Arxiu de la categoria ‘Colles de sis’

Un concurs de colles de seny

dilluns, 3/10/2011

IMG_6707.JPG Després d’un setmana jugant a buscar frases fetes de l’argot futbolístic aplicades al món dels castells amb el company Pau Albornà, presentador del nou programa casteller d’ETV “Quarta ronda”, ahir va arribar l’hora de la veritat. Al final el Concurs de Castells de Torredembarra va ser el més competit que mai s’havia viscut però l’ambient i la companyonia van ésser exemplars. La rivalitat entre colles va ser tant ensucrada en alguns moments que fins i tot era fàcil perdre la perspectiva de la jornada.

Els resultats del concurset van ser espectaculars. Sis colles van aconseguir descarregar el castell que en la meitat de les edicions ha decidit el guardó final, el cinc de set. Tres formacions, a més, el van superar: els Castellers del Poble Sec i els Nois de la Torre van descarregar els primers set de set de la seva història i els Castellers d’Esplugues van apuntar-se el tres de set aixecat per sota i van coronar el dos de set. A més Torredembarra va veure estrenar sis castells que no s’havien aconseguit mai per part de les respectives colles.

La col·laboració a les pinyes va ser exemplar, tant que fins i tot es va viure un dels moments més especials de la jornada quan els Castellers d’Esplugues van fer us de la ronda de repetició per decidir el resultat final del concurs. Els cargolins es disposaven a tancar la seva pinya de dos de set quan un nombrós grup de Nois de la Torre -fins a aquell moment guanyadors virtuals del concurs- van atansar-se decididament a donar un cop de mà.

Tot i els punts i el reglament, els concurs de Tarragona i de Torredembarra respiren aires diferents. Diumenge, les colles petites van donar una lliçó al món casteller estrenant setze construccions que no s’havien intentant en el que va de temporada. Ho van fer amb gran dosi de força i equilibri però va predominar el seny per fer que només cinc dels prop de cinquanta castells fessin llenya després de l’aleta.

Pensem ja en el cap de setmana?

dijous, 17/03/2011

c35-2010-04-cartells_sangblava.jpg Arriba un cap de setmana casteller molt atapeït. Les colles van iniciant la seva activitat esglaonadament i, mentre algunes ja veuen plaça per segon i tercer cop en el que va de temporada d’altres tot just comencen a organitzar els habituals actes socials per engrescar de nou al personal.

Dissabte la seu dels Castellers de Barcelona acollirà la festa del desè aniversari de la versió catalana de la Viquipèdia amb la que col·laborem proposant incloure-hi 50 nous articles castellers. Però, paral·lelament, els Castellers de la Vila de Gràcia i els de Vilafranca han organitzat una jornada de donació de sang als seus respectius locals. A més, els graciencs recuperaran les forces amb una calçotada popular. Però tranquils, si amb tot això no en tenim prou podem tirar cap a Mataró a la nit, on els Capgrossos organitzen la Festa dels Colors amb opció d’acabar-la l’endemà amb xocolata per a tothom.

colord.jpg Tota aquesta activitat demostra que el teixit associatiu casteller és ben viu però que no ens passi per la jornada purament castellera ja que aquest cap de setmana es comença a moure el món casteller. Els Castellers de Badalona donen el tret de sortida amb la seva “Diada d’inici de temporada”, els acompanyaran els de Cornellà i la Jove de Barcelona. A la ciutat comtal comencen les “Diades de Creixement” dels Castellers de Sants, aquest cap de setmana, als santsencs els acompanyaran les dues colles revelació d’aquests primers mesos de temporada, els Gausacs i els Castellers de la Sagrada Família. La Diada dels Al·lots ajunta de nou als Castellers de Mallorca i als de Manacor a les illes. Les colles egarenques no sortiran de la ciutat però faran castells al barri de Can Palet. I, tornant a Barcelona, la “Diada de Santa Madrona” també es resoldrà de manera local, amb els Castellers del Poble Sec com a amfitrions acollint les colles veïnes de la Vila de Gràcia i dels Castellers de Barcelona.

