Entrades amb l'etiqueta ‘Camisa’

La rivalitat al món casteller (II)

dissabte, 28/01/2012
3d10minyons

Mosaic del primer 3d10fm dels Minyons de Terrassa (Imatge: Sergi Castells)

En algunes circumstàncies, la rivalitat entre colles castelleres és beneficiosa i positiva. Quan la lluita contra un mateix no és suficient al·licient per a la superació del grup, trobar un rival en el camí pot ajudar a plantejar noves fites. Una ben entesa rivalitat per proximitat geogràfica pot, a més, fer doblar els esforços de captació de gent i d’activitat social dins la colla. Però què passa quan es traspassen els límits?

Al llarg de l’any podem veure com castellers o aficionats s’increpen per mitjà de les xarxes socials. La darrera temporada, un moment de tensió entre les dues colles grans tarragonines va propiciar el llançament d’una ampolla d’aigua al castell rival. Fins i tot, en diferents moments de la història dels castells s’han viscut batusses i baralles fruit d’una rivalitat mal portada.

En un altre apartat, no menys reprovable, es troben les trapellades entre colles. Des de deixar un feix de llenya a les portes del local d’una colla després d’una diada especialment accidentada a defecar-hi literalment passant per dibuixar una línia vermella al terra de la plaça del Blat per diferenciar els espais de cada formació, el món casteller ha viscut molts tipus de barrabassades. La darrera ha estat a Terrassa: el mosaic commemoratiu del primer tres de deu amb folre i manilles descarregat de la història situat al carrer Major s’ha despertat amb les camises dels Minyons de Terrassa (originalment malves) pintades de color verd.

Les camises al 2.0

diumenge, 27/03/2011

gausacs_verds.jpg En un futur no gaire llunyà es parlarà de la identitat digital com es parla ara d’emissor, receptor i missatge a l’explicar els punts claus de la comunicació. A l’era informacional esdevé tant important allò que fem i diem dins la xarxa com la manera d’actuar a la vida real. La sociabilització i convivència al món virtual i al físic s’estan fusionant i per això als informadors ens és de molta utilitat seguir de prop el món casteller 2.0.

El que succeí ahir és una clara prova d’això que us explico. Després d’uns dies d’important agitació degut a la polèmica iniciada al voltant de l’ús de la publicitat a les camises, les colles agrupades a la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya es van trobar a l’assemblea anual per parlar d’aquest i d’altres punts de gran importància per l’organització del món casteller. Degut al reclam mediàtic, els mitjans de comunicació vam rebre un recordatori de la privacitat de l’acte en què se’ns oferia fer una roda de mitjans gràfics (fotògrafs i televisions) abans de l’inici i l’atenció un cop finalitzada.

No caldria esperar gaire per veure les primeres fotografies enllaçades al perfil d’alguna colla castellera. I als volts de les vuit de la tarda, RAC1 i Lamalla.cat es feien ressò de la negativa de les colles a dur publicitat a la camisa gràcies a una piulada, curiosament, dels Castellers de Vilafranca.

Després de l’assemblea, a més, vam poder conèixer més detalls de la decisió presa a Tarragona a l’assistir a una ciberdiscussió mantinguda entre els perfils dels Castellers de Sant Cugat i el de Castellers de Vilafranca que va mostrar la tensió viscuda en la reunió d’ahir.

Havia de venir el Monzó…

dijous, 24/03/2011

Fa uns dies que pensava que la temporada començava a rodar; no tant pels castells que ja s’hi han vist, que déu n’hi do, sinó per tot el que se n’està arribant a parlar. Amb el reconeixement dels castells com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat, calia esperar que aquest, el nostre, món guanyés en presència (ni que fos només mediàtica) però ningú no podia esperar que a quatre dies de l’inici baixés s’excel·lència -tothom en peu- Quim Monzó i ens dediqués uns minuts de la seva atenció.

I què ha succeït? Doncs allò que tothom espera quan llegeix un article d’aquesta magnitud signat per un personatge no habitual… que parlar de castells és molt complicat i els castellers tenim la pell molt fina, massa fina. Però si voleu que us digui la veritat, a mi personalment l’escrit del company Quim m’ha decebut molt. Evidentment, explica allò que hom pot pensar d’aquesta tradició quan la veu des de fora però crec que es queda molt curt en les seves reflexions. On ha quedat el seu humor càustic? I la brometa fàcil de la possibilitat d’arrambar-se a una castellera a la pinya? O al baixar d’un castell! Fins i tot ha mesurat molt bé les dimensions parlant de cascs i de publicitats… Jo esperava un Monzó més explosiu, més punxegut, més Monzó; la veritat és que no ens desvetlla res que no haguem parlat tots plegats durant la darrera setmana.

Si més no, el que queda clar, és que el món casteller ha avançat a marxes forçades, superant molts obstacles i guanyant posicions a tots els nivells. Ara sortim a la tres enlloc de la trenta-tres, parlen de nosaltres a gairebé tots els diaris i les televisions espanyoles ens dediquen alguns minuts. Però, són realment els castells com els volem fer veure? És més, són els castells com es veuen des de fora?

A vegades em fa l’efecte que ens costa ubicar-nos en el moment sociocultural que estem vivint. Em sembla que ens costa definir la nostra activitat perquè no ens hem aturat mai a descriure-la. Tradició o esport? Publicitat o subvenció? Modernitat o història? Jo pregunt, i per què no totes? Crec que tots els factors són combinables en una o altra mesura, només cal que perdem unes hores plantejant-nos on som i on volem anar. Cal que reflexionem sense prejudicis, començant des de zero, sense oblidar els dos cents anys d’història però mirant sempre endavant.

