Arxiu de la categoria ‘Grans fites’

Una gamma superior de castells

diumenge, 6/01/2013

7d9f

La denominació “gamma extra” és un convencionalisme que la premsa castellera va fomentar per anomenar els castells de dificultat superior als bàsics de nou. Com passa sovint, allò que un dia va servir per facilitar-nos la vida a aficionats i comunicadors, ara ens la complica per la seva manca d’actualització. El fet casteller ha seguit creixent d’una manera certament inesperada i en expandir-se pel capdamunt ha desvirtuat un bon grapat de castells de gran dificultat.

L’aparició de construccions superiors al dos emmanillat, el cinc amb folre o el quatre amb agulla ha fet que la gamma extra s’anés engreixant sense distinció. A poc a poc hem anat ficant en el mateix sac estructures de màxima dificultat com el dos de vuit sense folre, castells nous com el set de nou folrat i construccions exòtiques com el nou de vuit. Ara la bèstia és a punt d’explotar enmig d’una estèril discussió per decidir quina part de l’animal és millor per al paladar.

En l’actualitat la gamma extra compta amb un total de quinze estructures diferents (que s’han fet o provat algun cop a plaça) a cada una d’elles més espectacular que l’anterior. L’errada no és, doncs, provar de valorar-ne la dificultat, sinó que partim d’una discussió viciada d’origen. És més difícil el nou de vuit o el tres aixecat per sota que el tres i el quatre de nou? no hi ha espai per al dubte! El problema és que entre el dos de nou amb folre i manilles i el tres o el quatre de nou sense folre hi ha tot un abisme.

És l’hora, doncs, d’actualitzar conceptes i ampliar les nostres mires. Ha aparegut una gamma superior del no res i cal definir-la amb claredat per no tornar a caure en la mateixa errada. No és complicat dividir l’actual gamma extra en dos sense ferir gaires sensibilitats fent servir el tres de nou amb agulla per frontera; i un cop separats aquests castells en dos grups el debat s’aigualeix per si sol. Són comparables el quatre de nou amb agulla i el dos de vuit sense folre? Jo crec que no i el millor per no confondre el públic és distingir-los amb claredat.

I ara els gammes extra!

diumenge, 19/06/2011

Amb la diada de Sant Joan a tocar, la temporada és a punt de pujar un esglaó. Els castells de nou ja són una realitat cada cap de setmana i ara toca intensificar esforços per dur a plaça els primers gammes extra de l’any. Dues actuacions podrien ser clau en aquest salt qualitatiu, la festa major de Terrassa i la diada de les Santes a Mataró. Analitzem doncs l’estat de les colles!

Els Minyons de Terrassa han descarregat ja dos tresos de nou folrats i n’han carregat un tercer. Aquest cap de setmana, a més, han afegit el quatre de vuit amb agulla i el pilar de set amb folre a la maleta, just al costat dels cinc dosos de vuit folrats i dels nou quatres de vuit. La seva festa major és la diada més propera, el 2 de juny, en que podríem veure intents de gamma extra.

Els Capgrossos de Mataró ja han descarregat el primer castell de nou de l’any. Ho van fer fa dues setmanes, a la diada del seu aniversari. Malgrat el seu inici d’any està vivint un ritme habitual, els maresmencs ja han anunciat el quadre.jpg possible assalt al dos emmanillat durant la festa major de les Santes. El seu bagatge juga en contra –només han descarregat quatre cops el dos de set i un el dos de vuit- però el calendari els donarà tres setmanes més de preparació.

Al capdavant de la cursa, però, hi ha els Castellers de Vilafranca. Els verds ja han descarregat tres tresos de nou i un quatre de nou folrats. A més, esdevenen la colla amb més ventall gràcies als tres i quatre de vuit amb agulla, cinc de vuit i set de vuit aconseguits. Tot plegat, evidentment, sense oblidar els quatre dos de vuit folrats i els tres espadats de set que ja han descarregat enguany. Esperaran els homes de David Miret a una gran cita per encetar el pot dels gammes extra?

Iniciem doncs, una nova travessa amb tres úniques preguntes. Quina serà la primera colla a descarregar un castell de la gamma extra? Quina serà la primera diada que s’endurà el premi? Quin serà el primer gran castell que veurem completar?

