Entrades amb l'etiqueta ‘Castellers’

El “nou” format casteller a debat

dimarts , 26/04/2011

Xiquets de Tarragona i Xiquets del Serrallo en ronda conjunta Després d’uns dies de vacances, dissabte va tenir lloc allò que alguns anomenen “l’inici oficiós de la temporada castellera”, la jornada de Sant Jordi. La coincidència d’aquesta diada amb la festivitat de la Setmana Santa no només ha passat factura als llibreters sinó que també ha marcat el cap de setmana casteller que ha quedat orfe de jornades habituals com l’egarenca però, dins la poca activitat generada, ens hem de quedar forçosament amb el canvi de format protagonitzat per les colles de la ciutat de Tarragona.

D’una banda, crec que cal començar a abolir algunes nomenclatures que fem servir els cronistes. Marcar una diada al calendari perquè comenci la temporada sembla una mica absurd quan repassem tot allò que hem viscut enguany. Tenim colles que han superat els seus registres històrics, altres que ja han passat la barrera que es van marcar en finalitzar la temporada passada i algunes que estan a punt de tocar les seves màximes fites al mes d’abril. Amb aquest panorama em sembla un pèl agosarat parlar ara de l’inici de la temporada.
Deixant això de banda, i entenent que cada formació té el seu calendari, anem a Tarragona, on les colles tot just comencen a treure la pols de la camisa. Una de les cites importants del dia de Sant Jordi té lloc a la Rambla Nova tarragonina, amb la participació de les quatre colles de la ciutat i, enguany, amb un “nou” format.
La dinàmica ha fet que en l’actualitat les diades castelleres comptin amb tres rondes de castells i les seves respectives repeticions en cas de no completar-ne algun d’ells, tot plegat finalitzat per una ronda conjunta de pilars de comiat. En els darrers anys, algunes jornades han traslladat les rondes de repetició al final de l’actuació per escurçar-ne la seva durada. Tarragona ha apostat enguany per un nou format que recupera alguns aspectes del segle XIX buscant agilitzar una Diada de Sant Jordi programada en horari de vespre d’un dissabte molt carregat d’actes.

La Colla Jove Xiquets de Tarragona alçant un pilar de cinc L’actuació de dissabte comptava amb un horari d’inici i final. Les colles havien d’alçar els seus tres castells a partir de les vuit i començar la ronda de pilars a tres quarts de nou. L’horari establert acabaria obligant a les formacions a alçar algunes de les seves construccions de manera conjunta, augmentant l’espectacularitat de cara a la graderia i agilitzant molt la durada de l’exhibició. Però, i de cara al casteller o l’aficionat casteller?

D’entrada, l’execució simultània de castells sempre resulta interessant però també en dificulta el seguiment acurat de cada una de les construccions. També ha de ser molt important la tria de l’escenari; aquest format resulta molt vistós a la plaça de braus de Tarragona però, i ja ho vam poder veure a les decennals vallenques, no resulta tant atractiu en un escenari lineal com ho pot ser un carrer estret o una rambla delimitada per l’arbreda. Finalment, a nivell casteller crec que cal analitzar bé què suposa aquest format. Habitualment totes les colles formen les pinyes amb els seus castellers però també amb aficionats i seguidors; a més, el matalàs de seguretat s’eixampla i es nodreix de la bona fe dels castellers que decideixen col·laborar a la pinya veïna. En moments puntuals i amb segons quins objectius, les colles es podran permetre l’execució d’aquestes rondes conjuntes però quan els objectius siguin importants, la concentració necessària i el volum de camises de seguretat a la pinya requerirà d’una atenció màxima que es faria complicada d’obtenir d’aquesta manera.

Sóc dels que prefereix no tancar portes i mirar endavant. El que queda clar és que aquest format (en aquest cas, 13 castells i 16 pilars en 45 minuts) és molt més atractiu pel públic i, deixeu-me dir-ho també, molt més televisiu però, és aquest el futur que volem pels castells? Si us plau, castellers, ajudeu-me responent aquesta pregunta entre tots. Què en dieu els aficionats, preferiríeu les diades de 45 minuts contra el format tennístic de les actuals exhibicions castelleres?

