Arxiu de la categoria ‘General’

#castellers

dissabte, 22/01/2011

Quan intento explicar a algú que Twitter és una eina de microblogging i veig la cara resultant me’n adono que, tot i que la frase sintetitzi molt bé el significat, he triat un mal camí d’inici. Si, a més, la cara persisteix després d’explicar que es tracta d’una plataforma que et permet fer publicacions però que aquestes són d’un màxim de 140 caràcters, podem arribar a la conclusió que es tracta d’un error de contextualització.

Molts dels que vam descobrir l’eina en els seus inicis (octubre del 2006) la vam descartar per la seva limitació, no es podien publicar ni fotografies ni vídeos, era poc personalitzable i no permetia una extensió important. Sense gaires dubtes, els servidors de blogs van guanyar la partida mentre alguns, fins i tot, mantenien l’espai web.

La ràpida proliferació de les línies de dades per a telefonia mòbil ha fet tothom porti el Facebook a la butxaca i que, en un d’aquells girs cíclics que fa la vida, tornem a cercar la senzillesa i el pragmatisme a internet. Així com sovint només llegim els titulars dels diaris sense parar a aprofundir continguts d’allò que no ens interessa especialment, Twitter esdevé un pràctic aparador de titulars, d’amics, coneguts i famosos.

Com si es tractés d’una xarxa social, quan triem un usuari a seguir, els seus missatges (piulades o tweets) apareixeran a la nostra plana personal o al nostre gestor en ordre cronològic invers. Així, cada usuari confecciona la seva “portada” amb els “titulars” dels usuaris desitjats. L’altra utilitat bàsica és la d’etiquetar els missatges mitjançant marques (hashtags). Recuperant un d’aquells símbols incompresos dels nostres teclats (#) podem categoritzar tot allò que piulem a Twitter permetent senzilles cerques temàtiques.

En breu afegirem un llistat de les formacions 2.0 amb els perfils de les colles castelleres i dels mitjans relacionats que esperem que sigui de servei públic.

De castells i d’olles mediàtiques

dimecres, 19/01/2011

En plena societat informacional, la comunicació i la imatge exterior cobren un valor molt important. La publicitat, en un món cada cop més globalitzat, sovint n’és la punta de llança i el món casteller no n’està exclòs.

El “simple” reconeixement del fet casteller com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat va ser un bon carburant per elevar la flama mediàtica. Altres fets puntuals són molt rellevants però cap genera una combustió tant intensa just a les portes de tancar una temporada.

Amb la flama ben alta, però, cal que s’activin els mecanismes perquè l’olla faci xup xup. Sense que algú hi posi una bona cassola i els ingredients ideals, el foc sols ens servirà per a escalfar-nos (que tampoc va malament en èpoques hivernals).

Per a les colles però, la d’atiar el foc ja és, per si sola, una tasca complicada. Perquè ens fem una idea, el món casteller compta amb prop de 60 colles castelleres. D’aquestes, el focus general d’atenció se centra habitualment en el 10% de les formacions. Així doncs, ja tenim un diferencial important que equivaldria a la tria dels millors arbres per encendre el foc, però no oblidem que la resta d’arbres segueixen creixent, buscant un raig de sol i un pel d’oxigen.

Amb un calendari que compta amb prop de 8 mesos d’activitat -6 dels quals de màxima intensitat- la colla que vol sobresortir ha de fer bé els deures per no quedar tapada en el sotabosc. Només que cada colla actuï 20 cops al llarg de la temporada, l’activitat castellera generaria prou informació com per explicar més de 3 exhibicions diàries. A banda d’això, hem pogut comprovar la quantitat de moviments paral·lels d’un món altament actiu com ho és aquest.

D’entre aquests milers de branques nascudes de 60 arbres, la premsa n’hem de triar les que facin més bona flama i, a vegades, caiem en el parany de buscar l’arbre més gran encara que aquest estigui un pel verd i calgui deixar-lo assecar.

