Entrades amb l'etiqueta ‘Castells’

Castells en dades (febrer)

dimarts , 8/03/2011

Ara fa un més, fèiem una petita anàlisi en forma de dades de l’estat del món casteller. Des de llavors no hi ha hagut cap gran sobresalt però comencen a notar-se els moviments habituals de l’inici de temporada. Les xifres, un pel despentinades degut a la trobada decennal de les Festes de la Candela, van tornant al seu lloc mostrant una radiografia, cada cop més exacta, de l’actualitat castellera. Veiem doncs, com ha afectat aquesta diada vallenca en els resultats comptabilitzats fins a dia d’avui:
 

El mes de febrer s’han dut a plaça un 27% menys de les construccions que es van provar al gener tot i acostar-nos, lentament, a l’inici de la temporada. L’activitat viscuda els dos primers mesos de l’any no té precedents. Les Festes de la Candela han estat les més nombroses de la història i això també s’ha percebut en forma de dades.
 

D’altra banda, el percentatge de pilars de cinc, respecte al total d’espadats, també ha caigut (d’un 36% al 22% actual) degut a que les colles grans encara hivernen mentre les mitjanes i petites comencen a obrir els ulls. Hem passat dels més de cinquanta espadats de cinc, de gener, als tretze del mes de febrer.
 

L’estructura més utilitzada fins ara segueix sent la del tres, a tots els nivells, però el quatre de set guanya força i redueix distàncies amb el seu màxim competidor. Qui competeix amb el tres, als sis pisos, és el quatre amb agulla mentre la gamma de vuit es manté estable ja que no es descarrega cap castell d’aquesta dificultat (a excepció del dos de set dels Castellers de Sant Cugat) des del dia dos de febrer.
 

El percentatge de castells descarregats segueix sent demolidor. Un únic castell ha caigut enguany abans de l’aleta (durant la diada de la Candela) i cap dels que s’han coronat ha defallit abans del toc de sortida. El seny, els darrers anys, ha fet que el nombre d’intents desmuntats creixés. En el que va de temporada, comptabilitzem 19 castells que s’han desmuntat abans de l’aleta.

d2.bmp

El millor inici d’any!

dilluns, 7/03/2011

foto(2).JPG

2d7 descarregat pels Castellers de Sant Cugat

Ets casteller i encara no has començat la temporada? Doncs ja pots anar-te posant les piles perquè la cosa està més calenta que mai. Tot just aquest mes, les colles comencen a assajar, algunes a fer els primers pilars o les primeres actuacions; fins i tot n’hi ha que encara descansaran algunes setmanes més. Però les sorpreses més matineres de l’any ja han arribat i ho han fet en negreta i subratllat. Els Castellers de la Sagrada Família han aconseguit la millor actuació de la seva història en la diada de Santa Eulàlia, al febrer, i els Castellers de Sant Cugat han descarregat la millor construcció aconseguida l’any passat, just ahir, durant la diada de Sant Medir; ja se m’arrissen els pèls de pensar en la posada en llarg dels Castellers de Sabadell o en les primeres passes dels Minyons de Terrassa.

L’any passat, el món casteller va celebrar una gran temporada. No només les colles grans van fer els deures sinó que les petites van protagonitzar una gran revolució. Els Castellers de la Vila de Gràcia van aconseguir el seu primer tres de vuit protagonitzant una gran temporada, els Nens del Vendrell es van fer amb un dos de vuit folrat fruit de la perseverança, els Moixiganguers d’Igualada i els Castellers de Sabadell van apuntar-se els seus primers castells de vuit… Els Castellers de Sant Cugat, després d’un temps de remuntada van acabar l’any recuperant un dos de set que feia sis anys que no aconseguien.

Ahir, la plaça del Rei de Sant Cugat, va veure com els nou anomenats gausacs van posar el llistó molt alt a aquest inici de temporada. Van descarregar la seva màxima fita del 2010 a la primera actuació completa i ja apunten als vuit pisos a curt o mig termini.

Aquesta temporada ha de servir per revalidar els nivells assolits fins ara però si algú pot posar pressió a les colles, aquestes són les mateixes formacions. No és bo voler córrer abans d’aprendre a caminar, però intentar aturar-se en plena marxa et fa córrer el risc d’ensopegar a mitja cursa. En resum, i veient els resultats de les primeres diades de l’any, el curs casteller compta amb tots els ingredients per fer-nos gaudir d’una bona temporada. Si les colles són capaces d’anivellar el seny i la rauxa, no hi haurà qui aturi aquesta dinàmica positiva.

