Arxiu de la categoria ‘General’

50 nous articles castellers per a la Viquipèdia

dissabte, 12/03/2011

viquipedia.png Repassant una mica entre notes i llibres per escriure un d’aquells articles que mai ve de gust fer, el relacionat amb la mort de Lluís Solsona i Llorens (publicat a lamalla.cat), vaig anar re-descobrint com d’important ha estat la seva contribució al món casteller i vaig entristir al descobrir que ningú li havia dedicat encara una plana a la Viquipèdia catalana. En segons quins aspectes, els castellers hem fet un important salt cap a la utilització de les noves tecnologies però encara ens queda un important marge de millora.

Bussejant per la Viquipèdia he descobert que alguns periodistes com Carles Capdevila, Antoni Bassas o Ramón Pellicer tenen la seva pròpia plana. Alguns esportistes com Andrés Iniesta, Carlos Kameni, Forlín, Leo Messi, Xavi Hernández o l’entrenador de moda Pep Guardiol també gaudeixen d’aquest reconeixement. Fins i tot la Belén Esteban o el Pare Apel·les tenen un espai en el que s’explica la seva obra i vida. En canvi, personatges com Lluís Solsona o formacions els Castellers de Santa Coloma o la recentment estrenada Colla Jove de Barcelona encara no tenen un lloc a l’enciclopèdia interactiva més coneguda d’internet. Cada dia apareixen noves colles universitàries però només quatre es poden trobar a la Viquipèdia.

M’agradaria aprofitar, conjuntament amb el Canal Castellers de lamalla, un seguit d’esdeveniments per fer una crida que espero que us sembli prou atractiva. Dissabte 19 de març, la Viquipèdia catalana celebra el seu desè aniversari al local dels Castellers de Barcelona i un dels seus objectius consisteix en aconseguir que durant el dia contribueixin com a editors del web 2.000 persones.

Fem créixer el fet casteller tots plegats! Proposeu aquí els articles que creieu que han de tenir el seu espai a la Viquipèdia i posem-hi el nostre granet de sorra el proper dissabte iniciant tota una revolució.

Aconseguirem entre tots una cinquantena de nous articles?

Castells en dades (febrer)

dimarts , 8/03/2011

Ara fa un més, fèiem una petita anàlisi en forma de dades de l’estat del món casteller. Des de llavors no hi ha hagut cap gran sobresalt però comencen a notar-se els moviments habituals de l’inici de temporada. Les xifres, un pel despentinades degut a la trobada decennal de les Festes de la Candela, van tornant al seu lloc mostrant una radiografia, cada cop més exacta, de l’actualitat castellera. Veiem doncs, com ha afectat aquesta diada vallenca en els resultats comptabilitzats fins a dia d’avui:
 

El mes de febrer s’han dut a plaça un 27% menys de les construccions que es van provar al gener tot i acostar-nos, lentament, a l’inici de la temporada. L’activitat viscuda els dos primers mesos de l’any no té precedents. Les Festes de la Candela han estat les més nombroses de la història i això també s’ha percebut en forma de dades.
 

D’altra banda, el percentatge de pilars de cinc, respecte al total d’espadats, també ha caigut (d’un 36% al 22% actual) degut a que les colles grans encara hivernen mentre les mitjanes i petites comencen a obrir els ulls. Hem passat dels més de cinquanta espadats de cinc, de gener, als tretze del mes de febrer.
 

L’estructura més utilitzada fins ara segueix sent la del tres, a tots els nivells, però el quatre de set guanya força i redueix distàncies amb el seu màxim competidor. Qui competeix amb el tres, als sis pisos, és el quatre amb agulla mentre la gamma de vuit es manté estable ja que no es descarrega cap castell d’aquesta dificultat (a excepció del dos de set dels Castellers de Sant Cugat) des del dia dos de febrer.
 

