Entrades amb l'etiqueta ‘Any’

Castells al Youtube

dimarts , 18/10/2011

Les noves tecnologies han deixat enrere les crides als assaigs castellers, els cartells que empaperen carrers, els correus electrònics o els més recents esdeveniments de Facebook. La relativa facilitat amb la que es pot produir una peça audiovisual ha fet que els creatius castellers omplin la xarxa amb vídeos motivacionals i altres “divertimentos”.

Destacant avui un vídeo no vull deixar ningú fora ni premiar més la feina d’uns o d’altres però tothom entendrà que quan parli d’aquest tema l’il·lustri amb imatges realitzades pels Castellers de la Vila de Gràcia.

El web dels graciencs compta amb una potent galeria multimèdia i, a banda d’actualitzar curosament tots els vídeos dels castells que porten a plaça setmana rere setmana, cada any produeixen un DVD a final de temporada en el que hi participen tots els estatuts de la colla.

El passat 24 de setembre, la diada de colles locals de la Mercè va haver de ser suspesa per la pluja. Aquell dia totes les colles plantejaven grans reptes que van quedar aigualits davant la impotència de castellers i aficionats que esperaven incrèduls a la plaça de Sant Jaume. Els Castellers de Barcelona plantejaven el dos de vuit, que van descarregar l’endemà a la diada de colles convidades. Els de la Sagrada família pretenien descarregar el primer cinc de set, castell que durien a plaça per primer cop una setmana després al Concurs de colles de set de Torredembarra. A la mateixa diada, els Castellers del Poble Sec van poder estrenar també el set de set que havien planificat per aquell plujós dissabte. Finalment, els Castellers de Sants van descarregar el primer dos de vuit de la temporada la setmana passada i aquest darrer diumenge van estrenar el primer cinc de vuit. Ara és l’hora dels Castellers de la Vila de Gràcia i com diuen ells: “La torre no ens l’aigualeix ningú”!

Castells de paper

dimecres, 29/06/2011

Quan vaig conèixer per primer cop el projecte del diari ARA, de seguida vaig entendre que havia de ser una plataforma ideal per a la projecció del món casteller. El seu format i ideologia feien impensable que no pogués ser així. Hem trigat uns mesos d’ajustament i posada en marxa, temps durant el qual ens hem pogut conèixer mitjançant aquest blog. ARA sí, us puc dir que finalment fem el salt a l’edició impresa!
 

A partir d’aquest dilluns, el diari apostarà decididament per la informació castellera. Tindrem una columna setmanal reservada al resum del cap de setmana i potser, de tant en tant, us podrem donar alguna sorpresa en format d’articles especials.

Vol dir això que el blog desapareix? Doncs no! En principi, aquest espai seguirà sent un espai de reflexió, aprenentatge i, sobretot, d’opinió. Un espai on us seguiré explicant tot allò que em vingui al cap i on podreu replicar-me lliurement com hem fet fins ara.

Així doncs, seguint la dinàmica participativa del Gamma extra m’agradaria preguntar-vos a vosaltres, com voldríeu que fos la secció castellera dins l’edició impresa? Què creieu que és imprescindible i què seria més qüestionable? Apostem per una diada en profunditat o mirem de dedicar el nostre espai a parlar d’aquelles colles que no surten gaire als mitjans? Apostem pels rànkings o podrem explicar els castells sense aquesta necessitat? No us talleu, és la vostra oportunitat!

Tots pendents d’un sol home

dilluns, 27/06/2011
Valls. Completes i S.Joan 2011 062.jpg

Imatge de Sergi Sanchez

En anteriors articles hem pogut veure com el món casteller es mou sempre envoltat de tòpics ineludibles. Avui, gràcies a la Colla Vella dels Xiquets de Valls, exposarem un d’aquells més curiosos ja que els mateixos valors d’aquesta tradició en contradiuen frontalment la seva existència. Una de les bases importants del fet casteller diu que “ningú no és imprescindible” però la meva experiència, i situacions com la viscuda a Valls aquest cap de setmana, em fa pensar que això no sempre és del tot real.

En una colla, és importantíssima la participació de tothom, i com més gent hi prengui par millor. És cert que hi ha posicions més crítiques que d’altres però un error en qualsevol d’elles pot ser fatal per a la consecució d’un castell. Des de l’enxaneta a les crosses, passant pels segons o els laterals del castell, tothom ha de mantenir la concentració i disciplina per fer de cada estructura un èxit.

