Arxiu de la categoria ‘Futbol’

Aquí s’acaben els malabars!

dimecres, 4/05/2011

Si bé un bon nombre de colles castelleres assagen els dimarts al capvespre, avui la major part de les formacions estaran alçant torres humanes mentre escric aquestes línies. No ens enganyem, és el poder del futbol! Però com deia dilluns Guardiola responent a una part important de les preguntes de la premsa esportiva, per sort “tot això s’acaba demà”.

Si als caps de colla sovint els toca fer de psicòlegs amb els seus castellers, la junta administrativa també té els seus maldecaps per quadrar números i calendaris. Al llarg de la temporada, casaments, comunions, festes majors o de barri, exàmens, Eurovisions o partits de la Champions són alguns dels obstacles que les colles hauran de sortejar. L’activitat castellera requereix una àmplia participació i cal que els responsables estiguin atents a qualsevol esdeveniment que pugui minvar significativament la participació als assajos.

Ja ho diuen que el futbol és capaç de paralitzar un país però si a més el partit és un derbi com el Barça-Madrid i es juga en el marc de les semifinals de la màxima competició europea caldrà abaixar els braços i esperar a que passi la tempesta.

“Si no pots amb l’enemic, uneix-t’hi!”. Això és el que devien pensar moltes colles que van decidir convertir els seus locals d’assaig en improvisades penyes futbolístiques. Qualsevol moment i excusa són bons per revitalitzar el fet social dins de la colla, obrir les portes a altres amics i companys i, si s’escau, fer una bona caixa muntant una barra i cuinant quatre entrepans freds.

Per sort, la Champions arriba a la seva fi! S’ha acabat això d’assajar una setmana sí i una no o allò de marejar al personal canviant la data d’assaig en funció del partit de torn. La final es jugarà en cap de setmana, seran uns dies de respir fins al proper obstacle. Quina serà la següent sorpresa?

 

David Miret, un nou Guardiola?

dilluns, 4/04/2011

Si llegiu aquest blog haureu notat ja que els castells estan de moda. Però quan dic “de moda” vull dir “de moda”. Bé, com el Barça! Cada dia hi ha més mitjans de comunicació interessats en el tema i enguany es preveu el seguiment mediàtic més important viscut fins ara. Però si el Barça és l’equip de les estrelles, els Castellers de Vilafranca són la colla del moment.

Si bé Pep Guardiola, entrenador del Futbol Club Barcelona, va ser guardonat com a català de l’any 2009, ara li toca el torn al fet casteller. Un grup de Facebook proposa la imatge de David Miret, cap de colla dels Castellers de Vilafranca, per ser nominat català del l’any 2010.

El guardó consta de tres fases. La primera, absolutament oberta, recull qualsevol nom proposat al web de l’organització. El dia 17 d’abril es donaran a conèixer les 10 persones més votades i d’aquí se’n descartaran set fins a determinar els tres finalistes del premi.

Però David Miret no seria pas el primer casteller honorífic. Lluís Feliu, l’actual cap de colla dels Capgrossos de Mataró, va ser triat Premianenc de l’any 2009 i Carles Guanyabens, president sortint de la mateixa formació, va ser finalista a la nominació de mataroní de l’any 2010. Serà aquest el moment dels verds?

No oblidem que som castellers

dilluns, 28/02/2011

Prop d’un miler de castellers s’han trobat aquest cap de setmana a Granollers en la que ha estat ja la desena edició del torneig de futbol sala casteller. Sense faixa ni camisa, sense castells -potser sí algun espadat-, en sabatilles esportives i camacurta, hem oblidat per unes hores els nostres orígens per transformar-nos en competitius jugadors de futbol.

Un any més, la feina de la colla organitzadora ha fet que que les 32 colles assistents només s’haguessin de preocupar de jugar i passar-ho bé. Hi ha haurà hagut petites errades, sempre n’hi ha, però el més important ha de ser que no perdre de vista que, en el fons, tots som castellers.

torneig

Dinar del desè torneig de futbol casteler

A la pista ens transformem, volem guanyar a tota costa i ens encarem després d’una jugada calenta amb l’àrbitre de torn, però molts cops oblidem que aquests són només companys que accepten un complicat paper en tot aquest entramat. Discutim les decisions i els errors de la organització però pocs sabem el sacrifici que cal fer per organitzar un esdeveniment d’aquesta magnitud. Demanem més i més cada any però cada cop es fa més complicat trobar colles disposades a muntar aquests torneigs.

En deu anys ha pujat el nivell organitzatiu i esportiu. Les colles s’han uniformat i el torneig s’ha institucionalitzat. Ningú no s’imaginaria ja una temporada sense el futbol casteller. Ara, amb l’experiència, potser caldria buscar de nou els orígens, ser menys exigents i comprensius i, potser (només potser), tornar a passar-s’ho bé a la pista i fora d’ella, deixant un pèl de banda el resultat al marcador. La rivalitat és positiva en tots els camps, però el nostre són les places i el resultat ha de ser enlairar els més alts castells possibles.

L’altra cara del torneig

dijous, 24/02/2011

El torneig intercasteller es viu de dues maneres força diferents tot i que no per això aquestes són incompatibles. En conseqüència, també dos són els premis més preuats, un per a l’equip guanyador en la vesant esportiva i un altre per a la millor afició. Des del seu inici s’ha donat molt de valor a l’ambient lúdic d’aquesta trobada i, com més competitiu es fa el torneig dins la pista més sentit té el premi fora d’ella.

Durant les darreres setmanes s’han multiplicat els partits amistosos entre algunes de les colles que formaran l’enquadrament de Granollers però també suposa un gran esforç i dies de preparació l’atac al premi a la millor afició.