El percentatge de castells descarregats segueix sent demolidor. Un únic castell ha caigut enguany abans de l’aleta (durant la diada de la Candela) i cap dels que s’han coronat ha defallit abans del toc de sortida. El seny, els darrers anys, ha fet que el nombre d’intents desmuntats creixés. En el que va de temporada, comptabilitzem 19 castells que s’han desmuntat abans de l’aleta.

d2.bmp

El millor inici d’any!

dilluns, 7/03/2011

foto(2).JPG

2d7 descarregat pels Castellers de Sant Cugat

Ets casteller i encara no has començat la temporada? Doncs ja pots anar-te posant les piles perquè la cosa està més calenta que mai. Tot just aquest mes, les colles comencen a assajar, algunes a fer els primers pilars o les primeres actuacions; fins i tot n’hi ha que encara descansaran algunes setmanes més. Però les sorpreses més matineres de l’any ja han arribat i ho han fet en negreta i subratllat. Els Castellers de la Sagrada Família han aconseguit la millor actuació de la seva història en la diada de Santa Eulàlia, al febrer, i els Castellers de Sant Cugat han descarregat la millor construcció aconseguida l’any passat, just ahir, durant la diada de Sant Medir; ja se m’arrissen els pèls de pensar en la posada en llarg dels Castellers de Sabadell o en les primeres passes dels Minyons de Terrassa.

L’any passat, el món casteller va celebrar una gran temporada. No només les colles grans van fer els deures sinó que les petites van protagonitzar una gran revolució. Els Castellers de la Vila de Gràcia van aconseguir el seu primer tres de vuit protagonitzant una gran temporada, els Nens del Vendrell es van fer amb un dos de vuit folrat fruit de la perseverança, els Moixiganguers d’Igualada i els Castellers de Sabadell van apuntar-se els seus primers castells de vuit… Els Castellers de Sant Cugat, després d’un temps de remuntada van acabar l’any recuperant un dos de set que feia sis anys que no aconseguien.

Ahir, la plaça del Rei de Sant Cugat, va veure com els nou anomenats gausacs van posar el llistó molt alt a aquest inici de temporada. Van descarregar la seva màxima fita del 2010 a la primera actuació completa i ja apunten als vuit pisos a curt o mig termini.

Aquesta temporada ha de servir per revalidar els nivells assolits fins ara però si algú pot posar pressió a les colles, aquestes són les mateixes formacions. No és bo voler córrer abans d’aprendre a caminar, però intentar aturar-se en plena marxa et fa córrer el risc d’ensopegar a mitja cursa. En resum, i veient els resultats de les primeres diades de l’any, el curs casteller compta amb tots els ingredients per fer-nos gaudir d’una bona temporada. Si les colles són capaces d’anivellar el seny i la rauxa, no hi haurà qui aturi aquesta dinàmica positiva.

Travessa 2011

dimecres, 2/03/2011

Amb l’arribada del bon temps, les colles es preparen per començar la seva pre-temporada. Fer previsions a llarg termini sempre es fa complicat i el més fàcil és equivocar-se, tot i així m’agradaria obrir aquí un espai a la clarividència dels nostres lectors.
 
1-Quina colla aconseguirà els millors resultats de la temporada?
2-Quina colla aconseguirà la millor actuació del 2011?
3-Quina serà la millor colla de vuit enguany?
4-Quina serà la millor colla de set la present temporada?
5-Quina colla aconseguirà la millor progressió de l’any?
6-Quina/es colla/es pujaran de nivell?
7-Quina/es colla/es baixaran de nivell?
8-Quina colla comptarà amb els millors grallers?
9-Quina serà la millor colla de la ciutat de Valls?
10-Quina serà la millor colla de la ciutat de Tarragona?
11-Quina serà la millor colla de la ciutat de Barcelona?
12-Qui guanyarà el concurSET 2011?
13-Quin serà la primera colla a descarregar un castell de nou pisos?
14-Alguna colla descarregarà el tres de deu amb folre i manilles? Quina/es?
 
15-Quina serà la màxima construcció de la vostra colla (si formeu part d’alguna)?
 