Fem una pausa per agafar aire i per donar certa importància a una de les actuacions que, personalment, més em crida l’atenció. A Sabadell, els castellers locals aprofiten la “Diada d’inici de temporada” per homenatjar un dels seus expresidents, Mateu Llorens, en el desè aniversari de la seva mort. Ho volen fer, si acompanya el darrer assaig i el gruix de gent, apuntant-se al carro de les sorpreses d’inici de temporada, plantant un molt matiner quatre de vuit. Les colles convidades seran les dels Xics de Granollers i els Marrecs de Salt.

23F casteller, el ‘boom’ dels ’90

dimecres, 23/02/2011

En un dia tant assenyalat com el d’avui tots els diaris i mitjans de comunicació parlen d’una efemèride que a ningú li passa per alt. Tal dia com aquest, fa 30 anys, el coronel Antonio Tejero va irrompre a l’hemicicle espanyol al crit de “Todo el mundo al suelo” però nosaltres ens quedarem amb una visió molt més pacífica per explicar el que va simbolitzar el ‘boom casteller’ dels ’90, tota una irrupció a les vides de milers de catalans. Tot plegat, ni més ni menys, perquè avui fa exactament 15 anys que els Castellers de Sant Cugat es van inscriure al registre d’entitats, afegint-se així a la llista de colles que avui centren la nostra atenció.
 

A partir de la segona meitat dels anys noranta, el nombre de colles es va multiplicar ràpidament, eixamplant les fronteres d’aquesta cultura essencialment cap al nord. Un clar exemple, i gairebé un important tret de sortida, va ser l’any 1996 quan es van fundar 13 noves colles.
 
decennals (9).JPG

Capgrossos de Mataró, Castellers d’Altafulla, Castellers de Caldes de Montbui, Castellers de Rubí, Castellers de Sant Cugat del Vallès, Castellers de Sant Feliu de Llobregat i Marrecs de Salt, segueixen en actiu al principat mentre els Al·lots de Llevant i els Castellers de Mallorca ho fan a les illes.
 

En canvi, Castellers de l’Albera, Castellers de Martorell, Castellers de Sant Andreu de la Barca, Vailets de Ripollet han cessat la seva activitat castellera sense arribar al quinzè aniversari.
 

Si fem un cop d’ull al llistat de les noves colles (en aquest cas, les del 1996) podrem veure de seguida que el patró d’arrelament del fet casteller no respon mai a un sol paràmetre. L’èxit dels castells a les zones de Tarragona no té per què reproduir-se a qualsevol part del territori català. El que a Sant Cugat, per exemple, funciona bé (la seva colla es mou a la part alta de la gamma de set i truca de nou a la porta dels castells de vuit), no té per què fer-ho igual a Rubí (els Castellers de Rubí sovintegen les construccions de sis pisos i tenen dificultats per trencar el seu sostre cap als castells de set). Fins i tot, a vegades, una sobreexplotació en una zona concreta en dificulta el creixement; el Baix Llobregat ha arribat a comptar amb una desena de colles petites en actiu (només els Castellers de Cornellà, fundats abans del boom, han entrat puntualment a la gamma de vuit) mentre que el Maresme resisteix amb una sola formació, els Capgrossos, que acaba de coronar-se com a colla de gamma extra.
 

Ara tenim castells des de la Catalunya Nord a les illes passant per les terres de llevant i acabant, on van néixer, a les terres del Camp de Tarragona. Amb més o menys èxit, els castellers han anat plantant llavors pel territori. En quinze anys hem pogut descobrir quines zones eren realment hermes o quines amagaven magnífics oasis. Hem viscut evolucions meteòriques i grans fiascos, èpoques d’or i reajustaments, però el més important és que actualment el fet casteller gaudeix d’unes bones arrels que el nodreixen de cara a la nova primavera que està començant a florir.

