Entrades amb l'etiqueta ‘Barcelona’

Castells al Youtube

dimarts , 18/10/2011

Les noves tecnologies han deixat enrere les crides als assaigs castellers, els cartells que empaperen carrers, els correus electrònics o els més recents esdeveniments de Facebook. La relativa facilitat amb la que es pot produir una peça audiovisual ha fet que els creatius castellers omplin la xarxa amb vídeos motivacionals i altres “divertimentos”.

Destacant avui un vídeo no vull deixar ningú fora ni premiar més la feina d’uns o d’altres però tothom entendrà que quan parli d’aquest tema l’il·lustri amb imatges realitzades pels Castellers de la Vila de Gràcia.

El web dels graciencs compta amb una potent galeria multimèdia i, a banda d’actualitzar curosament tots els vídeos dels castells que porten a plaça setmana rere setmana, cada any produeixen un DVD a final de temporada en el que hi participen tots els estatuts de la colla.

El passat 24 de setembre, la diada de colles locals de la Mercè va haver de ser suspesa per la pluja. Aquell dia totes les colles plantejaven grans reptes que van quedar aigualits davant la impotència de castellers i aficionats que esperaven incrèduls a la plaça de Sant Jaume. Els Castellers de Barcelona plantejaven el dos de vuit, que van descarregar l’endemà a la diada de colles convidades. Els de la Sagrada família pretenien descarregar el primer cinc de set, castell que durien a plaça per primer cop una setmana després al Concurs de colles de set de Torredembarra. A la mateixa diada, els Castellers del Poble Sec van poder estrenar també el set de set que havien planificat per aquell plujós dissabte. Finalment, els Castellers de Sants van descarregar el primer dos de vuit de la temporada la setmana passada i aquest darrer diumenge van estrenar el primer cinc de vuit. Ara és l’hora dels Castellers de la Vila de Gràcia i com diuen ells: “La torre no ens l’aigualeix ningú”!

Canviem 10 anys de castell per un monument

dimecres, 22/06/2011
monument_castellers_01.jpg

Arxiu de l'Ajuntament de Barcelona

Avui correré un risc gairebé innecessari per donar-vos a conèixer la meva opinió sobre una de les notícies de la setmana en el fet casteller, doncs tinc la intenció de barrejar castells i política amb la situació econòmica del moment. Sí, sí, ara mateix em sento com un inconscient funàmbul a punt de fer un doble mortal amb tirabuixó al trapezi d’un circ d’aquells de carpa tradicional, sense xarxa i amb els lleons afamats veient-me volar per sobre dels seus caps. Si parlar de castells ja suposa un risc implícit, no em vull pas imaginar què en pot sortir de la barreja…

El fet és que aquesta setmana hem conegut la notícia que l’equip de Trias, futur alcalde de Barcelona, ha demanat que s’aturin les obres destinades al monument casteller que s’havia d’enlairar a la plaça de Sant Miquel, a tocar de l’edifici de l’ajuntament. Fins aquí, hom respira resignat però comprensiu si be al seguir llegint descobrim que l’ordre s’hauria donat simplement per proposar un canvi d’emplaçament i que els treballs es reprendran un cop es resolgui aquest punt.

Més enllà de les apreciacions estilístiques, que se’n podrien fer i moltes, l’escultura en qüestió farà 30 metres d’alçada -més fins i tot que l’antic edifici de l’ajuntament- i suposarà un cost de 600.000 euros. De seguida vaig veure en l’horitzó la gran tisora que resta impertorbable sobre els nostres caps en aquests temps de crisi, però no! Sembla que els futurs governants estan més preocupats de les vistes que trobaran cada dia quan mirin per la finestra dels sues despatxos que no pas de l’important despesa que suposa l’homenatge als castellers.

Tot i que és comprensible que el nou alcalde vulgui canviar quatre taules de lloc, em sorprèn cap a on s’està orientant aquest escriptori, serà prudència o només una estratègia per guanyar temps alhora que es tempteja el territori?