David Miret, català de l’any 2010

dimarts , 24/05/2011

Fa uns minuts el món casteller ha rebut un dels moltíssims guardons que enguany elevaran el fet cultural català a un lloc de prestigi. El premi ‘Català de l’any’ ha destacat l’esforç de David Miret, cap de colla dels Castellers de Vilafranca, per sobre de personalitats de primera línia com Montserrat Caballé, els Amics de les Arts, Xavi Hernàndez o Mireia Belmonte; això sense citar els merescuts finalistes Joan Pere Barrat, responsable del primer transplantament de cara, i Emili Teixidor, autor de la novel·la ‘Pa negre’. No ho dubteu pas, el castells estan de moda!

davidmiret.JPG

David Miret, cap de colla dels Castellers de Vilafranca

Però, per què de sobte els castellers omplen planes als diaris? Per què mitjans que no havien apostat per la cultura, enguany es posen camisa castellera? Què ha fet diferent el món casteller aquest 2011? Les colles segueixen enlairant castells, torres i pilars; segueixen portant el nom de les seves ciutats arreu del principat i el nom del principat arreu del món. L’esforç que suposa avui plantar un tres de sis, un dos de set, un quatre de vuit o un castell de nou pisos segueix sent el mateix que el d’ara fa un any; els mateixos sentiments, el mateix compromís. Què ha canviat doncs? Només una cosa ens fa diferents, un diploma, un tros de paper que diu que la UNESCO a finals de la temporada passada va posar la seva mà sobre els nostres caps i va beneir el fet casteller amb el títol de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

Ara els castellers són ‘guais’! Tothom reconeix la seva tasca oficialment i en sis mesos porten tants premis que ja n’han perdut el compte.

Durant la candidatura d’aquest premi català de l’any, però, m’he guardat una petita reflexió que no he volgut fer pública fins ara i que, a jutjar pel que llegeixo a les xarxes socials, sembla una opinió més extensa del que es podia pensar. Per què el català del 2011 ha de representar una colla en concret? Per què s’ha personalitzat en la figura del David Miret? No podíem haver generalitzat emprant, per exemple, la imatge del president de la coordinadora?

Doncs bé, em responc a mi mateix i a tot aquell inconformista casteller que s’hagi deixat dur per la crítica fàcil. El premi català de l’any partia d’una primera fase en què tothom podia proposar candidatures. Els verds van ser prou hàbils com per apostar pel seu cap de colla, per la seva imatge com a colla i la seva força com a marca. No cal buscar més enllà, David Miret, una gran persona per sobre de tot, ha arrasat en aquest premi ‘Català de l’any’ des de l’inici i molt especialment en aquesta fase final en què s’ha endut el 60% del total dels vots.

Em sap greu que un dels premis de més renom que rebran enguany els castells sigui a tall personal en una activitat col·lectiva com ho és aquesta però no em queda més que felicitar el just guanyador i alegrar-me’n per la publicitat que rebrà la resta del grup. No és només català de l’any per estar al capdavant de la colla puntera del moment sinó pel seu caràcter proper i amable. David Miret s’ha sabut guanyar la seva gent i ells l’han dut a rebre aquesta nit un guardó que segur que no oblidarà mai.

Felicitats David!

Aquí o allà?

divendres, 13/05/2011
mapa-capdesetmana.JPG

Tres places castelleres (Google Maps)

Per bé o per mal, el món casteller és molt ampli. L’expansió dels noranta va dur els castells més enllà de la zona tradicional i va multiplicar el nombre de colles i, en conseqüència, de diades castelleres arreu del país. Cada cap de setmana es poden veure torres humanes a més d’una desena d’indrets i per més que a vegades ens agradaria ser a tot arreu, cal triar bé l’agenda personal.

Hi ha caps de setmana que aquesta diversitat et fa tenir el cor dividit. Aquest diumenge no s’escapa de la tònica, dues places em ballen fa dies pel cap. Dues ciutats es preparen per veure estrenes importants i no poder presenciar els dos esdeveniments m’entristeix una mica.