S’estrena la temporada castellera a Barcelona

diumenge, 13/02/2011

Cincs de set

Cinc de set (Castellers de la Vila de Gràcia, Castellers de Barcelona, Castellers de Sants)

Santa Eulàlia posa en marxa la maquinària castellera de la ciutat de Barcelona. La sorpresa ahir va arribar de la mà de les colles modestes. Els Castellers de la Vila de Gràcia en el primer sector i els Castellers de la Sagrada Família en el segon, van protagonitzar una gran exhibició davant d’un nombrós púbic que va omplir la plaça de Sant Jaume de gom a gom.

La ciutat comtal ha disposat durant els darrers anys de dues colles de primer nivell. Els Castellers de Barcelona van monopolitzar el sostre casteller fins la meitat de la dècada actual, moment en què els Castellers de Sants van agafar el relleu gràcies a un creixement que els portà a situar-se entre les deu primeres colles del moment. Ahir però, els protagonistes, com els castells, pujaven de baix. Els Castellers de la Vila de Gràcia van signar l’actuació més completa de la jornada, descarregant el cinc de set com a millor construcció. Els de la camisa blau marí van mostrar una gran maduresa i seguretat en els seus castells, van iniciar l’actuació amb el quatre de set amb agulla i van finalitzar-la amb el tres de set. D’altra banda, els Castellers de la Sagrada Família, una de les colles novelles de la ciutat, van aconseguir la millor actuació de la seva història al completar el tres, el quatre i el quatre de set amb agulla.

Els Castellers de Barcelona, van igualar l’actuació dels graciencs amb un treball de troncs força lleugers encarats a atacar els castells de vuit el més aviat possible. Gairebé al mateix nivell van quedar quedar els Castellers de Sants que van decidir-se pel quatre de set enlloc del tres, castell més valuós. Qui no va estar de sort va ser la colla del Poble Sec que va ensopegar dos cops amb el quatre de set, havent-lo de desmuntar abans de l’aleta, i va fer llenya amb el pilar aixecat per sota amb el qual havien de finalitzar la diada.


Una nova colla a Barcelona

Enguany, però, la ciutat està d’estrena ja que el panorama casteller s’amplia gràcies a la recent creació de la Colla Castellera Jove de Barcelona. Després d’iniciar els primers assajos a finals de la temporada passada i d’estrenar-se en societat a l’actuació de les Festes Decennals de la Candela a Valls, ahir van lluir per primer cop la seva camisa de feina, de color bordeus. Van completar tres castells de sis deixant bones sensacions i van donar que parlar amb un brodat a l’esquena molt poc habitual a la pràctica castellera.

Castells també a Esparreguera

La festivitat de Santa Eulàlia és celebrada també a la localitat d’Esparreguera d’on n’és també patrona, esdevenint des de fa quinze anys l’inici de temporada de la colla baixllobregatina. Els locals, que van aconseguir els castells més importants de la gamma de sis, van compartir plaça amb els Castellers de Sabadell que van completar tres construccions de set pisos amb el tres de set amb agulla com a millor construcció.

Castellers de la Vila de Gràcia: P4 cam, 4d7a, 5d7, 3d7, P5, P4
Castellers de Barcelona:
P4 cam, 3d7, 4d7a, 5d7, P5 al balcó, 2P5 simultanis, P4
Castellers de Sants:
P4 cam, 4d7a, 4d7, 5d7, P5, P4
Castellers de la Sagrada Família: P4 cam, 3d7, 4d7, 4d7a, P5xs, P4
Castellers del Poble Sec: P4 cam, 3d7, 3d6xs, 2id 4d7, P4xs c, P4
Colla Castellera Jove de Barcelona: P4 cam, 4d6, 3d6a, 4d6a, P4, P4

Castellers de Sabadell: P4, 3d7a, 4d7, 3d7, P5
Castellers d’Esparreguera: P4, 4d6a, 5d6, 2d6, P4xs

Castells en dades (gener/febrer)

dimarts , 8/02/2011

Per més que la temporada castellera, enguany, s’hagi aturat ben poc, el nivell casteller sempre varia en funció dels assajos i el ritme d’assistència de personal. En el fons, els castells són una activitat estival que esclata a l’equador de la tardor, després de mig any de plena intensitat. Així doncs, la radiografia que farem avui pot semblar un pel esbiaixada si no la comparem periòdicament per confirmar l’evolució dels resultats.

