Entrades amb l'etiqueta ‘2011’

Castells al Youtube

dimarts , 18/10/2011

Les noves tecnologies han deixat enrere les crides als assaigs castellers, els cartells que empaperen carrers, els correus electrònics o els més recents esdeveniments de Facebook. La relativa facilitat amb la que es pot produir una peça audiovisual ha fet que els creatius castellers omplin la xarxa amb vídeos motivacionals i altres “divertimentos”.

Destacant avui un vídeo no vull deixar ningú fora ni premiar més la feina d’uns o d’altres però tothom entendrà que quan parli d’aquest tema l’il·lustri amb imatges realitzades pels Castellers de la Vila de Gràcia.

El web dels graciencs compta amb una potent galeria multimèdia i, a banda d’actualitzar curosament tots els vídeos dels castells que porten a plaça setmana rere setmana, cada any produeixen un DVD a final de temporada en el que hi participen tots els estatuts de la colla.

El passat 24 de setembre, la diada de colles locals de la Mercè va haver de ser suspesa per la pluja. Aquell dia totes les colles plantejaven grans reptes que van quedar aigualits davant la impotència de castellers i aficionats que esperaven incrèduls a la plaça de Sant Jaume. Els Castellers de Barcelona plantejaven el dos de vuit, que van descarregar l’endemà a la diada de colles convidades. Els de la Sagrada família pretenien descarregar el primer cinc de set, castell que durien a plaça per primer cop una setmana després al Concurs de colles de set de Torredembarra. A la mateixa diada, els Castellers del Poble Sec van poder estrenar també el set de set que havien planificat per aquell plujós dissabte. Finalment, els Castellers de Sants van descarregar el primer dos de vuit de la temporada la setmana passada i aquest darrer diumenge van estrenar el primer cinc de vuit. Ara és l’hora dels Castellers de la Vila de Gràcia i com diuen ells: “La torre no ens l’aigualeix ningú”!

Carles Esteve deixa el Quarts de Nou

dijous, 6/10/2011

Dissabte a la diada del Mercadal van veure la llum els primers comentaris i rumors respecte la possible sortida de Carles Esteve, gran estadístic casteller (www.moncasteller.cat), de l’equip de Quarts de Nou (TVC) del qual ha format part els últims anys. Avui el mateix Carles ha confirmat els rumors via Twitter amb un breu però contundent missatge: “He deixat el @quartsdenou #tv3 perquè no m’han pagat les factures de juliol, agost i setembre. Vaig avisar però no van fer cas.
#castellers”
 

A Reus, Carles Esteve i Josep Torrenyo (Amb T de Torre) van donar veu al streaming que van habilitar els Xiquets de Reus per seguir la diada del Mercadal online. Van començar llavors a córrer els primers rumors ja que el programa “Quarts de nou” també es trobava cobrint la important diada. Avui la notícia s’ha fet realitat i ha destapat la versió de l’implicat.

La duresa del missatge no ha deixat indiferent a ningú i no han trigat a aparèixer reaccions de suport a les xarxes socials. Avui, malauradament, l’informador és notícia al món casteller.

Un concurs de colles de seny

dilluns, 3/10/2011

IMG_6707.JPG Després d’un setmana jugant a buscar frases fetes de l’argot futbolístic aplicades al món dels castells amb el company Pau Albornà, presentador del nou programa casteller d’ETV “Quarta ronda”, ahir va arribar l’hora de la veritat. Al final el Concurs de Castells de Torredembarra va ser el més competit que mai s’havia viscut però l’ambient i la companyonia van ésser exemplars. La rivalitat entre colles va ser tant ensucrada en alguns moments que fins i tot era fàcil perdre la perspectiva de la jornada.