Els que ho heu provat sabreu doncs que és molt complicat fer foc amb dues pedres. La cassola i els ingredients ja els poso jo tot i que segur que si el foc fa la flama vermellosa o treu massa fum ho podrem arreglar gràcies al frondós bosc que segur que ens depara la nova temporada que apunt està de començar.

Els castells també al Dakar

dilluns, 10/01/2011
mocadordakar.jpg

Mocador dels Capgrossos al Dakar

Qui pensi que avui en dia trobem els castells fins i tot a la sopa… té tota la raó del món. Suposo que quan la teva vida gira enmig d’aquest ambient no dones importància a certes informacions que t’arriben un pèl al marge d’allò estrictament casteller. Molts cops, però, són aquestes les notícies que atrauen a la majoria dels mitjans de comunicació i les que obtenen major ressò. Els castells són a la sopa i també al Dakar.

El passat 15 de novembre, els Castellers de Vilafranca, potser la colla més mediàtica del moment, va fer públic l’acord de promoció recíproca d’imatge amb l’Equip Quadafons Competició que a inici d’any prendria part al rally raid més conegut, el Dakar. Josep Sabaté com a pilot i Josep Ramon Cañís com a copilot, condueixen un dels dos camions catalans que van iniciar la competició, ocupant actualment la 25ena posició de la classificació general d’aquests vehicles. La caixa del seu Mercedes 4×4 llueix la imatge de la colla penedesenca però aquesta no és la única figura castellera que ha recorregut les terres sud-americanes del Dakar 2011. Un mocador amb l’escut brodat dels Capgrossos de Mataró ha acompanyat a Joan Rubí, copilot del xilè Diego Izquierdo, durant les primeres set etapes de la competició fins que el dia 9 de gener el motor del seu Toyota es va trencar a l’enllaç camí de la setena etapa.

Haurem d’estar atents a les evolucions del camió casteller que cerca finalitzar el raid amb èxit portant la imatge dels camises verdes fins a Buenos Aires, ciutat que posa inici i fi a l’aventura de l’actual Dakar.

Els reis de tota colla, la canalla!

dijous, 6/01/2011
reis_2010.jpg

Els Reis al local de la Colla Jove Xiquets de Tarragona

Aquesta nit els reis mags d’orient han tingut una feinada per arribar a totes les llars catalanes. Alguns nens, però, han viscut doble sorpresa al veure com reis i patges passaven també pels locals d’algunes colles castelleres. Si fer castells és complicat, tenir la responsabilitat de tancar-los i coronar-los al capdamunt d’una inestable escala de cosos humans, tremolosos i en constant, moviment encara és més lloable. Els responsables de tal proesa, a més, son els més menuts de la colla, la canalla, i sovint aquesta tasca és recompensada amb els premis dels reis mags o amb els de les mateixes formacions.

Una de les màximes castelleres diu que “la canalla mana”. El castell més complicat pot estar ben treballat i alçar-se apamat a plaça però si els més menuts no ho veuen clar, la feina de mesos pot quedar en no res en qüestió de segons. En última instància, son ells els que decideixen si tiren amunt o tornen enrere i això els fa esdevenir peces claus en qualsevol formació.

Cal que els nens siguin menuts i àgils per poder fer créixer les construccions en alçada però sobretot cal que siguin forts i valents. La pèrdua de canalla experimentada a mitja temporada pot acabar amb tot un any de feina i amb la progressió de diverses temporades, és per això que cal mimar al màxim aquest grup de petits castellers.

A totes les colles hi ha un conjunt de gent encarregat exclusivament del funcionament dels castells -la tècnica- i, dins d’aquest, una sèrie de membres s’encarrega de la formació i seguiment de la canalla. La bona relació d’aquests formadors amb els xiquets és essencial però també les activitats paral·leles i els premis s’empren per a millorar la cohesió del grup. Sortides al cinema, a parcs d’atraccions, colònies o la gestió dels tiós i cartes als reis mags són alguns dels recursos que fan servir les colles però són correctes aquestes pràctiques?