Però què passa quan falta un casteller? La teoria diu que no res doncs ningú no és imprescindible. En una entitat que supera el centenar de membres (i en alguns cassos concrets també el mig miler), sempre hauríem de trobar recanvis per a totes les posicions. El fet que una colla no s’estructuri com una cadena sinó com una xarxa, fa que si una baula es trenca tot l’entramat col·labori en mantenir l’empresa del grup.

Durant el darrer pont, a Valls, s’han viscut les actuacions que marquen oficialment l’inici de la temporada de la ciutat. Enguany, la vigília de Sant Joan, la diada de completes, passava al format antic (sense rondes establertes), per tal de centrar el protagonisme en l’actuació del dia 25. Tot i així, la Colla Vella dels Xiquets de Valls va capgirar els seus plans degut a la impossibilitat de comptar amb un dels seus homes clau per a la diada gran i va optar per alçar les seves màximes estructures el dijous a la nit.

És veritat que hi ha posicions més difícils de substituir que unes altres però em resulta incomprensible que una colla del recorregut i prestigi de la Vella dels Xiquets de Valls es vegi tant afectada per la manca d’un sol component. És assequible que segons quines estructures no es puguin resoldre en pocs assajos, però l’espectacular salt qualitatiu que va separar les dues jornades fa sorprendre a propis i estranys. De l’estrena de dos castells, un d’ells el primer nou de la temporada, vam passar a la clàssica de vuit, gairebé dos esglaons per sota.

Cal aplaudir el gest de prudència del nou cap de colla del camises rosades però si la situació actual els fa dependre d’un sol casteller caldrà també donar-los un important toc d’atenció. O les coses canvien o haurem d’estar pendents del calendari laboral d’aquest vallenc per conèixer les aspiracions de la colla de cara a les grans diades d’enguany.

I ara els gammes extra!

diumenge, 19/06/2011

Amb la diada de Sant Joan a tocar, la temporada és a punt de pujar un esglaó. Els castells de nou ja són una realitat cada cap de setmana i ara toca intensificar esforços per dur a plaça els primers gammes extra de l’any. Dues actuacions podrien ser clau en aquest salt qualitatiu, la festa major de Terrassa i la diada de les Santes a Mataró. Analitzem doncs l’estat de les colles!

Els Minyons de Terrassa han descarregat ja dos tresos de nou folrats i n’han carregat un tercer. Aquest cap de setmana, a més, han afegit el quatre de vuit amb agulla i el pilar de set amb folre a la maleta, just al costat dels cinc dosos de vuit folrats i dels nou quatres de vuit. La seva festa major és la diada més propera, el 2 de juny, en que podríem veure intents de gamma extra.

Els Capgrossos de Mataró ja han descarregat el primer castell de nou de l’any. Ho van fer fa dues setmanes, a la diada del seu aniversari. Malgrat el seu inici d’any està vivint un ritme habitual, els maresmencs ja han anunciat el quadre.jpg possible assalt al dos emmanillat durant la festa major de les Santes. El seu bagatge juga en contra –només han descarregat quatre cops el dos de set i un el dos de vuit- però el calendari els donarà tres setmanes més de preparació.

Al capdavant de la cursa, però, hi ha els Castellers de Vilafranca. Els verds ja han descarregat tres tresos de nou i un quatre de nou folrats. A més, esdevenen la colla amb més ventall gràcies als tres i quatre de vuit amb agulla, cinc de vuit i set de vuit aconseguits. Tot plegat, evidentment, sense oblidar els quatre dos de vuit folrats i els tres espadats de set que ja han descarregat enguany. Esperaran els homes de David Miret a una gran cita per encetar el pot dels gammes extra?

Iniciem doncs, una nova travessa amb tres úniques preguntes. Quina serà la primera colla a descarregar un castell de la gamma extra? Quina serà la primera diada que s’endurà el premi? Quin serà el primer gran castell que veurem completar?

Actualitat en imatges

divendres, 10/06/2011

4d7net.jpg Gràcies a les facilitats que ofereixen les xarxes socials, avui en dia podem estar ben informats del camí d’algunes colles. Ja no es tracta només d’aquells rumors que s’expliquen a plaça o de la informació que ens arriben per mitja dels companys d’altres formacions, a dia d’avui, una imatge val més que mil paraules.

