Entrades amb l'etiqueta ‘Any’

23F casteller, el ‘boom’ dels ’90

dimecres, 23/02/2011

En un dia tant assenyalat com el d’avui tots els diaris i mitjans de comunicació parlen d’una efemèride que a ningú li passa per alt. Tal dia com aquest, fa 30 anys, el coronel Antonio Tejero va irrompre a l’hemicicle espanyol al crit de “Todo el mundo al suelo” però nosaltres ens quedarem amb una visió molt més pacífica per explicar el que va simbolitzar el ‘boom casteller’ dels ’90, tota una irrupció a les vides de milers de catalans. Tot plegat, ni més ni menys, perquè avui fa exactament 15 anys que els Castellers de Sant Cugat es van inscriure al registre d’entitats, afegint-se així a la llista de colles que avui centren la nostra atenció.
 

A partir de la segona meitat dels anys noranta, el nombre de colles es va multiplicar ràpidament, eixamplant les fronteres d’aquesta cultura essencialment cap al nord. Un clar exemple, i gairebé un important tret de sortida, va ser l’any 1996 quan es van fundar 13 noves colles.
 
decennals (9).JPG

Capgrossos de Mataró, Castellers d’Altafulla, Castellers de Caldes de Montbui, Castellers de Rubí, Castellers de Sant Cugat del Vallès, Castellers de Sant Feliu de Llobregat i Marrecs de Salt, segueixen en actiu al principat mentre els Al·lots de Llevant i els Castellers de Mallorca ho fan a les illes.
 

En canvi, Castellers de l’Albera, Castellers de Martorell, Castellers de Sant Andreu de la Barca, Vailets de Ripollet han cessat la seva activitat castellera sense arribar al quinzè aniversari.
 

Si fem un cop d’ull al llistat de les noves colles (en aquest cas, les del 1996) podrem veure de seguida que el patró d’arrelament del fet casteller no respon mai a un sol paràmetre. L’èxit dels castells a les zones de Tarragona no té per què reproduir-se a qualsevol part del territori català. El que a Sant Cugat, per exemple, funciona bé (la seva colla es mou a la part alta de la gamma de set i truca de nou a la porta dels castells de vuit), no té per què fer-ho igual a Rubí (els Castellers de Rubí sovintegen les construccions de sis pisos i tenen dificultats per trencar el seu sostre cap als castells de set). Fins i tot, a vegades, una sobreexplotació en una zona concreta en dificulta el creixement; el Baix Llobregat ha arribat a comptar amb una desena de colles petites en actiu (només els Castellers de Cornellà, fundats abans del boom, han entrat puntualment a la gamma de vuit) mentre que el Maresme resisteix amb una sola formació, els Capgrossos, que acaba de coronar-se com a colla de gamma extra.
 

Ara tenim castells des de la Catalunya Nord a les illes passant per les terres de llevant i acabant, on van néixer, a les terres del Camp de Tarragona. Amb més o menys èxit, els castellers han anat plantant llavors pel territori. En quinze anys hem pogut descobrir quines zones eren realment hermes o quines amagaven magnífics oasis. Hem viscut evolucions meteòriques i grans fiascos, èpoques d’or i reajustaments, però el més important és que actualment el fet casteller gaudeix d’unes bones arrels que el nodreixen de cara a la nova primavera que està començant a florir.

2010 casteller vist des del desert

divendres, 31/12/2010

Se’m faria estrany no acabar l’any com la resta de blogs, webs i mitjans de comunicació, fent un repàs de la temporada 2010 però la veritat és que se’m fa igual d’estrany fer aquest resum el dia de cap d’any. Quan em van donar l’oportunitat de fer realitat aquest espai, dues idees van assaltar la meva ment. La primera em va arribar en forma de sentiment de responsabilitat, doncs per a mi aquest diari esdevenia un projecte molt interessant, jove però molt ambiciós. La segona va trepitjar la primera, em va mirar a la cara i em va cridar que estava boig, “com se t’ocorre començar un blog casteller just quan la temporada acaba de finalitzar i tothom publica ja les valoracions de l’any?!!”.
 
