Entrades amb l'etiqueta ‘Castells’

Tots pendents d’un sol home

dilluns, 27/06/2011
Valls. Completes i S.Joan 2011 062.jpg

Imatge de Sergi Sanchez

En anteriors articles hem pogut veure com el món casteller es mou sempre envoltat de tòpics ineludibles. Avui, gràcies a la Colla Vella dels Xiquets de Valls, exposarem un d’aquells més curiosos ja que els mateixos valors d’aquesta tradició en contradiuen frontalment la seva existència. Una de les bases importants del fet casteller diu que “ningú no és imprescindible” però la meva experiència, i situacions com la viscuda a Valls aquest cap de setmana, em fa pensar que això no sempre és del tot real.

En una colla, és importantíssima la participació de tothom, i com més gent hi prengui par millor. És cert que hi ha posicions més crítiques que d’altres però un error en qualsevol d’elles pot ser fatal per a la consecució d’un castell. Des de l’enxaneta a les crosses, passant pels segons o els laterals del castell, tothom ha de mantenir la concentració i disciplina per fer de cada estructura un èxit.

Però què passa quan falta un casteller? La teoria diu que no res doncs ningú no és imprescindible. En una entitat que supera el centenar de membres (i en alguns cassos concrets també el mig miler), sempre hauríem de trobar recanvis per a totes les posicions. El fet que una colla no s’estructuri com una cadena sinó com una xarxa, fa que si una baula es trenca tot l’entramat col·labori en mantenir l’empresa del grup.

Durant el darrer pont, a Valls, s’han viscut les actuacions que marquen oficialment l’inici de la temporada de la ciutat. Enguany, la vigília de Sant Joan, la diada de completes, passava al format antic (sense rondes establertes), per tal de centrar el protagonisme en l’actuació del dia 25. Tot i així, la Colla Vella dels Xiquets de Valls va capgirar els seus plans degut a la impossibilitat de comptar amb un dels seus homes clau per a la diada gran i va optar per alçar les seves màximes estructures el dijous a la nit.

És veritat que hi ha posicions més difícils de substituir que unes altres però em resulta incomprensible que una colla del recorregut i prestigi de la Vella dels Xiquets de Valls es vegi tant afectada per la manca d’un sol component. És assequible que segons quines estructures no es puguin resoldre en pocs assajos, però l’espectacular salt qualitatiu que va separar les dues jornades fa sorprendre a propis i estranys. De l’estrena de dos castells, un d’ells el primer nou de la temporada, vam passar a la clàssica de vuit, gairebé dos esglaons per sota.

Cal aplaudir el gest de prudència del nou cap de colla del camises rosades però si la situació actual els fa dependre d’un sol casteller caldrà també donar-los un important toc d’atenció. O les coses canvien o haurem d’estar pendents del calendari laboral d’aquest vallenc per conèixer les aspiracions de la colla de cara a les grans diades d’enguany.

Canviem 10 anys de castell per un monument

dimecres, 22/06/2011
monument_castellers_01.jpg

Arxiu de l'Ajuntament de Barcelona

Avui correré un risc gairebé innecessari per donar-vos a conèixer la meva opinió sobre una de les notícies de la setmana en el fet casteller, doncs tinc la intenció de barrejar castells i política amb la situació econòmica del moment. Sí, sí, ara mateix em sento com un inconscient funàmbul a punt de fer un doble mortal amb tirabuixó al trapezi d’un circ d’aquells de carpa tradicional, sense xarxa i amb els lleons afamats veient-me volar per sobre dels seus caps. Si parlar de castells ja suposa un risc implícit, no em vull pas imaginar què en pot sortir de la barreja…

El fet és que aquesta setmana hem conegut la notícia que l’equip de Trias, futur alcalde de Barcelona, ha demanat que s’aturin les obres destinades al monument casteller que s’havia d’enlairar a la plaça de Sant Miquel, a tocar de l’edifici de l’ajuntament. Fins aquí, hom respira resignat però comprensiu si be al seguir llegint descobrim que l’ordre s’hauria donat simplement per proposar un canvi d’emplaçament i que els treballs es reprendran un cop es resolgui aquest punt.

