Arxiu de la categoria ‘Internacionalització’

Havia de venir el Monzó…

dijous, 24/03/2011

Fa uns dies que pensava que la temporada començava a rodar; no tant pels castells que ja s’hi han vist, que déu n’hi do, sinó per tot el que se n’està arribant a parlar. Amb el reconeixement dels castells com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat, calia esperar que aquest, el nostre, món guanyés en presència (ni que fos només mediàtica) però ningú no podia esperar que a quatre dies de l’inici baixés s’excel·lència -tothom en peu- Quim Monzó i ens dediqués uns minuts de la seva atenció.

I què ha succeït? Doncs allò que tothom espera quan llegeix un article d’aquesta magnitud signat per un personatge no habitual… que parlar de castells és molt complicat i els castellers tenim la pell molt fina, massa fina. Però si voleu que us digui la veritat, a mi personalment l’escrit del company Quim m’ha decebut molt. Evidentment, explica allò que hom pot pensar d’aquesta tradició quan la veu des de fora però crec que es queda molt curt en les seves reflexions. On ha quedat el seu humor càustic? I la brometa fàcil de la possibilitat d’arrambar-se a una castellera a la pinya? O al baixar d’un castell! Fins i tot ha mesurat molt bé les dimensions parlant de cascs i de publicitats… Jo esperava un Monzó més explosiu, més punxegut, més Monzó; la veritat és que no ens desvetlla res que no haguem parlat tots plegats durant la darrera setmana.

Si més no, el que queda clar, és que el món casteller ha avançat a marxes forçades, superant molts obstacles i guanyant posicions a tots els nivells. Ara sortim a la tres enlloc de la trenta-tres, parlen de nosaltres a gairebé tots els diaris i les televisions espanyoles ens dediquen alguns minuts. Però, són realment els castells com els volem fer veure? És més, són els castells com es veuen des de fora?

A vegades em fa l’efecte que ens costa ubicar-nos en el moment sociocultural que estem vivint. Em sembla que ens costa definir la nostra activitat perquè no ens hem aturat mai a descriure-la. Tradició o esport? Publicitat o subvenció? Modernitat o història? Jo pregunt, i per què no totes? Crec que tots els factors són combinables en una o altra mesura, només cal que perdem unes hores plantejant-nos on som i on volem anar. Cal que reflexionem sense prejudicis, començant des de zero, sense oblidar els dos cents anys d’història però mirant sempre endavant.

L’únic error que podem cometre, un altre cop, és seguir caminant i avançant sense mirar, sense tenir abans tots aquests dubtes resolts. I tu? Com veus els castells?

Castells, més internacionals que mai

dimarts , 28/12/2010

Després d’un llarg termini de negociacions, ahir 27 de desembre a Vilafranca del Penedès, una de les ciutats més emblemàtiques del món casteller (amb permís de Tarragona o Valls), la cúpula d’algunes de les formacions castelleres més importants de Catalunya i directius d’un important canal de notícies internacionals van arribar a un acord per difondre l’actualitat castellera arreu del globus.

L’acord inclou la creació d’un nou portal d’informació amb dues columnes vertebrals, dades i imatges. El reclam més important s’oferirà en forma de galeries fotogràfiques i vídeos de producció pròpia, amb el compromís de la filmació de dos reportatges en format cinema al llarg de l’any. La informació s’oferirà en format esportiu i, per aconseguir aquest objectiu, el canal es proposa crear una base de dades global (una de les grans mancances del món casteller) que dividirà les colles en dues divisions, una principal i una de “formació”, com ja succeeix en les grans lligues esportives americanes. Si aquesta configuració aconseguís una bona acceptació, la proposta es podria dur en un futur a la Coordinadora per tal de redistribuir d’una manera més real les colles arreu del territori.

Les converses van iniciar-se arran de l’interès del canal per retransmetre, en diferit, el XXXII Concurs de Colles Castelleres i s’han allargat sota una màxima discreció amb l’objectiu de signar un acord integral per la temporada 2011 i prorrogable anualment.

Fonts del canal apunten a possibles futures col·laboracions amb rotatius esportius d’abast nacional.

28 de desembre, 2010

Actualització: Com molts heu notat, l’entrada d’avui estava signada amb la data, 28 de desembre, dia dels sants innocents.

Castells, la nova ruta de la seda

dimarts , 14/12/2010

A l’expansió castellera del segle passat li seguí el ‘boom’ dels noranta. El nombre de colles es doblà arribant a territoris inesperats o de poca tradició folklòrica (la Catalunya nord, les illes o zones com el Baix Llobregat) però, paral·lelament neix també una nova ampliació, la internacionalització dels castells. A meitat dels noranta, casals catalans a l’estranger (Mèxic, Argentina i Canadà) cerquen subvencions per mantenir la seva cultura a terres emigrades, neixen així les primeres colles transoceàniques.

Fa uns anys, els Castellers de Vilafranca van reobrir el debat sobre la internacionalització dels castells. El projecte passava la frontera de la tutela o monitorització de les colles a distància per acostar-se més a un model d’exportació de la cultura dels castells. La colla penedesenca col·laborà en la fundació dels Castellers de Lo Prado a Xile, hi envià ambaixadors i formadors i al 2008 fins i tot i viatjà en una gira pel país fins al moment inimaginable.

Tot i que una aventura similar al Brasil va resultar poc exitosa, degut a la manca de finançament, a dia d’avui Xile compta amb quatre colles castelleres actives.

El viatge, al maig de 2010, de la Colla Vella dels Xiquets de Valls a la Xina presentà una nova sorpresa al món casteller amb la creació d’una altra formació a l’estranger, la primera al continent asiàtic, que fou capaç d’alçar castells de sis pisos amb aproximadament un mes d’assaig.

El recent èxit dels pioners xilens al descarregar la seva primera construcció de set pisos (el tres de set) coincidint amb la nova visita dels Castellers de Vilafranca a Xile, junt a la proclamació dels castells com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, ens fa pensar que aviat caldrà abordar el tema de la internacionalització de nou. De manera positiva i sense deixar de banda la tradició a la terra que va veure néixer i créixer les torres humanes caldria debatre quin paper volem tenir en l’actual expansió.