Efecte Candela?

dijous, 14/04/2011

Ja fa uns dies que el tema de conversa recurrent a les places és l’inici fulgurant de la present temporada. Els Castellers de la Sagrada Família van fer la seva millor actuació de la història al mes de febrer, els Castellers de Sant Cugat descarregaven la seva màxima estructura de l’any passat al mes de març, els Castellers de la Vila de Gràcia i els de Sabadell s’han apuntat els quatres de vuit més matiners de la seva història a l’abril, els Capgrossos de Mataró han aconseguit el tres de vuit més d’hora que mai, els Minyons de Terrassa ja han descarregat el pilar de sis… I tot plegat sense oblidar el dos de vuit folrat que van descarregar els Castellers de Vilafranca a la diada de la Candela o l’aparició de noves formacions aquí i allà. Què és el que està passant?
 

La temporada passada va ser molt profitosa, sobretot per a les colles mitjanes, però el tret de sortida del 2011 fa posar els pels de punta. “Efecte Candela?” pregunten alguns; “Conseqüència de la temporada passada!” indiquen altres. Crec que errem en la pregunta, “és sostenible aquesta progressió?”.
 

A començament d’any vaig pensar que la temporada prometia moltes emocions però cada dia que passa em puja més la mosca al nas. No heu tingut mai aquella estranya sensació que es produeix quan tot va anormalment bé? Prefereixo ser un pel pessimista i endur-me una sorpresa a finals d’any que pensar que tot està rodat i el camí fa baixada.
 

Sí que és veritat que la cita vallenca de la Candela ha fet que algunes colles hagin desconnectat poc enguany, però si analitzem els millors resultats obtinguts fins ara veurem que han arribat de la mà de formacions que habitualment comencen abans la temporada i, per tant, de les que s’han pogut veure menys afectades per aquest factor. Així doncs, caldrà buscar respostes personalitzades per a cada cas i segurament trobarem respostes en l’esforç iniciat l’any 2010.
 

En general, no crec que es prepari un any senzill per a les colles en progressió. La major part d’aquestes formacions es troben a les portes del seu sostre casteller i això els deixarà poc marge de moviment. Superar els registres any rere any és molt difícil però no ens pot passar per alt que la temporada just acaba de començar i, de no aconseguir fites superiors, es pot fer molt llarga i feixuga.
 

Les colles han acceptat el repte. Les seves naus ha partit amb vent a popa. Algunes han esquivat els primers esculls i d’altres ja es troben a alta mar. Ara només l’horitzó, a banda d’alguna nit estrellada, guiarà els seus timonells. Sabran trobar el camí que els dugui a les seves Ítaques? Tant de bo que no permetin que els cants de sirenes, que ja han començat a sonar, destorbin el seu rumb.

Qui farà l’espadat?

dijous, 31/03/2011

pilars.jpeg Aquesta temporada està passant quelcom diferent al món casteller. Habitualment, entitats de tot tipus, públiques o privades, s’acosten a les colles per demanar la seva participació en algun tipus d’homenatge o acte social. El caràcter públic i obert dels castells fa que tothom en demani la seva participació i que, molts cops, les colles es vegin obligades moralment a prendre part en activitats molt distants al seu escenari habitual. Enguany però són els castellers els homenatjats gràcies al reconeixement de la UNESCO com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat però ens falta una cosa, l’espadat.

Degut a la dificultat de mobilitzar un gran nombre de castellers, a vegades a hores poc habituals o en un termini curt de temps, l’estructura més emprada en els reconeixements i homenatges acostuma a ser el pilar; i un dels recursos habituals que fem servir els cronistes per no repetir inhumanament aquesta paraula és el mot “espadat”. Però d’espadats, a més, n’hi ha de molts tipus.

Tot i ser l’estructura més simple del món casteller, és també la tècnicament més complicada i la que més variants pot tenir. A cada categoria de castells li correspon un espadat dos pisos inferiors i el folre s’hi aplica a partir dels 7 pisos a diferència de les torres que comencen als 8 i la resta d’estructures que no el necessiten fins a les nou alçades.