Travessa 2011

dimecres, 2/03/2011

Amb l’arribada del bon temps, les colles es preparen per començar la seva pre-temporada. Fer previsions a llarg termini sempre es fa complicat i el més fàcil és equivocar-se, tot i així m’agradaria obrir aquí un espai a la clarividència dels nostres lectors.
 
1-Quina colla aconseguirà els millors resultats de la temporada?
2-Quina colla aconseguirà la millor actuació del 2011?
3-Quina serà la millor colla de vuit enguany?
4-Quina serà la millor colla de set la present temporada?
5-Quina colla aconseguirà la millor progressió de l’any?
6-Quina/es colla/es pujaran de nivell?
7-Quina/es colla/es baixaran de nivell?
8-Quina colla comptarà amb els millors grallers?
9-Quina serà la millor colla de la ciutat de Valls?
10-Quina serà la millor colla de la ciutat de Tarragona?
11-Quina serà la millor colla de la ciutat de Barcelona?
12-Qui guanyarà el concurSET 2011?
13-Quin serà la primera colla a descarregar un castell de nou pisos?
14-Alguna colla descarregarà el tres de deu amb folre i manilles? Quina/es?
 
15-Quina serà la màxima construcció de la vostra colla (si formeu part d’alguna)?
 

Amb el vostre permís, faré la meva travessa personal ja que els meus companys més propers sempre em retreuen que fujo sovint de mullar-me. Espero que ningú busqui fantasmes en els meus resultats, doncs provaré de fer-la d’una manera objectiva i raonada, deixant de banda possibles amistats o amiguismes. I vosaltres? Ja heu fet la vostra travessa?

No oblidem que som castellers

dilluns, 28/02/2011

Prop d’un miler de castellers s’han trobat aquest cap de setmana a Granollers en la que ha estat ja la desena edició del torneig de futbol sala casteller. Sense faixa ni camisa, sense castells -potser sí algun espadat-, en sabatilles esportives i camacurta, hem oblidat per unes hores els nostres orígens per transformar-nos en competitius jugadors de futbol.

Un any més, la feina de la colla organitzadora ha fet que que les 32 colles assistents només s’haguessin de preocupar de jugar i passar-ho bé. Hi ha haurà hagut petites errades, sempre n’hi ha, però el més important ha de ser que no perdre de vista que, en el fons, tots som castellers.

torneig

Dinar del desè torneig de futbol casteler

A la pista ens transformem, volem guanyar a tota costa i ens encarem després d’una jugada calenta amb l’àrbitre de torn, però molts cops oblidem que aquests són només companys que accepten un complicat paper en tot aquest entramat. Discutim les decisions i els errors de la organització però pocs sabem el sacrifici que cal fer per organitzar un esdeveniment d’aquesta magnitud. Demanem més i més cada any però cada cop es fa més complicat trobar colles disposades a muntar aquests torneigs.

En deu anys ha pujat el nivell organitzatiu i esportiu. Les colles s’han uniformat i el torneig s’ha institucionalitzat. Ningú no s’imaginaria ja una temporada sense el futbol casteller. Ara, amb l’experiència, potser caldria buscar de nou els orígens, ser menys exigents i comprensius i, potser (només potser), tornar a passar-s’ho bé a la pista i fora d’ella, deixant un pèl de banda el resultat al marcador. La rivalitat és positiva en tots els camps, però el nostre són les places i el resultat ha de ser enlairar els més alts castells possibles.

L’altra cara del torneig

dijous, 24/02/2011

El torneig intercasteller es viu de dues maneres força diferents tot i que no per això aquestes són incompatibles. En conseqüència, també dos són els premis més preuats, un per a l’equip guanyador en la vesant esportiva i un altre per a la millor afició. Des del seu inici s’ha donat molt de valor a l’ambient lúdic d’aquesta trobada i, com més competitiu es fa el torneig dins la pista més sentit té el premi fora d’ella.

Durant les darreres setmanes s’han multiplicat els partits amistosos entre algunes de les colles que formaran l’enquadrament de Granollers però també suposa un gran esforç i dies de preparació l’atac al premi a la millor afició.