Després que l’any passat els Castellers d’Esplugues signessin una temporada exemplar les següents passes dels cargolins han d’apuntar essencialment a dues estructures, el dos de set i el quatre de vuit. La colla hi va de cara, amb les forces renovades que els atorguen, un cop més, els resultats a plaça. El passat 4 de juny, el company @pepcreu, va publicar la imatge que il·lustra la primera part d’aquest article. El quatre de set net amb acotxadora col·locada dels de la camisa blava dona credibilitat als assajos d’aquesta particular cursa per aconseguir el carro gros.

Els saballuts no només van lligar la pinya del 3d8 fins a dosos (castell que presumiblement estrenaran aquest cap de setmana), van aprofitar l’afluència de gent per col·locar l’estructura del dos dalt d’un folre i, fins i tot, es van permetre el luxe de fer les primeres provatures d’un futurible cinc de vuit. Tot plegat va quedar immortalitzat a la seva pròpia plana web.

5d7net.jpg
La darrera notícia que ens arriba és la primera prova seriosa de dos de vuit sense folre dels verds en el que va de temporada. Avui mateix hem descobert com els Castellers de Vilafranca han publicat, a la seva plana de Facebook, una fotografia de la torre neta amb acotxadora col·locada.

Malgrat que aquesta darrera fotografia pugui no semblar cap sorpresa, la facilitat amb que podem trobar imatges com aquesta ens ajuda a fer un seguiment proper de diferents colles castelleres que d’altra manera no podríem fer. A partir d’ara, aquest nou apartat intentarà apropar-vos en primícia tot allò que estigui a punt d’esdevenir al món dels castells.

David Miret, català de l’any 2010

dimarts , 24/05/2011

Fa uns minuts el món casteller ha rebut un dels moltíssims guardons que enguany elevaran el fet cultural català a un lloc de prestigi. El premi ‘Català de l’any’ ha destacat l’esforç de David Miret, cap de colla dels Castellers de Vilafranca, per sobre de personalitats de primera línia com Montserrat Caballé, els Amics de les Arts, Xavi Hernàndez o Mireia Belmonte; això sense citar els merescuts finalistes Joan Pere Barrat, responsable del primer transplantament de cara, i Emili Teixidor, autor de la novel·la ‘Pa negre’. No ho dubteu pas, el castells estan de moda!

davidmiret.JPG

David Miret, cap de colla dels Castellers de Vilafranca

Però, per què de sobte els castellers omplen planes als diaris? Per què mitjans que no havien apostat per la cultura, enguany es posen camisa castellera? Què ha fet diferent el món casteller aquest 2011? Les colles segueixen enlairant castells, torres i pilars; segueixen portant el nom de les seves ciutats arreu del principat i el nom del principat arreu del món. L’esforç que suposa avui plantar un tres de sis, un dos de set, un quatre de vuit o un castell de nou pisos segueix sent el mateix que el d’ara fa un any; els mateixos sentiments, el mateix compromís. Què ha canviat doncs? Només una cosa ens fa diferents, un diploma, un tros de paper que diu que la UNESCO a finals de la temporada passada va posar la seva mà sobre els nostres caps i va beneir el fet casteller amb el títol de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

Ara els castellers són ‘guais’! Tothom reconeix la seva tasca oficialment i en sis mesos porten tants premis que ja n’han perdut el compte.

Durant la candidatura d’aquest premi català de l’any, però, m’he guardat una petita reflexió que no he volgut fer pública fins ara i que, a jutjar pel que llegeixo a les xarxes socials, sembla una opinió més extensa del que es podia pensar. Per què el català del 2011 ha de representar una colla en concret? Per què s’ha personalitzat en la figura del David Miret? No podíem haver generalitzat emprant, per exemple, la imatge del president de la coordinadora?

Doncs bé, em responc a mi mateix i a tot aquell inconformista casteller que s’hagi deixat dur per la crítica fàcil. El premi català de l’any partia d’una primera fase en què tothom podia proposar candidatures. Els verds van ser prou hàbils com per apostar pel seu cap de colla, per la seva imatge com a colla i la seva força com a marca. No cal buscar més enllà, David Miret, una gran persona per sobre de tot, ha arrasat en aquest premi ‘Català de l’any’ des de l’inici i molt especialment en aquesta fase final en què s’ha endut el 60% del total dels vots.

Em sap greu que un dels premis de més renom que rebran enguany els castells sigui a tall personal en una activitat col·lectiva com ho és aquesta però no em queda més que felicitar el just guanyador i alegrar-me’n per la publicitat que rebrà la resta del grup. No és només català de l’any per estar al capdavant de la colla puntera del moment sinó pel seu caràcter proper i amable. David Miret s’ha sabut guanyar la seva gent i ells l’han dut a rebre aquesta nit un guardó que segur que no oblidarà mai.

