Entrades amb l'etiqueta ‘Candela’

Castells en dades (febrer)

dimarts , 8/03/2011

Ara fa un més, fèiem una petita anàlisi en forma de dades de l’estat del món casteller. Des de llavors no hi ha hagut cap gran sobresalt però comencen a notar-se els moviments habituals de l’inici de temporada. Les xifres, un pel despentinades degut a la trobada decennal de les Festes de la Candela, van tornant al seu lloc mostrant una radiografia, cada cop més exacta, de l’actualitat castellera. Veiem doncs, com ha afectat aquesta diada vallenca en els resultats comptabilitzats fins a dia d’avui:
 

El mes de febrer s’han dut a plaça un 27% menys de les construccions que es van provar al gener tot i acostar-nos, lentament, a l’inici de la temporada. L’activitat viscuda els dos primers mesos de l’any no té precedents. Les Festes de la Candela han estat les més nombroses de la història i això també s’ha percebut en forma de dades.
 

D’altra banda, el percentatge de pilars de cinc, respecte al total d’espadats, també ha caigut (d’un 36% al 22% actual) degut a que les colles grans encara hivernen mentre les mitjanes i petites comencen a obrir els ulls. Hem passat dels més de cinquanta espadats de cinc, de gener, als tretze del mes de febrer.
 

L’estructura més utilitzada fins ara segueix sent la del tres, a tots els nivells, però el quatre de set guanya força i redueix distàncies amb el seu màxim competidor. Qui competeix amb el tres, als sis pisos, és el quatre amb agulla mentre la gamma de vuit es manté estable ja que no es descarrega cap castell d’aquesta dificultat (a excepció del dos de set dels Castellers de Sant Cugat) des del dia dos de febrer.
 

El percentatge de castells descarregats segueix sent demolidor. Un únic castell ha caigut enguany abans de l’aleta (durant la diada de la Candela) i cap dels que s’han coronat ha defallit abans del toc de sortida. El seny, els darrers anys, ha fet que el nombre d’intents desmuntats creixés. En el que va de temporada, comptabilitzem 19 castells que s’han desmuntat abans de l’aleta.

d2.bmp

El millor inici d’any!

dilluns, 7/03/2011

foto(2).JPG

2d7 descarregat pels Castellers de Sant Cugat

Ets casteller i encara no has començat la temporada? Doncs ja pots anar-te posant les piles perquè la cosa està més calenta que mai. Tot just aquest mes, les colles comencen a assajar, algunes a fer els primers pilars o les primeres actuacions; fins i tot n’hi ha que encara descansaran algunes setmanes més. Però les sorpreses més matineres de l’any ja han arribat i ho han fet en negreta i subratllat. Els Castellers de la Sagrada Família han aconseguit la millor actuació de la seva història en la diada de Santa Eulàlia, al febrer, i els Castellers de Sant Cugat han descarregat la millor construcció aconseguida l’any passat, just ahir, durant la diada de Sant Medir; ja se m’arrissen els pèls de pensar en la posada en llarg dels Castellers de Sabadell o en les primeres passes dels Minyons de Terrassa.

L’any passat, el món casteller va celebrar una gran temporada. No només les colles grans van fer els deures sinó que les petites van protagonitzar una gran revolució. Els Castellers de la Vila de Gràcia van aconseguir el seu primer tres de vuit protagonitzant una gran temporada, els Nens del Vendrell es van fer amb un dos de vuit folrat fruit de la perseverança, els Moixiganguers d’Igualada i els Castellers de Sabadell van apuntar-se els seus primers castells de vuit… Els Castellers de Sant Cugat, després d’un temps de remuntada van acabar l’any recuperant un dos de set que feia sis anys que no aconseguien.

Ahir, la plaça del Rei de Sant Cugat, va veure com els nou anomenats gausacs van posar el llistó molt alt a aquest inici de temporada. Van descarregar la seva màxima fita del 2010 a la primera actuació completa i ja apunten als vuit pisos a curt o mig termini.