La instrucció de la canalla sovint és focus d’atenció en simposis i trobades al llarg de l’any però en més de quinze anys d’experiència encara no he viscut cap unanimitat d’opinions respecte als aspectes més complicats en aquest camp. Així doncs, no seré jo qui jutgi què és el més convenient, us cedeixo la paraula a l’espai de comentaris.

Recordeu signar les vostres intervencions i adjuntar-hi un correu electrònic vàlid.

Més de 50 castells simultanis a Valls

dimecres, 5/01/2011
decennals.jpg

Arxiu web oficial

A l’anterior article, vàrem fer un repàs breu al calendari casteller. Val a dir que, de manera genèrica i com a referència ens pot anar bé però ja anunciàvem que les exigències de l’entorn de cada colla poden allargar o escurçar la seva activitat. Un clar exemple era el de les formacions que surten a plaça el dia de Santa Eulàlia, pel fet de ser aquesta la patrona de les seves localitats. Un altre exemple, aquest a nivell global, el trobem en la diada de les Festes Decennals de la Candela a Valls.

Des de fa prop de set-cents anys, la capital de l’Alt Camp ret honors a la Mare de Déu de la Candela. La història diu que aquesta va fer que s’acabés la pesta del segle XIV i que va intercedir divinament en la plaga de la llagosta del 1687 i en la malaltia de la constel·lació de 1783. Així doncs, l’any 1791 es va signar un document en què es prenia el compromís de celebrar una processó extraordinària en el seu honor un cop cada deu anys. Sent Valls el bressol del món casteller, no trigarien a veure-s’hi construccions humanes.

Un dels actes d’aquesta festa és la Trobada de Colles Castelleres dels Països Catalans, moment en què les formacions locals conviden  la resta del món casteller a prendre-hi part. Això fa que les temporades en què se celebren les Decennals vallenques, els castellers despertin de la seva letargia hivernal abans de l’estipulat i, de rebot, que la premsa especialitzada s’hagi de treure ràpid la son de les orelles.

Segons informacions de l’organització, enguany (30 de gener) hi prendran part un total de 54 colles i 6.465 castellers. La trobada resulta una cita ineludible pel món casteller ja que, a banda de l’enlairament d’espadats a l’emblemàtica plaça del Blat (on només les colles locals hi poden actuar*), serà l’única oportunitat en què es podran veure 54 castells alçats de manera simultània al davant del monument dels Xiquets de Valls.

A banda d’aquest esdeveniment, altres dues cites de la nostra història propera compten amb una gran participació en format simultani. Al setembre de l’any 2002, en el marc de la celebració de l’Any Gaudí, 47 colles es van reunir a la Sagrada Família per alçar els seus castells en sèries de rondes conjuntes. A l’inici del boom dels 90, 16 colles van alçar les seves construccions simultàniament (algunes d’elles fent castells de germanor) davant de tot el món, l’esdeveniment no era ni més ni menys que la cerimònia inaugural dels Jocs Olímpics de Barcelona ‘92.

*L’any 1972 els Castellers de Barcelona van prendre part en la Firagost, sent així l’única colla forana que ha realitzat una actuació complerta a la plaça del Blat de Valls.

2010 casteller vist des del desert

divendres, 31/12/2010

Se’m faria estrany no acabar l’any com la resta de blogs, webs i mitjans de comunicació, fent un repàs de la temporada 2010 però la veritat és que se’m fa igual d’estrany fer aquest resum el dia de cap d’any. Quan em van donar l’oportunitat de fer realitat aquest espai, dues idees van assaltar la meva ment. La primera em va arribar en forma de sentiment de responsabilitat, doncs per a mi aquest diari esdevenia un projecte molt interessant, jove però molt ambiciós. La segona va trepitjar la primera, em va mirar a la cara i em va cridar que estava boig, “com se t’ocorre començar un blog casteller just quan la temporada acaba de finalitzar i tothom publica ja les valoracions de l’any?!!”.
 
