Arxiu de la categoria ‘Colles de vuit’

Castellers indoor

dijous, 27/01/2011

Diumenge els Castellers de la Vila de Gràcia van veure col·locada la primera pedra del seu nou local, l’espai Albert Musons. Els Castellers de Sabadell assistiran dissabte a la signatura del conveni de cessió del seu nou local, situat al carrer d’Emprius. En els propers mesos, els Castellers de Badalona canviar la “Mobba” (antiga fàbrica de bàscules) per “La fundició” (antiga fàbrica de sabates) mentre preparen un projecte d’hotel d’entitats culturals. Com veieu, si hi ha una demanda universal en el món dels castells, aquesta és la de l’allotjament d’un grup, nombrós, l’activitat del qual requereix un espai específic per a la seva pràctica i assaig.

La necessitat bàsica d’una colla castellera suposa un espai cobert (i a ser possible tancat) d’una alçada aproximada d’entre 8 i 12 metres lliures i amb un espai sense obstacles suficient per encabir-hi una pinya complerta. Però de ben segur, si demanem a qualsevol formació que ens faci un projecte a mida, aquest també inclourà un espai de vestuaris, un parell de sales de material, un lloc insonoritzat per l’assaig dels músics, un bar i una sala d’actes o de reunions.

Les formules son diverses alhora que complicades. Algunes formacions, les més afortunades, han aconseguit negociar la cessió d’un solar amb els seus ajuntaments. Altres han rebut un crèdit per la construcció que ha acabat formalitzant-se com a cessió en forma de lloguer indefinit. El més habitual, però, és que el consistori de torn cedeixi un espai de manera provisional a les colles castelleres, ja sigui de manera individual, ja sigui compartit amb altres entitats. Patis d’escoles, pavellons esportius, antics escorxadors, halls d’esglésies, naus industrials o teatres en desús son alguns dels espais candidats per allotjar una colla castellera.

Més de 50 castells simultanis a Valls

dimecres, 5/01/2011
decennals.jpg

Arxiu web oficial

A l’anterior article, vàrem fer un repàs breu al calendari casteller. Val a dir que, de manera genèrica i com a referència ens pot anar bé però ja anunciàvem que les exigències de l’entorn de cada colla poden allargar o escurçar la seva activitat. Un clar exemple era el de les formacions que surten a plaça el dia de Santa Eulàlia, pel fet de ser aquesta la patrona de les seves localitats. Un altre exemple, aquest a nivell global, el trobem en la diada de les Festes Decennals de la Candela a Valls.

Des de fa prop de set-cents anys, la capital de l’Alt Camp ret honors a la Mare de Déu de la Candela. La història diu que aquesta va fer que s’acabés la pesta del segle XIV i que va intercedir divinament en la plaga de la llagosta del 1687 i en la malaltia de la constel·lació de 1783. Així doncs, l’any 1791 es va signar un document en què es prenia el compromís de celebrar una processó extraordinària en el seu honor un cop cada deu anys. Sent Valls el bressol del món casteller, no trigarien a veure-s’hi construccions humanes.

Un dels actes d’aquesta festa és la Trobada de Colles Castelleres dels Països Catalans, moment en què les formacions locals conviden  la resta del món casteller a prendre-hi part. Això fa que les temporades en què se celebren les Decennals vallenques, els castellers despertin de la seva letargia hivernal abans de l’estipulat i, de rebot, que la premsa especialitzada s’hagi de treure ràpid la son de les orelles.

Segons informacions de l’organització, enguany (30 de gener) hi prendran part un total de 54 colles i 6.465 castellers. La trobada resulta una cita ineludible pel món casteller ja que, a banda de l’enlairament d’espadats a l’emblemàtica plaça del Blat (on només les colles locals hi poden actuar*), serà l’única oportunitat en què es podran veure 54 castells alçats de manera simultània al davant del monument dels Xiquets de Valls.

A banda d’aquest esdeveniment, altres dues cites de la nostra història propera compten amb una gran participació en format simultani. Al setembre de l’any 2002, en el marc de la celebració de l’Any Gaudí, 47 colles es van reunir a la Sagrada Família per alçar els seus castells en sèries de rondes conjuntes. A l’inici del boom dels 90, 16 colles van alçar les seves construccions simultàniament (algunes d’elles fent castells de germanor) davant de tot el món, l’esdeveniment no era ni més ni menys que la cerimònia inaugural dels Jocs Olímpics de Barcelona ‘92.