De pilars en podem veure caminant o caminats (s’obre la polèmica), amb porró, de dol, amb una sola mà al segon, aixecats per sota, sense mans del segon al terç, alçats a la veracreu, girats o amb figuereta. Els podem veure individuals, de dos en dos, en forma de vano o portats al balcó. Els Sagals n’han fet un a cada població d’Osona, els Castellers de Badalona un a cada barri, els Capgrossos de Mataró en fan tants de simultanis com anys té la colla o els Castellers de Caldes de Montbui en faran un per cada any en diferents indrets de la població.

Però qui farà pilars als castellers quan aquests siguin homenatjats?

“Renovar-se o morir”

dimarts , 29/03/2011

ELPATIDIGITAL.jpg

“Renovar-se o morir” és una d’aquelles cites importants que hem de tenir molt present tots aquells que produïm un mateix producte durant un termini llarg de temps. Les colles castelleres també tenen present aquesta màxima en la constant actualització de les noves tecnologies. No hi són totes les que estan, però totes les que hi són han hagut de millorar la seva presència a la xarxa, adaptant-se a les noves tendències. E-mail, web, fòrums, xarxes socials, interacció…

 

El contacte oficial de les colles amb els seus membres acostuma a comptar amb dos o tres fronts, a banda del contacte directe a assaig i a plaça. El principal és el comunicat en forma de carta. A poc a poc, les colles han anat substituint les missives trameses per correu postal pels correus electrònics o, fins i tot, per l’enviament massiu de missatgeria mòbil. Aquest és un pas lògic en un món en el que cada cop es fa servir menys la carta i la postal.

En segon lloc, les colles compten amb l’espai web com a aparador al món forà. Inicialment, el seu objectiu era el de mostrar l’activitat de la formació al públic tot i que, amb l’entrada en joc dels fòrums i la possibilitat d’una actualització àgil i còmode, els webs han esdevingut un canal bidireccional d’informació i l’objectiu inicial s’ha anat relegant a un segon pla. Fins al punt que, avui en dia, hi ha colles que descuiden seccions tant importants en els seus webs com la fitxa tècnica, la història de la colla o les dades referents a l’agenda i els resultats.

Finalment, la major part de les colles compten amb una publicació interna en forma de revista. Es tracta d’un espai destinat a l’activitat interna, destinada als castellers. Algunes revistes, a més, informen sobre l’actualitat del món casteller o compten amb seccions especialitzades on es tracten els castells des d’un punt de vista tècnic, històric o científic. Si bé, durant molts anys, aquest format només havia mostrat millores tècniques, enguany fa el salt a la xarxa de la mà dels Xics de Granollers. “El pati digital” manté el nom de la antiga revista de la colla “El pati” i modernitza el model de publicació interna com ningú no ho havia fet encara. Serà aquest el futur més immediat de la màxima “renovar-se o morir”?

Les camises al 2.0

diumenge, 27/03/2011

gausacs_verds.jpg En un futur no gaire llunyà es parlarà de la identitat digital com es parla ara d’emissor, receptor i missatge a l’explicar els punts claus de la comunicació. A l’era informacional esdevé tant important allò que fem i diem dins la xarxa com la manera d’actuar a la vida real. La sociabilització i convivència al món virtual i al físic s’estan fusionant i per això als informadors ens és de molta utilitat seguir de prop el món casteller 2.0.

El que succeí ahir és una clara prova d’això que us explico. Després d’uns dies d’important agitació degut a la polèmica iniciada al voltant de l’ús de la publicitat a les camises, les colles agrupades a la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya es van trobar a l’assemblea anual per parlar d’aquest i d’altres punts de gran importància per l’organització del món casteller. Degut al reclam mediàtic, els mitjans de comunicació vam rebre un recordatori de la privacitat de l’acte en què se’ns oferia fer una roda de mitjans gràfics (fotògrafs i televisions) abans de l’inici i l’atenció un cop finalitzada.

No caldria esperar gaire per veure les primeres fotografies enllaçades al perfil d’alguna colla castellera. I als volts de les vuit de la tarda, RAC1 i Lamalla.cat es feien ressò de la negativa de les colles a dur publicitat a la camisa gràcies a una piulada, curiosament, dels Castellers de Vilafranca.

Després de l’assemblea, a més, vam poder conèixer més detalls de la decisió presa a Tarragona a l’assistir a una ciberdiscussió mantinguda entre els perfils dels Castellers de Sant Cugat i el de Castellers de Vilafranca que va mostrar la tensió viscuda en la reunió d’ahir.