Felicitats David!

Efecte Candela?

dijous, 14/04/2011

Ja fa uns dies que el tema de conversa recurrent a les places és l’inici fulgurant de la present temporada. Els Castellers de la Sagrada Família van fer la seva millor actuació de la història al mes de febrer, els Castellers de Sant Cugat descarregaven la seva màxima estructura de l’any passat al mes de març, els Castellers de la Vila de Gràcia i els de Sabadell s’han apuntat els quatres de vuit més matiners de la seva història a l’abril, els Capgrossos de Mataró han aconseguit el tres de vuit més d’hora que mai, els Minyons de Terrassa ja han descarregat el pilar de sis… I tot plegat sense oblidar el dos de vuit folrat que van descarregar els Castellers de Vilafranca a la diada de la Candela o l’aparició de noves formacions aquí i allà. Què és el que està passant?
 

La temporada passada va ser molt profitosa, sobretot per a les colles mitjanes, però el tret de sortida del 2011 fa posar els pels de punta. “Efecte Candela?” pregunten alguns; “Conseqüència de la temporada passada!” indiquen altres. Crec que errem en la pregunta, “és sostenible aquesta progressió?”.
 

A començament d’any vaig pensar que la temporada prometia moltes emocions però cada dia que passa em puja més la mosca al nas. No heu tingut mai aquella estranya sensació que es produeix quan tot va anormalment bé? Prefereixo ser un pel pessimista i endur-me una sorpresa a finals d’any que pensar que tot està rodat i el camí fa baixada.
 

Sí que és veritat que la cita vallenca de la Candela ha fet que algunes colles hagin desconnectat poc enguany, però si analitzem els millors resultats obtinguts fins ara veurem que han arribat de la mà de formacions que habitualment comencen abans la temporada i, per tant, de les que s’han pogut veure menys afectades per aquest factor. Així doncs, caldrà buscar respostes personalitzades per a cada cas i segurament trobarem respostes en l’esforç iniciat l’any 2010.
 

En general, no crec que es prepari un any senzill per a les colles en progressió. La major part d’aquestes formacions es troben a les portes del seu sostre casteller i això els deixarà poc marge de moviment. Superar els registres any rere any és molt difícil però no ens pot passar per alt que la temporada just acaba de començar i, de no aconseguir fites superiors, es pot fer molt llarga i feixuga.
 

Les colles han acceptat el repte. Les seves naus ha partit amb vent a popa. Algunes han esquivat els primers esculls i d’altres ja es troben a alta mar. Ara només l’horitzó, a banda d’alguna nit estrellada, guiarà els seus timonells. Sabran trobar el camí que els dugui a les seves Ítaques? Tant de bo que no permetin que els cants de sirenes, que ja han començat a sonar, destorbin el seu rumb.

Castells en dades (febrer)

dimarts , 8/03/2011

Ara fa un més, fèiem una petita anàlisi en forma de dades de l’estat del món casteller. Des de llavors no hi ha hagut cap gran sobresalt però comencen a notar-se els moviments habituals de l’inici de temporada. Les xifres, un pel despentinades degut a la trobada decennal de les Festes de la Candela, van tornant al seu lloc mostrant una radiografia, cada cop més exacta, de l’actualitat castellera. Veiem doncs, com ha afectat aquesta diada vallenca en els resultats comptabilitzats fins a dia d’avui:
 

El mes de febrer s’han dut a plaça un 27% menys de les construccions que es van provar al gener tot i acostar-nos, lentament, a l’inici de la temporada. L’activitat viscuda els dos primers mesos de l’any no té precedents. Les Festes de la Candela han estat les més nombroses de la història i això també s’ha percebut en forma de dades.
 

D’altra banda, el percentatge de pilars de cinc, respecte al total d’espadats, també ha caigut (d’un 36% al 22% actual) degut a que les colles grans encara hivernen mentre les mitjanes i petites comencen a obrir els ulls. Hem passat dels més de cinquanta espadats de cinc, de gener, als tretze del mes de febrer.
 

L’estructura més utilitzada fins ara segueix sent la del tres, a tots els nivells, però el quatre de set guanya força i redueix distàncies amb el seu màxim competidor. Qui competeix amb el tres, als sis pisos, és el quatre amb agulla mentre la gamma de vuit es manté estable ja que no es descarrega cap castell d’aquesta dificultat (a excepció del dos de set dels Castellers de Sant Cugat) des del dia dos de febrer.
 

