Arxiu de la categoria ‘Nomenclatura’

Una gamma superior de castells

diumenge, 6/01/2013

7d9f

La denominació “gamma extra” és un convencionalisme que la premsa castellera va fomentar per anomenar els castells de dificultat superior als bàsics de nou. Com passa sovint, allò que un dia va servir per facilitar-nos la vida a aficionats i comunicadors, ara ens la complica per la seva manca d’actualització. El fet casteller ha seguit creixent d’una manera certament inesperada i en expandir-se pel capdamunt ha desvirtuat un bon grapat de castells de gran dificultat.

L’aparició de construccions superiors al dos emmanillat, el cinc amb folre o el quatre amb agulla ha fet que la gamma extra s’anés engreixant sense distinció. A poc a poc hem anat ficant en el mateix sac estructures de màxima dificultat com el dos de vuit sense folre, castells nous com el set de nou folrat i construccions exòtiques com el nou de vuit. Ara la bèstia és a punt d’explotar enmig d’una estèril discussió per decidir quina part de l’animal és millor per al paladar.

En l’actualitat la gamma extra compta amb un total de quinze estructures diferents (que s’han fet o provat algun cop a plaça) a cada una d’elles més espectacular que l’anterior. L’errada no és, doncs, provar de valorar-ne la dificultat, sinó que partim d’una discussió viciada d’origen. És més difícil el nou de vuit o el tres aixecat per sota que el tres i el quatre de nou? no hi ha espai per al dubte! El problema és que entre el dos de nou amb folre i manilles i el tres o el quatre de nou sense folre hi ha tot un abisme.

És l’hora, doncs, d’actualitzar conceptes i ampliar les nostres mires. Ha aparegut una gamma superior del no res i cal definir-la amb claredat per no tornar a caure en la mateixa errada. No és complicat dividir l’actual gamma extra en dos sense ferir gaires sensibilitats fent servir el tres de nou amb agulla per frontera; i un cop separats aquests castells en dos grups el debat s’aigualeix per si sol. Són comparables el quatre de nou amb agulla i el dos de vuit sense folre? Jo crec que no i el millor per no confondre el públic és distingir-los amb claredat.

La fragata verda

diumenge, 15/05/2011
7d8

Primer 7d8 de la història castellera

Si bé fa uns dies els Castellers de Vilafranca bromejaven amb els mitjans de comunicació sobre el nom que acabaria adoptant el set de vuit, avui els amants de les nomenclatures s’hi hauran d’esforçar de valent. Que si catedral, que si carro gros, que si castell màxim, que si espadat… Els verds deien que somniar amb un possible set de nou era engrescador perquè hi pujava tanta gent que semblava un transatlàntic. Veient avui el set de vuit m’ha semblat viure el desembarcament d’una gran fragata de vela.

El set de set esdevé una estructura important degut al nombre de castellers que cal mobilitzar per dur-lo a plaça però enlairat un pis més passa a ser un castell colossal. Amb segons col·locats, quan te n’adones tens tanta gent dalt la pinya com en una estructura folrada. Mentre apuja veles manté una figura majestuosa, imponent, de màxima estabilitat i fermesa, a l’espera del vigia que coronarà el seu pal major, l’enxaneta. Qui pot negar-ne la similitud?

Tot i així, només el temps decidirà quin nom rep aquesta estructura, si és que li cal ser batejada. La nomenclatura no es pot prendre a la lleugera, només el costum de castellers i aficionats en dictaminarà un nom i ni periodistes ni estudiosos hi tindran res a dir. En canvi, la seva catalogació arrenca ja amb polèmica. El web d’estadística castellera, món casteller, va fer pública la seva decisió de situar el set de set per sobre de l’estructura del cinc i el set de vuit just per sota al·legant a la presumpta estabilitat d’aquest castell. No s’ha fet esperar la polèmica.

Qui farà l’espadat?

dijous, 31/03/2011

pilars.jpeg Aquesta temporada està passant quelcom diferent al món casteller. Habitualment, entitats de tot tipus, públiques o privades, s’acosten a les colles per demanar la seva participació en algun tipus d’homenatge o acte social. El caràcter públic i obert dels castells fa que tothom en demani la seva participació i que, molts cops, les colles es vegin obligades moralment a prendre part en activitats molt distants al seu escenari habitual. Enguany però són els castellers els homenatjats gràcies al reconeixement de la UNESCO com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat però ens falta una cosa, l’espadat.

Degut a la dificultat de mobilitzar un gran nombre de castellers, a vegades a hores poc habituals o en un termini curt de temps, l’estructura més emprada en els reconeixements i homenatges acostuma a ser el pilar; i un dels recursos habituals que fem servir els cronistes per no repetir inhumanament aquesta paraula és el mot “espadat”. Però d’espadats, a més, n’hi ha de molts tipus.