Més enllà de les apreciacions estilístiques, que se’n podrien fer i moltes, l’escultura en qüestió farà 30 metres d’alçada -més fins i tot que l’antic edifici de l’ajuntament- i suposarà un cost de 600.000 euros. De seguida vaig veure en l’horitzó la gran tisora que resta impertorbable sobre els nostres caps en aquests temps de crisi, però no! Sembla que els futurs governants estan més preocupats de les vistes que trobaran cada dia quan mirin per la finestra dels sues despatxos que no pas de l’important despesa que suposa l’homenatge als castellers.

Tot i que és comprensible que el nou alcalde vulgui canviar quatre taules de lloc, em sorprèn cap a on s’està orientant aquest escriptori, serà prudència o només una estratègia per guanyar temps alhora que es tempteja el territori?

No fa gaire discutíem, abocats per la situació econòmica que ens envolta, sobre la inclusió o no de publicitat a les camises com a fons d’ingressos al món casteller. Només aturant la construcció d’aquest monument –acte abastable i lluny de qualsevol polèmica social- Barcelona podria sufragar el fet casteller durant gairebé 10 anys.

A vegades em fa l’efecte que els polítics es compliquen la vida amb decisions innecessàries i poc populars i quan tenen la possibilitat real de retallar despeses s’embarquen en discussions paisatgístiques no gaire profitoses. Personalment m’afecta que em toquin els impostos o que retallin el meu benestar social però abaixo el cap, indulgent, i em miro els peus. Ara, no entenc que es retalli el pressupost de segons quines competències per emmirallar-se en qüestions banals com l’emplaçament d’un monument amb el que es podria pagar el sou anual de 20 funcionaris.

 

I ara els gammes extra!

diumenge, 19/06/2011

Amb la diada de Sant Joan a tocar, la temporada és a punt de pujar un esglaó. Els castells de nou ja són una realitat cada cap de setmana i ara toca intensificar esforços per dur a plaça els primers gammes extra de l’any. Dues actuacions podrien ser clau en aquest salt qualitatiu, la festa major de Terrassa i la diada de les Santes a Mataró. Analitzem doncs l’estat de les colles!

Els Minyons de Terrassa han descarregat ja dos tresos de nou folrats i n’han carregat un tercer. Aquest cap de setmana, a més, han afegit el quatre de vuit amb agulla i el pilar de set amb folre a la maleta, just al costat dels cinc dosos de vuit folrats i dels nou quatres de vuit. La seva festa major és la diada més propera, el 2 de juny, en que podríem veure intents de gamma extra.

Els Capgrossos de Mataró ja han descarregat el primer castell de nou de l’any. Ho van fer fa dues setmanes, a la diada del seu aniversari. Malgrat el seu inici d’any està vivint un ritme habitual, els maresmencs ja han anunciat el quadre.jpg possible assalt al dos emmanillat durant la festa major de les Santes. El seu bagatge juga en contra –només han descarregat quatre cops el dos de set i un el dos de vuit- però el calendari els donarà tres setmanes més de preparació.

Al capdavant de la cursa, però, hi ha els Castellers de Vilafranca. Els verds ja han descarregat tres tresos de nou i un quatre de nou folrats. A més, esdevenen la colla amb més ventall gràcies als tres i quatre de vuit amb agulla, cinc de vuit i set de vuit aconseguits. Tot plegat, evidentment, sense oblidar els quatre dos de vuit folrats i els tres espadats de set que ja han descarregat enguany. Esperaran els homes de David Miret a una gran cita per encetar el pot dels gammes extra?

Iniciem doncs, una nova travessa amb tres úniques preguntes. Quina serà la primera colla a descarregar un castell de la gamma extra? Quina serà la primera diada que s’endurà el premi? Quin serà el primer gran castell que veurem completar?