Els Castellers del Poble Sec s’han encarregat d’escalfar la maquinària amb un vídeo d’allò més prometedor:

[youtube 5Kt9GWqn5a8 nolink]

Actualitzat el 25 de febrer de 2011

Els Castellers de Sants, l’altre gran aspirant al premi, no ha trigat a respondre amb el seu propi vídeo:

[youtube 35KYNqApW_U nolink]

El torneig casteller… i ja en van deu!

dijous, 23/12/2010

XXTORNEIG3.jpgEls castells no s’acaben quan sona el ‘Toc de Vermut’ i les colles marxen a dinar, hi ha tot un món abans i després de l’activitat a plaça però, sobretot, hi ha un gran món paral·lel que ferma els llaços entre membres d’una mateixa colla i entre membres de formacions diferents.

Seguint el fil del futbol i els castells que vàrem obrir fa uns dies, us proposarem una de les activitats que reuneix la major part del món casteller i que té lloc al començament de la temporada. Mentre moltes colles encara romanen hivernant després d’un intens any de diades castelleres, el nucli esportista de trenta-dues formacions deixen a una banda la camisa i la faixa per enfundar-se la samarreta i les sabatilles esportives, és l’hora del torneig casteller!

”Això del torneig és allò que es fa a Tarragona i que surt sempre a la tele, no?”

El concurs casteller té lloc cada dos anys a la plaça de braus de Tarragona, l’ara anomenada Tàrraco Arena. Allà s’hi concentren les (14 aquest any) millors colles castelleres del moment per alçar-hi les seves construccions amb l’objectiu de reunir el major nombre de punts, finalitzant el més amunt possible en una classificació final. Es tracta de la única actuació (a banda del concurSET de Torredembarra) amb unes normes establertes en un reglament i amb una puntuació concreta, però si heu llegit els primers paràgrafs d’aquest text, estareu notant que no parlem del mateix.

A diferència del “concurs” casteller, el “torneig” reuneix les primeres ​​​​​​​​​32 colles ​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​a formalitzar la seva inscripció. També es tracta d’una activitat regulada pels punts i per un reglament però en aquesta ocasió l’objectiu és ben diferent, es tracta de jugar a futbol sala i de passar-s’ho bé. Prop d’un miler de participants de tots els racons de Catalunya es reuneixen durant un cap de setmana per practicar esport i estrènyer relacions entre membres de la comunitat castellera.

Al torneig, com arreu, hi ha colles que s’hi deixen la pell per endur-se el primer premi, però l’esperit que prima durant les 48 hores de convivència és molt més relaxat i lúdic del que en una competició esportiva caldria esperar. Els més de cent partits, repartits en vuit pistes, s’emmarquen gràcies als àpats conjunts o el concert de la nit de dissabte. De fet, diuen les males llengües que per valorar l’èxit d’un torneig casteller cal valorar-ne el concert de dissabte i el dinar de diumenge, si això funciona el torneig serà tot un èxit.

La desena edició ja està en marxa. Les dates estan fixades i els amfitrions, els Xics de Granollers, ja fa mesos que treballen en que tot funcioni d’allò més bé. Des d’aquí els desitgem la millor de les sorts per tancar la primera dècada de futbol casteller.

Penyes castelleres

divendres, 17/12/2010

PenyaAl plantar la primera pedra d’aquest blog, ja us vaig dir que una de les essències del món dels castells era tot allò que l’envolta i que l’aficionat habitual no acostuma a veure. Avui començarem a desplomar la margarida amb una d’aquelles coses que, a vegades, ens sorprenen fins i tot als més avesats a aquest col·lectiu: “Els Castells i el futbol”.

La part més visible d’aquesta relació és la de les colles que aixequen castells en esdeveniments d’importància. Hem vist pilars a la mitja part de diferents partits, n’hem vist a la presentació de la nova samarreta de la selecció catalana i fins i tot a la inauguració del nou estadi de l’Espanyol vàrem veure un castell blanc-i-blau (format per simpatitzants espanyolistes de diferents colles castelleres).

Evidentment, totes les colles estan formades per un gruix heterogeni important de persones. La riquesa de pensaments, opcions polítiques, sectors laborals, edats o religions també es reprodueix en l’àmbit esportiu però diumenge es va donar el primer cas de colla castellera que forma una penya, en aquest cas barcelonista, en el seu sí.

Penya

Signatura del pacte entre el president dels Castellers de Vilafranca i el de la penya blaugrana

Els Castellers de Barcelona van presentar el projecte en societat el passat dissabte 12 de desembre, amb la presència de personalitats del club blaugrana, tot i que la fundació de la mateixa va fer-se efectiva a finals de setembre i els primer membres ja havien realitzat diferents activitats com el desplaçament a Pamplona per seguir el partit Osasuna-F.C. Barcelona.

La decisió d’explicar-vos aquest fet no la vaig tenir fins al dimecres quan vaig notar que el fenomen es reproduïa llegint, via Twitter, la notícia que els Castellers de Vilafranca i la penya Barcelonista de la ciutat havien signat un acord per convertir Cal Figarot (el local social i d’assaig d’aquesta colla) en la nova seu compartida. L’acord serà vàlid pel 2011, any en que la penya complirà el seu 50è aniversari, i serà prorrogable d’any en any.

Així doncs, d’una tacada i per primer cop, dues colles entren al panorama futbolístic, uns amb penya pròpia i els altres amb adoptiva. De ben segur que el projecte aportarà personal a una i a altra entitat però no cal que perdem el nord perquè, de ben segur, les trobades als locals castellers per veure en família el típic “partit del segle” seguiran reproduint-se aquí i allà amb o sense ‘penyes castelleres’.