Entrades amb l'etiqueta ‘Castellers’

La camisa no es taca!

dimecres, 29/12/2010

La tècnica dels Sagals d’Osona ha plegat en ple per fundar la Colla Joves Agals d’Osona, els Castellers de Vilafranca estrenaran un avió personalitzat, els Minyons de Terrassa han ampliat seccions per fer de trabucaires o practicar la dansa del ventre, la Fura dels Baus col·locarà la primera pedra del nou local dels Castellers de la Vila de Gràcia i els castells seran més internacionals que mai gràcies a una important agència de noticies internacional.

El món casteller s’ha capgirat per unes hores fent gala d’un gran sentit de l’humor. El dia dels Sants Innocents s’ha mostrat molt original tot i que una notícia ha sobresortit entre la resta precisament al aparèixer repetida en tres espais diferents.

publicamisa.jpg

La camisa, com la samarreta del Barça, diuen que no es pot tacar amb publicitat. Durant molts anys, aquesta peça de roba ha estat el diferencial entre colles, pel seu color i per l’escut. Però no sempre ha estat així.

Inicialment, els grups castellers no vestien uniformats. Els pantalons blancs de l’actualitat eren les calces llargues del moment i fins i tot alguns castellers ocupaven les seves posicions amb la boina ben calada. Durant una època, les camises dels Nens del Vendrell van destacar al afegir-hi una peça de roba blanca en la que remarcaven no ser Xiquets (el nom amb el que antigament es coneixien les colles castelleres) sinó Nens.

L’actualitat tendeix a estandarditzar i normativitzar. A vegades caient en un pseudopurisme, molts trenquen llances aquí i allà. Tot i la defensa acèrrima de la camisa, ahir els verds van vestit dos logos diferents, el de la defensa de la festa major de Vilafranca com a Patrimoni de la Humanitat i el de la organització Qatllar Fundation. Els Castellers de Barcelona, també han cercat petrodòlars optant, en aquest cas, per la línia aèria Qatar Airways.

Sembla que molts obliden que els verds, en les camises de nova fornada, ja llueixen publicitat doncs la marca fabricant d’aquestes peces va decidir aparèixer-hi ocupant un espai en aquest preuat tros de roba.

Castells, més internacionals que mai

dimarts , 28/12/2010

Després d’un llarg termini de negociacions, ahir 27 de desembre a Vilafranca del Penedès, una de les ciutats més emblemàtiques del món casteller (amb permís de Tarragona o Valls), la cúpula d’algunes de les formacions castelleres més importants de Catalunya i directius d’un important canal de notícies internacionals van arribar a un acord per difondre l’actualitat castellera arreu del globus.

L’acord inclou la creació d’un nou portal d’informació amb dues columnes vertebrals, dades i imatges. El reclam més important s’oferirà en forma de galeries fotogràfiques i vídeos de producció pròpia, amb el compromís de la filmació de dos reportatges en format cinema al llarg de l’any. La informació s’oferirà en format esportiu i, per aconseguir aquest objectiu, el canal es proposa crear una base de dades global (una de les grans mancances del món casteller) que dividirà les colles en dues divisions, una principal i una de “formació”, com ja succeeix en les grans lligues esportives americanes. Si aquesta configuració aconseguís una bona acceptació, la proposta es podria dur en un futur a la Coordinadora per tal de redistribuir d’una manera més real les colles arreu del territori.

Les converses van iniciar-se arran de l’interès del canal per retransmetre, en diferit, el XXXII Concurs de Colles Castelleres i s’han allargat sota una màxima discreció amb l’objectiu de signar un acord integral per la temporada 2011 i prorrogable anualment.

Fonts del canal apunten a possibles futures col·laboracions amb rotatius esportius d’abast nacional.

28 de desembre, 2010

Actualització: Com molts heu notat, l’entrada d’avui estava signada amb la data, 28 de desembre, dia dels sants innocents.