Els Castellers del Poble Sec s’han encarregat d’escalfar la maquinària amb un vídeo d’allò més prometedor:

[youtube 5Kt9GWqn5a8 nolink]

Actualitzat el 25 de febrer de 2011

Els Castellers de Sants, l’altre gran aspirant al premi, no ha trigat a respondre amb el seu propi vídeo:

[youtube 35KYNqApW_U nolink]

23F casteller, el ‘boom’ dels ’90

dimecres, 23/02/2011

En un dia tant assenyalat com el d’avui tots els diaris i mitjans de comunicació parlen d’una efemèride que a ningú li passa per alt. Tal dia com aquest, fa 30 anys, el coronel Antonio Tejero va irrompre a l’hemicicle espanyol al crit de “Todo el mundo al suelo” però nosaltres ens quedarem amb una visió molt més pacífica per explicar el que va simbolitzar el ‘boom casteller’ dels ’90, tota una irrupció a les vides de milers de catalans. Tot plegat, ni més ni menys, perquè avui fa exactament 15 anys que els Castellers de Sant Cugat es van inscriure al registre d’entitats, afegint-se així a la llista de colles que avui centren la nostra atenció.
 

A partir de la segona meitat dels anys noranta, el nombre de colles es va multiplicar ràpidament, eixamplant les fronteres d’aquesta cultura essencialment cap al nord. Un clar exemple, i gairebé un important tret de sortida, va ser l’any 1996 quan es van fundar 13 noves colles.
 
decennals (9).JPG

Capgrossos de Mataró, Castellers d’Altafulla, Castellers de Caldes de Montbui, Castellers de Rubí, Castellers de Sant Cugat del Vallès, Castellers de Sant Feliu de Llobregat i Marrecs de Salt, segueixen en actiu al principat mentre els Al·lots de Llevant i els Castellers de Mallorca ho fan a les illes.
 

En canvi, Castellers de l’Albera, Castellers de Martorell, Castellers de Sant Andreu de la Barca, Vailets de Ripollet han cessat la seva activitat castellera sense arribar al quinzè aniversari.
 

Si fem un cop d’ull al llistat de les noves colles (en aquest cas, les del 1996) podrem veure de seguida que el patró d’arrelament del fet casteller no respon mai a un sol paràmetre. L’èxit dels castells a les zones de Tarragona no té per què reproduir-se a qualsevol part del territori català. El que a Sant Cugat, per exemple, funciona bé (la seva colla es mou a la part alta de la gamma de set i truca de nou a la porta dels castells de vuit), no té per què fer-ho igual a Rubí (els Castellers de Rubí sovintegen les construccions de sis pisos i tenen dificultats per trencar el seu sostre cap als castells de set). Fins i tot, a vegades, una sobreexplotació en una zona concreta en dificulta el creixement; el Baix Llobregat ha arribat a comptar amb una desena de colles petites en actiu (només els Castellers de Cornellà, fundats abans del boom, han entrat puntualment a la gamma de vuit) mentre que el Maresme resisteix amb una sola formació, els Capgrossos, que acaba de coronar-se com a colla de gamma extra.
 

Ara tenim castells des de la Catalunya Nord a les illes passant per les terres de llevant i acabant, on van néixer, a les terres del Camp de Tarragona. Amb més o menys èxit, els castellers han anat plantant llavors pel territori. En quinze anys hem pogut descobrir quines zones eren realment hermes o quines amagaven magnífics oasis. Hem viscut evolucions meteòriques i grans fiascos, èpoques d’or i reajustaments, però el més important és que actualment el fet casteller gaudeix d’unes bones arrels que el nodreixen de cara a la nova primavera que està començant a florir.

Tòpics castellers II

divendres, 18/02/2011

Aquesta setmana, tot sopant entre amics, va sorgir un dels tòpics que es fan servir per captar joves castellers a les colles: “hi ha gresca, alcohol i noies maques!”. De seguida algú va traduir-ho a la seva versió femenina: “hi ha gresca, alcohol i tios bons!”, va dir. Totes dues són més o menys certes, com qualsevol reclam irracional dels que puguin rutllar pel sistema boca-orella, però totes dues són poc concretes també. Els castellers saben mutar hàbilment per acollir el màxim nombre d’adeptes a les seves formacions, d’aquí el gran poder integrador d’aquesta activitat.

Entre els joves, ara arriba una bona oportunitat per enganxar-se a una colla ja que el proper cap de setmana es posa en marxa el torneig de futbol sala casteller: “Esport, gent jove, bon rotllo, concerts i molta gresca”. Tot i que venim de les Festes Decennals de la Candela que es fan cada deu anys i que són tota “Una tradició ancestral i una manera de viure la cultura i el folklore”. Això sí, tot plegat sempre passa per l’assaig de cada colla: “Un lloc ideal per gaudir d’una saludable activitat en família”.

Sovint enganxa: “Poder viatjar cada cap de setmana i conèixer gent d’arreu”, tot i que, si parlem de gent d’arreu, el que sempre s’ha dit és que: “Es tracta d’una gran activitat per a la integració social dels immigrants”.

