Arxiu de la categoria ‘Colles de nou’

La camisa no es taca, però…

dimarts , 15/03/2011

Avui el món casteller es tira les mans al cap després que  el diari El Punt hagi anunciat l’interès d’una colla per dur publicitat a la camisa. Tot i el desmentit de la colla, es parla de fractura i la preocupació creix per moments quan es coneix l’abast de la notícia. La junta de la Coordinadora mana parar màquines i ordena els punts de la propera reunió. Per un moment, el món casteller no només ha oblidat el conflicte armat de Líbia sinó, fins i tot, els greus problemes a la central nuclear de Fukujima.

Dir ara allò de “això jo ja m’ho veia a venir” seria totalment avantatgista, oi? Però el fet és que ara fa uns mesos ja sorgia el tema en aquestes pàgines després que el dia dels Sants Innocents vestís als verds amb diferents logos publicitaris. El fet és que els verds ja porten un logotip a les seves camises, el de Kukri Sports, la companyia fabricant d’aquestes peces de roba. Evidentment, qualsevol dirà ràpid que simplement es tracta de la marca del fabricant, com qui porta uns Levi’s blancs per fer castells, però la signatura de convenis comercials entre ambdues entitats, lluny de diluir la situació la fa sortir a flor.

Sigui com sigui, no ens enganyem, els castellers no es posen les mans al cap sinó a la butxaca. No es tracta d’un problema d’orgull per la camisa ni de pseudotradicionalismes rancis, en aquest cas l’incident posa en risc quelcom molt més important que la imatge dels castells, la seva estabilitat econòmica.

Una de les tasques principals de la coordinadora és la de la gestió i negociació de l’assegurança que aixopluga totes les colles que hi són vinculades. Amb l’objectiu que el preu disminueixi i les colles no se n’hagin de fer càrrec, la Coordinadora va aconseguir un gran acord de esponsorització amb la cervesera Damm. Si bé en aquests anys no s’ha aconseguit mai que la Coordinadora (totes les colles castelleres) acceptés dur la seva publicitat a la camisa, sí que la podem trobar-la a qualsevol plaça i a molts webs de les colles. A més, això permet que, a dia d’avui, TVC compti amb un programa especialitzat sobre la pràctica dels castells (fruit d’un conveni a tres bandes). A canvi, les colles han d’acceptar la reprociprocitat del contracte, respectant la camisa impol·luta de publicitat.

Que una colla trenqui el tracte no ha de provocar la fractura comercial, en tot cas, això forçaria a la formació a abandonar la Coordinadora. Ara cal plantejar-se si, això hauria de ser un inconvenient per la Damm, per la colla en qüestió i per a la resta de colles, i si el format de actual de Coordinadora és vigent i actual. De fet, i això és encara més interessant, el tema reobre el debat sobre els drets d’imatge de les colles castelleres (que en definitiva és el que està en joc en aquest acord comercial) i em fa pensar en els constants conflictes de la lliga espanyola de futbol que fan trontollar l’inici de temporada any rere any.

Travessa 2011

dimecres, 2/03/2011

Amb l’arribada del bon temps, les colles es preparen per començar la seva pre-temporada. Fer previsions a llarg termini sempre es fa complicat i el més fàcil és equivocar-se, tot i així m’agradaria obrir aquí un espai a la clarividència dels nostres lectors.
 
1-Quina colla aconseguirà els millors resultats de la temporada?
2-Quina colla aconseguirà la millor actuació del 2011?
3-Quina serà la millor colla de vuit enguany?
4-Quina serà la millor colla de set la present temporada?
5-Quina colla aconseguirà la millor progressió de l’any?
6-Quina/es colla/es pujaran de nivell?
7-Quina/es colla/es baixaran de nivell?
8-Quina colla comptarà amb els millors grallers?
9-Quina serà la millor colla de la ciutat de Valls?
10-Quina serà la millor colla de la ciutat de Tarragona?
11-Quina serà la millor colla de la ciutat de Barcelona?
12-Qui guanyarà el concurSET 2011?
13-Quin serà la primera colla a descarregar un castell de nou pisos?
14-Alguna colla descarregarà el tres de deu amb folre i manilles? Quina/es?
 