*L’any 1972 els Castellers de Barcelona van prendre part en la Firagost, sent així l’única colla forana que ha realitzat una actuació complerta a la plaça del Blat de Valls.

2010 casteller vist des del desert

divendres, 31/12/2010

Se’m faria estrany no acabar l’any com la resta de blogs, webs i mitjans de comunicació, fent un repàs de la temporada 2010 però la veritat és que se’m fa igual d’estrany fer aquest resum el dia de cap d’any. Quan em van donar l’oportunitat de fer realitat aquest espai, dues idees van assaltar la meva ment. La primera em va arribar en forma de sentiment de responsabilitat, doncs per a mi aquest diari esdevenia un projecte molt interessant, jove però molt ambiciós. La segona va trepitjar la primera, em va mirar a la cara i em va cridar que estava boig, “com se t’ocorre començar un blog casteller just quan la temporada acaba de finalitzar i tothom publica ja les valoracions de l’any?!!”.
 
Diuen els canons més tradicionalistes que la temporada castellera comença per Sant Joan (juny) i acaba per Santa Úrsula (octubre). Les colles nascudes en l’expansió van trobar en la diada de Sant Jordi (abril) un bon punt d’inici i actualment la realitat de cada formació ha estirat el calendari tot el que ha volgut. Generalment les colles barcelonines, i l’esparreguerina, fan els primers castells ja per Santa Eulàlia (febrer) i algunes no tanquen la temporada gairebé fins al mes de desembre. Al període comprés entre desembre i febrer, els companys del programa radiofònic “Plaça de 9”, de ràdio Mollet, li diuen “la travessa del desert”.
 
Tot i així, resumiré l’any amb una notícia, dues diades i un bon grapat d’accèssits.
 
Els Castells, Patrimoni de la Humanitat
 
Evidentment, aquest any ha estat protagonitzat per una gran notícia, el 16 de novembre els castells eren proclamats Patrimoni Immaterial de la Humanitat, però si ho tenim tant present és precisament per la seva proximitat. Si repasseu el resum del calendari, veureu aquest èxit ens va sorprendre a la “photofinish” 2010.
 
Històric Tots Sants
 
És de justícia destacar la diada de Tots Sants, a Vilafranca, com la jornada més prolífica de l’any. El dia 1 de novembre, els Castellers de Lleida van intentar per primer cop una construcció de nou pisos (tot i que no va reeixir), els Castellers de Sants van descarregar el primer quatre de nou amb folre que duien a plaça i els Capgrossos de Mataró feien el salt als castells de gamma extra descarregant el primer dos de nou amb folre i manilles de la seva història; però qui realment va brillar aquell dia van ser els Castellers de Vilafranca. Els verds van signar la segona millor actuació de la història, la millor que s’ha fet mai amb tots els castells descarregats. Van assolir un castell del qual no es tenia constància que s’hagués descarregat mai, el dos de vuit sense folre, i van mostrar un gran ventall atacant el mateix dia quatre castells de gamma extra: un d’ells net, dos amb folre i un d’emmanillat.
 
El concurs, en 3D i en HD
 
Un altre dels grans esdeveniments del món casteller és el biennal Concurs de Castells de Tarragona. Els periodistes sempre comencem els anys parells pronosticant una gran temporada ja que algunes colles tenen molt present aquesta data al organitzar la seva planificació. El 2010 ha estat un any de crisi i de retallades i, per una raó o per una altra, el concurs també ha patit la tisorada. Enguany han estat només catorze colles, de les prop de seixanta existents, les participants al certamen sent aquesta una raó més que ha afavorit la competitivitat entre la vintena de formacions amb opció a prendre-hi part. Cal recordar aquest concurs perquè els Castellers de Vilafranca l’han dominat per cinquè cop consecutiu però tant o més important és el fet que aquest esdeveniment ha significar el salt dels castells a la TV3 (i a la TV3 HD) i futurament a la gran pantalla en format 3D.
 