Havia de venir el Monzó…

dijous, 24/03/2011

Fa uns dies que pensava que la temporada començava a rodar; no tant pels castells que ja s’hi han vist, que déu n’hi do, sinó per tot el que se n’està arribant a parlar. Amb el reconeixement dels castells com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat, calia esperar que aquest, el nostre, món guanyés en presència (ni que fos només mediàtica) però ningú no podia esperar que a quatre dies de l’inici baixés s’excel·lència -tothom en peu- Quim Monzó i ens dediqués uns minuts de la seva atenció.

I què ha succeït? Doncs allò que tothom espera quan llegeix un article d’aquesta magnitud signat per un personatge no habitual… que parlar de castells és molt complicat i els castellers tenim la pell molt fina, massa fina. Però si voleu que us digui la veritat, a mi personalment l’escrit del company Quim m’ha decebut molt. Evidentment, explica allò que hom pot pensar d’aquesta tradició quan la veu des de fora però crec que es queda molt curt en les seves reflexions. On ha quedat el seu humor càustic? I la brometa fàcil de la possibilitat d’arrambar-se a una castellera a la pinya? O al baixar d’un castell! Fins i tot ha mesurat molt bé les dimensions parlant de cascs i de publicitats… Jo esperava un Monzó més explosiu, més punxegut, més Monzó; la veritat és que no ens desvetlla res que no haguem parlat tots plegats durant la darrera setmana.

Si més no, el que queda clar, és que el món casteller ha avançat a marxes forçades, superant molts obstacles i guanyant posicions a tots els nivells. Ara sortim a la tres enlloc de la trenta-tres, parlen de nosaltres a gairebé tots els diaris i les televisions espanyoles ens dediquen alguns minuts. Però, són realment els castells com els volem fer veure? És més, són els castells com es veuen des de fora?

A vegades em fa l’efecte que ens costa ubicar-nos en el moment sociocultural que estem vivint. Em sembla que ens costa definir la nostra activitat perquè no ens hem aturat mai a descriure-la. Tradició o esport? Publicitat o subvenció? Modernitat o història? Jo pregunt, i per què no totes? Crec que tots els factors són combinables en una o altra mesura, només cal que perdem unes hores plantejant-nos on som i on volem anar. Cal que reflexionem sense prejudicis, començant des de zero, sense oblidar els dos cents anys d’història però mirant sempre endavant.

L’únic error que podem cometre, un altre cop, és seguir caminant i avançant sense mirar, sense tenir abans tots aquests dubtes resolts. I tu? Com veus els castells?

Els castellers es mouen

dilluns, 21/03/2011
xics.JPG

Els Xics de Granollers caminant una pinya de 4d6a

Avui, durant la diada d’inici de temporada dels Castellers de Sabadell he viscut una d’aquelles situacions divertides, alhora que surrealistes, del món casteller. Hi ha figures més o menys espectaculars, colles més o menys organitzades i diades més o menys àgils però sempre hi ha situacions incontrolables, o no, que et fan sortir de plaça somrient.

Durant la tercera ronda, quan els Xics de Granollers es disposaven a bastir el quatre de sis amb agulla, quelcom ha fet canviar els plans dels bordeus. Amb tothom a lloc, preparats per tancar la pinya, una veu ha suggerit canviar l’emplaçament del castell. Coneixedors de l’esforç que suposa formar una soca, les prop de cent persones han format en rotllana per desplaçar-se tres o quatre metres a la dreta, cercant una de les columnes de la façana de l’Ajuntament com a punt de referència. Els castellers, fent petites i ràpides passetes, han desfilat com si  de l’exèrcit romà que lluitava contra els irreductibles gals d’Astèrix es tractés.

En altres casos, el desnivell d’una plaça pot fer que l’equip de pinyes decideixi passar les rengles més altes a la part inferior del lloc. Quan la pinya ja és gairebé tancada, la millor opció passa per girar-la, mantenint la situació de cada una de les rengles respecte a la resta i generant un quadre plàstic similar al de les nedadores sincronitzades voltant a una de les noies que, amb el cap sota l’aigua, fa tombar la seva cama a l’aire i en el sentit contrari al gir de les seves companyes. Sabeu què vull dir?