Com podreu entendre, les colles castelleres no es formen només amb gent jove, ni amb esportistes, tampoc tots son bojos de la cultura tradicional ni practiquen els castells en família. A vegades les colles actuen poc o ho fan només a la seva zona d’influència més propera i molt sovint proven, sense massa èxit, d’integrar persones vingudes de cultures molt diferents a la nostra.

Un món de tòpics que a vegades ens fan dibuixar un somriure caçat al vol quan passem al costat d’algú que explica als seus amics el que significa fer castells.

La rivalitat al món casteller

dimecres, 16/02/2011

Es fa molt complicat defensar una posició concloent respecte la definició de l’activitat castellera. Dijous passat vaig mullar-me a considerar-la com a esport folklòric o d’oci per separar-la dels matisos de l’esport competitiu que implicarien un enfrontament que no és habitual al món casteller. Tot i així, cal matisar que els castells neixen i creixen gràcies a les diferents rivalitats esdevingudes des dels inicis i que els sistemes de puntuació i competició actuals són relativament moderns.

La versió més acceptada sobre el naixement del fet casteller diu que les actuals construccions descendeixen de l’antic ‘Ball de valencians’ que finalitzava amb una petita torreta o construcció humana. La rivalitat entre els diferents grups de balladors per alçar la torreta més gran faria que finalment aquesta activitat se separés del ball inicial passant a definir aquestes torretes amb el nom de castells.

És famosa la sempre present rivalitat entre les dues colles vallenques però no és la única que existeix en l’actualitat. Els Castellers de Terrassa i els Minyons de Terrassa, els Capgrossos de Mataró i els Castellers de Badalona, els Castellers de Barcelona i els de Sants, els Castellers d’Esparreguera i els Moixiganguers d’Igualada o les colles de la ciutat de Tarragona també mantenen les seves disputes particulars.

Les dues raons principals que afavoreixen la disputa entre colles són la proximitat geogràfica i la paritat de nivells. Això fa que, a banda dels concursos de castells, els enfrontaments entre dues colles rivals es visquin a mode de competició.

Rival: Que disputa a algú alguna cosa | Que aspira a igualar o ultrapassar algú.

S’estrena la temporada castellera a Barcelona

diumenge, 13/02/2011

Cincs de set

Cinc de set (Castellers de la Vila de Gràcia, Castellers de Barcelona, Castellers de Sants)

Santa Eulàlia posa en marxa la maquinària castellera de la ciutat de Barcelona. La sorpresa ahir va arribar de la mà de les colles modestes. Els Castellers de la Vila de Gràcia en el primer sector i els Castellers de la Sagrada Família en el segon, van protagonitzar una gran exhibició davant d’un nombrós púbic que va omplir la plaça de Sant Jaume de gom a gom.

La ciutat comtal ha disposat durant els darrers anys de dues colles de primer nivell. Els Castellers de Barcelona van monopolitzar el sostre casteller fins la meitat de la dècada actual, moment en què els Castellers de Sants van agafar el relleu gràcies a un creixement que els portà a situar-se entre les deu primeres colles del moment. Ahir però, els protagonistes, com els castells, pujaven de baix. Els Castellers de la Vila de Gràcia van signar l’actuació més completa de la jornada, descarregant el cinc de set com a millor construcció. Els de la camisa blau marí van mostrar una gran maduresa i seguretat en els seus castells, van iniciar l’actuació amb el quatre de set amb agulla i van finalitzar-la amb el tres de set. D’altra banda, els Castellers de la Sagrada Família, una de les colles novelles de la ciutat, van aconseguir la millor actuació de la seva història al completar el tres, el quatre i el quatre de set amb agulla.

Els Castellers de Barcelona, van igualar l’actuació dels graciencs amb un treball de troncs força lleugers encarats a atacar els castells de vuit el més aviat possible. Gairebé al mateix nivell van quedar quedar els Castellers de Sants que van decidir-se pel quatre de set enlloc del tres, castell més valuós. Qui no va estar de sort va ser la colla del Poble Sec que va ensopegar dos cops amb el quatre de set, havent-lo de desmuntar abans de l’aleta, i va fer llenya amb el pilar aixecat per sota amb el qual havien de finalitzar la diada.


Una nova colla a Barcelona

Enguany, però, la ciutat està d’estrena ja que el panorama casteller s’amplia gràcies a la recent creació de la Colla Castellera Jove de Barcelona. Després d’iniciar els primers assajos a finals de la temporada passada i d’estrenar-se en societat a l’actuació de les Festes Decennals de la Candela a Valls, ahir van lluir per primer cop la seva camisa de feina, de color bordeus. Van completar tres castells de sis deixant bones sensacions i van donar que parlar amb un brodat a l’esquena molt poc habitual a la pràctica castellera.