L’únic error que podem cometre, un altre cop, és seguir caminant i avançant sense mirar, sense tenir abans tots aquests dubtes resolts. I tu? Com veus els castells?

La camisa no es taca, però…

dimarts , 15/03/2011

Avui el món casteller es tira les mans al cap després que  el diari El Punt hagi anunciat l’interès d’una colla per dur publicitat a la camisa. Tot i el desmentit de la colla, es parla de fractura i la preocupació creix per moments quan es coneix l’abast de la notícia. La junta de la Coordinadora mana parar màquines i ordena els punts de la propera reunió. Per un moment, el món casteller no només ha oblidat el conflicte armat de Líbia sinó, fins i tot, els greus problemes a la central nuclear de Fukujima.

Dir ara allò de “això jo ja m’ho veia a venir” seria totalment avantatgista, oi? Però el fet és que ara fa uns mesos ja sorgia el tema en aquestes pàgines després que el dia dels Sants Innocents vestís als verds amb diferents logos publicitaris. El fet és que els verds ja porten un logotip a les seves camises, el de Kukri Sports, la companyia fabricant d’aquestes peces de roba. Evidentment, qualsevol dirà ràpid que simplement es tracta de la marca del fabricant, com qui porta uns Levi’s blancs per fer castells, però la signatura de convenis comercials entre ambdues entitats, lluny de diluir la situació la fa sortir a flor.

Sigui com sigui, no ens enganyem, els castellers no es posen les mans al cap sinó a la butxaca. No es tracta d’un problema d’orgull per la camisa ni de pseudotradicionalismes rancis, en aquest cas l’incident posa en risc quelcom molt més important que la imatge dels castells, la seva estabilitat econòmica.

Una de les tasques principals de la coordinadora és la de la gestió i negociació de l’assegurança que aixopluga totes les colles que hi són vinculades. Amb l’objectiu que el preu disminueixi i les colles no se n’hagin de fer càrrec, la Coordinadora va aconseguir un gran acord de esponsorització amb la cervesera Damm. Si bé en aquests anys no s’ha aconseguit mai que la Coordinadora (totes les colles castelleres) acceptés dur la seva publicitat a la camisa, sí que la podem trobar-la a qualsevol plaça i a molts webs de les colles. A més, això permet que, a dia d’avui, TVC compti amb un programa especialitzat sobre la pràctica dels castells (fruit d’un conveni a tres bandes). A canvi, les colles han d’acceptar la reprociprocitat del contracte, respectant la camisa impol·luta de publicitat.

Que una colla trenqui el tracte no ha de provocar la fractura comercial, en tot cas, això forçaria a la formació a abandonar la Coordinadora. Ara cal plantejar-se si, això hauria de ser un inconvenient per la Damm, per la colla en qüestió i per a la resta de colles, i si el format de actual de Coordinadora és vigent i actual. De fet, i això és encara més interessant, el tema reobre el debat sobre els drets d’imatge de les colles castelleres (que en definitiva és el que està en joc en aquest acord comercial) i em fa pensar en els constants conflictes de la lliga espanyola de futbol que fan trontollar l’inici de temporada any rere any.

La camisa no es taca!

dimecres, 29/12/2010

La tècnica dels Sagals d’Osona ha plegat en ple per fundar la Colla Joves Agals d’Osona, els Castellers de Vilafranca estrenaran un avió personalitzat, els Minyons de Terrassa han ampliat seccions per fer de trabucaires o practicar la dansa del ventre, la Fura dels Baus col·locarà la primera pedra del nou local dels Castellers de la Vila de Gràcia i els castells seran més internacionals que mai gràcies a una important agència de noticies internacional.

El món casteller s’ha capgirat per unes hores fent gala d’un gran sentit de l’humor. El dia dels Sants Innocents s’ha mostrat molt original tot i que una notícia ha sobresortit entre la resta precisament al aparèixer repetida en tres espais diferents.

publicamisa.jpg

La camisa, com la samarreta del Barça, diuen que no es pot tacar amb publicitat. Durant molts anys, aquesta peça de roba ha estat el diferencial entre colles, pel seu color i per l’escut. Però no sempre ha estat així.

Inicialment, els grups castellers no vestien uniformats. Els pantalons blancs de l’actualitat eren les calces llargues del moment i fins i tot alguns castellers ocupaven les seves posicions amb la boina ben calada. Durant una època, les camises dels Nens del Vendrell van destacar al afegir-hi una peça de roba blanca en la que remarcaven no ser Xiquets (el nom amb el que antigament es coneixien les colles castelleres) sinó Nens.

L’actualitat tendeix a estandarditzar i normativitzar. A vegades caient en un pseudopurisme, molts trenquen llances aquí i allà. Tot i la defensa acèrrima de la camisa, ahir els verds van vestit dos logos diferents, el de la defensa de la festa major de Vilafranca com a Patrimoni de la Humanitat i el de la organització Qatllar Fundation. Els Castellers de Barcelona, també han cercat petrodòlars optant, en aquest cas, per la línia aèria Qatar Airways.

Sembla que molts obliden que els verds, en les camises de nova fornada, ja llueixen publicitat doncs la marca fabricant d’aquestes peces va decidir aparèixer-hi ocupant un espai en aquest preuat tros de roba.