Si la temporada finalitzés avui:

-L’estructura més emprada a tots els nivells seria la del tres. Ha estat el castell destacat, i el tres de set en concret, el que més cops s’ha descarregat.
-Només un castell (de més de vuitanta) i un espadat (de més de cent-cinquanta) haurien caigut, aquests són el tres de set dels Castellers de Cornellà i un alleugerit pilar de cinc dels Al·lots de Llevant. També el tres, de sis i de vuit, ha estat el castell més cops desmuntat.
-El castell de sis pisos de més importància realitzat hauria estat el dos de sis, descarregat pels Castellers de Mallorca, Castellers de Terrassa i Minyons de l’Arboç.
-La construcció de set pisos de més rellevància hauria estat el cinc de set, descarregat pels Castellers de la Vila de Gràcia (comptant el dos de set com a castell de la gamma de vuit).
-El castell de màxima envergadura realitzat hauria estat el dos de vuit folrat que ja han descarregat tant els Castellers de Vilafranca com la Colla Vella dels Xiquets de Valls.
-La caixa dels grans espadats ja s’hauria estrenat gràcies al pilar de sis descarregat per la Colla Vella dels Xiquets de Valls.

Tècnicament parlant, el mínim considerable en el món dels castells serien les construccions de sis pisos, juntament amb l’espadat de quatre. Així doncs, de les colles que ja han actuat, dues encara hauran de fer els deures. Els Castellers de Santa Coloma van descarregar el dos de cinc a la Diada de la Candela, a Valls, mentre que la Global de Salou va finalitzar la mateixa exhibició amb el pilar de tres pisos; els caldrà una mica de gas per millorar els seus registres i situar-los dins la gamma dels castells valorats globalment.

Dades

El fet casteller més inconformista

dilluns, 31/01/2011
candela

Pilars simultanis a les Decennals a Valls

Les Decennals han vestit Valls de llum i de gresca però també, com havia de ser, de castells i castellers. La Fira Castells inaugurada divendres i el Simposi de dissabte van representar excepcionals preàmbuls de la gran “Trobada de les colles castelleres dels Països Catalans”, que acollí prop de deu mil castellers al bressol casteller. Concerts de primera fila, circ, ballet, cercaviles i mil activitats al voltant de la Mare de Déu de la Candela passaran un pel desapercebudes avui dilluns als mitjans de comunicació; però segur que, tot i així, els castellers no n’estaran del tot satisfets.

Els castells són capaços d’eclipsar patrimonis immaterials com el flamenc o el cant de la sibil·la, vídeos de diables i correfocs triats per formar part de superproduccions hollywoodenques i, ara, tota una festa participativa com la viscuda a Valls. El fet casteller té aquell atractiu visual que fa que t’aturis inevitablement a una plaça a mitja exhibició o que paris el teu zàping al creuar la mirada amb una torre humana de colors llampants.

Malgrat tot, el món casteller és inconformista i, després que ahir al migdia les decennals fossin notícia als principals canals televisius, cap al vespre, acabats d’arribar de Valls, les tecnologies 2.0 van fer bullir Twitters i Facebooks queixant-se perquè al noticiari del vespre de TV3 ja no n’havien parlat. Ni la lentitud en la passada pilanera per la plaça del Blat ni l’emplaçament poc lluidor de l’enlairada “no del tot simultània” farà capficar tant als castellers com el fet de no sortir tant com voldrien a la pantalla petita.

