Entrades amb l'etiqueta ‘Carro gros’

La fragata verda

diumenge, 15/05/2011
7d8

Primer 7d8 de la història castellera

Si bé fa uns dies els Castellers de Vilafranca bromejaven amb els mitjans de comunicació sobre el nom que acabaria adoptant el set de vuit, avui els amants de les nomenclatures s’hi hauran d’esforçar de valent. Que si catedral, que si carro gros, que si castell màxim, que si espadat… Els verds deien que somniar amb un possible set de nou era engrescador perquè hi pujava tanta gent que semblava un transatlàntic. Veient avui el set de vuit m’ha semblat viure el desembarcament d’una gran fragata de vela.

El set de set esdevé una estructura important degut al nombre de castellers que cal mobilitzar per dur-lo a plaça però enlairat un pis més passa a ser un castell colossal. Amb segons col·locats, quan te n’adones tens tanta gent dalt la pinya com en una estructura folrada. Mentre apuja veles manté una figura majestuosa, imponent, de màxima estabilitat i fermesa, a l’espera del vigia que coronarà el seu pal major, l’enxaneta. Qui pot negar-ne la similitud?

Tot i així, només el temps decidirà quin nom rep aquesta estructura, si és que li cal ser batejada. La nomenclatura no es pot prendre a la lleugera, només el costum de castellers i aficionats en dictaminarà un nom i ni periodistes ni estudiosos hi tindran res a dir. En canvi, la seva catalogació arrenca ja amb polèmica. El web d’estadística castellera, món casteller, va fer pública la seva decisió de situar el set de set per sobre de l’estructura del cinc i el set de vuit just per sota al·legant a la presumpta estabilitat d’aquest castell. No s’ha fet esperar la polèmica.

Aquí o allà?

divendres, 13/05/2011
mapa-capdesetmana.JPG

Tres places castelleres (Google Maps)

Per bé o per mal, el món casteller és molt ampli. L’expansió dels noranta va dur els castells més enllà de la zona tradicional i va multiplicar el nombre de colles i, en conseqüència, de diades castelleres arreu del país. Cada cap de setmana es poden veure torres humanes a més d’una desena d’indrets i per més que a vegades ens agradaria ser a tot arreu, cal triar bé l’agenda personal.

Hi ha caps de setmana que aquesta diversitat et fa tenir el cor dividit. Aquest diumenge no s’escapa de la tònica, dues places em ballen fa dies pel cap. Dues ciutats es preparen per veure estrenes importants i no poder presenciar els dos esdeveniments m’entristeix una mica.

Els Castellers de Sant Cugat, que inicien la temporada amb una empenta inigualable, plantegen fer la passa que ells mateixos s’han autoimposat, el salt als castells de vuit pisos. Però, alhora, a 45 quilòmetres de distància, els Castellers de Vilafranca duran a plaça, per primer cop a la història, el set de vuit. Si a això li afegim el primer atac de nou pisos de la temporada (també per part dels verds) i l’estrena de la Colla Joves Xiquets de Vilafranca a les Fires de Maig (també amb un castell nou per a ells, el tres de set), l’anomenada “plaça més castellera” guanya per golejada.

Més enllà de l’interès mediàtic d’una diada, també cal valorar la part emotiva, la sentimental, les amistats o els amiguismes. Això, situarà doncs, un altre troset del meu cor a Badalona. On les obligacions conjugals m’hi faran acabar la jornada. Els Castellers de Badalona tancaran la diada de festa major amb una estrena més, en aquest cas, l’estrena d’un nou local. Si bé, els actes inaugurals trigaran uns dies més, la primera activitat que acollirà “La fundició” serà el fi de festa de la diada castellera de diumenge.

Efecte Candela?

dijous, 14/04/2011

Ja fa uns dies que el tema de conversa recurrent a les places és l’inici fulgurant de la present temporada. Els Castellers de la Sagrada Família van fer la seva millor actuació de la història al mes de febrer, els Castellers de Sant Cugat descarregaven la seva màxima estructura de l’any passat al mes de març, els Castellers de la Vila de Gràcia i els de Sabadell s’han apuntat els quatres de vuit més matiners de la seva història a l’abril, els Capgrossos de Mataró han aconseguit el tres de vuit més d’hora que mai, els Minyons de Terrassa ja han descarregat el pilar de sis… I tot plegat sense oblidar el dos de vuit folrat que van descarregar els Castellers de Vilafranca a la diada de la Candela o l’aparició de noves formacions aquí i allà. Què és el que està passant?
 

La temporada passada va ser molt profitosa, sobretot per a les colles mitjanes, però el tret de sortida del 2011 fa posar els pels de punta. “Efecte Candela?” pregunten alguns; “Conseqüència de la temporada passada!” indiquen altres. Crec que errem en la pregunta, “és sostenible aquesta progressió?”.
 