El percentatge de castells descarregats segueix sent demolidor. Un únic castell ha caigut enguany abans de l’aleta (durant la diada de la Candela) i cap dels que s’han coronat ha defallit abans del toc de sortida. El seny, els darrers anys, ha fet que el nombre d’intents desmuntats creixés. En el que va de temporada, comptabilitzem 19 castells que s’han desmuntat abans de l’aleta.

d2.bmp

El millor inici d’any!

dilluns, 7/03/2011

foto(2).JPG

2d7 descarregat pels Castellers de Sant Cugat

Ets casteller i encara no has començat la temporada? Doncs ja pots anar-te posant les piles perquè la cosa està més calenta que mai. Tot just aquest mes, les colles comencen a assajar, algunes a fer els primers pilars o les primeres actuacions; fins i tot n’hi ha que encara descansaran algunes setmanes més. Però les sorpreses més matineres de l’any ja han arribat i ho han fet en negreta i subratllat. Els Castellers de la Sagrada Família han aconseguit la millor actuació de la seva història en la diada de Santa Eulàlia, al febrer, i els Castellers de Sant Cugat han descarregat la millor construcció aconseguida l’any passat, just ahir, durant la diada de Sant Medir; ja se m’arrissen els pèls de pensar en la posada en llarg dels Castellers de Sabadell o en les primeres passes dels Minyons de Terrassa.

L’any passat, el món casteller va celebrar una gran temporada. No només les colles grans van fer els deures sinó que les petites van protagonitzar una gran revolució. Els Castellers de la Vila de Gràcia van aconseguir el seu primer tres de vuit protagonitzant una gran temporada, els Nens del Vendrell es van fer amb un dos de vuit folrat fruit de la perseverança, els Moixiganguers d’Igualada i els Castellers de Sabadell van apuntar-se els seus primers castells de vuit… Els Castellers de Sant Cugat, després d’un temps de remuntada van acabar l’any recuperant un dos de set que feia sis anys que no aconseguien.

Ahir, la plaça del Rei de Sant Cugat, va veure com els nou anomenats gausacs van posar el llistó molt alt a aquest inici de temporada. Van descarregar la seva màxima fita del 2010 a la primera actuació completa i ja apunten als vuit pisos a curt o mig termini.

Aquesta temporada ha de servir per revalidar els nivells assolits fins ara però si algú pot posar pressió a les colles, aquestes són les mateixes formacions. No és bo voler córrer abans d’aprendre a caminar, però intentar aturar-se en plena marxa et fa córrer el risc d’ensopegar a mitja cursa. En resum, i veient els resultats de les primeres diades de l’any, el curs casteller compta amb tots els ingredients per fer-nos gaudir d’una bona temporada. Si les colles són capaces d’anivellar el seny i la rauxa, no hi haurà qui aturi aquesta dinàmica positiva.

Travessa 2011

dimecres, 2/03/2011

Amb l’arribada del bon temps, les colles es preparen per començar la seva pre-temporada. Fer previsions a llarg termini sempre es fa complicat i el més fàcil és equivocar-se, tot i així m’agradaria obrir aquí un espai a la clarividència dels nostres lectors.
 
1-Quina colla aconseguirà els millors resultats de la temporada?
2-Quina colla aconseguirà la millor actuació del 2011?
3-Quina serà la millor colla de vuit enguany?
4-Quina serà la millor colla de set la present temporada?
5-Quina colla aconseguirà la millor progressió de l’any?
6-Quina/es colla/es pujaran de nivell?
7-Quina/es colla/es baixaran de nivell?
8-Quina colla comptarà amb els millors grallers?
9-Quina serà la millor colla de la ciutat de Valls?
10-Quina serà la millor colla de la ciutat de Tarragona?
11-Quina serà la millor colla de la ciutat de Barcelona?
12-Qui guanyarà el concurSET 2011?
13-Quin serà la primera colla a descarregar un castell de nou pisos?
14-Alguna colla descarregarà el tres de deu amb folre i manilles? Quina/es?
 
15-Quina serà la màxima construcció de la vostra colla (si formeu part d’alguna)?
 

Amb el vostre permís, faré la meva travessa personal ja que els meus companys més propers sempre em retreuen que fujo sovint de mullar-me. Espero que ningú busqui fantasmes en els meus resultats, doncs provaré de fer-la d’una manera objectiva i raonada, deixant de banda possibles amistats o amiguismes. I vosaltres? Ja heu fet la vostra travessa?