Diuen els canons més tradicionalistes que la temporada castellera comença per Sant Joan (juny) i acaba per Santa Úrsula (octubre). Les colles nascudes en l’expansió van trobar en la diada de Sant Jordi (abril) un bon punt d’inici i actualment la realitat de cada formació ha estirat el calendari tot el que ha volgut. Generalment les colles barcelonines, i l’esparreguerina, fan els primers castells ja per Santa Eulàlia (febrer) i algunes no tanquen la temporada gairebé fins al mes de desembre. Al període comprés entre desembre i febrer, els companys del programa radiofònic “Plaça de 9”, de ràdio Mollet, li diuen “la travessa del desert”.
 
Tot i així, resumiré l’any amb una notícia, dues diades i un bon grapat d’accèssits.
 
Els Castells, Patrimoni de la Humanitat
 
Evidentment, aquest any ha estat protagonitzat per una gran notícia, el 16 de novembre els castells eren proclamats Patrimoni Immaterial de la Humanitat, però si ho tenim tant present és precisament per la seva proximitat. Si repasseu el resum del calendari, veureu aquest èxit ens va sorprendre a la “photofinish” 2010.
 
Històric Tots Sants
 
És de justícia destacar la diada de Tots Sants, a Vilafranca, com la jornada més prolífica de l’any. El dia 1 de novembre, els Castellers de Lleida van intentar per primer cop una construcció de nou pisos (tot i que no va reeixir), els Castellers de Sants van descarregar el primer quatre de nou amb folre que duien a plaça i els Capgrossos de Mataró feien el salt als castells de gamma extra descarregant el primer dos de nou amb folre i manilles de la seva història; però qui realment va brillar aquell dia van ser els Castellers de Vilafranca. Els verds van signar la segona millor actuació de la història, la millor que s’ha fet mai amb tots els castells descarregats. Van assolir un castell del qual no es tenia constància que s’hagués descarregat mai, el dos de vuit sense folre, i van mostrar un gran ventall atacant el mateix dia quatre castells de gamma extra: un d’ells net, dos amb folre i un d’emmanillat.
 
El concurs, en 3D i en HD
 
Un altre dels grans esdeveniments del món casteller és el biennal Concurs de Castells de Tarragona. Els periodistes sempre comencem els anys parells pronosticant una gran temporada ja que algunes colles tenen molt present aquesta data al organitzar la seva planificació. El 2010 ha estat un any de crisi i de retallades i, per una raó o per una altra, el concurs també ha patit la tisorada. Enguany han estat només catorze colles, de les prop de seixanta existents, les participants al certamen sent aquesta una raó més que ha afavorit la competitivitat entre la vintena de formacions amb opció a prendre-hi part. Cal recordar aquest concurs perquè els Castellers de Vilafranca l’han dominat per cinquè cop consecutiu però tant o més important és el fet que aquest esdeveniment ha significar el salt dels castells a la TV3 (i a la TV3 HD) i futurament a la gran pantalla en format 3D.
 
Mencions d’honor
 
No voldria pas tancar aquest resum sense destacar algunes colles més de les que, a vegades, no se’n parla gaire; tot plegat, evidentment, amb permís de les moltes formacions que segur que em deixaré. El 2010 ha estat l’any de la revàlida de l’evolució de la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona. Han superat l’examen amb excel·lència i s’han atrevit fins i tot a temptejar el següent esglaó portant el cinc de nou amb folre al concurs. Els Nens del Vendrell han donat la campanada aconseguint el dos folrat després d’alguns intents infructuosos. Cal fer una especial menció als Castellers de la Vila de Gràcia que van començar l’any accelerant, es van plantar a la meitat de la temporada amb els millors resultats de la seva història i la van acabar muntant folres al local per marcar un nou horitzó. Però també les colles més petites han fet la seva feina; és el cas dels Castellers de Sabadell que han aconseguit els seus primers castells de vuit pisos o dels Moixiganguers d’Igualada que han descarregat el carro gros al primer intent. També celebren un gran any colles com els Castellers d’Esplugues i els del Poble Sec però el que més sorprèn es tornar a veure néixer noves formacions com la Colla Castellera Jove de Barcelona, la Colla Jove Xiquets de Vilafranca, Ses Talaies de Formentera o els futurs Castellers de Solsona. Per no allargar-me més, em deixo, conscientment, un bon reguitzell de colles que han millorat registres i a les que he anat felicitant al llarg de l’any, doncs enguany han estat poques les formacions que han acabat el 2010 igual o pitjor que com ho van fer al 2009.