15-Quina serà la màxima construcció de la vostra colla (si formeu part d’alguna)?
 

Amb el vostre permís, faré la meva travessa personal ja que els meus companys més propers sempre em retreuen que fujo sovint de mullar-me. Espero que ningú busqui fantasmes en els meus resultats, doncs provaré de fer-la d’una manera objectiva i raonada, deixant de banda possibles amistats o amiguismes. I vosaltres? Ja heu fet la vostra travessa?

S’estrena la temporada castellera a Barcelona

diumenge, 13/02/2011

Cincs de set

Cinc de set (Castellers de la Vila de Gràcia, Castellers de Barcelona, Castellers de Sants)

Santa Eulàlia posa en marxa la maquinària castellera de la ciutat de Barcelona. La sorpresa ahir va arribar de la mà de les colles modestes. Els Castellers de la Vila de Gràcia en el primer sector i els Castellers de la Sagrada Família en el segon, van protagonitzar una gran exhibició davant d’un nombrós púbic que va omplir la plaça de Sant Jaume de gom a gom.

La ciutat comtal ha disposat durant els darrers anys de dues colles de primer nivell. Els Castellers de Barcelona van monopolitzar el sostre casteller fins la meitat de la dècada actual, moment en què els Castellers de Sants van agafar el relleu gràcies a un creixement que els portà a situar-se entre les deu primeres colles del moment. Ahir però, els protagonistes, com els castells, pujaven de baix. Els Castellers de la Vila de Gràcia van signar l’actuació més completa de la jornada, descarregant el cinc de set com a millor construcció. Els de la camisa blau marí van mostrar una gran maduresa i seguretat en els seus castells, van iniciar l’actuació amb el quatre de set amb agulla i van finalitzar-la amb el tres de set. D’altra banda, els Castellers de la Sagrada Família, una de les colles novelles de la ciutat, van aconseguir la millor actuació de la seva història al completar el tres, el quatre i el quatre de set amb agulla.

Els Castellers de Barcelona, van igualar l’actuació dels graciencs amb un treball de troncs força lleugers encarats a atacar els castells de vuit el més aviat possible. Gairebé al mateix nivell van quedar quedar els Castellers de Sants que van decidir-se pel quatre de set enlloc del tres, castell més valuós. Qui no va estar de sort va ser la colla del Poble Sec que va ensopegar dos cops amb el quatre de set, havent-lo de desmuntar abans de l’aleta, i va fer llenya amb el pilar aixecat per sota amb el qual havien de finalitzar la diada.


Una nova colla a Barcelona

Enguany, però, la ciutat està d’estrena ja que el panorama casteller s’amplia gràcies a la recent creació de la Colla Castellera Jove de Barcelona. Després d’iniciar els primers assajos a finals de la temporada passada i d’estrenar-se en societat a l’actuació de les Festes Decennals de la Candela a Valls, ahir van lluir per primer cop la seva camisa de feina, de color bordeus. Van completar tres castells de sis deixant bones sensacions i van donar que parlar amb un brodat a l’esquena molt poc habitual a la pràctica castellera.

Castells també a Esparreguera

La festivitat de Santa Eulàlia és celebrada també a la localitat d’Esparreguera d’on n’és també patrona, esdevenint des de fa quinze anys l’inici de temporada de la colla baixllobregatina. Els locals, que van aconseguir els castells més importants de la gamma de sis, van compartir plaça amb els Castellers de Sabadell que van completar tres construccions de set pisos amb el tres de set amb agulla com a millor construcció.