No fa gaire discutíem, abocats per la situació econòmica que ens envolta, sobre la inclusió o no de publicitat a les camises com a fons d’ingressos al món casteller. Només aturant la construcció d’aquest monument –acte abastable i lluny de qualsevol polèmica social- Barcelona podria sufragar el fet casteller durant gairebé 10 anys.

A vegades em fa l’efecte que els polítics es compliquen la vida amb decisions innecessàries i poc populars i quan tenen la possibilitat real de retallar despeses s’embarquen en discussions paisatgístiques no gaire profitoses. Personalment m’afecta que em toquin els impostos o que retallin el meu benestar social però abaixo el cap, indulgent, i em miro els peus. Ara, no entenc que es retalli el pressupost de segons quines competències per emmirallar-se en qüestions banals com l’emplaçament d’un monument amb el que es podria pagar el sou anual de 20 funcionaris.

 

Quan no sàpigues on vas, ves-hi amb temps!

diumenge, 22/05/2011

O… com arribar a una plaça que no apareix als plànols.

evarist.JPG
Tot i que, a vegades sóc una mica desastre amb els horaris, sempre que puc miro d’arribar als llocs amb temps sobrant encara que després hagi de matar l’estona mirant aparadors o fent dos cafès. Dissabte no en va ser l’excepció tot i el llarg trajecte que m’havia de dur a Reus, a la plaça Evarist Fàbregas per presenciar la Diada del Pallol.

Baixant per l’autopista, poc abans d’arribar a Reus, vaig passar dos autocars de la mateixa companyia que anaven sospitosament junts. Per costum sempre em tombo per veure si és la colla de torn i, en efecte, vaig poder ratificar que es tractava dels Castellers de la Vila de Gràcia. “Vas bé de temps!” vaig pensar. Així doncs, vaig seguir les instruccions del navegador i vaig aparcar molt a prop del lloc indicat.

Com que no havia de córrer, vaig endreçar una mica el cotxe, vaig preparar la càmera de fotos (algun dia us n’explicaré alguna de fotos també) i em vaig prendre un analgèsic pel refredat. Com que em conec de molt de temps, abans de baixar del cotxe fins i tot vaig confirmar que el lloc on em trobava coincidia amb l’indicat al web dels Xiquets de Reus, que a més tenien enllaçat el mapa de la zona. Vaig agafar els fòtils i vaig començar a caminar!

Al arribar a la cantonada, i mentre mirava cap a on havia de tirar, va passar-me pel costat un dels autocars dels graciencs. Vaig pensar en seguir-los perquè segurament ells sabrien millor on havíem d’anar però encara no havia girat el primer quan sento a un dels conductors cridant el meu nom. Al costat un casteller em preguntava si sabia on era la plaça i dos més ja baixaven de l’autocar a saludar.

reus.JPG Forçats per les circumstàncies del trànsit, els autocars van reprendre la marxa una mica a l’aventura i jo vaig fer el mateix convençut que no devia ser gaire lluny. Després d’un parell d’indicacions, una d’elles d’una castellera dels Xiquets de Reus que passejava un gosset (“mira, és tot recte!”… una avís: no feu mai cas quan algú us digui que “és tot recte”), i mig quilòmetre més enllà, vaig trobar la pista clau. Si mai et creues amb un casteller amb la faixa a la mà i fent via segurament voldrà dir que: o bé va a buscar el pa abans de l’actuació (sí, també m’ha passat!) o bé tira cap a plaça. En aquest cas la vaig encertar!

Un cop a plaça, comentant amb els companys graciencs vam arribar a la conclusió que tots havíem anat a parar al Carrer d’Evarist Fàbregas i no a la plaça (que no apareixia ni al Google maps, ni al Tom Tom, ni al mateix web de la colla amfitriona).

A meitat de la segona ronda encara vaig tenir temps de rebre la trucada del realitzador d’una televisió penedesenca per preguntar-me on era l’actuació. En efecte! el seu càmera feia estona que caminava perdut per l’altra banda de la ciutat.

