanyat del primer castell de nou de la temporada. Així doncs, podem fer una ullada a la pregunta número 13 de la nostra travessa personal: “Quina serà la primera colla a descarregar un castell de nou pisos?”

travessa.JPG Dels divuit participants, onze (un 60%) van encertar que es tractaria dels Castellers de Vilafranca. Entre els altres set, sis van creure que els Minyons avançarien enguany als verds mentre que un de vosaltres va apostar pels Capgrossos de Mataró.

Així doncs hem de donar el primer punt de la travessa a: Pau Granell, Manu, Toni Guix, LaiaGP, Xescu Jorba, Alex, Sera Reche, Òscar Montserrat i Prat, Leandre i Jordi Tomàs (jorsont). Moltes gràcies a tots per la vostra participació.

Aquí o allà?

divendres, 13/05/2011
mapa-capdesetmana.JPG

Tres places castelleres (Google Maps)

Per bé o per mal, el món casteller és molt ampli. L’expansió dels noranta va dur els castells més enllà de la zona tradicional i va multiplicar el nombre de colles i, en conseqüència, de diades castelleres arreu del país. Cada cap de setmana es poden veure torres humanes a més d’una desena d’indrets i per més que a vegades ens agradaria ser a tot arreu, cal triar bé l’agenda personal.

Hi ha caps de setmana que aquesta diversitat et fa tenir el cor dividit. Aquest diumenge no s’escapa de la tònica, dues places em ballen fa dies pel cap. Dues ciutats es preparen per veure estrenes importants i no poder presenciar els dos esdeveniments m’entristeix una mica.

Els Castellers de Sant Cugat, que inicien la temporada amb una empenta inigualable, plantegen fer la passa que ells mateixos s’han autoimposat, el salt als castells de vuit pisos. Però, alhora, a 45 quilòmetres de distància, els Castellers de Vilafranca duran a plaça, per primer cop a la història, el set de vuit. Si a això li afegim el primer atac de nou pisos de la temporada (també per part dels verds) i l’estrena de la Colla Joves Xiquets de Vilafranca a les Fires de Maig (també amb un castell nou per a ells, el tres de set), l’anomenada “plaça més castellera” guanya per golejada.

Més enllà de l’interès mediàtic d’una diada, també cal valorar la part emotiva, la sentimental, les amistats o els amiguismes. Això, situarà doncs, un altre troset del meu cor a Badalona. On les obligacions conjugals m’hi faran acabar la jornada. Els Castellers de Badalona tancaran la diada de festa major amb una estrena més, en aquest cas, l’estrena d’un nou local. Si bé, els actes inaugurals trigaran uns dies més, la primera activitat que acollirà “La fundició” serà el fi de festa de la diada castellera de diumenge.

La bola màgica castellera

dilluns, 9/05/2011

Aquest cap de setmana els Castellers de Vilafranca han descarregat el primer quatre de vuit amb agulla de la temporada però, més enllà del que han fet, la notícia arriba d’allò que no s’ha vist a plaça; del que, simplement, han anunciat que faran. En aquest aspecte, els castells no estan lluny de cap altra activitat seguida mediàticament. Tot i ser poques les rodes de premsa organitzades per les colles, cada cap de setmana es pot comptar amb una bona previsió dels castells que es podran veure a plaça. A més, com qui fa l’alineació d’un equip de futbol, els analistes ens ocupem d’omplir els buits que deixen les colles.

Els verds, per exemple, han anunciat a Sants un dels castells que volen realitzar el proper diumenge. En aquest cas ho han fet d’una manera molt poc subtil ja que el seu cap de colla ha donat per descarregat el tres de vuit de la tercera ronda tot cridant “la setmana que ve el farem de nou!!”. La plaça feia estona que s’omplia amb el rumor que el tres seria acompanyat per un inèdit set de vuit. Ara, com a analista, jo li hauria d’afegir un tercer castell, oi? Quina penseu vosaltres que serà la tercera carta dels Castellers de Vilafranca?

Però els pronòstics no només els descobrim a plaça, una part molt important de la informació arriba de part de les colles en forma de nota de premsa. Seria el cas, per exemple, dels Castellers de Sant Cugat que diumenge obriran un nou front d’expectació a la plaça d’Octavià. No es tracta d’una primícia sinó tot el contrari. Ja fa setmanes que els de la camisa verd Collserola anuncien als quatre vents que atacaran el carro gros per Sant Ponç.

Quins creieu que seran els castells més importants del proper cap de setmana?

Actualització:Segons va anunciar ahir David Miret a la roda de premsa de presentació de temporada, els castells que duran a plaça diumenge seran 7d8, 3d9f, 4d8a i el pilar dependrà de l’estat d’un dels membres que diumenge passat presentava molèsties després del 4d8a descarregat a Sants.

David Miret, un nou Guardiola?

dilluns, 4/04/2011

Si llegiu aquest blog haureu notat ja que els castells estan de moda. Però quan dic “de moda” vull dir “de moda”. Bé, com el Barça! Cada dia hi ha més mitjans de comunicació interessats en el tema i enguany es preveu el seguiment mediàtic més important viscut fins ara. Però si el Barça és l’equip de les estrelles, els Castellers de Vilafranca són la colla del moment.

Si bé Pep Guardiola, entrenador del Futbol Club Barcelona, va ser guardonat com a català de l’any 2009, ara li toca el torn al fet casteller. Un grup de Facebook proposa la imatge de David Miret, cap de colla dels Castellers de Vilafranca, per ser nominat català del l’any 2010.

El guardó consta de tres fases. La primera, absolutament oberta, recull qualsevol nom proposat al web de l’organització. El dia 17 d’abril es donaran a conèixer les 10 persones més votades i d’aquí se’n descartaran set fins a determinar els tres finalistes del premi.

Però David Miret no seria pas el primer casteller honorífic. Lluís Feliu, l’actual cap de colla dels Capgrossos de Mataró, va ser triat Premianenc de l’any 2009 i Carles Guanyabens, president sortint de la mateixa formació, va ser finalista a la nominació de mataroní de l’any 2010. Serà aquest el moment dels verds?