Els Castellers de Sant Cugat, que inicien la temporada amb una empenta inigualable, plantegen fer la passa que ells mateixos s’han autoimposat, el salt als castells de vuit pisos. Però, alhora, a 45 quilòmetres de distància, els Castellers de Vilafranca duran a plaça, per primer cop a la història, el set de vuit. Si a això li afegim el primer atac de nou pisos de la temporada (també per part dels verds) i l’estrena de la Colla Joves Xiquets de Vilafranca a les Fires de Maig (també amb un castell nou per a ells, el tres de set), l’anomenada “plaça més castellera” guanya per golejada.

Més enllà de l’interès mediàtic d’una diada, també cal valorar la part emotiva, la sentimental, les amistats o els amiguismes. Això, situarà doncs, un altre troset del meu cor a Badalona. On les obligacions conjugals m’hi faran acabar la jornada. Els Castellers de Badalona tancaran la diada de festa major amb una estrena més, en aquest cas, l’estrena d’un nou local. Si bé, els actes inaugurals trigaran uns dies més, la primera activitat que acollirà “La fundició” serà el fi de festa de la diada castellera de diumenge.

David Miret, un nou Guardiola?

dilluns, 4/04/2011

Si llegiu aquest blog haureu notat ja que els castells estan de moda. Però quan dic “de moda” vull dir “de moda”. Bé, com el Barça! Cada dia hi ha més mitjans de comunicació interessats en el tema i enguany es preveu el seguiment mediàtic més important viscut fins ara. Però si el Barça és l’equip de les estrelles, els Castellers de Vilafranca són la colla del moment.

Si bé Pep Guardiola, entrenador del Futbol Club Barcelona, va ser guardonat com a català de l’any 2009, ara li toca el torn al fet casteller. Un grup de Facebook proposa la imatge de David Miret, cap de colla dels Castellers de Vilafranca, per ser nominat català del l’any 2010.

El guardó consta de tres fases. La primera, absolutament oberta, recull qualsevol nom proposat al web de l’organització. El dia 17 d’abril es donaran a conèixer les 10 persones més votades i d’aquí se’n descartaran set fins a determinar els tres finalistes del premi.

Però David Miret no seria pas el primer casteller honorífic. Lluís Feliu, l’actual cap de colla dels Capgrossos de Mataró, va ser triat Premianenc de l’any 2009 i Carles Guanyabens, president sortint de la mateixa formació, va ser finalista a la nominació de mataroní de l’any 2010. Serà aquest el moment dels verds?

El millor inici d’any!

dilluns, 7/03/2011

foto(2).JPG

2d7 descarregat pels Castellers de Sant Cugat

Ets casteller i encara no has començat la temporada? Doncs ja pots anar-te posant les piles perquè la cosa està més calenta que mai. Tot just aquest mes, les colles comencen a assajar, algunes a fer els primers pilars o les primeres actuacions; fins i tot n’hi ha que encara descansaran algunes setmanes més. Però les sorpreses més matineres de l’any ja han arribat i ho han fet en negreta i subratllat. Els Castellers de la Sagrada Família han aconseguit la millor actuació de la seva història en la diada de Santa Eulàlia, al febrer, i els Castellers de Sant Cugat han descarregat la millor construcció aconseguida l’any passat, just ahir, durant la diada de Sant Medir; ja se m’arrissen els pèls de pensar en la posada en llarg dels Castellers de Sabadell o en les primeres passes dels Minyons de Terrassa.

L’any passat, el món casteller va celebrar una gran temporada. No només les colles grans van fer els deures sinó que les petites van protagonitzar una gran revolució. Els Castellers de la Vila de Gràcia van aconseguir el seu primer tres de vuit protagonitzant una gran temporada, els Nens del Vendrell es van fer amb un dos de vuit folrat fruit de la perseverança, els Moixiganguers d’Igualada i els Castellers de Sabadell van apuntar-se els seus primers castells de vuit… Els Castellers de Sant Cugat, després d’un temps de remuntada van acabar l’any recuperant un dos de set que feia sis anys que no aconseguien.

Ahir, la plaça del Rei de Sant Cugat, va veure com els nou anomenats gausacs van posar el llistó molt alt a aquest inici de temporada. Van descarregar la seva màxima fita del 2010 a la primera actuació completa i ja apunten als vuit pisos a curt o mig termini.