Els resultats del concurset van ser espectaculars. Sis colles van aconseguir descarregar el castell que en la meitat de les edicions ha decidit el guardó final, el cinc de set. Tres formacions, a més, el van superar: els Castellers del Poble Sec i els Nois de la Torre van descarregar els primers set de set de la seva història i els Castellers d’Esplugues van apuntar-se el tres de set aixecat per sota i van coronar el dos de set. A més Torredembarra va veure estrenar sis castells que no s’havien aconseguit mai per part de les respectives colles.

La col·laboració a les pinyes va ser exemplar, tant que fins i tot es va viure un dels moments més especials de la jornada quan els Castellers d’Esplugues van fer us de la ronda de repetició per decidir el resultat final del concurs. Els cargolins es disposaven a tancar la seva pinya de dos de set quan un nombrós grup de Nois de la Torre -fins a aquell moment guanyadors virtuals del concurs- van atansar-se decididament a donar un cop de mà.

Tot i els punts i el reglament, els concurs de Tarragona i de Torredembarra respiren aires diferents. Diumenge, les colles petites van donar una lliçó al món casteller estrenant setze construccions que no s’havien intentant en el que va de temporada. Ho van fer amb gran dosi de força i equilibri però va predominar el seny per fer que només cinc dels prop de cinquanta castells fessin llenya després de l’aleta.

Per Sant Fèlix castells, a Vilafranca i a l’Ara!

dilluns, 29/08/2011

La diada de Sant Fèlix es preveu molt interessant. Sigui perquè els verds i els malves estan a un nivell màxim o perquè les colles vallenques presenten dubtes, sigui perquè dimarts és dia laborable o només per la possibilitat de veure fins a vuit castells de gamma extra en una mateixa jornada, jo de vosaltres no em perdria el gran esdeveniment casteller.

Aquest any, el diari Ara ha apostat de valent pels castells i publicarà demà dimarts un especial casteller amb la prèvia de la diada que podrà servir de referent tant al públic més avesat com també al neòfit casteller.

Tant si aneu a plaça com si us quedeu a casa seguint la jornada pels diferents mitjans que així ho faran possible, no us perdeu demà l’especial casteller que, possiblement, il·lustrarà la portada de l’Ara estiu!

El primer dilluns

dilluns, 4/07/2011

Si en algun moment heu pensat que els 140 caràcters del Twitter són molt poc espai, no us podeu imaginar com empetiteix una plana de diari quan has d’explicar quatre castells de nou, dos gammes extra, algunes construccions de vuit i els sets més destacats sense que ningú se senti menys valorat…

Per aquelles coses que passen a última hora, el diari va decidir dedicar la plana sencera als castells però fins i tot així, van haver d’actuar les tisores per encabir-hi tot allò que volia dir.

A la pràctica, vam dedicar la part central de l’article als Minyons de Terrassa gràcies als èxits aconseguits amb el dos de nou i el pilar de vuit, ambdós amb folre i manilles. Els egarencs van elevar el llistó casteller i molts mirem el calendari comptant els dies que queden d’aquí a la diada de les Santes a Mataró. Els Capgrossos també van aparèixer a l’inici de l’article destacant els dos castells bàsics de nou que només verds i malves han aconseguit fins ara. Però no vaig voler oblidar la resta de colles que van destacar. Des de la Jove de Tarragona, una gran colla amb dues catedrals, als Castellers de Terrassa, passant pels Sagals d’Osona, els Castellers de Lleida, els gausacs, els Xiquets de Reus i els saballuts… moltes colles per a molt poc espai!!

Sigui com sigui, el resultat ja està al carrer. Amb els lògics retocs de muntatge i una enorme fotografia del dos emmanillat, el diari Ara ja té castells.

Com vaig prometre, m’agradaria obrir ara un espai a la reflexió i la crítica. Totes les valoracions, positives però també negatives, seran escoltades. Amb la vostra ajuda podrem fer créixer aquesta secció.
 

Què t’ha semblat el primer article casteller de la edició impresa de l’Ara?