Castells també a Esparreguera

La festivitat de Santa Eulàlia és celebrada també a la localitat d’Esparreguera d’on n’és també patrona, esdevenint des de fa quinze anys l’inici de temporada de la colla baixllobregatina. Els locals, que van aconseguir els castells més importants de la gamma de sis, van compartir plaça amb els Castellers de Sabadell que van completar tres construccions de set pisos amb el tres de set amb agulla com a millor construcció.

Castellers de la Vila de Gràcia: P4 cam, 4d7a, 5d7, 3d7, P5, P4
Castellers de Barcelona:
P4 cam, 3d7, 4d7a, 5d7, P5 al balcó, 2P5 simultanis, P4
Castellers de Sants:
P4 cam, 4d7a, 4d7, 5d7, P5, P4
Castellers de la Sagrada Família: P4 cam, 3d7, 4d7, 4d7a, P5xs, P4
Castellers del Poble Sec: P4 cam, 3d7, 3d6xs, 2id 4d7, P4xs c, P4
Colla Castellera Jove de Barcelona: P4 cam, 4d6, 3d6a, 4d6a, P4, P4

Castellers de Sabadell: P4, 3d7a, 4d7, 3d7, P5
Castellers d’Esparreguera: P4, 4d6a, 5d6, 2d6, P4xs

Esport o folklore?

dijous, 10/02/2011

L’activitat castellera és tan àmplia que disposa d’un lloc per a cada perfil de persona: els alts, els prims, els àgils, els forts, la gent gran i la canalla. De la mateixa manera, la implicació entre els diferents elements que formen una colla els col·locarà en un grup o altre. Sovint, la desconeixença fa que la gent se sorprengui al conèixer la preparació i periodicitat d’aquesta activitat; la major part de les formacions assagen dos cops per setmana i actuen gairebé tots els caps de setmana durant el més de mig any que dura la temporada. A l’hora de tancar una pinya, la tècnica situa en el taulell, un a un, tots els peons i figures al lloc indicat, la mala col·locació d’una sola peça pot fer perillar la partida. Per tot plegat, com més de prop coneixem els castells més complicat se’ns fa dibuixar una frontera entre esport i folklore.

Abans de seguir, m’agradaria deixar-vos unes quantes definicions extretes del diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans amb la clara intenció de complicar-vos una mica més la resolució:

Esport: Exercici corporal d’agilitat, destresa o força, que es practica individualment o en grup, amb intencionalitat lúdica o competitiva i seguint unes regles establertes.

Competició: Manifestació esportiva consistent en l’enfrontament, individual o per equips, d’una sèrie d’adversaris, en una o més proves, per determinar-ne un guanyador.

Tradició: Transmissió oral de pares a fills de fets històrics, de creences, de doctrines religioses, etc. | Allò que és transmès oralment de pares a fills. | Costum que ha prevalgut de generació en generació.

Folklore: Conjunt de tradicions, de creences, de llegendes i de dites populars.

El principal lema del fet casteller diu que els castells s’han de fer amb “Força, Equilibri, Valor i Seny”, quatre mots fàcilment relacionables amb el món de l’esport però no oblidem que folklore, tradició i cultura son també tres paraules vinculades habitualment a la construcció de torres humanes. Quina és la clau doncs? Perquè una activitat esdevingui esportiva, cal que hi hagi unes regles establertes. Si bé no existeix cap manual casteller (amb permís del ‘Castells i Castellers’ del company Xavier Brotons), la transmissió oral (tradició) ha fet que tothom sàpiga com s’alcen els castells igual que qui surt a córrer als matins sap com ho ha de fer. El que no té lloc a discussió és l’agilitat, destresa i força necessàries. Així doncs m’atreviria a catalogar l’activitat castellera com a esport tradicional o esport folklòric.
 
En canvi, per norma general, al món dels castells no hi ha guanyadors ni vençuts. Tret de les classificacions emprades en els concursos que tenen lloc a Tarragona (els anys parells) i a Torredembarra (els anys senars), els castells només es poden comparar qualitativament degut a la gran quantitat de variables que en formen part. Els castells, fora de les dues diades esmentades, no compten amb una puntuació determinada però sí amb una dificultat definida. D’aquí que les actuacions es defineixin com a exhibicions i que les colles s’associïn en coordinadores i no pas en federacions. Per tant, podem concloure que la pràctica castellera no es veuria reflectida en l’esport de competició sinó en l’esport lúdic.