Amb el vostre permís, faré la meva travessa personal ja que els meus companys més propers sempre em retreuen que fujo sovint de mullar-me. Espero que ningú busqui fantasmes en els meus resultats, doncs provaré de fer-la d’una manera objectiva i raonada, deixant de banda possibles amistats o amiguismes. I vosaltres? Ja heu fet la vostra travessa?

23F casteller, el ‘boom’ dels ’90

dimecres, 23/02/2011

En un dia tant assenyalat com el d’avui tots els diaris i mitjans de comunicació parlen d’una efemèride que a ningú li passa per alt. Tal dia com aquest, fa 30 anys, el coronel Antonio Tejero va irrompre a l’hemicicle espanyol al crit de “Todo el mundo al suelo” però nosaltres ens quedarem amb una visió molt més pacífica per explicar el que va simbolitzar el ‘boom casteller’ dels ’90, tota una irrupció a les vides de milers de catalans. Tot plegat, ni més ni menys, perquè avui fa exactament 15 anys que els Castellers de Sant Cugat es van inscriure al registre d’entitats, afegint-se així a la llista de colles que avui centren la nostra atenció.
 

A partir de la segona meitat dels anys noranta, el nombre de colles es va multiplicar ràpidament, eixamplant les fronteres d’aquesta cultura essencialment cap al nord. Un clar exemple, i gairebé un important tret de sortida, va ser l’any 1996 quan es van fundar 13 noves colles.
 
decennals (9).JPG

Capgrossos de Mataró, Castellers d’Altafulla, Castellers de Caldes de Montbui, Castellers de Rubí, Castellers de Sant Cugat del Vallès, Castellers de Sant Feliu de Llobregat i Marrecs de Salt, segueixen en actiu al principat mentre els Al·lots de Llevant i els Castellers de Mallorca ho fan a les illes.
 

En canvi, Castellers de l’Albera, Castellers de Martorell, Castellers de Sant Andreu de la Barca, Vailets de Ripollet han cessat la seva activitat castellera sense arribar al quinzè aniversari.
 

Si fem un cop d’ull al llistat de les noves colles (en aquest cas, les del 1996) podrem veure de seguida que el patró d’arrelament del fet casteller no respon mai a un sol paràmetre. L’èxit dels castells a les zones de Tarragona no té per què reproduir-se a qualsevol part del territori català. El que a Sant Cugat, per exemple, funciona bé (la seva colla es mou a la part alta de la gamma de set i truca de nou a la porta dels castells de vuit), no té per què fer-ho igual a Rubí (els Castellers de Rubí sovintegen les construccions de sis pisos i tenen dificultats per trencar el seu sostre cap als castells de set). Fins i tot, a vegades, una sobreexplotació en una zona concreta en dificulta el creixement; el Baix Llobregat ha arribat a comptar amb una desena de colles petites en actiu (només els Castellers de Cornellà, fundats abans del boom, han entrat puntualment a la gamma de vuit) mentre que el Maresme resisteix amb una sola formació, els Capgrossos, que acaba de coronar-se com a colla de gamma extra.
 

Ara tenim castells des de la Catalunya Nord a les illes passant per les terres de llevant i acabant, on van néixer, a les terres del Camp de Tarragona. Amb més o menys èxit, els castellers han anat plantant llavors pel territori. En quinze anys hem pogut descobrir quines zones eren realment hermes o quines amagaven magnífics oasis. Hem viscut evolucions meteòriques i grans fiascos, èpoques d’or i reajustaments, però el més important és que actualment el fet casteller gaudeix d’unes bones arrels que el nodreixen de cara a la nova primavera que està començant a florir.

Tòpics castellers II

divendres, 18/02/2011

Aquesta setmana, tot sopant entre amics, va sorgir un dels tòpics que es fan servir per captar joves castellers a les colles: “hi ha gresca, alcohol i noies maques!”. De seguida algú va traduir-ho a la seva versió femenina: “hi ha gresca, alcohol i tios bons!”, va dir. Totes dues són més o menys certes, com qualsevol reclam irracional dels que puguin rutllar pel sistema boca-orella, però totes dues són poc concretes també. Els castellers saben mutar hàbilment per acollir el màxim nombre d’adeptes a les seves formacions, d’aquí el gran poder integrador d’aquesta activitat.