Tot i ser l’estructura més simple del món casteller, és també la tècnicament més complicada i la que més variants pot tenir. A cada categoria de castells li correspon un espadat dos pisos inferiors i el folre s’hi aplica a partir dels 7 pisos a diferència de les torres que comencen als 8 i la resta d’estructures que no el necessiten fins a les nou alçades.

De pilars en podem veure caminant o caminats (s’obre la polèmica), amb porró, de dol, amb una sola mà al segon, aixecats per sota, sense mans del segon al terç, alçats a la veracreu, girats o amb figuereta. Els podem veure individuals, de dos en dos, en forma de vano o portats al balcó. Els Sagals n’han fet un a cada població d’Osona, els Castellers de Badalona un a cada barri, els Capgrossos de Mataró en fan tants de simultanis com anys té la colla o els Castellers de Caldes de Montbui en faran un per cada any en diferents indrets de la població.

Però qui farà pilars als castellers quan aquests siguin homenatjats?

Lo carro gros

divendres, 3/12/2010
4d8post.jpg

Carro gros dels Castellers de Terrassa

Una de les grandeses del món casteller radica en la seva riquesa lèxica i aquest és un dels apartats dels quals m’agradaria parlar aviat. Avui però, ens centrarem en el ‘carro gros’, expressió associada actualment al quatre de vuit i que ens servirà per a representar la temporada 2010.

Tots tenim una idea prou configurada del fet casteller actual, l’expansió dels noranta va esquitxar la Catalunya Vella (la part nord del Principat) amb una gran quantitat de formacions de “recent” creació. No obstant, al segle XIX, la tradició d’alçar torres humanes sota el nom de ‘castells’ es practicava bàsicament a l’anomenada Catalunya Nova, l’ara coneguda com a zona tradicional.

D’aquelles èpoques cap aquí hem anat heretant part del lèxic actual, alguns dels mots es mantenen des dels orígens però d’altres s’han anat creant, en gran part pels periodistes especialitzats, per a omplir necessitats d’expressió . Aquest és el cas del carro gros, símbol de bona collita que acompanyava a les colles al assolir el que va ser el sostre casteller fins ben entrat el segle XX, el quatre de vuit.

Molt ha plogut des d’aquells temps; ara hem d’alçar la mirada per contemplar els castells de nou pisos bàsics, aguantar la mandíbula salivant amb els gamma extra i mantenir la respiració mentre es coronen construccions de deu nivells d’alçada. No obstant, el carro gros guarda encara un simbolisme important.

En un teixit tramat per prop de seixanta colles de diferents textures i colors, son molt poques les formacions que han rebassat el quatre de vuit sense arribar però als nou pisos. Per aquesta raó, la frontera que exemplifica el carro gros segueix vigent a dia d’avui. Enguany, a més, aquest equador ens serveix per valorar la salut global del món casteller.

4d8xicots.jpg

4d8 dels Xicots de Vilafranca

És veritat que enguany la parròquia pot estar contenta pel reconeixement dels castells com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat però aquest no ha estat més que un premi a un any carregat d’èxits. Hem pogut veure cent i una aletes en els castells bàsics de nou pisos (el tres i el quatre), hem viscut la millor actuació de la història amb quatre castells descarregats (la segona en el global) i hem estat testimonis del naixement de la cinquena colla de gamma extra però, sobretot, hem batut de àmpliament el rècord de quatres de vuit descarregats.

Tot i que enguany tres colles han perdut els galons de vuit (Al·lots de Llevant, Colla Jove de Sitges i Marrecs de Salt), quatre substitutes (Nens del Vendrell, Castellers de Sabadell, Moixiganguers d’Igualada i Bordegassos de Vilanova) han agafat el seu relleu triplicant els registres del 2009. Aquest any hem vist quaranta-un quatres de vuit més que en el curs passat, fent un total de cent setanta-dos de descarregats. A més, caldria destacar que només en deu ocasions aquest castell va fer llenya i, d’aquestes, set van ser després de coronar.

Quan les colles grans funcionen ens premien amb grans temporades, quan el teixit inferior s’afegeix també a les expectatives en resulta un any històric.

Diuen, en tots els àmbits, que arribar-hi és fàcil, que el complicat és mantenir-s’hi. El 2011 vint colles emprendran el repte de mantenir vius els vuit pisos. Caldrà que les seguim de prop, amb especial atenció a les recent relegades i a les que piquen fort a la porta. Però sobretot estarem atents a les novelles, que s’hi endinsen amb prudència però amb pas fort.