Però també hi ha moviments molt particulars. En aquelles grans diades en que desplaçar-se per plaça sembla una fita impossible, les colles se separen com el Mar Roig al pas de grans fileres d’aficionats que decideixen col·laborar en la formació de les seves soques.

Per últim, una pràctica cada cop més habitual és la que s’estableix al toc de les gralles en finalitzar una actuació. Com si d’una corneta es tractés, els grallers manen a formar a joves i valents a filera de a dos. Alhora, els castellers iniciaran un estrany ritual en forma polca. La que cada cop sembla una dansa més tradicional, ve d’una peça forana i es gesta en forma de ball impropi dels antics xiquets valencians. Si més no, atrau al públic i engresca la jovenalla, motius més que suficients per no criticar-la encarnitzadament.

Pensem ja en el cap de setmana?

dijous, 17/03/2011

c35-2010-04-cartells_sangblava.jpg Arriba un cap de setmana casteller molt atapeït. Les colles van iniciant la seva activitat esglaonadament i, mentre algunes ja veuen plaça per segon i tercer cop en el que va de temporada d’altres tot just comencen a organitzar els habituals actes socials per engrescar de nou al personal.

Dissabte la seu dels Castellers de Barcelona acollirà la festa del desè aniversari de la versió catalana de la Viquipèdia amb la que col·laborem proposant incloure-hi 50 nous articles castellers. Però, paral·lelament, els Castellers de la Vila de Gràcia i els de Vilafranca han organitzat una jornada de donació de sang als seus respectius locals. A més, els graciencs recuperaran les forces amb una calçotada popular. Però tranquils, si amb tot això no en tenim prou podem tirar cap a Mataró a la nit, on els Capgrossos organitzen la Festa dels Colors amb opció d’acabar-la l’endemà amb xocolata per a tothom.

colord.jpg Tota aquesta activitat demostra que el teixit associatiu casteller és ben viu però que no ens passi per la jornada purament castellera ja que aquest cap de setmana es comença a moure el món casteller. Els Castellers de Badalona donen el tret de sortida amb la seva “Diada d’inici de temporada”, els acompanyaran els de Cornellà i la Jove de Barcelona. A la ciutat comtal comencen les “Diades de Creixement” dels Castellers de Sants, aquest cap de setmana, als santsencs els acompanyaran les dues colles revelació d’aquests primers mesos de temporada, els Gausacs i els Castellers de la Sagrada Família. La Diada dels Al·lots ajunta de nou als Castellers de Mallorca i als de Manacor a les illes. Les colles egarenques no sortiran de la ciutat però faran castells al barri de Can Palet. I, tornant a Barcelona, la “Diada de Santa Madrona” també es resoldrà de manera local, amb els Castellers del Poble Sec com a amfitrions acollint les colles veïnes de la Vila de Gràcia i dels Castellers de Barcelona.

Fem una pausa per agafar aire i per donar certa importància a una de les actuacions que, personalment, més em crida l’atenció. A Sabadell, els castellers locals aprofiten la “Diada d’inici de temporada” per homenatjar un dels seus expresidents, Mateu Llorens, en el desè aniversari de la seva mort. Ho volen fer, si acompanya el darrer assaig i el gruix de gent, apuntant-se al carro de les sorpreses d’inici de temporada, plantant un molt matiner quatre de vuit. Les colles convidades seran les dels Xics de Granollers i els Marrecs de Salt.

La camisa no es taca, però…

dimarts , 15/03/2011

Avui el món casteller es tira les mans al cap després que  el diari El Punt hagi anunciat l’interès d’una colla per dur publicitat a la camisa. Tot i el desmentit de la colla, es parla de fractura i la preocupació creix per moments quan es coneix l’abast de la notícia. La junta de la Coordinadora mana parar màquines i ordena els punts de la propera reunió. Per un moment, el món casteller no només ha oblidat el conflicte armat de Líbia sinó, fins i tot, els greus problemes a la central nuclear de Fukujima.