Entre els joves, ara arriba una bona oportunitat per enganxar-se a una colla ja que el proper cap de setmana es posa en marxa el torneig de futbol sala casteller: “Esport, gent jove, bon rotllo, concerts i molta gresca”. Tot i que venim de les Festes Decennals de la Candela que es fan cada deu anys i que són tota “Una tradició ancestral i una manera de viure la cultura i el folklore”. Això sí, tot plegat sempre passa per l’assaig de cada colla: “Un lloc ideal per gaudir d’una saludable activitat en família”.

Sovint enganxa: “Poder viatjar cada cap de setmana i conèixer gent d’arreu”, tot i que, si parlem de gent d’arreu, el que sempre s’ha dit és que: “Es tracta d’una gran activitat per a la integració social dels immigrants”.

Com podreu entendre, les colles castelleres no es formen només amb gent jove, ni amb esportistes, tampoc tots son bojos de la cultura tradicional ni practiquen els castells en família. A vegades les colles actuen poc o ho fan només a la seva zona d’influència més propera i molt sovint proven, sense massa èxit, d’integrar persones vingudes de cultures molt diferents a la nostra.

Un món de tòpics que a vegades ens fan dibuixar un somriure caçat al vol quan passem al costat d’algú que explica als seus amics el que significa fer castells.

La rivalitat al món casteller

dimecres, 16/02/2011

Es fa molt complicat defensar una posició concloent respecte la definició de l’activitat castellera. Dijous passat vaig mullar-me a considerar-la com a esport folklòric o d’oci per separar-la dels matisos de l’esport competitiu que implicarien un enfrontament que no és habitual al món casteller. Tot i així, cal matisar que els castells neixen i creixen gràcies a les diferents rivalitats esdevingudes des dels inicis i que els sistemes de puntuació i competició actuals són relativament moderns.

La versió més acceptada sobre el naixement del fet casteller diu que les actuals construccions descendeixen de l’antic ‘Ball de valencians’ que finalitzava amb una petita torreta o construcció humana. La rivalitat entre els diferents grups de balladors per alçar la torreta més gran faria que finalment aquesta activitat se separés del ball inicial passant a definir aquestes torretes amb el nom de castells.

És famosa la sempre present rivalitat entre les dues colles vallenques però no és la única que existeix en l’actualitat. Els Castellers de Terrassa i els Minyons de Terrassa, els Capgrossos de Mataró i els Castellers de Badalona, els Castellers de Barcelona i els de Sants, els Castellers d’Esparreguera i els Moixiganguers d’Igualada o les colles de la ciutat de Tarragona també mantenen les seves disputes particulars.

Les dues raons principals que afavoreixen la disputa entre colles són la proximitat geogràfica i la paritat de nivells. Això fa que, a banda dels concursos de castells, els enfrontaments entre dues colles rivals es visquin a mode de competició.

Rival: Que disputa a algú alguna cosa | Que aspira a igualar o ultrapassar algú.

Esport o folklore?

dijous, 10/02/2011

L’activitat castellera és tan àmplia que disposa d’un lloc per a cada perfil de persona: els alts, els prims, els àgils, els forts, la gent gran i la canalla. De la mateixa manera, la implicació entre els diferents elements que formen una colla els col·locarà en un grup o altre. Sovint, la desconeixença fa que la gent se sorprengui al conèixer la preparació i periodicitat d’aquesta activitat; la major part de les formacions assagen dos cops per setmana i actuen gairebé tots els caps de setmana durant el més de mig any que dura la temporada. A l’hora de tancar una pinya, la tècnica situa en el taulell, un a un, tots els peons i figures al lloc indicat, la mala col·locació d’una sola peça pot fer perillar la partida. Per tot plegat, com més de prop coneixem els castells més complicat se’ns fa dibuixar una frontera entre esport i folklore.