Actualitat en imatges

divendres, 10/06/2011

4d7net.jpg Gràcies a les facilitats que ofereixen les xarxes socials, avui en dia podem estar ben informats del camí d’algunes colles. Ja no es tracta només d’aquells rumors que s’expliquen a plaça o de la informació que ens arriben per mitja dels companys d’altres formacions, a dia d’avui, una imatge val més que mil paraules.

Després que l’any passat els Castellers d’Esplugues signessin una temporada exemplar les següents passes dels cargolins han d’apuntar essencialment a dues estructures, el dos de set i el quatre de vuit. La colla hi va de cara, amb les forces renovades que els atorguen, un cop més, els resultats a plaça. El passat 4 de juny, el company @pepcreu, va publicar la imatge que il·lustra la primera part d’aquest article. El quatre de set net amb acotxadora col·locada dels de la camisa blava dona credibilitat als assajos d’aquesta particular cursa per aconseguir el carro gros.

Els saballuts no només van lligar la pinya del 3d8 fins a dosos (castell que presumiblement estrenaran aquest cap de setmana), van aprofitar l’afluència de gent per col·locar l’estructura del dos dalt d’un folre i, fins i tot, es van permetre el luxe de fer les primeres provatures d’un futurible cinc de vuit. Tot plegat va quedar immortalitzat a la seva pròpia plana web.

5d7net.jpg
La darrera notícia que ens arriba és la primera prova seriosa de dos de vuit sense folre dels verds en el que va de temporada. Avui mateix hem descobert com els Castellers de Vilafranca han publicat, a la seva plana de Facebook, una fotografia de la torre neta amb acotxadora col·locada.

Malgrat que aquesta darrera fotografia pugui no semblar cap sorpresa, la facilitat amb que podem trobar imatges com aquesta ens ajuda a fer un seguiment proper de diferents colles castelleres que d’altra manera no podríem fer. A partir d’ara, aquest nou apartat intentarà apropar-vos en primícia tot allò que estigui a punt d’esdevenir al món dels castells.

David Miret, català de l’any 2010

dimarts , 24/05/2011

Fa uns minuts el món casteller ha rebut un dels moltíssims guardons que enguany elevaran el fet cultural català a un lloc de prestigi. El premi ‘Català de l’any’ ha destacat l’esforç de David Miret, cap de colla dels Castellers de Vilafranca, per sobre de personalitats de primera línia com Montserrat Caballé, els Amics de les Arts, Xavi Hernàndez o Mireia Belmonte; això sense citar els merescuts finalistes Joan Pere Barrat, responsable del primer transplantament de cara, i Emili Teixidor, autor de la novel·la ‘Pa negre’. No ho dubteu pas, el castells estan de moda!

davidmiret.JPG

David Miret, cap de colla dels Castellers de Vilafranca

Però, per què de sobte els castellers omplen planes als diaris? Per què mitjans que no havien apostat per la cultura, enguany es posen camisa castellera? Què ha fet diferent el món casteller aquest 2011? Les colles segueixen enlairant castells, torres i pilars; segueixen portant el nom de les seves ciutats arreu del principat i el nom del principat arreu del món. L’esforç que suposa avui plantar un tres de sis, un dos de set, un quatre de vuit o un castell de nou pisos segueix sent el mateix que el d’ara fa un any; els mateixos sentiments, el mateix compromís. Què ha canviat doncs? Només una cosa ens fa diferents, un diploma, un tros de paper que diu que la UNESCO a finals de la temporada passada va posar la seva mà sobre els nostres caps i va beneir el fet casteller amb el títol de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

Ara els castellers són ‘guais’! Tothom reconeix la seva tasca oficialment i en sis mesos porten tants premis que ja n’han perdut el compte.

Durant la candidatura d’aquest premi català de l’any, però, m’he guardat una petita reflexió que no he volgut fer pública fins ara i que, a jutjar pel que llegeixo a les xarxes socials, sembla una opinió més extensa del que es podia pensar. Per què el català del 2011 ha de representar una colla en concret? Per què s’ha personalitzat en la figura del David Miret? No podíem haver generalitzat emprant, per exemple, la imatge del president de la coordinadora?

