Entrades amb l'etiqueta ‘Castells’

Castells en dades (gener/febrer)

dimarts , 8/02/2011

Per més que la temporada castellera, enguany, s’hagi aturat ben poc, el nivell casteller sempre varia en funció dels assajos i el ritme d’assistència de personal. En el fons, els castells són una activitat estival que esclata a l’equador de la tardor, després de mig any de plena intensitat. Així doncs, la radiografia que farem avui pot semblar un pel esbiaixada si no la comparem periòdicament per confirmar l’evolució dels resultats.

Si la temporada finalitzés avui:

-L’estructura més emprada a tots els nivells seria la del tres. Ha estat el castell destacat, i el tres de set en concret, el que més cops s’ha descarregat.
-Només un castell (de més de vuitanta) i un espadat (de més de cent-cinquanta) haurien caigut, aquests són el tres de set dels Castellers de Cornellà i un alleugerit pilar de cinc dels Al·lots de Llevant. També el tres, de sis i de vuit, ha estat el castell més cops desmuntat.
-El castell de sis pisos de més importància realitzat hauria estat el dos de sis, descarregat pels Castellers de Mallorca, Castellers de Terrassa i Minyons de l’Arboç.
-La construcció de set pisos de més rellevància hauria estat el cinc de set, descarregat pels Castellers de la Vila de Gràcia (comptant el dos de set com a castell de la gamma de vuit).
-El castell de màxima envergadura realitzat hauria estat el dos de vuit folrat que ja han descarregat tant els Castellers de Vilafranca com la Colla Vella dels Xiquets de Valls.
-La caixa dels grans espadats ja s’hauria estrenat gràcies al pilar de sis descarregat per la Colla Vella dels Xiquets de Valls.

Tècnicament parlant, el mínim considerable en el món dels castells serien les construccions de sis pisos, juntament amb l’espadat de quatre. Així doncs, de les colles que ja han actuat, dues encara hauran de fer els deures. Els Castellers de Santa Coloma van descarregar el dos de cinc a la Diada de la Candela, a Valls, mentre que la Global de Salou va finalitzar la mateixa exhibició amb el pilar de tres pisos; els caldrà una mica de gas per millorar els seus registres i situar-los dins la gamma dels castells valorats globalment.

Dades

Tòpics castellers I

dissabte, 5/02/2011

El fet casteller ha tornat a batre rècords reunint 57 formacions en una gran trobada difícil de repetir. La invasió de pantalons blancs, faixes i camises multicolors va ser absoluta durant tot diumenge passat a Valls i l’organització parlava de prop de deu mil castellers. Això, si no em fallen els càlculs, voldria dir que cada colla va desplaçar entre 150 i 175 camises, xifra que se’m fa complicada d’assimilar. Sigui com sigui, hi ha diades en les que es gaudeix a plaça i jornades en les que cal adelitar-se de tot allò que les envolten i, en aquesta ocasió, prefereixo quedar-me essencialment amb l’embolcall.

M’apassiona respirar l’ambient de les grans diades i això s’aconsegueix en els petits detalls. L’arribada ja amaga moltes sensacions; avançar per l’autopista els autocars de les colles, buscar lloc per aparcar i desfilar fins al lloc de trobada coincidint amb un lent però constant degoteig casteller; per cert, castellers només detectables per uns sospitosos pantalons blancs i alguna bossa en la que s’hi amaguen unes faixes curosament embolicades, per la resta, en aquestes èpoques d’any, només jaquetes fosques, com la resta de vianants.

públic

Públic i castellers barrejats a mitja jornada

Una tasca ineludible, ha de ser sempre treure el cap entre els vidres dels forns i bars més matiners per adonar-se’n del salt generacional casteller. Al forn pares i mares compren una pasta als fills mentre els joves esmorzen aquell modern croissant amb cacaolat. Als bars, alguns panxuts sexagenaris comparteixen forquilla i ganivet amb els més valents de la dècada dels noranta. També cal acostar-se a la plaça abans de l’horari marcat doncs sempre hi ha el petit destacament que s’hi deixa caure, ni que sigui només de passada de comprar el pa.

A la diada de la Candela, a més, el punt de trobada inicial del cercavila esdevé un centre neuràlgic que acull mil petites reunions: la dels tècnics de cada colla que esmolen els llapis i escalfen les llibretes, la de la canalla que fa la primera corredissa després d’unes hores d’autocar i la dels coneguts de diferents colles que es retroben passada l’aturada hivernal.