Mencions d’honor
 
No voldria pas tancar aquest resum sense destacar algunes colles més de les que, a vegades, no se’n parla gaire; tot plegat, evidentment, amb permís de les moltes formacions que segur que em deixaré. El 2010 ha estat l’any de la revàlida de l’evolució de la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona. Han superat l’examen amb excel·lència i s’han atrevit fins i tot a temptejar el següent esglaó portant el cinc de nou amb folre al concurs. Els Nens del Vendrell han donat la campanada aconseguint el dos folrat després d’alguns intents infructuosos. Cal fer una especial menció als Castellers de la Vila de Gràcia que van començar l’any accelerant, es van plantar a la meitat de la temporada amb els millors resultats de la seva història i la van acabar muntant folres al local per marcar un nou horitzó. Però també les colles més petites han fet la seva feina; és el cas dels Castellers de Sabadell que han aconseguit els seus primers castells de vuit pisos o dels Moixiganguers d’Igualada que han descarregat el carro gros al primer intent. També celebren un gran any colles com els Castellers d’Esplugues i els del Poble Sec però el que més sorprèn es tornar a veure néixer noves formacions com la Colla Castellera Jove de Barcelona, la Colla Jove Xiquets de Vilafranca, Ses Talaies de Formentera o els futurs Castellers de Solsona. Per no allargar-me més, em deixo, conscientment, un bon reguitzell de colles que han millorat registres i a les que he anat felicitant al llarg de l’any, doncs enguany han estat poques les formacions que han acabat el 2010 igual o pitjor que com ho van fer al 2009.
 

Lo carro gros

divendres, 3/12/2010
4d8post.jpg

Carro gros dels Castellers de Terrassa

Una de les grandeses del món casteller radica en la seva riquesa lèxica i aquest és un dels apartats dels quals m’agradaria parlar aviat. Avui però, ens centrarem en el ‘carro gros’, expressió associada actualment al quatre de vuit i que ens servirà per a representar la temporada 2010.

Tots tenim una idea prou configurada del fet casteller actual, l’expansió dels noranta va esquitxar la Catalunya Vella (la part nord del Principat) amb una gran quantitat de formacions de “recent” creació. No obstant, al segle XIX, la tradició d’alçar torres humanes sota el nom de ‘castells’ es practicava bàsicament a l’anomenada Catalunya Nova, l’ara coneguda com a zona tradicional.

D’aquelles èpoques cap aquí hem anat heretant part del lèxic actual, alguns dels mots es mantenen des dels orígens però d’altres s’han anat creant, en gran part pels periodistes especialitzats, per a omplir necessitats d’expressió . Aquest és el cas del carro gros, símbol de bona collita que acompanyava a les colles al assolir el que va ser el sostre casteller fins ben entrat el segle XX, el quatre de vuit.

Molt ha plogut des d’aquells temps; ara hem d’alçar la mirada per contemplar els castells de nou pisos bàsics, aguantar la mandíbula salivant amb els gamma extra i mantenir la respiració mentre es coronen construccions de deu nivells d’alçada. No obstant, el carro gros guarda encara un simbolisme important.

En un teixit tramat per prop de seixanta colles de diferents textures i colors, son molt poques les formacions que han rebassat el quatre de vuit sense arribar però als nou pisos. Per aquesta raó, la frontera que exemplifica el carro gros segueix vigent a dia d’avui. Enguany, a més, aquest equador ens serveix per valorar la salut global del món casteller.

4d8xicots.jpg

4d8 dels Xicots de Vilafranca

És veritat que enguany la parròquia pot estar contenta pel reconeixement dels castells com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat però aquest no ha estat més que un premi a un any carregat d’èxits. Hem pogut veure cent i una aletes en els castells bàsics de nou pisos (el tres i el quatre), hem viscut la millor actuació de la història amb quatre castells descarregats (la segona en el global) i hem estat testimonis del naixement de la cinquena colla de gamma extra però, sobretot, hem batut de àmpliament el rècord de quatres de vuit descarregats.

Tot i que enguany tres colles han perdut els galons de vuit (Al·lots de Llevant, Colla Jove de Sitges i Marrecs de Salt), quatre substitutes (Nens del Vendrell, Castellers de Sabadell, Moixiganguers d’Igualada i Bordegassos de Vilanova) han agafat el seu relleu triplicant els registres del 2009. Aquest any hem vist quaranta-un quatres de vuit més que en el curs passat, fent un total de cent setanta-dos de descarregats. A més, caldria destacar que només en deu ocasions aquest castell va fer llenya i, d’aquestes, set van ser després de coronar.

Quan les colles grans funcionen ens premien amb grans temporades, quan el teixit inferior s’afegeix també a les expectatives en resulta un any històric.

Diuen, en tots els àmbits, que arribar-hi és fàcil, que el complicat és mantenir-s’hi. El 2011 vint colles emprendran el repte de mantenir vius els vuit pisos. Caldrà que les seguim de prop, amb especial atenció a les recent relegades i a les que piquen fort a la porta. Però sobretot estarem atents a les novelles, que s’hi endinsen amb prudència però amb pas fort.