Aquí s’acaben els malabars!

dimecres, 4/05/2011

Si bé un bon nombre de colles castelleres assagen els dimarts al capvespre, avui la major part de les formacions estaran alçant torres humanes mentre escric aquestes línies. No ens enganyem, és el poder del futbol! Però com deia dilluns Guardiola responent a una part important de les preguntes de la premsa esportiva, per sort “tot això s’acaba demà”.

Si als caps de colla sovint els toca fer de psicòlegs amb els seus castellers, la junta administrativa també té els seus maldecaps per quadrar números i calendaris. Al llarg de la temporada, casaments, comunions, festes majors o de barri, exàmens, Eurovisions o partits de la Champions són alguns dels obstacles que les colles hauran de sortejar. L’activitat castellera requereix una àmplia participació i cal que els responsables estiguin atents a qualsevol esdeveniment que pugui minvar significativament la participació als assajos.

Ja ho diuen que el futbol és capaç de paralitzar un país però si a més el partit és un derbi com el Barça-Madrid i es juga en el marc de les semifinals de la màxima competició europea caldrà abaixar els braços i esperar a que passi la tempesta.

“Si no pots amb l’enemic, uneix-t’hi!”. Això és el que devien pensar moltes colles que van decidir convertir els seus locals d’assaig en improvisades penyes futbolístiques. Qualsevol moment i excusa són bons per revitalitzar el fet social dins de la colla, obrir les portes a altres amics i companys i, si s’escau, fer una bona caixa muntant una barra i cuinant quatre entrepans freds.

Per sort, la Champions arriba a la seva fi! S’ha acabat això d’assajar una setmana sí i una no o allò de marejar al personal canviant la data d’assaig en funció del partit de torn. La final es jugarà en cap de setmana, seran uns dies de respir fins al proper obstacle. Quina serà la següent sorpresa?

 

Pensem ja en el cap de setmana?

dijous, 17/03/2011

c35-2010-04-cartells_sangblava.jpg Arriba un cap de setmana casteller molt atapeït. Les colles van iniciant la seva activitat esglaonadament i, mentre algunes ja veuen plaça per segon i tercer cop en el que va de temporada d’altres tot just comencen a organitzar els habituals actes socials per engrescar de nou al personal.

Dissabte la seu dels Castellers de Barcelona acollirà la festa del desè aniversari de la versió catalana de la Viquipèdia amb la que col·laborem proposant incloure-hi 50 nous articles castellers. Però, paral·lelament, els Castellers de la Vila de Gràcia i els de Vilafranca han organitzat una jornada de donació de sang als seus respectius locals. A més, els graciencs recuperaran les forces amb una calçotada popular. Però tranquils, si amb tot això no en tenim prou podem tirar cap a Mataró a la nit, on els Capgrossos organitzen la Festa dels Colors amb opció d’acabar-la l’endemà amb xocolata per a tothom.

colord.jpg Tota aquesta activitat demostra que el teixit associatiu casteller és ben viu però que no ens passi per la jornada purament castellera ja que aquest cap de setmana es comença a moure el món casteller. Els Castellers de Badalona donen el tret de sortida amb la seva “Diada d’inici de temporada”, els acompanyaran els de Cornellà i la Jove de Barcelona. A la ciutat comtal comencen les “Diades de Creixement” dels Castellers de Sants, aquest cap de setmana, als santsencs els acompanyaran les dues colles revelació d’aquests primers mesos de temporada, els Gausacs i els Castellers de la Sagrada Família. La Diada dels Al·lots ajunta de nou als Castellers de Mallorca i als de Manacor a les illes. Les colles egarenques no sortiran de la ciutat però faran castells al barri de Can Palet. I, tornant a Barcelona, la “Diada de Santa Madrona” també es resoldrà de manera local, amb els Castellers del Poble Sec com a amfitrions acollint les colles veïnes de la Vila de Gràcia i dels Castellers de Barcelona.

Fem una pausa per agafar aire i per donar certa importància a una de les actuacions que, personalment, més em crida l’atenció. A Sabadell, els castellers locals aprofiten la “Diada d’inici de temporada” per homenatjar un dels seus expresidents, Mateu Llorens, en el desè aniversari de la seva mort. Ho volen fer, si acompanya el darrer assaig i el gruix de gent, apuntant-se al carro de les sorpreses d’inici de temporada, plantant un molt matiner quatre de vuit. Les colles convidades seran les dels Xics de Granollers i els Marrecs de Salt.