Aquesta temporada ha de servir per revalidar els nivells assolits fins ara però si algú pot posar pressió a les colles, aquestes són les mateixes formacions. No és bo voler córrer abans d’aprendre a caminar, però intentar aturar-se en plena marxa et fa córrer el risc d’ensopegar a mitja cursa. En resum, i veient els resultats de les primeres diades de l’any, el curs casteller compta amb tots els ingredients per fer-nos gaudir d’una bona temporada. Si les colles són capaces d’anivellar el seny i la rauxa, no hi haurà qui aturi aquesta dinàmica positiva.

Tòpics castellers I

dissabte, 5/02/2011

El fet casteller ha tornat a batre rècords reunint 57 formacions en una gran trobada difícil de repetir. La invasió de pantalons blancs, faixes i camises multicolors va ser absoluta durant tot diumenge passat a Valls i l’organització parlava de prop de deu mil castellers. Això, si no em fallen els càlculs, voldria dir que cada colla va desplaçar entre 150 i 175 camises, xifra que se’m fa complicada d’assimilar. Sigui com sigui, hi ha diades en les que es gaudeix a plaça i jornades en les que cal adelitar-se de tot allò que les envolten i, en aquesta ocasió, prefereixo quedar-me essencialment amb l’embolcall.

M’apassiona respirar l’ambient de les grans diades i això s’aconsegueix en els petits detalls. L’arribada ja amaga moltes sensacions; avançar per l’autopista els autocars de les colles, buscar lloc per aparcar i desfilar fins al lloc de trobada coincidint amb un lent però constant degoteig casteller; per cert, castellers només detectables per uns sospitosos pantalons blancs i alguna bossa en la que s’hi amaguen unes faixes curosament embolicades, per la resta, en aquestes èpoques d’any, només jaquetes fosques, com la resta de vianants.

públic

Públic i castellers barrejats a mitja jornada

Una tasca ineludible, ha de ser sempre treure el cap entre els vidres dels forns i bars més matiners per adonar-se’n del salt generacional casteller. Al forn pares i mares compren una pasta als fills mentre els joves esmorzen aquell modern croissant amb cacaolat. Als bars, alguns panxuts sexagenaris comparteixen forquilla i ganivet amb els més valents de la dècada dels noranta. També cal acostar-se a la plaça abans de l’horari marcat doncs sempre hi ha el petit destacament que s’hi deixa caure, ni que sigui només de passada de comprar el pa.

A la diada de la Candela, a més, el punt de trobada inicial del cercavila esdevé un centre neuràlgic que acull mil petites reunions: la dels tècnics de cada colla que esmolen els llapis i escalfen les llibretes, la de la canalla que fa la primera corredissa després d’unes hores d’autocar i la dels coneguts de diferents colles que es retroben passada l’aturada hivernal.

A plaça, el públic ja espera les colles amb aquell neguit tant català que fa que tinguem sempre un ull sobre el rellotge. Els que arriben puntuals, normalment, son els que s’han programat així el cap de setmana, però la plaça s’acabarà d’omplir amb aquells despistats que han quedat captivats al passar i veure tant magne espectacle. Al voltant sempre hi ha qui ha dut als coneguts a veure l’actuació i els explica amb més o menys traça com és això d’alçar torres humanes. Alguns estrangers esperen a que es tanqui la pinya per col·locar-se davant del mentre el company de viatge li tira unes fotos que quedaran per la posteritat. A vegades, destres traductors transmeten el seu saber mentre els alumnes, propis i afegits, el miren bocabadats.

Després del darrer espadat, encara hi ha moments d’aquells per fruir amb l’ambient casteller. De tornada a casa, o al cotxe, sempre podem trobar als protagonistes, que caminen amb la faixa a la mà mentre comenten la jugada. Satisfets i traient pit, molts no es trauran ja la camisa fins al final del jorn o de les festes de la vila.

Els castells son, a vegades, tant previsibles com el conegut que et pregunta si fas d’enxaneta al descobrir la teva afició castellera. Vivim en un país ple de tòpics i aquests només en son alguns dels que podem trobar un diumenge qualsevol en una plaça quina sigui. Només espero que ningú s’hagi sentit ofès per tant maldestre catalogació i que qui tingui dubtes en una exhibició castellera no deixi de preguntar ja que segur que hi trobarà sempre algú disposat a donar-li un cop de mà.