Diuen els canons més tradicionalistes que la temporada castellera comença per Sant Joan (juny) i acaba per Santa Úrsula (octubre). Les colles nascudes en l’expansió van trobar en la diada de Sant Jordi (abril) un bon punt d’inici i actualment la realitat de cada formació ha estirat el calendari tot el que ha volgut. Generalment les colles barcelonines, i l’esparreguerina, fan els primers castells ja per Santa Eulàlia (febrer) i algunes no tanquen la temporada gairebé fins al mes de desembre. Al període comprés entre desembre i febrer, els companys del programa radiofònic “Plaça de 9”, de ràdio Mollet, li diuen “la travessa del desert”.
 
Tot i així, resumiré l’any amb una notícia, dues diades i un bon grapat d’accèssits.
 
Els Castells, Patrimoni de la Humanitat
 
Evidentment, aquest any ha estat protagonitzat per una gran notícia, el 16 de novembre els castells eren proclamats Patrimoni Immaterial de la Humanitat, però si ho tenim tant present és precisament per la seva proximitat. Si repasseu el resum del calendari, veureu aquest èxit ens va sorprendre a la “photofinish” 2010.
 
Històric Tots Sants
 
És de justícia destacar la diada de Tots Sants, a Vilafranca, com la jornada més prolífica de l’any. El dia 1 de novembre, els Castellers de Lleida van intentar per primer cop una construcció de nou pisos (tot i que no va reeixir), els Castellers de Sants van descarregar el primer quatre de nou amb folre que duien a plaça i els Capgrossos de Mataró feien el salt als castells de gamma extra descarregant el primer dos de nou amb folre i manilles de la seva història; però qui realment va brillar aquell dia van ser els Castellers de Vilafranca. Els verds van signar la segona millor actuació de la història, la millor que s’ha fet mai amb tots els castells descarregats. Van assolir un castell del qual no es tenia constància que s’hagués descarregat mai, el dos de vuit sense folre, i van mostrar un gran ventall atacant el mateix dia quatre castells de gamma extra: un d’ells net, dos amb folre i un d’emmanillat.
 
El concurs, en 3D i en HD
 
Un altre dels grans esdeveniments del món casteller és el biennal Concurs de Castells de Tarragona. Els periodistes sempre comencem els anys parells pronosticant una gran temporada ja que algunes colles tenen molt present aquesta data al organitzar la seva planificació. El 2010 ha estat un any de crisi i de retallades i, per una raó o per una altra, el concurs també ha patit la tisorada. Enguany han estat només catorze colles, de les prop de seixanta existents, les participants al certamen sent aquesta una raó més que ha afavorit la competitivitat entre la vintena de formacions amb opció a prendre-hi part. Cal recordar aquest concurs perquè els Castellers de Vilafranca l’han dominat per cinquè cop consecutiu però tant o més important és el fet que aquest esdeveniment ha significar el salt dels castells a la TV3 (i a la TV3 HD) i futurament a la gran pantalla en format 3D.
 