Castells de paper

dimecres, 29/06/2011

Quan vaig conèixer per primer cop el projecte del diari ARA, de seguida vaig entendre que havia de ser una plataforma ideal per a la projecció del món casteller. El seu format i ideologia feien impensable que no pogués ser així. Hem trigat uns mesos d’ajustament i posada en marxa, temps durant el qual ens hem pogut conèixer mitjançant aquest blog. ARA sí, us puc dir que finalment fem el salt a l’edició impresa!
 

A partir d’aquest dilluns, el diari apostarà decididament per la informació castellera. Tindrem una columna setmanal reservada al resum del cap de setmana i potser, de tant en tant, us podrem donar alguna sorpresa en format d’articles especials.

Vol dir això que el blog desapareix? Doncs no! En principi, aquest espai seguirà sent un espai de reflexió, aprenentatge i, sobretot, d’opinió. Un espai on us seguiré explicant tot allò que em vingui al cap i on podreu replicar-me lliurement com hem fet fins ara.

Així doncs, seguint la dinàmica participativa del Gamma extra m’agradaria preguntar-vos a vosaltres, com voldríeu que fos la secció castellera dins l’edició impresa? Què creieu que és imprescindible i què seria més qüestionable? Apostem per una diada en profunditat o mirem de dedicar el nostre espai a parlar d’aquelles colles que no surten gaire als mitjans? Apostem pels rànkings o podrem explicar els castells sense aquesta necessitat? No us talleu, és la vostra oportunitat!

Tots pendents d’un sol home

dilluns, 27/06/2011
Valls. Completes i S.Joan 2011 062.jpg

Imatge de Sergi Sanchez

En anteriors articles hem pogut veure com el món casteller es mou sempre envoltat de tòpics ineludibles. Avui, gràcies a la Colla Vella dels Xiquets de Valls, exposarem un d’aquells més curiosos ja que els mateixos valors d’aquesta tradició en contradiuen frontalment la seva existència. Una de les bases importants del fet casteller diu que “ningú no és imprescindible” però la meva experiència, i situacions com la viscuda a Valls aquest cap de setmana, em fa pensar que això no sempre és del tot real.

En una colla, és importantíssima la participació de tothom, i com més gent hi prengui par millor. És cert que hi ha posicions més crítiques que d’altres però un error en qualsevol d’elles pot ser fatal per a la consecució d’un castell. Des de l’enxaneta a les crosses, passant pels segons o els laterals del castell, tothom ha de mantenir la concentració i disciplina per fer de cada estructura un èxit.

Però què passa quan falta un casteller? La teoria diu que no res doncs ningú no és imprescindible. En una entitat que supera el centenar de membres (i en alguns cassos concrets també el mig miler), sempre hauríem de trobar recanvis per a totes les posicions. El fet que una colla no s’estructuri com una cadena sinó com una xarxa, fa que si una baula es trenca tot l’entramat col·labori en mantenir l’empresa del grup.

Durant el darrer pont, a Valls, s’han viscut les actuacions que marquen oficialment l’inici de la temporada de la ciutat. Enguany, la vigília de Sant Joan, la diada de completes, passava al format antic (sense rondes establertes), per tal de centrar el protagonisme en l’actuació del dia 25. Tot i així, la Colla Vella dels Xiquets de Valls va capgirar els seus plans degut a la impossibilitat de comptar amb un dels seus homes clau per a la diada gran i va optar per alçar les seves màximes estructures el dijous a la nit.

És veritat que hi ha posicions més difícils de substituir que unes altres però em resulta incomprensible que una colla del recorregut i prestigi de la Vella dels Xiquets de Valls es vegi tant afectada per la manca d’un sol component. És assequible que segons quines estructures no es puguin resoldre en pocs assajos, però l’espectacular salt qualitatiu que va separar les dues jornades fa sorprendre a propis i estranys. De l’estrena de dos castells, un d’ells el primer nou de la temporada, vam passar a la clàssica de vuit, gairebé dos esglaons per sota.