El torneig casteller… i ja en van deu!

dijous, 23/12/2010

XXTORNEIG3.jpgEls castells no s’acaben quan sona el ‘Toc de Vermut’ i les colles marxen a dinar, hi ha tot un món abans i després de l’activitat a plaça però, sobretot, hi ha un gran món paral·lel que ferma els llaços entre membres d’una mateixa colla i entre membres de formacions diferents.

Seguint el fil del futbol i els castells que vàrem obrir fa uns dies, us proposarem una de les activitats que reuneix la major part del món casteller i que té lloc al començament de la temporada. Mentre moltes colles encara romanen hivernant després d’un intens any de diades castelleres, el nucli esportista de trenta-dues formacions deixen a una banda la camisa i la faixa per enfundar-se la samarreta i les sabatilles esportives, és l’hora del torneig casteller!

”Això del torneig és allò que es fa a Tarragona i que surt sempre a la tele, no?”

El concurs casteller té lloc cada dos anys a la plaça de braus de Tarragona, l’ara anomenada Tàrraco Arena. Allà s’hi concentren les (14 aquest any) millors colles castelleres del moment per alçar-hi les seves construccions amb l’objectiu de reunir el major nombre de punts, finalitzant el més amunt possible en una classificació final. Es tracta de la única actuació (a banda del concurSET de Torredembarra) amb unes normes establertes en un reglament i amb una puntuació concreta, però si heu llegit els primers paràgrafs d’aquest text, estareu notant que no parlem del mateix.

A diferència del “concurs” casteller, el “torneig” reuneix les primeres ​​​​​​​​​32 colles ​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​a formalitzar la seva inscripció. També es tracta d’una activitat regulada pels punts i per un reglament però en aquesta ocasió l’objectiu és ben diferent, es tracta de jugar a futbol sala i de passar-s’ho bé. Prop d’un miler de participants de tots els racons de Catalunya es reuneixen durant un cap de setmana per practicar esport i estrènyer relacions entre membres de la comunitat castellera.

Al torneig, com arreu, hi ha colles que s’hi deixen la pell per endur-se el primer premi, però l’esperit que prima durant les 48 hores de convivència és molt més relaxat i lúdic del que en una competició esportiva caldria esperar. Els més de cent partits, repartits en vuit pistes, s’emmarquen gràcies als àpats conjunts o el concert de la nit de dissabte. De fet, diuen les males llengües que per valorar l’èxit d’un torneig casteller cal valorar-ne el concert de dissabte i el dinar de diumenge, si això funciona el torneig serà tot un èxit.

La desena edició ja està en marxa. Les dates estan fixades i els amfitrions, els Xics de Granollers, ja fa mesos que treballen en que tot funcioni d’allò més bé. Des d’aquí els desitgem la millor de les sorts per tancar la primera dècada de futbol casteller.

Penyes castelleres

divendres, 17/12/2010

PenyaAl plantar la primera pedra d’aquest blog, ja us vaig dir que una de les essències del món dels castells era tot allò que l’envolta i que l’aficionat habitual no acostuma a veure. Avui començarem a desplomar la margarida amb una d’aquelles coses que, a vegades, ens sorprenen fins i tot als més avesats a aquest col·lectiu: “Els Castells i el futbol”.

La part més visible d’aquesta relació és la de les colles que aixequen castells en esdeveniments d’importància. Hem vist pilars a la mitja part de diferents partits, n’hem vist a la presentació de la nova samarreta de la selecció catalana i fins i tot a la inauguració del nou estadi de l’Espanyol vàrem veure un castell blanc-i-blau (format per simpatitzants espanyolistes de diferents colles castelleres).

Evidentment, totes les colles estan formades per un gruix heterogeni important de persones. La riquesa de pensaments, opcions polítiques, sectors laborals, edats o religions també es reprodueix en l’àmbit esportiu però diumenge es va donar el primer cas de colla castellera que forma una penya, en aquest cas barcelonista, en el seu sí.