Castellers de la Vila de Gràcia: P4 cam, 4d7a, 5d7, 3d7, P5, P4
Castellers de Barcelona:
P4 cam, 3d7, 4d7a, 5d7, P5 al balcó, 2P5 simultanis, P4
Castellers de Sants:
P4 cam, 4d7a, 4d7, 5d7, P5, P4
Castellers de la Sagrada Família: P4 cam, 3d7, 4d7, 4d7a, P5xs, P4
Castellers del Poble Sec: P4 cam, 3d7, 3d6xs, 2id 4d7, P4xs c, P4
Colla Castellera Jove de Barcelona: P4 cam, 4d6, 3d6a, 4d6a, P4, P4

Castellers de Sabadell: P4, 3d7a, 4d7, 3d7, P5
Castellers d’Esparreguera: P4, 4d6a, 5d6, 2d6, P4xs

Castells en dades (gener/febrer)

dimarts , 8/02/2011

Per més que la temporada castellera, enguany, s’hagi aturat ben poc, el nivell casteller sempre varia en funció dels assajos i el ritme d’assistència de personal. En el fons, els castells són una activitat estival que esclata a l’equador de la tardor, després de mig any de plena intensitat. Així doncs, la radiografia que farem avui pot semblar un pel esbiaixada si no la comparem periòdicament per confirmar l’evolució dels resultats.

Si la temporada finalitzés avui:

-L’estructura més emprada a tots els nivells seria la del tres. Ha estat el castell destacat, i el tres de set en concret, el que més cops s’ha descarregat.
-Només un castell (de més de vuitanta) i un espadat (de més de cent-cinquanta) haurien caigut, aquests són el tres de set dels Castellers de Cornellà i un alleugerit pilar de cinc dels Al·lots de Llevant. També el tres, de sis i de vuit, ha estat el castell més cops desmuntat.
-El castell de sis pisos de més importància realitzat hauria estat el dos de sis, descarregat pels Castellers de Mallorca, Castellers de Terrassa i Minyons de l’Arboç.
-La construcció de set pisos de més rellevància hauria estat el cinc de set, descarregat pels Castellers de la Vila de Gràcia (comptant el dos de set com a castell de la gamma de vuit).
-El castell de màxima envergadura realitzat hauria estat el dos de vuit folrat que ja han descarregat tant els Castellers de Vilafranca com la Colla Vella dels Xiquets de Valls.
-La caixa dels grans espadats ja s’hauria estrenat gràcies al pilar de sis descarregat per la Colla Vella dels Xiquets de Valls.

Tècnicament parlant, el mínim considerable en el món dels castells serien les construccions de sis pisos, juntament amb l’espadat de quatre. Així doncs, de les colles que ja han actuat, dues encara hauran de fer els deures. Els Castellers de Santa Coloma van descarregar el dos de cinc a la Diada de la Candela, a Valls, mentre que la Global de Salou va finalitzar la mateixa exhibició amb el pilar de tres pisos; els caldrà una mica de gas per millorar els seus registres i situar-los dins la gamma dels castells valorats globalment.

Dades

El fet casteller més inconformista

dilluns, 31/01/2011
candela

Pilars simultanis a les Decennals a Valls

Les Decennals han vestit Valls de llum i de gresca però també, com havia de ser, de castells i castellers. La Fira Castells inaugurada divendres i el Simposi de dissabte van representar excepcionals preàmbuls de la gran “Trobada de les colles castelleres dels Països Catalans”, que acollí prop de deu mil castellers al bressol casteller. Concerts de primera fila, circ, ballet, cercaviles i mil activitats al voltant de la Mare de Déu de la Candela passaran un pel desapercebudes avui dilluns als mitjans de comunicació; però segur que, tot i així, els castellers no n’estaran del tot satisfets.

Els castells són capaços d’eclipsar patrimonis immaterials com el flamenc o el cant de la sibil·la, vídeos de diables i correfocs triats per formar part de superproduccions hollywoodenques i, ara, tota una festa participativa com la viscuda a Valls. El fet casteller té aquell atractiu visual que fa que t’aturis inevitablement a una plaça a mitja exhibició o que paris el teu zàping al creuar la mirada amb una torre humana de colors llampants.

Malgrat tot, el món casteller és inconformista i, després que ahir al migdia les decennals fossin notícia als principals canals televisius, cap al vespre, acabats d’arribar de Valls, les tecnologies 2.0 van fer bullir Twitters i Facebooks queixant-se perquè al noticiari del vespre de TV3 ja no n’havien parlat. Ni la lentitud en la passada pilanera per la plaça del Blat ni l’emplaçament poc lluidor de l’enlairada “no del tot simultània” farà capficar tant als castellers com el fet de no sortir tant com voldrien a la pantalla petita.