Abans de seguir, m’agradaria deixar-vos unes quantes definicions extretes del diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans amb la clara intenció de complicar-vos una mica més la resolució:

Esport: Exercici corporal d’agilitat, destresa o força, que es practica individualment o en grup, amb intencionalitat lúdica o competitiva i seguint unes regles establertes.

Competició: Manifestació esportiva consistent en l’enfrontament, individual o per equips, d’una sèrie d’adversaris, en una o més proves, per determinar-ne un guanyador.

Tradició: Transmissió oral de pares a fills de fets històrics, de creences, de doctrines religioses, etc. | Allò que és transmès oralment de pares a fills. | Costum que ha prevalgut de generació en generació.

Folklore: Conjunt de tradicions, de creences, de llegendes i de dites populars.

El principal lema del fet casteller diu que els castells s’han de fer amb “Força, Equilibri, Valor i Seny”, quatre mots fàcilment relacionables amb el món de l’esport però no oblidem que folklore, tradició i cultura son també tres paraules vinculades habitualment a la construcció de torres humanes. Quina és la clau doncs? Perquè una activitat esdevingui esportiva, cal que hi hagi unes regles establertes. Si bé no existeix cap manual casteller (amb permís del ‘Castells i Castellers’ del company Xavier Brotons), la transmissió oral (tradició) ha fet que tothom sàpiga com s’alcen els castells igual que qui surt a córrer als matins sap com ho ha de fer. El que no té lloc a discussió és l’agilitat, destresa i força necessàries. Així doncs m’atreviria a catalogar l’activitat castellera com a esport tradicional o esport folklòric.
 
En canvi, per norma general, al món dels castells no hi ha guanyadors ni vençuts. Tret de les classificacions emprades en els concursos que tenen lloc a Tarragona (els anys parells) i a Torredembarra (els anys senars), els castells només es poden comparar qualitativament degut a la gran quantitat de variables que en formen part. Els castells, fora de les dues diades esmentades, no compten amb una puntuació determinada però sí amb una dificultat definida. D’aquí que les actuacions es defineixin com a exhibicions i que les colles s’associïn en coordinadores i no pas en federacions. Per tant, podem concloure que la pràctica castellera no es veuria reflectida en l’esport de competició sinó en l’esport lúdic.

Tòpics castellers I

dissabte, 5/02/2011

El fet casteller ha tornat a batre rècords reunint 57 formacions en una gran trobada difícil de repetir. La invasió de pantalons blancs, faixes i camises multicolors va ser absoluta durant tot diumenge passat a Valls i l’organització parlava de prop de deu mil castellers. Això, si no em fallen els càlculs, voldria dir que cada colla va desplaçar entre 150 i 175 camises, xifra que se’m fa complicada d’assimilar. Sigui com sigui, hi ha diades en les que es gaudeix a plaça i jornades en les que cal adelitar-se de tot allò que les envolten i, en aquesta ocasió, prefereixo quedar-me essencialment amb l’embolcall.

M’apassiona respirar l’ambient de les grans diades i això s’aconsegueix en els petits detalls. L’arribada ja amaga moltes sensacions; avançar per l’autopista els autocars de les colles, buscar lloc per aparcar i desfilar fins al lloc de trobada coincidint amb un lent però constant degoteig casteller; per cert, castellers només detectables per uns sospitosos pantalons blancs i alguna bossa en la que s’hi amaguen unes faixes curosament embolicades, per la resta, en aquestes èpoques d’any, només jaquetes fosques, com la resta de vianants.

públic

Públic i castellers barrejats a mitja jornada

Una tasca ineludible, ha de ser sempre treure el cap entre els vidres dels forns i bars més matiners per adonar-se’n del salt generacional casteller. Al forn pares i mares compren una pasta als fills mentre els joves esmorzen aquell modern croissant amb cacaolat. Als bars, alguns panxuts sexagenaris comparteixen forquilla i ganivet amb els més valents de la dècada dels noranta. També cal acostar-se a la plaça abans de l’horari marcat doncs sempre hi ha el petit destacament que s’hi deixa caure, ni que sigui només de passada de comprar el pa.