Penya

Signatura del pacte entre el president dels Castellers de Vilafranca i el de la penya blaugrana

Els Castellers de Barcelona van presentar el projecte en societat el passat dissabte 12 de desembre, amb la presència de personalitats del club blaugrana, tot i que la fundació de la mateixa va fer-se efectiva a finals de setembre i els primer membres ja havien realitzat diferents activitats com el desplaçament a Pamplona per seguir el partit Osasuna-F.C. Barcelona.

La decisió d’explicar-vos aquest fet no la vaig tenir fins al dimecres quan vaig notar que el fenomen es reproduïa llegint, via Twitter, la notícia que els Castellers de Vilafranca i la penya Barcelonista de la ciutat havien signat un acord per convertir Cal Figarot (el local social i d’assaig d’aquesta colla) en la nova seu compartida. L’acord serà vàlid pel 2011, any en que la penya complirà el seu 50è aniversari, i serà prorrogable d’any en any.

Així doncs, d’una tacada i per primer cop, dues colles entren al panorama futbolístic, uns amb penya pròpia i els altres amb adoptiva. De ben segur que el projecte aportarà personal a una i a altra entitat però no cal que perdem el nord perquè, de ben segur, les trobades als locals castellers per veure en família el típic “partit del segle” seguiran reproduint-se aquí i allà amb o sense ‘penyes castelleres’.

Castells, la nova ruta de la seda

dimarts , 14/12/2010

A l’expansió castellera del segle passat li seguí el ‘boom’ dels noranta. El nombre de colles es doblà arribant a territoris inesperats o de poca tradició folklòrica (la Catalunya nord, les illes o zones com el Baix Llobregat) però, paral·lelament neix també una nova ampliació, la internacionalització dels castells. A meitat dels noranta, casals catalans a l’estranger (Mèxic, Argentina i Canadà) cerquen subvencions per mantenir la seva cultura a terres emigrades, neixen així les primeres colles transoceàniques.

Fa uns anys, els Castellers de Vilafranca van reobrir el debat sobre la internacionalització dels castells. El projecte passava la frontera de la tutela o monitorització de les colles a distància per acostar-se més a un model d’exportació de la cultura dels castells. La colla penedesenca col·laborà en la fundació dels Castellers de Lo Prado a Xile, hi envià ambaixadors i formadors i al 2008 fins i tot i viatjà en una gira pel país fins al moment inimaginable.

Tot i que una aventura similar al Brasil va resultar poc exitosa, degut a la manca de finançament, a dia d’avui Xile compta amb quatre colles castelleres actives.

El viatge, al maig de 2010, de la Colla Vella dels Xiquets de Valls a la Xina presentà una nova sorpresa al món casteller amb la creació d’una altra formació a l’estranger, la primera al continent asiàtic, que fou capaç d’alçar castells de sis pisos amb aproximadament un mes d’assaig.

El recent èxit dels pioners xilens al descarregar la seva primera construcció de set pisos (el tres de set) coincidint amb la nova visita dels Castellers de Vilafranca a Xile, junt a la proclamació dels castells com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, ens fa pensar que aviat caldrà abordar el tema de la internacionalització de nou. De manera positiva i sense deixar de banda la tradició a la terra que va veure néixer i créixer les torres humanes caldria debatre quin paper volem tenir en l’actual expansió.

Patrimoni, i ara què?

dijous, 9/12/2010

El 16 de novembre de 2010 serà una d’aquelles dates que passaran a la història del món casteller amb lletres d’or. Pocs minuts abans que toquessin els tres quarts de quatre de la tarda el comitè intergovernamental per a la salvaguarda del Patrimoni Immaterial de la Humanitat (sí, molts ens hem hagut d’aprendre el nom complert per poder parlar-ne amb propietat) va aprovar la inclusió d’aquesta tradició catalana a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO posant fi a un camí que començà a forjar-se fa prop de tres anys.