A plaça, el públic ja espera les colles amb aquell neguit tant català que fa que tinguem sempre un ull sobre el rellotge. Els que arriben puntuals, normalment, son els que s’han programat així el cap de setmana, però la plaça s’acabarà d’omplir amb aquells despistats que han quedat captivats al passar i veure tant magne espectacle. Al voltant sempre hi ha qui ha dut als coneguts a veure l’actuació i els explica amb més o menys traça com és això d’alçar torres humanes. Alguns estrangers esperen a que es tanqui la pinya per col·locar-se davant del mentre el company de viatge li tira unes fotos que quedaran per la posteritat. A vegades, destres traductors transmeten el seu saber mentre els alumnes, propis i afegits, el miren bocabadats.

Després del darrer espadat, encara hi ha moments d’aquells per fruir amb l’ambient casteller. De tornada a casa, o al cotxe, sempre podem trobar als protagonistes, que caminen amb la faixa a la mà mentre comenten la jugada. Satisfets i traient pit, molts no es trauran ja la camisa fins al final del jorn o de les festes de la vila.

Els castells son, a vegades, tant previsibles com el conegut que et pregunta si fas d’enxaneta al descobrir la teva afició castellera. Vivim en un país ple de tòpics i aquests només en son alguns dels que podem trobar un diumenge qualsevol en una plaça quina sigui. Només espero que ningú s’hagi sentit ofès per tant maldestre catalogació i que qui tingui dubtes en una exhibició castellera no deixi de preguntar ja que segur que hi trobarà sempre algú disposat a donar-li un cop de mà.

El fet casteller més inconformista

dilluns, 31/01/2011
candela

Pilars simultanis a les Decennals a Valls

Les Decennals han vestit Valls de llum i de gresca però també, com havia de ser, de castells i castellers. La Fira Castells inaugurada divendres i el Simposi de dissabte van representar excepcionals preàmbuls de la gran “Trobada de les colles castelleres dels Països Catalans”, que acollí prop de deu mil castellers al bressol casteller. Concerts de primera fila, circ, ballet, cercaviles i mil activitats al voltant de la Mare de Déu de la Candela passaran un pel desapercebudes avui dilluns als mitjans de comunicació; però segur que, tot i així, els castellers no n’estaran del tot satisfets.

Els castells són capaços d’eclipsar patrimonis immaterials com el flamenc o el cant de la sibil·la, vídeos de diables i correfocs triats per formar part de superproduccions hollywoodenques i, ara, tota una festa participativa com la viscuda a Valls. El fet casteller té aquell atractiu visual que fa que t’aturis inevitablement a una plaça a mitja exhibició o que paris el teu zàping al creuar la mirada amb una torre humana de colors llampants.

Malgrat tot, el món casteller és inconformista i, després que ahir al migdia les decennals fossin notícia als principals canals televisius, cap al vespre, acabats d’arribar de Valls, les tecnologies 2.0 van fer bullir Twitters i Facebooks queixant-se perquè al noticiari del vespre de TV3 ja no n’havien parlat. Ni la lentitud en la passada pilanera per la plaça del Blat ni l’emplaçament poc lluidor de l’enlairada “no del tot simultània” farà capficar tant als castellers com el fet de no sortir tant com voldrien a la pantalla petita.

Castellers indoor

dijous, 27/01/2011

Diumenge els Castellers de la Vila de Gràcia van veure col·locada la primera pedra del seu nou local, l’espai Albert Musons. Els Castellers de Sabadell assistiran dissabte a la signatura del conveni de cessió del seu nou local, situat al carrer d’Emprius. En els propers mesos, els Castellers de Badalona canviar la “Mobba” (antiga fàbrica de bàscules) per “La fundició” (antiga fàbrica de sabates) mentre preparen un projecte d’hotel d’entitats culturals. Com veieu, si hi ha una demanda universal en el món dels castells, aquesta és la de l’allotjament d’un grup, nombrós, l’activitat del qual requereix un espai específic per a la seva pràctica i assaig.

La necessitat bàsica d’una colla castellera suposa un espai cobert (i a ser possible tancat) d’una alçada aproximada d’entre 8 i 12 metres lliures i amb un espai sense obstacles suficient per encabir-hi una pinya complerta. Però de ben segur, si demanem a qualsevol formació que ens faci un projecte a mida, aquest també inclourà un espai de vestuaris, un parell de sales de material, un lloc insonoritzat per l’assaig dels músics, un bar i una sala d’actes o de reunions.

