Arxiu de la categoria ‘Mitjans de comunicació’

Una gamma superior de castells

diumenge, 6/01/2013

7d9f

La denominació “gamma extra” és un convencionalisme que la premsa castellera va fomentar per anomenar els castells de dificultat superior als bàsics de nou. Com passa sovint, allò que un dia va servir per facilitar-nos la vida a aficionats i comunicadors, ara ens la complica per la seva manca d’actualització. El fet casteller ha seguit creixent d’una manera certament inesperada i en expandir-se pel capdamunt ha desvirtuat un bon grapat de castells de gran dificultat.

L’aparició de construccions superiors al dos emmanillat, el cinc amb folre o el quatre amb agulla ha fet que la gamma extra s’anés engreixant sense distinció. A poc a poc hem anat ficant en el mateix sac estructures de màxima dificultat com el dos de vuit sense folre, castells nous com el set de nou folrat i construccions exòtiques com el nou de vuit. Ara la bèstia és a punt d’explotar enmig d’una estèril discussió per decidir quina part de l’animal és millor per al paladar.

En l’actualitat la gamma extra compta amb un total de quinze estructures diferents (que s’han fet o provat algun cop a plaça) a cada una d’elles més espectacular que l’anterior. L’errada no és, doncs, provar de valorar-ne la dificultat, sinó que partim d’una discussió viciada d’origen. És més difícil el nou de vuit o el tres aixecat per sota que el tres i el quatre de nou? no hi ha espai per al dubte! El problema és que entre el dos de nou amb folre i manilles i el tres o el quatre de nou sense folre hi ha tot un abisme.

És l’hora, doncs, d’actualitzar conceptes i ampliar les nostres mires. Ha aparegut una gamma superior del no res i cal definir-la amb claredat per no tornar a caure en la mateixa errada. No és complicat dividir l’actual gamma extra en dos sense ferir gaires sensibilitats fent servir el tres de nou amb agulla per frontera; i un cop separats aquests castells en dos grups el debat s’aigualeix per si sol. Són comparables el quatre de nou amb agulla i el dos de vuit sense folre? Jo crec que no i el millor per no confondre el públic és distingir-los amb claredat.

David Miret, català de l’any 2010

dimarts , 24/05/2011

Fa uns minuts el món casteller ha rebut un dels moltíssims guardons que enguany elevaran el fet cultural català a un lloc de prestigi. El premi ‘Català de l’any’ ha destacat l’esforç de David Miret, cap de colla dels Castellers de Vilafranca, per sobre de personalitats de primera línia com Montserrat Caballé, els Amics de les Arts, Xavi Hernàndez o Mireia Belmonte; això sense citar els merescuts finalistes Joan Pere Barrat, responsable del primer transplantament de cara, i Emili Teixidor, autor de la novel·la ‘Pa negre’. No ho dubteu pas, el castells estan de moda!

davidmiret.JPG

David Miret, cap de colla dels Castellers de Vilafranca

Però, per què de sobte els castellers omplen planes als diaris? Per què mitjans que no havien apostat per la cultura, enguany es posen camisa castellera? Què ha fet diferent el món casteller aquest 2011? Les colles segueixen enlairant castells, torres i pilars; segueixen portant el nom de les seves ciutats arreu del principat i el nom del principat arreu del món. L’esforç que suposa avui plantar un tres de sis, un dos de set, un quatre de vuit o un castell de nou pisos segueix sent el mateix que el d’ara fa un any; els mateixos sentiments, el mateix compromís. Què ha canviat doncs? Només una cosa ens fa diferents, un diploma, un tros de paper que diu que la UNESCO a finals de la temporada passada va posar la seva mà sobre els nostres caps i va beneir el fet casteller amb el títol de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

Ara els castellers són ‘guais’! Tothom reconeix la seva tasca oficialment i en sis mesos porten tants premis que ja n’han perdut el compte.

Durant la candidatura d’aquest premi català de l’any, però, m’he guardat una petita reflexió que no he volgut fer pública fins ara i que, a jutjar pel que llegeixo a les xarxes socials, sembla una opinió més extensa del que es podia pensar. Per què el català del 2011 ha de representar una colla en concret? Per què s’ha personalitzat en la figura del David Miret? No podíem haver generalitzat emprant, per exemple, la imatge del president de la coordinadora?

Doncs bé, em responc a mi mateix i a tot aquell inconformista casteller que s’hagi deixat dur per la crítica fàcil. El premi català de l’any partia d’una primera fase en què tothom podia proposar candidatures. Els verds van ser prou hàbils com per apostar pel seu cap de colla, per la seva imatge com a colla i la seva força com a marca. No cal buscar més enllà, David Miret, una gran persona per sobre de tot, ha arrasat en aquest premi ‘Català de l’any’ des de l’inici i molt especialment en aquesta fase final en què s’ha endut el 60% del total dels vots.