El fet casteller més inconformista

dilluns, 31/01/2011
candela

Pilars simultanis a les Decennals a Valls

Les Decennals han vestit Valls de llum i de gresca però també, com havia de ser, de castells i castellers. La Fira Castells inaugurada divendres i el Simposi de dissabte van representar excepcionals preàmbuls de la gran “Trobada de les colles castelleres dels Països Catalans”, que acollí prop de deu mil castellers al bressol casteller. Concerts de primera fila, circ, ballet, cercaviles i mil activitats al voltant de la Mare de Déu de la Candela passaran un pel desapercebudes avui dilluns als mitjans de comunicació; però segur que, tot i així, els castellers no n’estaran del tot satisfets.

Els castells són capaços d’eclipsar patrimonis immaterials com el flamenc o el cant de la sibil·la, vídeos de diables i correfocs triats per formar part de superproduccions hollywoodenques i, ara, tota una festa participativa com la viscuda a Valls. El fet casteller té aquell atractiu visual que fa que t’aturis inevitablement a una plaça a mitja exhibició o que paris el teu zàping al creuar la mirada amb una torre humana de colors llampants.

Malgrat tot, el món casteller és inconformista i, després que ahir al migdia les decennals fossin notícia als principals canals televisius, cap al vespre, acabats d’arribar de Valls, les tecnologies 2.0 van fer bullir Twitters i Facebooks queixant-se perquè al noticiari del vespre de TV3 ja no n’havien parlat. Ni la lentitud en la passada pilanera per la plaça del Blat ni l’emplaçament poc lluidor de l’enlairada “no del tot simultània” farà capficar tant als castellers com el fet de no sortir tant com voldrien a la pantalla petita.

Més de 50 castells simultanis a Valls

dimecres, 5/01/2011
decennals.jpg

Arxiu web oficial

A l’anterior article, vàrem fer un repàs breu al calendari casteller. Val a dir que, de manera genèrica i com a referència ens pot anar bé però ja anunciàvem que les exigències de l’entorn de cada colla poden allargar o escurçar la seva activitat. Un clar exemple era el de les formacions que surten a plaça el dia de Santa Eulàlia, pel fet de ser aquesta la patrona de les seves localitats. Un altre exemple, aquest a nivell global, el trobem en la diada de les Festes Decennals de la Candela a Valls.

Des de fa prop de set-cents anys, la capital de l’Alt Camp ret honors a la Mare de Déu de la Candela. La història diu que aquesta va fer que s’acabés la pesta del segle XIV i que va intercedir divinament en la plaga de la llagosta del 1687 i en la malaltia de la constel·lació de 1783. Així doncs, l’any 1791 es va signar un document en què es prenia el compromís de celebrar una processó extraordinària en el seu honor un cop cada deu anys. Sent Valls el bressol del món casteller, no trigarien a veure-s’hi construccions humanes.

Un dels actes d’aquesta festa és la Trobada de Colles Castelleres dels Països Catalans, moment en què les formacions locals conviden  la resta del món casteller a prendre-hi part. Això fa que les temporades en què se celebren les Decennals vallenques, els castellers despertin de la seva letargia hivernal abans de l’estipulat i, de rebot, que la premsa especialitzada s’hagi de treure ràpid la son de les orelles.

Segons informacions de l’organització, enguany (30 de gener) hi prendran part un total de 54 colles i 6.465 castellers. La trobada resulta una cita ineludible pel món casteller ja que, a banda de l’enlairament d’espadats a l’emblemàtica plaça del Blat (on només les colles locals hi poden actuar*), serà l’única oportunitat en què es podran veure 54 castells alçats de manera simultània al davant del monument dels Xiquets de Valls.

A banda d’aquest esdeveniment, altres dues cites de la nostra història propera compten amb una gran participació en format simultani. Al setembre de l’any 2002, en el marc de la celebració de l’Any Gaudí, 47 colles es van reunir a la Sagrada Família per alçar els seus castells en sèries de rondes conjuntes. A l’inici del boom dels 90, 16 colles van alçar les seves construccions simultàniament (algunes d’elles fent castells de germanor) davant de tot el món, l’esdeveniment no era ni més ni menys que la cerimònia inaugural dels Jocs Olímpics de Barcelona ‘92.

*L’any 1972 els Castellers de Barcelona van prendre part en la Firagost, sent així l’única colla forana que ha realitzat una actuació complerta a la plaça del Blat de Valls.