Dir ara allò de “això jo ja m’ho veia a venir” seria totalment avantatgista, oi? Però el fet és que ara fa uns mesos ja sorgia el tema en aquestes pàgines després que el dia dels Sants Innocents vestís als verds amb diferents logos publicitaris. El fet és que els verds ja porten un logotip a les seves camises, el de Kukri Sports, la companyia fabricant d’aquestes peces de roba. Evidentment, qualsevol dirà ràpid que simplement es tracta de la marca del fabricant, com qui porta uns Levi’s blancs per fer castells, però la signatura de convenis comercials entre ambdues entitats, lluny de diluir la situació la fa sortir a flor.

Sigui com sigui, no ens enganyem, els castellers no es posen les mans al cap sinó a la butxaca. No es tracta d’un problema d’orgull per la camisa ni de pseudotradicionalismes rancis, en aquest cas l’incident posa en risc quelcom molt més important que la imatge dels castells, la seva estabilitat econòmica.

Una de les tasques principals de la coordinadora és la de la gestió i negociació de l’assegurança que aixopluga totes les colles que hi són vinculades. Amb l’objectiu que el preu disminueixi i les colles no se n’hagin de fer càrrec, la Coordinadora va aconseguir un gran acord de esponsorització amb la cervesera Damm. Si bé en aquests anys no s’ha aconseguit mai que la Coordinadora (totes les colles castelleres) acceptés dur la seva publicitat a la camisa, sí que la podem trobar-la a qualsevol plaça i a molts webs de les colles. A més, això permet que, a dia d’avui, TVC compti amb un programa especialitzat sobre la pràctica dels castells (fruit d’un conveni a tres bandes). A canvi, les colles han d’acceptar la reprociprocitat del contracte, respectant la camisa impol·luta de publicitat.

Que una colla trenqui el tracte no ha de provocar la fractura comercial, en tot cas, això forçaria a la formació a abandonar la Coordinadora. Ara cal plantejar-se si, això hauria de ser un inconvenient per la Damm, per la colla en qüestió i per a la resta de colles, i si el format de actual de Coordinadora és vigent i actual. De fet, i això és encara més interessant, el tema reobre el debat sobre els drets d’imatge de les colles castelleres (que en definitiva és el que està en joc en aquest acord comercial) i em fa pensar en els constants conflictes de la lliga espanyola de futbol que fan trontollar l’inici de temporada any rere any.

50 nous articles castellers per a la Viquipèdia

dissabte, 12/03/2011

viquipedia.png Repassant una mica entre notes i llibres per escriure un d’aquells articles que mai ve de gust fer, el relacionat amb la mort de Lluís Solsona i Llorens (publicat a lamalla.cat), vaig anar re-descobrint com d’important ha estat la seva contribució al món casteller i vaig entristir al descobrir que ningú li havia dedicat encara una plana a la Viquipèdia catalana. En segons quins aspectes, els castellers hem fet un important salt cap a la utilització de les noves tecnologies però encara ens queda un important marge de millora.

Bussejant per la Viquipèdia he descobert que alguns periodistes com Carles Capdevila, Antoni Bassas o Ramón Pellicer tenen la seva pròpia plana. Alguns esportistes com Andrés Iniesta, Carlos Kameni, Forlín, Leo Messi, Xavi Hernández o l’entrenador de moda Pep Guardiol també gaudeixen d’aquest reconeixement. Fins i tot la Belén Esteban o el Pare Apel·les tenen un espai en el que s’explica la seva obra i vida. En canvi, personatges com Lluís Solsona o formacions els Castellers de Santa Coloma o la recentment estrenada Colla Jove de Barcelona encara no tenen un lloc a l’enciclopèdia interactiva més coneguda d’internet. Cada dia apareixen noves colles universitàries però només quatre es poden trobar a la Viquipèdia.

M’agradaria aprofitar, conjuntament amb el Canal Castellers de lamalla, un seguit d’esdeveniments per fer una crida que espero que us sembli prou atractiva. Dissabte 19 de març, la Viquipèdia catalana celebra el seu desè aniversari al local dels Castellers de Barcelona i un dels seus objectius consisteix en aconseguir que durant el dia contribueixin com a editors del web 2.000 persones.

Fem créixer el fet casteller tots plegats! Proposeu aquí els articles que creieu que han de tenir el seu espai a la Viquipèdia i posem-hi el nostre granet de sorra el proper dissabte iniciant tota una revolució.

Aconseguirem entre tots una cinquantena de nous articles?