Mencions d’honor
 
No voldria pas tancar aquest resum sense destacar algunes colles més de les que, a vegades, no se’n parla gaire; tot plegat, evidentment, amb permís de les moltes formacions que segur que em deixaré. El 2010 ha estat l’any de la revàlida de l’evolució de la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona. Han superat l’examen amb excel·lència i s’han atrevit fins i tot a temptejar el següent esglaó portant el cinc de nou amb folre al concurs. Els Nens del Vendrell han donat la campanada aconseguint el dos folrat després d’alguns intents infructuosos. Cal fer una especial menció als Castellers de la Vila de Gràcia que van començar l’any accelerant, es van plantar a la meitat de la temporada amb els millors resultats de la seva història i la van acabar muntant folres al local per marcar un nou horitzó. Però també les colles més petites han fet la seva feina; és el cas dels Castellers de Sabadell que han aconseguit els seus primers castells de vuit pisos o dels Moixiganguers d’Igualada que han descarregat el carro gros al primer intent. També celebren un gran any colles com els Castellers d’Esplugues i els del Poble Sec però el que més sorprèn es tornar a veure néixer noves formacions com la Colla Castellera Jove de Barcelona, la Colla Jove Xiquets de Vilafranca, Ses Talaies de Formentera o els futurs Castellers de Solsona. Per no allargar-me més, em deixo, conscientment, un bon reguitzell de colles que han millorat registres i a les que he anat felicitant al llarg de l’any, doncs enguany han estat poques les formacions que han acabat el 2010 igual o pitjor que com ho van fer al 2009.
 

La camisa no es taca!

dimecres, 29/12/2010

La tècnica dels Sagals d’Osona ha plegat en ple per fundar la Colla Joves Agals d’Osona, els Castellers de Vilafranca estrenaran un avió personalitzat, els Minyons de Terrassa han ampliat seccions per fer de trabucaires o practicar la dansa del ventre, la Fura dels Baus col·locarà la primera pedra del nou local dels Castellers de la Vila de Gràcia i els castells seran més internacionals que mai gràcies a una important agència de noticies internacional.

El món casteller s’ha capgirat per unes hores fent gala d’un gran sentit de l’humor. El dia dels Sants Innocents s’ha mostrat molt original tot i que una notícia ha sobresortit entre la resta precisament al aparèixer repetida en tres espais diferents.

publicamisa.jpg

La camisa, com la samarreta del Barça, diuen que no es pot tacar amb publicitat. Durant molts anys, aquesta peça de roba ha estat el diferencial entre colles, pel seu color i per l’escut. Però no sempre ha estat així.

Inicialment, els grups castellers no vestien uniformats. Els pantalons blancs de l’actualitat eren les calces llargues del moment i fins i tot alguns castellers ocupaven les seves posicions amb la boina ben calada. Durant una època, les camises dels Nens del Vendrell van destacar al afegir-hi una peça de roba blanca en la que remarcaven no ser Xiquets (el nom amb el que antigament es coneixien les colles castelleres) sinó Nens.

L’actualitat tendeix a estandarditzar i normativitzar. A vegades caient en un pseudopurisme, molts trenquen llances aquí i allà. Tot i la defensa acèrrima de la camisa, ahir els verds van vestit dos logos diferents, el de la defensa de la festa major de Vilafranca com a Patrimoni de la Humanitat i el de la organització Qatllar Fundation. Els Castellers de Barcelona, també han cercat petrodòlars optant, en aquest cas, per la línia aèria Qatar Airways.

Sembla que molts obliden que els verds, en les camises de nova fornada, ja llueixen publicitat doncs la marca fabricant d’aquestes peces va decidir aparèixer-hi ocupant un espai en aquest preuat tros de roba.

Lo carro gros

divendres, 3/12/2010
4d8post.jpg

Carro gros dels Castellers de Terrassa

Una de les grandeses del món casteller radica en la seva riquesa lèxica i aquest és un dels apartats dels quals m’agradaria parlar aviat. Avui però, ens centrarem en el ‘carro gros’, expressió associada actualment al quatre de vuit i que ens servirà per a representar la temporada 2010.

Tots tenim una idea prou configurada del fet casteller actual, l’expansió dels noranta va esquitxar la Catalunya Vella (la part nord del Principat) amb una gran quantitat de formacions de “recent” creació. No obstant, al segle XIX, la tradició d’alçar torres humanes sota el nom de ‘castells’ es practicava bàsicament a l’anomenada Catalunya Nova, l’ara coneguda com a zona tradicional.