Inici o final del camí?

patrimoni.JPG

Logo de la candidatura "Castells Patrimoni de la Humanitat"

Els companys Moixiganguers d’Igualada van aprofitar la proximitat de la decisió per organitzar, el 5 de novembre, una taula rodona amb dos temes candents que acabarien per fusionar-se durant la decisiva jornada, la “Candidatura dels Castells com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat” i “El 2.0 al món casteller”. D’aquella jornada se’n van extreure conclusions però també qüestions d’aquelles complicades de respondre. Una paraula d’en Carles Esteve em va captivar resumint, alhora, molts dels temes que s’havien posat sobre la taula, “responsabilitat”. D’aconseguir el reconeixement de la UNESCO el camí no arribaria a la seva fi sinó a un nou inici. Caldria explotar aquest esdeveniment des de la responsabilitat de les colles castelleres i de la Coordinadora en la seva representació, però caldria sobretot cercar el nou camí d’entre la bosquina.

El paper de la premsa

Aquell dimarts 16 de novembre, molts seguírem l’actualitat des de les nostres feines mitjançant el Twitter, per exemple. Les 2.0 ens van permetre estar al corrent de l’esdeveniment, informar-nos i rebre respostes en els moments més complicats però a Nairobi (Kenya), entre cognoms il·lustres com Benach, Tresserras o Fontdevilla, hi trobàvem un personatge desconegut per a molts, l’editor de la revista ‘Castells’ Jordi Rogé. Tres anys enrere, va ser la premsa, i en aquest cas la revista ‘Castells’, qui en promogué la candidatura. Després d’un gran ‘bom’ que col·lapsà els mitjans durant tres o quatre dies, els castells han recuperat el seu lloc habitual.

Enguany hem vist com els castells feien el salt del Canal 33 a la TV3, hem vist torres humanes a la BBC i, trencant fronteres per dur la nostra cultura a l’Àsia, hem llegit successos del món casteller en un diari estrany per a molts com el Shangai Daily. També l’estat espanyol ha mostrat puntualment el seu interès pels castells però a Catalunya només dues ràdios generalistes (Catalunya Ràdio i COM ràdio) inclouen un programa especialitzat a les seves graelles, tant sols dues televisions nacionals (TVC i XTVL) segueixen les jornades castelleres  setmanalment i alguns diaris ja fa anys que han deixat de banda aquesta pràctica.

Els mitjans de comunicació son el mirall de l’actualitat però molts cops s’han d’encarregar d’una feina que no els hi és pròpia, qui mourà fitxa primer, els castellers o la premsa?

S’acaba la temporada i és ara quan toca seguir treballant. Ara la pilota és a la teulada de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya o, el que és el mateix, dels milers de castellers representats en la decisió de la UNESCO. De la seva habilitat dependrà que el reconeixement de l’activitat castellera no caigui en l’oblit que han patit per exemple els organitzadors i seguidors de la Patum de Berga, condecorada al 2005.

Lo carro gros

divendres, 3/12/2010
4d8post.jpg

Carro gros dels Castellers de Terrassa

Una de les grandeses del món casteller radica en la seva riquesa lèxica i aquest és un dels apartats dels quals m’agradaria parlar aviat. Avui però, ens centrarem en el ‘carro gros’, expressió associada actualment al quatre de vuit i que ens servirà per a representar la temporada 2010.

Tots tenim una idea prou configurada del fet casteller actual, l’expansió dels noranta va esquitxar la Catalunya Vella (la part nord del Principat) amb una gran quantitat de formacions de “recent” creació. No obstant, al segle XIX, la tradició d’alçar torres humanes sota el nom de ‘castells’ es practicava bàsicament a l’anomenada Catalunya Nova, l’ara coneguda com a zona tradicional.