Més de 50 castells simultanis a Valls

dimecres, 5/01/2011
decennals.jpg

Arxiu web oficial

A l’anterior article, vàrem fer un repàs breu al calendari casteller. Val a dir que, de manera genèrica i com a referència ens pot anar bé però ja anunciàvem que les exigències de l’entorn de cada colla poden allargar o escurçar la seva activitat. Un clar exemple era el de les formacions que surten a plaça el dia de Santa Eulàlia, pel fet de ser aquesta la patrona de les seves localitats. Un altre exemple, aquest a nivell global, el trobem en la diada de les Festes Decennals de la Candela a Valls.

Des de fa prop de set-cents anys, la capital de l’Alt Camp ret honors a la Mare de Déu de la Candela. La història diu que aquesta va fer que s’acabés la pesta del segle XIV i que va intercedir divinament en la plaga de la llagosta del 1687 i en la malaltia de la constel·lació de 1783. Així doncs, l’any 1791 es va signar un document en què es prenia el compromís de celebrar una processó extraordinària en el seu honor un cop cada deu anys. Sent Valls el bressol del món casteller, no trigarien a veure-s’hi construccions humanes.

Un dels actes d’aquesta festa és la Trobada de Colles Castelleres dels Països Catalans, moment en què les formacions locals conviden  la resta del món casteller a prendre-hi part. Això fa que les temporades en què se celebren les Decennals vallenques, els castellers despertin de la seva letargia hivernal abans de l’estipulat i, de rebot, que la premsa especialitzada s’hagi de treure ràpid la son de les orelles.

Segons informacions de l’organització, enguany (30 de gener) hi prendran part un total de 54 colles i 6.465 castellers. La trobada resulta una cita ineludible pel món casteller ja que, a banda de l’enlairament d’espadats a l’emblemàtica plaça del Blat (on només les colles locals hi poden actuar*), serà l’única oportunitat en què es podran veure 54 castells alçats de manera simultània al davant del monument dels Xiquets de Valls.

A banda d’aquest esdeveniment, altres dues cites de la nostra història propera compten amb una gran participació en format simultani. Al setembre de l’any 2002, en el marc de la celebració de l’Any Gaudí, 47 colles es van reunir a la Sagrada Família per alçar els seus castells en sèries de rondes conjuntes. A l’inici del boom dels 90, 16 colles van alçar les seves construccions simultàniament (algunes d’elles fent castells de germanor) davant de tot el món, l’esdeveniment no era ni més ni menys que la cerimònia inaugural dels Jocs Olímpics de Barcelona ‘92.

*L’any 1972 els Castellers de Barcelona van prendre part en la Firagost, sent així l’única colla forana que ha realitzat una actuació complerta a la plaça del Blat de Valls.

2010 casteller vist des del desert

divendres, 31/12/2010

Se’m faria estrany no acabar l’any com la resta de blogs, webs i mitjans de comunicació, fent un repàs de la temporada 2010 però la veritat és que se’m fa igual d’estrany fer aquest resum el dia de cap d’any. Quan em van donar l’oportunitat de fer realitat aquest espai, dues idees van assaltar la meva ment. La primera em va arribar en forma de sentiment de responsabilitat, doncs per a mi aquest diari esdevenia un projecte molt interessant, jove però molt ambiciós. La segona va trepitjar la primera, em va mirar a la cara i em va cridar que estava boig, “com se t’ocorre començar un blog casteller just quan la temporada acaba de finalitzar i tothom publica ja les valoracions de l’any?!!”.
 
Diuen els canons més tradicionalistes que la temporada castellera comença per Sant Joan (juny) i acaba per Santa Úrsula (octubre). Les colles nascudes en l’expansió van trobar en la diada de Sant Jordi (abril) un bon punt d’inici i actualment la realitat de cada formació ha estirat el calendari tot el que ha volgut. Generalment les colles barcelonines, i l’esparreguerina, fan els primers castells ja per Santa Eulàlia (febrer) i algunes no tanquen la temporada gairebé fins al mes de desembre. Al període comprés entre desembre i febrer, els companys del programa radiofònic “Plaça de 9”, de ràdio Mollet, li diuen “la travessa del desert”.
 