Em sap greu que un dels premis de més renom que rebran enguany els castells sigui a tall personal en una activitat col·lectiva com ho és aquesta però no em queda més que felicitar el just guanyador i alegrar-me’n per la publicitat que rebrà la resta del grup. No és només català de l’any per estar al capdavant de la colla puntera del moment sinó pel seu caràcter proper i amable. David Miret s’ha sabut guanyar la seva gent i ells l’han dut a rebre aquesta nit un guardó que segur que no oblidarà mai.

Felicitats David!

El “nou” format casteller a debat

dimarts , 26/04/2011

Xiquets de Tarragona i Xiquets del Serrallo en ronda conjunta Després d’uns dies de vacances, dissabte va tenir lloc allò que alguns anomenen “l’inici oficiós de la temporada castellera”, la jornada de Sant Jordi. La coincidència d’aquesta diada amb la festivitat de la Setmana Santa no només ha passat factura als llibreters sinó que també ha marcat el cap de setmana casteller que ha quedat orfe de jornades habituals com l’egarenca però, dins la poca activitat generada, ens hem de quedar forçosament amb el canvi de format protagonitzat per les colles de la ciutat de Tarragona.

D’una banda, crec que cal començar a abolir algunes nomenclatures que fem servir els cronistes. Marcar una diada al calendari perquè comenci la temporada sembla una mica absurd quan repassem tot allò que hem viscut enguany. Tenim colles que han superat els seus registres històrics, altres que ja han passat la barrera que es van marcar en finalitzar la temporada passada i algunes que estan a punt de tocar les seves màximes fites al mes d’abril. Amb aquest panorama em sembla un pèl agosarat parlar ara de l’inici de la temporada.
Deixant això de banda, i entenent que cada formació té el seu calendari, anem a Tarragona, on les colles tot just comencen a treure la pols de la camisa. Una de les cites importants del dia de Sant Jordi té lloc a la Rambla Nova tarragonina, amb la participació de les quatre colles de la ciutat i, enguany, amb un “nou” format.
La dinàmica ha fet que en l’actualitat les diades castelleres comptin amb tres rondes de castells i les seves respectives repeticions en cas de no completar-ne algun d’ells, tot plegat finalitzat per una ronda conjunta de pilars de comiat. En els darrers anys, algunes jornades han traslladat les rondes de repetició al final de l’actuació per escurçar-ne la seva durada. Tarragona ha apostat enguany per un nou format que recupera alguns aspectes del segle XIX buscant agilitzar una Diada de Sant Jordi programada en horari de vespre d’un dissabte molt carregat d’actes.

La Colla Jove Xiquets de Tarragona alçant un pilar de cinc L’actuació de dissabte comptava amb un horari d’inici i final. Les colles havien d’alçar els seus tres castells a partir de les vuit i començar la ronda de pilars a tres quarts de nou. L’horari establert acabaria obligant a les formacions a alçar algunes de les seves construccions de manera conjunta, augmentant l’espectacularitat de cara a la graderia i agilitzant molt la durada de l’exhibició. Però, i de cara al casteller o l’aficionat casteller?

D’entrada, l’execució simultània de castells sempre resulta interessant però també en dificulta el seguiment acurat de cada una de les construccions. També ha de ser molt important la tria de l’escenari; aquest format resulta molt vistós a la plaça de braus de Tarragona però, i ja ho vam poder veure a les decennals vallenques, no resulta tant atractiu en un escenari lineal com ho pot ser un carrer estret o una rambla delimitada per l’arbreda. Finalment, a nivell casteller crec que cal analitzar bé què suposa aquest format. Habitualment totes les colles formen les pinyes amb els seus castellers però també amb aficionats i seguidors; a més, el matalàs de seguretat s’eixampla i es nodreix de la bona fe dels castellers que decideixen col·laborar a la pinya veïna. En moments puntuals i amb segons quins objectius, les colles es podran permetre l’execució d’aquestes rondes conjuntes però quan els objectius siguin importants, la concentració necessària i el volum de camises de seguretat a la pinya requerirà d’una atenció màxima que es faria complicada d’obtenir d’aquesta manera.

Sóc dels que prefereix no tancar portes i mirar endavant. El que queda clar és que aquest format (en aquest cas, 13 castells i 16 pilars en 45 minuts) és molt més atractiu pel públic i, deixeu-me dir-ho també, molt més televisiu però, és aquest el futur que volem pels castells? Si us plau, castellers, ajudeu-me responent aquesta pregunta entre tots. Què en dieu els aficionats, preferiríeu les diades de 45 minuts contra el format tennístic de les actuals exhibicions castelleres?