A la diada de la Candela, a més, el punt de trobada inicial del cercavila esdevé un centre neuràlgic que acull mil petites reunions: la dels tècnics de cada colla que esmolen els llapis i escalfen les llibretes, la de la canalla que fa la primera corredissa després d’unes hores d’autocar i la dels coneguts de diferents colles que es retroben passada l’aturada hivernal.

A plaça, el públic ja espera les colles amb aquell neguit tant català que fa que tinguem sempre un ull sobre el rellotge. Els que arriben puntuals, normalment, son els que s’han programat així el cap de setmana, però la plaça s’acabarà d’omplir amb aquells despistats que han quedat captivats al passar i veure tant magne espectacle. Al voltant sempre hi ha qui ha dut als coneguts a veure l’actuació i els explica amb més o menys traça com és això d’alçar torres humanes. Alguns estrangers esperen a que es tanqui la pinya per col·locar-se davant del mentre el company de viatge li tira unes fotos que quedaran per la posteritat. A vegades, destres traductors transmeten el seu saber mentre els alumnes, propis i afegits, el miren bocabadats.

Després del darrer espadat, encara hi ha moments d’aquells per fruir amb l’ambient casteller. De tornada a casa, o al cotxe, sempre podem trobar als protagonistes, que caminen amb la faixa a la mà mentre comenten la jugada. Satisfets i traient pit, molts no es trauran ja la camisa fins al final del jorn o de les festes de la vila.

Els castells son, a vegades, tant previsibles com el conegut que et pregunta si fas d’enxaneta al descobrir la teva afició castellera. Vivim en un país ple de tòpics i aquests només en son alguns dels que podem trobar un diumenge qualsevol en una plaça quina sigui. Només espero que ningú s’hagi sentit ofès per tant maldestre catalogació i que qui tingui dubtes en una exhibició castellera no deixi de preguntar ja que segur que hi trobarà sempre algú disposat a donar-li un cop de mà.

Castellers indoor

dijous, 27/01/2011

Diumenge els Castellers de la Vila de Gràcia van veure col·locada la primera pedra del seu nou local, l’espai Albert Musons. Els Castellers de Sabadell assistiran dissabte a la signatura del conveni de cessió del seu nou local, situat al carrer d’Emprius. En els propers mesos, els Castellers de Badalona canviar la “Mobba” (antiga fàbrica de bàscules) per “La fundició” (antiga fàbrica de sabates) mentre preparen un projecte d’hotel d’entitats culturals. Com veieu, si hi ha una demanda universal en el món dels castells, aquesta és la de l’allotjament d’un grup, nombrós, l’activitat del qual requereix un espai específic per a la seva pràctica i assaig.

La necessitat bàsica d’una colla castellera suposa un espai cobert (i a ser possible tancat) d’una alçada aproximada d’entre 8 i 12 metres lliures i amb un espai sense obstacles suficient per encabir-hi una pinya complerta. Però de ben segur, si demanem a qualsevol formació que ens faci un projecte a mida, aquest també inclourà un espai de vestuaris, un parell de sales de material, un lloc insonoritzat per l’assaig dels músics, un bar i una sala d’actes o de reunions.

Les formules son diverses alhora que complicades. Algunes formacions, les més afortunades, han aconseguit negociar la cessió d’un solar amb els seus ajuntaments. Altres han rebut un crèdit per la construcció que ha acabat formalitzant-se com a cessió en forma de lloguer indefinit. El més habitual, però, és que el consistori de torn cedeixi un espai de manera provisional a les colles castelleres, ja sigui de manera individual, ja sigui compartit amb altres entitats. Patis d’escoles, pavellons esportius, antics escorxadors, halls d’esglésies, naus industrials o teatres en desús son alguns dels espais candidats per allotjar una colla castellera.