Tot i així, resumiré l’any amb una notícia, dues diades i un bon grapat d’accèssits.
 
Els Castells, Patrimoni de la Humanitat
 
Evidentment, aquest any ha estat protagonitzat per una gran notícia, el 16 de novembre els castells eren proclamats Patrimoni Immaterial de la Humanitat, però si ho tenim tant present és precisament per la seva proximitat. Si repasseu el resum del calendari, veureu aquest èxit ens va sorprendre a la “photofinish” 2010.
 
Històric Tots Sants
 
És de justícia destacar la diada de Tots Sants, a Vilafranca, com la jornada més prolífica de l’any. El dia 1 de novembre, els Castellers de Lleida van intentar per primer cop una construcció de nou pisos (tot i que no va reeixir), els Castellers de Sants van descarregar el primer quatre de nou amb folre que duien a plaça i els Capgrossos de Mataró feien el salt als castells de gamma extra descarregant el primer dos de nou amb folre i manilles de la seva història; però qui realment va brillar aquell dia van ser els Castellers de Vilafranca. Els verds van signar la segona millor actuació de la història, la millor que s’ha fet mai amb tots els castells descarregats. Van assolir un castell del qual no es tenia constància que s’hagués descarregat mai, el dos de vuit sense folre, i van mostrar un gran ventall atacant el mateix dia quatre castells de gamma extra: un d’ells net, dos amb folre i un d’emmanillat.
 
El concurs, en 3D i en HD
 
Un altre dels grans esdeveniments del món casteller és el biennal Concurs de Castells de Tarragona. Els periodistes sempre comencem els anys parells pronosticant una gran temporada ja que algunes colles tenen molt present aquesta data al organitzar la seva planificació. El 2010 ha estat un any de crisi i de retallades i, per una raó o per una altra, el concurs també ha patit la tisorada. Enguany han estat només catorze colles, de les prop de seixanta existents, les participants al certamen sent aquesta una raó més que ha afavorit la competitivitat entre la vintena de formacions amb opció a prendre-hi part. Cal recordar aquest concurs perquè els Castellers de Vilafranca l’han dominat per cinquè cop consecutiu però tant o més important és el fet que aquest esdeveniment ha significar el salt dels castells a la TV3 (i a la TV3 HD) i futurament a la gran pantalla en format 3D.
 
Mencions d’honor
 
No voldria pas tancar aquest resum sense destacar algunes colles més de les que, a vegades, no se’n parla gaire; tot plegat, evidentment, amb permís de les moltes formacions que segur que em deixaré. El 2010 ha estat l’any de la revàlida de l’evolució de la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona. Han superat l’examen amb excel·lència i s’han atrevit fins i tot a temptejar el següent esglaó portant el cinc de nou amb folre al concurs. Els Nens del Vendrell han donat la campanada aconseguint el dos folrat després d’alguns intents infructuosos. Cal fer una especial menció als Castellers de la Vila de Gràcia que van començar l’any accelerant, es van plantar a la meitat de la temporada amb els millors resultats de la seva història i la van acabar muntant folres al local per marcar un nou horitzó. Però també les colles més petites han fet la seva feina; és el cas dels Castellers de Sabadell que han aconseguit els seus primers castells de vuit pisos o dels Moixiganguers d’Igualada que han descarregat el carro gros al primer intent. També celebren un gran any colles com els Castellers d’Esplugues i els del Poble Sec però el que més sorprèn es tornar a veure néixer noves formacions com la Colla Castellera Jove de Barcelona, la Colla Jove Xiquets de Vilafranca, Ses Talaies de Formentera o els futurs Castellers de Solsona. Per no allargar-me més, em deixo, conscientment, un bon reguitzell de colles que han millorat registres i a les que he anat felicitant al llarg de l’any, doncs enguany han estat poques les formacions que han acabat el 2010 igual o pitjor que com ho van fer al 2009.