David Miret, un nou Guardiola?

dilluns, 4/04/2011

Si llegiu aquest blog haureu notat ja que els castells estan de moda. Però quan dic “de moda” vull dir “de moda”. Bé, com el Barça! Cada dia hi ha més mitjans de comunicació interessats en el tema i enguany es preveu el seguiment mediàtic més important viscut fins ara. Però si el Barça és l’equip de les estrelles, els Castellers de Vilafranca són la colla del moment.

Si bé Pep Guardiola, entrenador del Futbol Club Barcelona, va ser guardonat com a català de l’any 2009, ara li toca el torn al fet casteller. Un grup de Facebook proposa la imatge de David Miret, cap de colla dels Castellers de Vilafranca, per ser nominat català del l’any 2010.

El guardó consta de tres fases. La primera, absolutament oberta, recull qualsevol nom proposat al web de l’organització. El dia 17 d’abril es donaran a conèixer les 10 persones més votades i d’aquí se’n descartaran set fins a determinar els tres finalistes del premi.

Però David Miret no seria pas el primer casteller honorífic. Lluís Feliu, l’actual cap de colla dels Capgrossos de Mataró, va ser triat Premianenc de l’any 2009 i Carles Guanyabens, president sortint de la mateixa formació, va ser finalista a la nominació de mataroní de l’any 2010. Serà aquest el moment dels verds?

“Renovar-se o morir”

dimarts , 29/03/2011

ELPATIDIGITAL.jpg

“Renovar-se o morir” és una d’aquelles cites importants que hem de tenir molt present tots aquells que produïm un mateix producte durant un termini llarg de temps. Les colles castelleres també tenen present aquesta màxima en la constant actualització de les noves tecnologies. No hi són totes les que estan, però totes les que hi són han hagut de millorar la seva presència a la xarxa, adaptant-se a les noves tendències. E-mail, web, fòrums, xarxes socials, interacció…

 

El contacte oficial de les colles amb els seus membres acostuma a comptar amb dos o tres fronts, a banda del contacte directe a assaig i a plaça. El principal és el comunicat en forma de carta. A poc a poc, les colles han anat substituint les missives trameses per correu postal pels correus electrònics o, fins i tot, per l’enviament massiu de missatgeria mòbil. Aquest és un pas lògic en un món en el que cada cop es fa servir menys la carta i la postal.

En segon lloc, les colles compten amb l’espai web com a aparador al món forà. Inicialment, el seu objectiu era el de mostrar l’activitat de la formació al públic tot i que, amb l’entrada en joc dels fòrums i la possibilitat d’una actualització àgil i còmode, els webs han esdevingut un canal bidireccional d’informació i l’objectiu inicial s’ha anat relegant a un segon pla. Fins al punt que, avui en dia, hi ha colles que descuiden seccions tant importants en els seus webs com la fitxa tècnica, la història de la colla o les dades referents a l’agenda i els resultats.

Finalment, la major part de les colles compten amb una publicació interna en forma de revista. Es tracta d’un espai destinat a l’activitat interna, destinada als castellers. Algunes revistes, a més, informen sobre l’actualitat del món casteller o compten amb seccions especialitzades on es tracten els castells des d’un punt de vista tècnic, històric o científic. Si bé, durant molts anys, aquest format només havia mostrat millores tècniques, enguany fa el salt a la xarxa de la mà dels Xics de Granollers. “El pati digital” manté el nom de la antiga revista de la colla “El pati” i modernitza el model de publicació interna com ningú no ho havia fet encara. Serà aquest el futur més immediat de la màxima “renovar-se o morir”?

Les camises al 2.0

diumenge, 27/03/2011

gausacs_verds.jpg En un futur no gaire llunyà es parlarà de la identitat digital com es parla ara d’emissor, receptor i missatge a l’explicar els punts claus de la comunicació. A l’era informacional esdevé tant important allò que fem i diem dins la xarxa com la manera d’actuar a la vida real. La sociabilització i convivència al món virtual i al físic s’estan fusionant i per això als informadors ens és de molta utilitat seguir de prop el món casteller 2.0.

El que succeí ahir és una clara prova d’això que us explico. Després d’uns dies d’important agitació degut a la polèmica iniciada al voltant de l’ús de la publicitat a les camises, les colles agrupades a la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya es van trobar a l’assemblea anual per parlar d’aquest i d’altres punts de gran importància per l’organització del món casteller. Degut al reclam mediàtic, els mitjans de comunicació vam rebre un recordatori de la privacitat de l’acte en què se’ns oferia fer una roda de mitjans gràfics (fotògrafs i televisions) abans de l’inici i l’atenció un cop finalitzada.