D’aquelles èpoques cap aquí hem anat heretant part del lèxic actual, alguns dels mots es mantenen des dels orígens però d’altres s’han anat creant, en gran part pels periodistes especialitzats, per a omplir necessitats d’expressió . Aquest és el cas del carro gros, símbol de bona collita que acompanyava a les colles al assolir el que va ser el sostre casteller fins ben entrat el segle XX, el quatre de vuit.

Molt ha plogut des d’aquells temps; ara hem d’alçar la mirada per contemplar els castells de nou pisos bàsics, aguantar la mandíbula salivant amb els gamma extra i mantenir la respiració mentre es coronen construccions de deu nivells d’alçada. No obstant, el carro gros guarda encara un simbolisme important.

En un teixit tramat per prop de seixanta colles de diferents textures i colors, son molt poques les formacions que han rebassat el quatre de vuit sense arribar però als nou pisos. Per aquesta raó, la frontera que exemplifica el carro gros segueix vigent a dia d’avui. Enguany, a més, aquest equador ens serveix per valorar la salut global del món casteller.

4d8xicots.jpg

4d8 dels Xicots de Vilafranca

És veritat que enguany la parròquia pot estar contenta pel reconeixement dels castells com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat però aquest no ha estat més que un premi a un any carregat d’èxits. Hem pogut veure cent i una aletes en els castells bàsics de nou pisos (el tres i el quatre), hem viscut la millor actuació de la història amb quatre castells descarregats (la segona en el global) i hem estat testimonis del naixement de la cinquena colla de gamma extra però, sobretot, hem batut de àmpliament el rècord de quatres de vuit descarregats.

Tot i que enguany tres colles han perdut els galons de vuit (Al·lots de Llevant, Colla Jove de Sitges i Marrecs de Salt), quatre substitutes (Nens del Vendrell, Castellers de Sabadell, Moixiganguers d’Igualada i Bordegassos de Vilanova) han agafat el seu relleu triplicant els registres del 2009. Aquest any hem vist quaranta-un quatres de vuit més que en el curs passat, fent un total de cent setanta-dos de descarregats. A més, caldria destacar que només en deu ocasions aquest castell va fer llenya i, d’aquestes, set van ser després de coronar.

Quan les colles grans funcionen ens premien amb grans temporades, quan el teixit inferior s’afegeix també a les expectatives en resulta un any històric.

Diuen, en tots els àmbits, que arribar-hi és fàcil, que el complicat és mantenir-s’hi. El 2011 vint colles emprendran el repte de mantenir vius els vuit pisos. Caldrà que les seguim de prop, amb especial atenció a les recent relegades i a les que piquen fort a la porta. Però sobretot estarem atents a les novelles, que s’hi endinsen amb prudència però amb pas fort.

Una porta al món casteller!

divendres, 26/11/2010

Just a les portes d’unes merescudes vacances, obrim la paradeta d’aquest Gamma extra. Aquí no es parlarà de política -o no gaire-, ni de societat -bé, poc-, ni d’economia -o això espero-, aquest espai parlarà de castells però sobretot del gran món que els envolta.

Segur que durant les darreres setmanes heu sentit molt a parlar de castells, de castellers o del reconeixement de la UNESCO com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Molts n’estareu molt orgullosos, altres simplement contents i uns quants encara us pregunteu que carai es allò del folre i les manilles.  Aquest espai és per tots plegats!

Sense pretensions, intentaré ser pedagògic. Disculpeu-me, però, si en alguns moments dedico aquestes línies al públic especialitzat ja que, com ja veureu, som molts els que vivim sempre enganxats als castells.

Intentaré seguir molt els vostres comentaris i és per això que aprofito aquest primer escrit per cedir-vos tot el protagonisme. Què busqueu en aquest espai? De què us agradaria que parlem? Què en penseu dels castells? Sou castellers? De quines colles?

Aquest blog tindrà els comentaris habilitats i us demano que no us talleu en comentar i criticar però, això sí, que ho feu amb respecte. Un blog és l’essència de les 2.0, aprofitem-les!