Cal aplaudir el gest de prudència del nou cap de colla del camises rosades però si la situació actual els fa dependre d’un sol casteller caldrà també donar-los un important toc d’atenció. O les coses canvien o haurem d’estar pendents del calendari laboral d’aquest vallenc per conèixer les aspiracions de la colla de cara a les grans diades d’enguany.

I ara els gammes extra!

diumenge, 19/06/2011

Amb la diada de Sant Joan a tocar, la temporada és a punt de pujar un esglaó. Els castells de nou ja són una realitat cada cap de setmana i ara toca intensificar esforços per dur a plaça els primers gammes extra de l’any. Dues actuacions podrien ser clau en aquest salt qualitatiu, la festa major de Terrassa i la diada de les Santes a Mataró. Analitzem doncs l’estat de les colles!

Els Minyons de Terrassa han descarregat ja dos tresos de nou folrats i n’han carregat un tercer. Aquest cap de setmana, a més, han afegit el quatre de vuit amb agulla i el pilar de set amb folre a la maleta, just al costat dels cinc dosos de vuit folrats i dels nou quatres de vuit. La seva festa major és la diada més propera, el 2 de juny, en que podríem veure intents de gamma extra.

Els Capgrossos de Mataró ja han descarregat el primer castell de nou de l’any. Ho van fer fa dues setmanes, a la diada del seu aniversari. Malgrat el seu inici d’any està vivint un ritme habitual, els maresmencs ja han anunciat el quadre.jpg possible assalt al dos emmanillat durant la festa major de les Santes. El seu bagatge juga en contra –només han descarregat quatre cops el dos de set i un el dos de vuit- però el calendari els donarà tres setmanes més de preparació.

Al capdavant de la cursa, però, hi ha els Castellers de Vilafranca. Els verds ja han descarregat tres tresos de nou i un quatre de nou folrats. A més, esdevenen la colla amb més ventall gràcies als tres i quatre de vuit amb agulla, cinc de vuit i set de vuit aconseguits. Tot plegat, evidentment, sense oblidar els quatre dos de vuit folrats i els tres espadats de set que ja han descarregat enguany. Esperaran els homes de David Miret a una gran cita per encetar el pot dels gammes extra?

Iniciem doncs, una nova travessa amb tres úniques preguntes. Quina serà la primera colla a descarregar un castell de la gamma extra? Quina serà la primera diada que s’endurà el premi? Quin serà el primer gran castell que veurem completar?

Actualitat en imatges

divendres, 10/06/2011

4d7net.jpg Gràcies a les facilitats que ofereixen les xarxes socials, avui en dia podem estar ben informats del camí d’algunes colles. Ja no es tracta només d’aquells rumors que s’expliquen a plaça o de la informació que ens arriben per mitja dels companys d’altres formacions, a dia d’avui, una imatge val més que mil paraules.

Després que l’any passat els Castellers d’Esplugues signessin una temporada exemplar les següents passes dels cargolins han d’apuntar essencialment a dues estructures, el dos de set i el quatre de vuit. La colla hi va de cara, amb les forces renovades que els atorguen, un cop més, els resultats a plaça. El passat 4 de juny, el company @pepcreu, va publicar la imatge que il·lustra la primera part d’aquest article. El quatre de set net amb acotxadora col·locada dels de la camisa blava dona credibilitat als assajos d’aquesta particular cursa per aconseguir el carro gros.

Els saballuts no només van lligar la pinya del 3d8 fins a dosos (castell que presumiblement estrenaran aquest cap de setmana), van aprofitar l’afluència de gent per col·locar l’estructura del dos dalt d’un folre i, fins i tot, es van permetre el luxe de fer les primeres provatures d’un futurible cinc de vuit. Tot plegat va quedar immortalitzat a la seva pròpia plana web.