No caldria esperar gaire per veure les primeres fotografies enllaçades al perfil d’alguna colla castellera. I als volts de les vuit de la tarda, RAC1 i Lamalla.cat es feien ressò de la negativa de les colles a dur publicitat a la camisa gràcies a una piulada, curiosament, dels Castellers de Vilafranca.

Després de l’assemblea, a més, vam poder conèixer més detalls de la decisió presa a Tarragona a l’assistir a una ciberdiscussió mantinguda entre els perfils dels Castellers de Sant Cugat i el de Castellers de Vilafranca que va mostrar la tensió viscuda en la reunió d’ahir.

Havia de venir el Monzó…

dijous, 24/03/2011

Fa uns dies que pensava que la temporada començava a rodar; no tant pels castells que ja s’hi han vist, que déu n’hi do, sinó per tot el que se n’està arribant a parlar. Amb el reconeixement dels castells com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat, calia esperar que aquest, el nostre, món guanyés en presència (ni que fos només mediàtica) però ningú no podia esperar que a quatre dies de l’inici baixés s’excel·lència -tothom en peu- Quim Monzó i ens dediqués uns minuts de la seva atenció.

I què ha succeït? Doncs allò que tothom espera quan llegeix un article d’aquesta magnitud signat per un personatge no habitual… que parlar de castells és molt complicat i els castellers tenim la pell molt fina, massa fina. Però si voleu que us digui la veritat, a mi personalment l’escrit del company Quim m’ha decebut molt. Evidentment, explica allò que hom pot pensar d’aquesta tradició quan la veu des de fora però crec que es queda molt curt en les seves reflexions. On ha quedat el seu humor càustic? I la brometa fàcil de la possibilitat d’arrambar-se a una castellera a la pinya? O al baixar d’un castell! Fins i tot ha mesurat molt bé les dimensions parlant de cascs i de publicitats… Jo esperava un Monzó més explosiu, més punxegut, més Monzó; la veritat és que no ens desvetlla res que no haguem parlat tots plegats durant la darrera setmana.

Si més no, el que queda clar, és que el món casteller ha avançat a marxes forçades, superant molts obstacles i guanyant posicions a tots els nivells. Ara sortim a la tres enlloc de la trenta-tres, parlen de nosaltres a gairebé tots els diaris i les televisions espanyoles ens dediquen alguns minuts. Però, són realment els castells com els volem fer veure? És més, són els castells com es veuen des de fora?

A vegades em fa l’efecte que ens costa ubicar-nos en el moment sociocultural que estem vivint. Em sembla que ens costa definir la nostra activitat perquè no ens hem aturat mai a descriure-la. Tradició o esport? Publicitat o subvenció? Modernitat o història? Jo pregunt, i per què no totes? Crec que tots els factors són combinables en una o altra mesura, només cal que perdem unes hores plantejant-nos on som i on volem anar. Cal que reflexionem sense prejudicis, començant des de zero, sense oblidar els dos cents anys d’història però mirant sempre endavant.

L’únic error que podem cometre, un altre cop, és seguir caminant i avançant sense mirar, sense tenir abans tots aquests dubtes resolts. I tu? Com veus els castells?

El fet casteller més inconformista

dilluns, 31/01/2011
candela

Pilars simultanis a les Decennals a Valls

Les Decennals han vestit Valls de llum i de gresca però també, com havia de ser, de castells i castellers. La Fira Castells inaugurada divendres i el Simposi de dissabte van representar excepcionals preàmbuls de la gran “Trobada de les colles castelleres dels Països Catalans”, que acollí prop de deu mil castellers al bressol casteller. Concerts de primera fila, circ, ballet, cercaviles i mil activitats al voltant de la Mare de Déu de la Candela passaran un pel desapercebudes avui dilluns als mitjans de comunicació; però segur que, tot i així, els castellers no n’estaran del tot satisfets.

Els castells són capaços d’eclipsar patrimonis immaterials com el flamenc o el cant de la sibil·la, vídeos de diables i correfocs triats per formar part de superproduccions hollywoodenques i, ara, tota una festa participativa com la viscuda a Valls. El fet casteller té aquell atractiu visual que fa que t’aturis inevitablement a una plaça a mitja exhibició o que paris el teu zàping al creuar la mirada amb una torre humana de colors llampants.

Malgrat tot, el món casteller és inconformista i, després que ahir al migdia les decennals fossin notícia als principals canals televisius, cap al vespre, acabats d’arribar de Valls, les tecnologies 2.0 van fer bullir Twitters i Facebooks queixant-se perquè al noticiari del vespre de TV3 ja no n’havien parlat. Ni la lentitud en la passada pilanera per la plaça del Blat ni l’emplaçament poc lluidor de l’enlairada “no del tot simultània” farà capficar tant als castellers com el fet de no sortir tant com voldrien a la pantalla petita.