Doncs bé, em responc a mi mateix i a tot aquell inconformista casteller que s’hagi deixat dur per la crítica fàcil. El premi català de l’any partia d’una primera fase en què tothom podia proposar candidatures. Els verds van ser prou hàbils com per apostar pel seu cap de colla, per la seva imatge com a colla i la seva força com a marca. No cal buscar més enllà, David Miret, una gran persona per sobre de tot, ha arrasat en aquest premi ‘Català de l’any’ des de l’inici i molt especialment en aquesta fase final en què s’ha endut el 60% del total dels vots.

Em sap greu que un dels premis de més renom que rebran enguany els castells sigui a tall personal en una activitat col·lectiva com ho és aquesta però no em queda més que felicitar el just guanyador i alegrar-me’n per la publicitat que rebrà la resta del grup. No és només català de l’any per estar al capdavant de la colla puntera del moment sinó pel seu caràcter proper i amable. David Miret s’ha sabut guanyar la seva gent i ells l’han dut a rebre aquesta nit un guardó que segur que no oblidarà mai.

Felicitats David!

Quan no sàpigues on vas, ves-hi amb temps!

diumenge, 22/05/2011

O… com arribar a una plaça que no apareix als plànols.

evarist.JPG
Tot i que, a vegades sóc una mica desastre amb els horaris, sempre que puc miro d’arribar als llocs amb temps sobrant encara que després hagi de matar l’estona mirant aparadors o fent dos cafès. Dissabte no en va ser l’excepció tot i el llarg trajecte que m’havia de dur a Reus, a la plaça Evarist Fàbregas per presenciar la Diada del Pallol.

Baixant per l’autopista, poc abans d’arribar a Reus, vaig passar dos autocars de la mateixa companyia que anaven sospitosament junts. Per costum sempre em tombo per veure si és la colla de torn i, en efecte, vaig poder ratificar que es tractava dels Castellers de la Vila de Gràcia. “Vas bé de temps!” vaig pensar. Així doncs, vaig seguir les instruccions del navegador i vaig aparcar molt a prop del lloc indicat.

Com que no havia de córrer, vaig endreçar una mica el cotxe, vaig preparar la càmera de fotos (algun dia us n’explicaré alguna de fotos també) i em vaig prendre un analgèsic pel refredat. Com que em conec de molt de temps, abans de baixar del cotxe fins i tot vaig confirmar que el lloc on em trobava coincidia amb l’indicat al web dels Xiquets de Reus, que a més tenien enllaçat el mapa de la zona. Vaig agafar els fòtils i vaig començar a caminar!

Al arribar a la cantonada, i mentre mirava cap a on havia de tirar, va passar-me pel costat un dels autocars dels graciencs. Vaig pensar en seguir-los perquè segurament ells sabrien millor on havíem d’anar però encara no havia girat el primer quan sento a un dels conductors cridant el meu nom. Al costat un casteller em preguntava si sabia on era la plaça i dos més ja baixaven de l’autocar a saludar.

reus.JPG Forçats per les circumstàncies del trànsit, els autocars van reprendre la marxa una mica a l’aventura i jo vaig fer el mateix convençut que no devia ser gaire lluny. Després d’un parell d’indicacions, una d’elles d’una castellera dels Xiquets de Reus que passejava un gosset (“mira, és tot recte!”… una avís: no feu mai cas quan algú us digui que “és tot recte”), i mig quilòmetre més enllà, vaig trobar la pista clau. Si mai et creues amb un casteller amb la faixa a la mà i fent via segurament voldrà dir que: o bé va a buscar el pa abans de l’actuació (sí, també m’ha passat!) o bé tira cap a plaça. En aquest cas la vaig encertar!