Aquesta temporada ha de servir per revalidar els nivells assolits fins ara però si algú pot posar pressió a les colles, aquestes són les mateixes formacions. No és bo voler córrer abans d’aprendre a caminar, però intentar aturar-se en plena marxa et fa córrer el risc d’ensopegar a mitja cursa. En resum, i veient els resultats de les primeres diades de l’any, el curs casteller compta amb tots els ingredients per fer-nos gaudir d’una bona temporada. Si les colles són capaces d’anivellar el seny i la rauxa, no hi haurà qui aturi aquesta dinàmica positiva.

Tòpics castellers I

dissabte, 5/02/2011

El fet casteller ha tornat a batre rècords reunint 57 formacions en una gran trobada difícil de repetir. La invasió de pantalons blancs, faixes i camises multicolors va ser absoluta durant tot diumenge passat a Valls i l’organització parlava de prop de deu mil castellers. Això, si no em fallen els càlculs, voldria dir que cada colla va desplaçar entre 150 i 175 camises, xifra que se’m fa complicada d’assimilar. Sigui com sigui, hi ha diades en les que es gaudeix a plaça i jornades en les que cal adelitar-se de tot allò que les envolten i, en aquesta ocasió, prefereixo quedar-me essencialment amb l’embolcall.

M’apassiona respirar l’ambient de les grans diades i això s’aconsegueix en els petits detalls. L’arribada ja amaga moltes sensacions; avançar per l’autopista els autocars de les colles, buscar lloc per aparcar i desfilar fins al lloc de trobada coincidint amb un lent però constant degoteig casteller; per cert, castellers només detectables per uns sospitosos pantalons blancs i alguna bossa en la que s’hi amaguen unes faixes curosament embolicades, per la resta, en aquestes èpoques d’any, només jaquetes fosques, com la resta de vianants.

públic

Públic i castellers barrejats a mitja jornada

Una tasca ineludible, ha de ser sempre treure el cap entre els vidres dels forns i bars més matiners per adonar-se’n del salt generacional casteller. Al forn pares i mares compren una pasta als fills mentre els joves esmorzen aquell modern croissant amb cacaolat. Als bars, alguns panxuts sexagenaris comparteixen forquilla i ganivet amb els més valents de la dècada dels noranta. També cal acostar-se a la plaça abans de l’horari marcat doncs sempre hi ha el petit destacament que s’hi deixa caure, ni que sigui només de passada de comprar el pa.

A la diada de la Candela, a més, el punt de trobada inicial del cercavila esdevé un centre neuràlgic que acull mil petites reunions: la dels tècnics de cada colla que esmolen els llapis i escalfen les llibretes, la de la canalla que fa la primera corredissa després d’unes hores d’autocar i la dels coneguts de diferents colles que es retroben passada l’aturada hivernal.

A plaça, el públic ja espera les colles amb aquell neguit tant català que fa que tinguem sempre un ull sobre el rellotge. Els que arriben puntuals, normalment, son els que s’han programat així el cap de setmana, però la plaça s’acabarà d’omplir amb aquells despistats que han quedat captivats al passar i veure tant magne espectacle. Al voltant sempre hi ha qui ha dut als coneguts a veure l’actuació i els explica amb més o menys traça com és això d’alçar torres humanes. Alguns estrangers esperen a que es tanqui la pinya per col·locar-se davant del mentre el company de viatge li tira unes fotos que quedaran per la posteritat. A vegades, destres traductors transmeten el seu saber mentre els alumnes, propis i afegits, el miren bocabadats.

Després del darrer espadat, encara hi ha moments d’aquells per fruir amb l’ambient casteller. De tornada a casa, o al cotxe, sempre podem trobar als protagonistes, que caminen amb la faixa a la mà mentre comenten la jugada. Satisfets i traient pit, molts no es trauran ja la camisa fins al final del jorn o de les festes de la vila.

Els castells son, a vegades, tant previsibles com el conegut que et pregunta si fas d’enxaneta al descobrir la teva afició castellera. Vivim en un país ple de tòpics i aquests només en son alguns dels que podem trobar un diumenge qualsevol en una plaça quina sigui. Només espero que ningú s’hagi sentit ofès per tant maldestre catalogació i que qui tingui dubtes en una exhibició castellera no deixi de preguntar ja que segur que hi trobarà sempre algú disposat a donar-li un cop de mà.