S’estrena la temporada castellera a Barcelona

diumenge, 13/02/2011

Cincs de set

Cinc de set (Castellers de la Vila de Gràcia, Castellers de Barcelona, Castellers de Sants)

Santa Eulàlia posa en marxa la maquinària castellera de la ciutat de Barcelona. La sorpresa ahir va arribar de la mà de les colles modestes. Els Castellers de la Vila de Gràcia en el primer sector i els Castellers de la Sagrada Família en el segon, van protagonitzar una gran exhibició davant d’un nombrós púbic que va omplir la plaça de Sant Jaume de gom a gom.

La ciutat comtal ha disposat durant els darrers anys de dues colles de primer nivell. Els Castellers de Barcelona van monopolitzar el sostre casteller fins la meitat de la dècada actual, moment en què els Castellers de Sants van agafar el relleu gràcies a un creixement que els portà a situar-se entre les deu primeres colles del moment. Ahir però, els protagonistes, com els castells, pujaven de baix. Els Castellers de la Vila de Gràcia van signar l’actuació més completa de la jornada, descarregant el cinc de set com a millor construcció. Els de la camisa blau marí van mostrar una gran maduresa i seguretat en els seus castells, van iniciar l’actuació amb el quatre de set amb agulla i van finalitzar-la amb el tres de set. D’altra banda, els Castellers de la Sagrada Família, una de les colles novelles de la ciutat, van aconseguir la millor actuació de la seva història al completar el tres, el quatre i el quatre de set amb agulla.

Els Castellers de Barcelona, van igualar l’actuació dels graciencs amb un treball de troncs força lleugers encarats a atacar els castells de vuit el més aviat possible. Gairebé al mateix nivell van quedar quedar els Castellers de Sants que van decidir-se pel quatre de set enlloc del tres, castell més valuós. Qui no va estar de sort va ser la colla del Poble Sec que va ensopegar dos cops amb el quatre de set, havent-lo de desmuntar abans de l’aleta, i va fer llenya amb el pilar aixecat per sota amb el qual havien de finalitzar la diada.


Una nova colla a Barcelona

Enguany, però, la ciutat està d’estrena ja que el panorama casteller s’amplia gràcies a la recent creació de la Colla Castellera Jove de Barcelona. Després d’iniciar els primers assajos a finals de la temporada passada i d’estrenar-se en societat a l’actuació de les Festes Decennals de la Candela a Valls, ahir van lluir per primer cop la seva camisa de feina, de color bordeus. Van completar tres castells de sis deixant bones sensacions i van donar que parlar amb un brodat a l’esquena molt poc habitual a la pràctica castellera.

Castells també a Esparreguera

La festivitat de Santa Eulàlia és celebrada també a la localitat d’Esparreguera d’on n’és també patrona, esdevenint des de fa quinze anys l’inici de temporada de la colla baixllobregatina. Els locals, que van aconseguir els castells més importants de la gamma de sis, van compartir plaça amb els Castellers de Sabadell que van completar tres construccions de set pisos amb el tres de set amb agulla com a millor construcció.

Castellers de la Vila de Gràcia: P4 cam, 4d7a, 5d7, 3d7, P5, P4
Castellers de Barcelona:
P4 cam, 3d7, 4d7a, 5d7, P5 al balcó, 2P5 simultanis, P4
Castellers de Sants:
P4 cam, 4d7a, 4d7, 5d7, P5, P4
Castellers de la Sagrada Família: P4 cam, 3d7, 4d7, 4d7a, P5xs, P4
Castellers del Poble Sec: P4 cam, 3d7, 3d6xs, 2id 4d7, P4xs c, P4
Colla Castellera Jove de Barcelona: P4 cam, 4d6, 3d6a, 4d6a, P4, P4

Castellers de Sabadell: P4, 3d7a, 4d7, 3d7, P5
Castellers d’Esparreguera: P4, 4d6a, 5d6, 2d6, P4xs