Un cop a plaça, comentant amb els companys graciencs vam arribar a la conclusió que tots havíem anat a parar al Carrer d’Evarist Fàbregas i no a la plaça (que no apareixia ni al Google maps, ni al Tom Tom, ni al mateix web de la colla amfitriona).

A meitat de la segona ronda encara vaig tenir temps de rebre la trucada del realitzador d’una televisió penedesenca per preguntar-me on era l’actuació. En efecte! el seu càmera feia estona que caminava perdut per l’altra banda de la ciutat.

La fragata verda

diumenge, 15/05/2011
7d8

Primer 7d8 de la història castellera

Si bé fa uns dies els Castellers de Vilafranca bromejaven amb els mitjans de comunicació sobre el nom que acabaria adoptant el set de vuit, avui els amants de les nomenclatures s’hi hauran d’esforçar de valent. Que si catedral, que si carro gros, que si castell màxim, que si espadat… Els verds deien que somniar amb un possible set de nou era engrescador perquè hi pujava tanta gent que semblava un transatlàntic. Veient avui el set de vuit m’ha semblat viure el desembarcament d’una gran fragata de vela.

El set de set esdevé una estructura important degut al nombre de castellers que cal mobilitzar per dur-lo a plaça però enlairat un pis més passa a ser un castell colossal. Amb segons col·locats, quan te n’adones tens tanta gent dalt la pinya com en una estructura folrada. Mentre apuja veles manté una figura majestuosa, imponent, de màxima estabilitat i fermesa, a l’espera del vigia que coronarà el seu pal major, l’enxaneta. Qui pot negar-ne la similitud?

Tot i així, només el temps decidirà quin nom rep aquesta estructura, si és que li cal ser batejada. La nomenclatura no es pot prendre a la lleugera, només el costum de castellers i aficionats en dictaminarà un nom i ni periodistes ni estudiosos hi tindran res a dir. En canvi, la seva catalogació arrenca ja amb polèmica. El web d’estadística castellera, món casteller, va fer pública la seva decisió de situar el set de set per sobre de l’estructura del cinc i el set de vuit just per sota al·legant a la presumpta estabilitat d’aquest castell. No s’ha fet esperar la polèmica.

Aquí o allà?

divendres, 13/05/2011
mapa-capdesetmana.JPG

Tres places castelleres (Google Maps)

Per bé o per mal, el món casteller és molt ampli. L’expansió dels noranta va dur els castells més enllà de la zona tradicional i va multiplicar el nombre de colles i, en conseqüència, de diades castelleres arreu del país. Cada cap de setmana es poden veure torres humanes a més d’una desena d’indrets i per més que a vegades ens agradaria ser a tot arreu, cal triar bé l’agenda personal.

Hi ha caps de setmana que aquesta diversitat et fa tenir el cor dividit. Aquest diumenge no s’escapa de la tònica, dues places em ballen fa dies pel cap. Dues ciutats es preparen per veure estrenes importants i no poder presenciar els dos esdeveniments m’entristeix una mica.

Els Castellers de Sant Cugat, que inicien la temporada amb una empenta inigualable, plantegen fer la passa que ells mateixos s’han autoimposat, el salt als castells de vuit pisos. Però, alhora, a 45 quilòmetres de distància, els Castellers de Vilafranca duran a plaça, per primer cop a la història, el set de vuit. Si a això li afegim el primer atac de nou pisos de la temporada (també per part dels verds) i l’estrena de la Colla Joves Xiquets de Vilafranca a les Fires de Maig (també amb un castell nou per a ells, el tres de set), l’anomenada “plaça més castellera” guanya per golejada.

Més enllà de l’interès mediàtic d’una diada, també cal valorar la part emotiva, la sentimental, les amistats o els amiguismes. Això, situarà doncs, un altre troset del meu cor a Badalona. On les obligacions conjugals m’hi faran acabar la jornada. Els Castellers de Badalona tancaran la diada de festa major amb una estrena més, en aquest cas, l’estrena d’un nou local. Si bé, els actes inaugurals trigaran uns dies més, la primera activitat que acollirà “La fundició” serà el fi de festa de la diada castellera de diumenge.