A començament d’any vaig pensar que la temporada prometia moltes emocions però cada dia que passa em puja més la mosca al nas. No heu tingut mai aquella estranya sensació que es produeix quan tot va anormalment bé? Prefereixo ser un pel pessimista i endur-me una sorpresa a finals d’any que pensar que tot està rodat i el camí fa baixada.
 

Sí que és veritat que la cita vallenca de la Candela ha fet que algunes colles hagin desconnectat poc enguany, però si analitzem els millors resultats obtinguts fins ara veurem que han arribat de la mà de formacions que habitualment comencen abans la temporada i, per tant, de les que s’han pogut veure menys afectades per aquest factor. Així doncs, caldrà buscar respostes personalitzades per a cada cas i segurament trobarem respostes en l’esforç iniciat l’any 2010.
 

En general, no crec que es prepari un any senzill per a les colles en progressió. La major part d’aquestes formacions es troben a les portes del seu sostre casteller i això els deixarà poc marge de moviment. Superar els registres any rere any és molt difícil però no ens pot passar per alt que la temporada just acaba de començar i, de no aconseguir fites superiors, es pot fer molt llarga i feixuga.
 

Les colles han acceptat el repte. Les seves naus ha partit amb vent a popa. Algunes han esquivat els primers esculls i d’altres ja es troben a alta mar. Ara només l’horitzó, a banda d’alguna nit estrellada, guiarà els seus timonells. Sabran trobar el camí que els dugui a les seves Ítaques? Tant de bo que no permetin que els cants de sirenes, que ja han començat a sonar, destorbin el seu rumb.

Lo carro gros

divendres, 3/12/2010
4d8post.jpg

Carro gros dels Castellers de Terrassa

Una de les grandeses del món casteller radica en la seva riquesa lèxica i aquest és un dels apartats dels quals m’agradaria parlar aviat. Avui però, ens centrarem en el ‘carro gros’, expressió associada actualment al quatre de vuit i que ens servirà per a representar la temporada 2010.

Tots tenim una idea prou configurada del fet casteller actual, l’expansió dels noranta va esquitxar la Catalunya Vella (la part nord del Principat) amb una gran quantitat de formacions de “recent” creació. No obstant, al segle XIX, la tradició d’alçar torres humanes sota el nom de ‘castells’ es practicava bàsicament a l’anomenada Catalunya Nova, l’ara coneguda com a zona tradicional.

D’aquelles èpoques cap aquí hem anat heretant part del lèxic actual, alguns dels mots es mantenen des dels orígens però d’altres s’han anat creant, en gran part pels periodistes especialitzats, per a omplir necessitats d’expressió . Aquest és el cas del carro gros, símbol de bona collita que acompanyava a les colles al assolir el que va ser el sostre casteller fins ben entrat el segle XX, el quatre de vuit.

Molt ha plogut des d’aquells temps; ara hem d’alçar la mirada per contemplar els castells de nou pisos bàsics, aguantar la mandíbula salivant amb els gamma extra i mantenir la respiració mentre es coronen construccions de deu nivells d’alçada. No obstant, el carro gros guarda encara un simbolisme important.

En un teixit tramat per prop de seixanta colles de diferents textures i colors, son molt poques les formacions que han rebassat el quatre de vuit sense arribar però als nou pisos. Per aquesta raó, la frontera que exemplifica el carro gros segueix vigent a dia d’avui. Enguany, a més, aquest equador ens serveix per valorar la salut global del món casteller.

4d8xicots.jpg

4d8 dels Xicots de Vilafranca

És veritat que enguany la parròquia pot estar contenta pel reconeixement dels castells com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat però aquest no ha estat més que un premi a un any carregat d’èxits. Hem pogut veure cent i una aletes en els castells bàsics de nou pisos (el tres i el quatre), hem viscut la millor actuació de la història amb quatre castells descarregats (la segona en el global) i hem estat testimonis del naixement de la cinquena colla de gamma extra però, sobretot, hem batut de àmpliament el rècord de quatres de vuit descarregats.

Tot i que enguany tres colles han perdut els galons de vuit (Al·lots de Llevant, Colla Jove de Sitges i Marrecs de Salt), quatre substitutes (Nens del Vendrell, Castellers de Sabadell, Moixiganguers d’Igualada i Bordegassos de Vilanova) han agafat el seu relleu triplicant els registres del 2009. Aquest any hem vist quaranta-un quatres de vuit més que en el curs passat, fent un total de cent setanta-dos de descarregats. A més, caldria destacar que només en deu ocasions aquest castell va fer llenya i, d’aquestes, set van ser després de coronar.

Quan les colles grans funcionen ens premien amb grans temporades, quan el teixit inferior s’afegeix també a les expectatives en resulta un any històric.

Diuen, en tots els àmbits, que arribar-hi és fàcil, que el complicat és mantenir-s’hi. El 2011 vint colles emprendran el repte de mantenir vius els vuit pisos. Caldrà que les seguim de prop, amb especial atenció a les recent relegades i a les que piquen fort a la porta. Però sobretot estarem atents a les novelles, que s’hi endinsen amb prudència però amb pas fort.