5d7net.jpg
La darrera notícia que ens arriba és la primera prova seriosa de dos de vuit sense folre dels verds en el que va de temporada. Avui mateix hem descobert com els Castellers de Vilafranca han publicat, a la seva plana de Facebook, una fotografia de la torre neta amb acotxadora col·locada.

Malgrat que aquesta darrera fotografia pugui no semblar cap sorpresa, la facilitat amb que podem trobar imatges com aquesta ens ajuda a fer un seguiment proper de diferents colles castelleres que d’altra manera no podríem fer. A partir d’ara, aquest nou apartat intentarà apropar-vos en primícia tot allò que estigui a punt d’esdevenir al món dels castells.

David Miret, català de l’any 2010

dimarts , 24/05/2011

Fa uns minuts el món casteller ha rebut un dels moltíssims guardons que enguany elevaran el fet cultural català a un lloc de prestigi. El premi ‘Català de l’any’ ha destacat l’esforç de David Miret, cap de colla dels Castellers de Vilafranca, per sobre de personalitats de primera línia com Montserrat Caballé, els Amics de les Arts, Xavi Hernàndez o Mireia Belmonte; això sense citar els merescuts finalistes Joan Pere Barrat, responsable del primer transplantament de cara, i Emili Teixidor, autor de la novel·la ‘Pa negre’. No ho dubteu pas, el castells estan de moda!

davidmiret.JPG

David Miret, cap de colla dels Castellers de Vilafranca

Però, per què de sobte els castellers omplen planes als diaris? Per què mitjans que no havien apostat per la cultura, enguany es posen camisa castellera? Què ha fet diferent el món casteller aquest 2011? Les colles segueixen enlairant castells, torres i pilars; segueixen portant el nom de les seves ciutats arreu del principat i el nom del principat arreu del món. L’esforç que suposa avui plantar un tres de sis, un dos de set, un quatre de vuit o un castell de nou pisos segueix sent el mateix que el d’ara fa un any; els mateixos sentiments, el mateix compromís. Què ha canviat doncs? Només una cosa ens fa diferents, un diploma, un tros de paper que diu que la UNESCO a finals de la temporada passada va posar la seva mà sobre els nostres caps i va beneir el fet casteller amb el títol de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

Ara els castellers són ‘guais’! Tothom reconeix la seva tasca oficialment i en sis mesos porten tants premis que ja n’han perdut el compte.

Durant la candidatura d’aquest premi català de l’any, però, m’he guardat una petita reflexió que no he volgut fer pública fins ara i que, a jutjar pel que llegeixo a les xarxes socials, sembla una opinió més extensa del que es podia pensar. Per què el català del 2011 ha de representar una colla en concret? Per què s’ha personalitzat en la figura del David Miret? No podíem haver generalitzat emprant, per exemple, la imatge del president de la coordinadora?

Doncs bé, em responc a mi mateix i a tot aquell inconformista casteller que s’hagi deixat dur per la crítica fàcil. El premi català de l’any partia d’una primera fase en què tothom podia proposar candidatures. Els verds van ser prou hàbils com per apostar pel seu cap de colla, per la seva imatge com a colla i la seva força com a marca. No cal buscar més enllà, David Miret, una gran persona per sobre de tot, ha arrasat en aquest premi ‘Català de l’any’ des de l’inici i molt especialment en aquesta fase final en què s’ha endut el 60% del total dels vots.

Em sap greu que un dels premis de més renom que rebran enguany els castells sigui a tall personal en una activitat col·lectiva com ho és aquesta però no em queda més que felicitar el just guanyador i alegrar-me’n per la publicitat que rebrà la resta del grup. No és només català de l’any per estar al capdavant de la colla puntera del moment sinó pel seu caràcter proper i amable. David Miret s’ha sabut guanyar la seva gent i ells l’han dut a rebre aquesta nit un guardó que segur que no oblidarà mai.

Felicitats David!