D’aquelles èpoques cap aquí hem anat heretant part del lèxic actual, alguns dels mots es mantenen des dels orígens però d’altres s’han anat creant, en gran part pels periodistes especialitzats, per a omplir necessitats d’expressió . Aquest és el cas del carro gros, símbol de bona collita que acompanyava a les colles al assolir el que va ser el sostre casteller fins ben entrat el segle XX, el quatre de vuit.

Molt ha plogut des d’aquells temps; ara hem d’alçar la mirada per contemplar els castells de nou pisos bàsics, aguantar la mandíbula salivant amb els gamma extra i mantenir la respiració mentre es coronen construccions de deu nivells d’alçada. No obstant, el carro gros guarda encara un simbolisme important.

En un teixit tramat per prop de seixanta colles de diferents textures i colors, son molt poques les formacions que han rebassat el quatre de vuit sense arribar però als nou pisos. Per aquesta raó, la frontera que exemplifica el carro gros segueix vigent a dia d’avui. Enguany, a més, aquest equador ens serveix per valorar la salut global del món casteller.

4d8xicots.jpg

4d8 dels Xicots de Vilafranca

És veritat que enguany la parròquia pot estar contenta pel reconeixement dels castells com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat però aquest no ha estat més que un premi a un any carregat d’èxits. Hem pogut veure cent i una aletes en els castells bàsics de nou pisos (el tres i el quatre), hem viscut la millor actuació de la història amb quatre castells descarregats (la segona en el global) i hem estat testimonis del naixement de la cinquena colla de gamma extra però, sobretot, hem batut de àmpliament el rècord de quatres de vuit descarregats.

Tot i que enguany tres colles han perdut els galons de vuit (Al·lots de Llevant, Colla Jove de Sitges i Marrecs de Salt), quatre substitutes (Nens del Vendrell, Castellers de Sabadell, Moixiganguers d’Igualada i Bordegassos de Vilanova) han agafat el seu relleu triplicant els registres del 2009. Aquest any hem vist quaranta-un quatres de vuit més que en el curs passat, fent un total de cent setanta-dos de descarregats. A més, caldria destacar que només en deu ocasions aquest castell va fer llenya i, d’aquestes, set van ser després de coronar.

Quan les colles grans funcionen ens premien amb grans temporades, quan el teixit inferior s’afegeix també a les expectatives en resulta un any històric.

Diuen, en tots els àmbits, que arribar-hi és fàcil, que el complicat és mantenir-s’hi. El 2011 vint colles emprendran el repte de mantenir vius els vuit pisos. Caldrà que les seguim de prop, amb especial atenció a les recent relegades i a les que piquen fort a la porta. Però sobretot estarem atents a les novelles, que s’hi endinsen amb prudència però amb pas fort.

Una porta al món casteller!

divendres, 26/11/2010

Just a les portes d’unes merescudes vacances, obrim la paradeta d’aquest Gamma extra. Aquí no es parlarà de política -o no gaire-, ni de societat -bé, poc-, ni d’economia -o això espero-, aquest espai parlarà de castells però sobretot del gran món que els envolta.

Segur que durant les darreres setmanes heu sentit molt a parlar de castells, de castellers o del reconeixement de la UNESCO com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Molts n’estareu molt orgullosos, altres simplement contents i uns quants encara us pregunteu que carai es allò del folre i les manilles.  Aquest espai és per tots plegats!

Sense pretensions, intentaré ser pedagògic. Disculpeu-me, però, si en alguns moments dedico aquestes línies al públic especialitzat ja que, com ja veureu, som molts els que vivim sempre enganxats als castells.

Intentaré seguir molt els vostres comentaris i és per això que aprofito aquest primer escrit per cedir-vos tot el protagonisme. Què busqueu en aquest espai? De què us agradaria que parlem? Què en penseu dels castells? Sou castellers? De quines colles?

Aquest blog tindrà els comentaris habilitats i us demano que no us talleu en comentar i criticar però, això sí, que ho feu amb respecte. Un blog és l’essència de les 2.0, aprofitem-les!