Més de 50 castells simultanis a Valls

dimecres, 5/01/2011
decennals.jpg

Arxiu web oficial

A l’anterior article, vàrem fer un repàs breu al calendari casteller. Val a dir que, de manera genèrica i com a referència ens pot anar bé però ja anunciàvem que les exigències de l’entorn de cada colla poden allargar o escurçar la seva activitat. Un clar exemple era el de les formacions que surten a plaça el dia de Santa Eulàlia, pel fet de ser aquesta la patrona de les seves localitats. Un altre exemple, aquest a nivell global, el trobem en la diada de les Festes Decennals de la Candela a Valls.

Des de fa prop de set-cents anys, la capital de l’Alt Camp ret honors a la Mare de Déu de la Candela. La història diu que aquesta va fer que s’acabés la pesta del segle XIV i que va intercedir divinament en la plaga de la llagosta del 1687 i en la malaltia de la constel·lació de 1783. Així doncs, l’any 1791 es va signar un document en què es prenia el compromís de celebrar una processó extraordinària en el seu honor un cop cada deu anys. Sent Valls el bressol del món casteller, no trigarien a veure-s’hi construccions humanes.

Un dels actes d’aquesta festa és la Trobada de Colles Castelleres dels Països Catalans, moment en què les formacions locals conviden  la resta del món casteller a prendre-hi part. Això fa que les temporades en què se celebren les Decennals vallenques, els castellers despertin de la seva letargia hivernal abans de l’estipulat i, de rebot, que la premsa especialitzada s’hagi de treure ràpid la son de les orelles.

Segons informacions de l’organització, enguany (30 de gener) hi prendran part un total de 54 colles i 6.465 castellers. La trobada resulta una cita ineludible pel món casteller ja que, a banda de l’enlairament d’espadats a l’emblemàtica plaça del Blat (on només les colles locals hi poden actuar*), serà l’única oportunitat en què es podran veure 54 castells alçats de manera simultània al davant del monument dels Xiquets de Valls.

A banda d’aquest esdeveniment, altres dues cites de la nostra història propera compten amb una gran participació en format simultani. Al setembre de l’any 2002, en el marc de la celebració de l’Any Gaudí, 47 colles es van reunir a la Sagrada Família per alçar els seus castells en sèries de rondes conjuntes. A l’inici del boom dels 90, 16 colles van alçar les seves construccions simultàniament (algunes d’elles fent castells de germanor) davant de tot el món, l’esdeveniment no era ni més ni menys que la cerimònia inaugural dels Jocs Olímpics de Barcelona ‘92.

*L’any 1972 els Castellers de Barcelona van prendre part en la Firagost, sent així l’única colla forana que ha realitzat una actuació complerta a la plaça del Blat de Valls.

2010 casteller vist des del desert

divendres, 31/12/2010

Se’m faria estrany no acabar l’any com la resta de blogs, webs i mitjans de comunicació, fent un repàs de la temporada 2010 però la veritat és que se’m fa igual d’estrany fer aquest resum el dia de cap d’any. Quan em van donar l’oportunitat de fer realitat aquest espai, dues idees van assaltar la meva ment. La primera em va arribar en forma de sentiment de responsabilitat, doncs per a mi aquest diari esdevenia un projecte molt interessant, jove però molt ambiciós. La segona va trepitjar la primera, em va mirar a la cara i em va cridar que estava boig, “com se t’ocorre començar un blog casteller just quan la temporada acaba de finalitzar i tothom publica ja les valoracions de l’any?!!”.
 
Diuen els canons més tradicionalistes que la temporada castellera comença per Sant Joan (juny) i acaba per Santa Úrsula (octubre). Les colles nascudes en l’expansió van trobar en la diada de Sant Jordi (abril) un bon punt d’inici i actualment la realitat de cada formació ha estirat el calendari tot el que ha volgut. Generalment les colles barcelonines, i l’esparreguerina, fan els primers castells ja per Santa Eulàlia (febrer) i algunes no tanquen la temporada gairebé fins al mes de desembre. Al període comprés entre desembre i febrer, els companys del programa radiofònic “Plaça de 9”, de ràdio Mollet, li diuen “la travessa del desert”.
 