La bola màgica castellera

dilluns, 9/05/2011

Aquest cap de setmana els Castellers de Vilafranca han descarregat el primer quatre de vuit amb agulla de la temporada però, més enllà del que han fet, la notícia arriba d’allò que no s’ha vist a plaça; del que, simplement, han anunciat que faran. En aquest aspecte, els castells no estan lluny de cap altra activitat seguida mediàticament. Tot i ser poques les rodes de premsa organitzades per les colles, cada cap de setmana es pot comptar amb una bona previsió dels castells que es podran veure a plaça. A més, com qui fa l’alineació d’un equip de futbol, els analistes ens ocupem d’omplir els buits que deixen les colles.

Els verds, per exemple, han anunciat a Sants un dels castells que volen realitzar el proper diumenge. En aquest cas ho han fet d’una manera molt poc subtil ja que el seu cap de colla ha donat per descarregat el tres de vuit de la tercera ronda tot cridant “la setmana que ve el farem de nou!!”. La plaça feia estona que s’omplia amb el rumor que el tres seria acompanyat per un inèdit set de vuit. Ara, com a analista, jo li hauria d’afegir un tercer castell, oi? Quina penseu vosaltres que serà la tercera carta dels Castellers de Vilafranca?

Però els pronòstics no només els descobrim a plaça, una part molt important de la informació arriba de part de les colles en forma de nota de premsa. Seria el cas, per exemple, dels Castellers de Sant Cugat que diumenge obriran un nou front d’expectació a la plaça d’Octavià. No es tracta d’una primícia sinó tot el contrari. Ja fa setmanes que els de la camisa verd Collserola anuncien als quatre vents que atacaran el carro gros per Sant Ponç.

Quins creieu que seran els castells més importants del proper cap de setmana?

Actualització:Segons va anunciar ahir David Miret a la roda de premsa de presentació de temporada, els castells que duran a plaça diumenge seran 7d8, 3d9f, 4d8a i el pilar dependrà de l’estat d’un dels membres que diumenge passat presentava molèsties després del 4d8a descarregat a Sants.

Aquí s’acaben els malabars!

dimecres, 4/05/2011

Si bé un bon nombre de colles castelleres assagen els dimarts al capvespre, avui la major part de les formacions estaran alçant torres humanes mentre escric aquestes línies. No ens enganyem, és el poder del futbol! Però com deia dilluns Guardiola responent a una part important de les preguntes de la premsa esportiva, per sort “tot això s’acaba demà”.

Si als caps de colla sovint els toca fer de psicòlegs amb els seus castellers, la junta administrativa també té els seus maldecaps per quadrar números i calendaris. Al llarg de la temporada, casaments, comunions, festes majors o de barri, exàmens, Eurovisions o partits de la Champions són alguns dels obstacles que les colles hauran de sortejar. L’activitat castellera requereix una àmplia participació i cal que els responsables estiguin atents a qualsevol esdeveniment que pugui minvar significativament la participació als assajos.

Ja ho diuen que el futbol és capaç de paralitzar un país però si a més el partit és un derbi com el Barça-Madrid i es juga en el marc de les semifinals de la màxima competició europea caldrà abaixar els braços i esperar a que passi la tempesta.

“Si no pots amb l’enemic, uneix-t’hi!”. Això és el que devien pensar moltes colles que van decidir convertir els seus locals d’assaig en improvisades penyes futbolístiques. Qualsevol moment i excusa són bons per revitalitzar el fet social dins de la colla, obrir les portes a altres amics i companys i, si s’escau, fer una bona caixa muntant una barra i cuinant quatre entrepans freds.

Per sort, la Champions arriba a la seva fi! S’ha acabat això d’assajar una setmana sí i una no o allò de marejar al personal canviant la data d’assaig en funció del partit de torn. La final es jugarà en cap de setmana, seran uns dies de respir fins al proper obstacle. Quina serà la següent sorpresa?