Tot i així, resumiré l’any amb una notícia, dues diades i un bon grapat d’accèssits.
 
Els Castells, Patrimoni de la Humanitat
 
Evidentment, aquest any ha estat protagonitzat per una gran notícia, el 16 de novembre els castells eren proclamats Patrimoni Immaterial de la Humanitat, però si ho tenim tant present és precisament per la seva proximitat. Si repasseu el resum del calendari, veureu aquest èxit ens va sorprendre a la “photofinish” 2010.
 
Històric Tots Sants
 
És de justícia destacar la diada de Tots Sants, a Vilafranca, com la jornada més prolífica de l’any. El dia 1 de novembre, els Castellers de Lleida van intentar per primer cop una construcció de nou pisos (tot i que no va reeixir), els Castellers de Sants van descarregar el primer quatre de nou amb folre que duien a plaça i els Capgrossos de Mataró feien el salt als castells de gamma extra descarregant el primer dos de nou amb folre i manilles de la seva història; però qui realment va brillar aquell dia van ser els Castellers de Vilafranca. Els verds van signar la segona millor actuació de la història, la millor que s’ha fet mai amb tots els castells descarregats. Van assolir un castell del qual no es tenia constància que s’hagués descarregat mai, el dos de vuit sense folre, i van mostrar un gran ventall atacant el mateix dia quatre castells de gamma extra: un d’ells net, dos amb folre i un d’emmanillat.
 
El concurs, en 3D i en HD
 
Un altre dels grans esdeveniments del món casteller és el biennal Concurs de Castells de Tarragona. Els periodistes sempre comencem els anys parells pronosticant una gran temporada ja que algunes colles tenen molt present aquesta data al organitzar la seva planificació. El 2010 ha estat un any de crisi i de retallades i, per una raó o per una altra, el concurs també ha patit la tisorada. Enguany han estat només catorze colles, de les prop de seixanta existents, les participants al certamen sent aquesta una raó més que ha afavorit la competitivitat entre la vintena de formacions amb opció a prendre-hi part. Cal recordar aquest concurs perquè els Castellers de Vilafranca l’han dominat per cinquè cop consecutiu però tant o més important és el fet que aquest esdeveniment ha significar el salt dels castells a la TV3 (i a la TV3 HD) i futurament a la gran pantalla en format 3D.
 
Mencions d’honor
 
No voldria pas tancar aquest resum sense destacar algunes colles més de les que, a vegades, no se’n parla gaire; tot plegat, evidentment, amb permís de les moltes formacions que segur que em deixaré. El 2010 ha estat l’any de la revàlida de l’evolució de la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona. Han superat l’examen amb excel·lència i s’han atrevit fins i tot a temptejar el següent esglaó portant el cinc de nou amb folre al concurs. Els Nens del Vendrell han donat la campanada aconseguint el dos folrat després d’alguns intents infructuosos. Cal fer una especial menció als Castellers de la Vila de Gràcia que van començar l’any accelerant, es van plantar a la meitat de la temporada amb els millors resultats de la seva història i la van acabar muntant folres al local per marcar un nou horitzó. Però també les colles més petites han fet la seva feina; és el cas dels Castellers de Sabadell que han aconseguit els seus primers castells de vuit pisos o dels Moixiganguers d’Igualada que han descarregat el carro gros al primer intent. També celebren un gran any colles com els Castellers d’Esplugues i els del Poble Sec però el que més sorprèn es tornar a veure néixer noves formacions com la Colla Castellera Jove de Barcelona, la Colla Jove Xiquets de Vilafranca, Ses Talaies de Formentera o els futurs Castellers de Solsona. Per no allargar-me més, em deixo, conscientment, un bon reguitzell de colles que han millorat registres i a les que he anat felicitant al llarg de l’any, doncs enguany han estat poques les formacions que han acabat el 2010 igual o pitjor que com ho van fer al 2009.