Les formules son diverses alhora que complicades. Algunes formacions, les més afortunades, han aconseguit negociar la cessió d’un solar amb els seus ajuntaments. Altres han rebut un crèdit per la construcció que ha acabat formalitzant-se com a cessió en forma de lloguer indefinit. El més habitual, però, és que el consistori de torn cedeixi un espai de manera provisional a les colles castelleres, ja sigui de manera individual, ja sigui compartit amb altres entitats. Patis d’escoles, pavellons esportius, antics escorxadors, halls d’esglésies, naus industrials o teatres en desús son alguns dels espais candidats per allotjar una colla castellera.

De castells i d’olles mediàtiques

dimecres, 19/01/2011

En plena societat informacional, la comunicació i la imatge exterior cobren un valor molt important. La publicitat, en un món cada cop més globalitzat, sovint n’és la punta de llança i el món casteller no n’està exclòs.

El “simple” reconeixement del fet casteller com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat va ser un bon carburant per elevar la flama mediàtica. Altres fets puntuals són molt rellevants però cap genera una combustió tant intensa just a les portes de tancar una temporada.

Amb la flama ben alta, però, cal que s’activin els mecanismes perquè l’olla faci xup xup. Sense que algú hi posi una bona cassola i els ingredients ideals, el foc sols ens servirà per a escalfar-nos (que tampoc va malament en èpoques hivernals).

Per a les colles però, la d’atiar el foc ja és, per si sola, una tasca complicada. Perquè ens fem una idea, el món casteller compta amb prop de 60 colles castelleres. D’aquestes, el focus general d’atenció se centra habitualment en el 10% de les formacions. Així doncs, ja tenim un diferencial important que equivaldria a la tria dels millors arbres per encendre el foc, però no oblidem que la resta d’arbres segueixen creixent, buscant un raig de sol i un pel d’oxigen.

Amb un calendari que compta amb prop de 8 mesos d’activitat -6 dels quals de màxima intensitat- la colla que vol sobresortir ha de fer bé els deures per no quedar tapada en el sotabosc. Només que cada colla actuï 20 cops al llarg de la temporada, l’activitat castellera generaria prou informació com per explicar més de 3 exhibicions diàries. A banda d’això, hem pogut comprovar la quantitat de moviments paral·lels d’un món altament actiu com ho és aquest.

D’entre aquests milers de branques nascudes de 60 arbres, la premsa n’hem de triar les que facin més bona flama i, a vegades, caiem en el parany de buscar l’arbre més gran encara que aquest estigui un pel verd i calgui deixar-lo assecar.

Els que ho heu provat sabreu doncs que és molt complicat fer foc amb dues pedres. La cassola i els ingredients ja els poso jo tot i que segur que si el foc fa la flama vermellosa o treu massa fum ho podrem arreglar gràcies al frondós bosc que segur que ens depara la nova temporada que apunt està de començar.

Els castells també al Dakar

dilluns, 10/01/2011
mocadordakar.jpg

Mocador dels Capgrossos al Dakar

Qui pensi que avui en dia trobem els castells fins i tot a la sopa… té tota la raó del món. Suposo que quan la teva vida gira enmig d’aquest ambient no dones importància a certes informacions que t’arriben un pèl al marge d’allò estrictament casteller. Molts cops, però, són aquestes les notícies que atrauen a la majoria dels mitjans de comunicació i les que obtenen major ressò. Els castells són a la sopa i també al Dakar.

El passat 15 de novembre, els Castellers de Vilafranca, potser la colla més mediàtica del moment, va fer públic l’acord de promoció recíproca d’imatge amb l’Equip Quadafons Competició que a inici d’any prendria part al rally raid més conegut, el Dakar. Josep Sabaté com a pilot i Josep Ramon Cañís com a copilot, condueixen un dels dos camions catalans que van iniciar la competició, ocupant actualment la 25ena posició de la classificació general d’aquests vehicles. La caixa del seu Mercedes 4×4 llueix la imatge de la colla penedesenca però aquesta no és la única figura castellera que ha recorregut les terres sud-americanes del Dakar 2011. Un mocador amb l’escut brodat dels Capgrossos de Mataró ha acompanyat a Joan Rubí, copilot del xilè Diego Izquierdo, durant les primeres set etapes de la competició fins que el dia 9 de gener el motor del seu Toyota es va trencar a l’enllaç camí de la setena etapa.

Haurem d’estar atents a les evolucions del camió casteller que cerca finalitzar el raid amb èxit portant la imatge dels camises verdes fins a Buenos Aires, ciutat que posa inici i fi a l’aventura de l’actual Dakar.

Els reis de tota colla, la canalla!

dijous, 6/01/2011
reis_2010.jpg

Els Reis al local de la Colla Jove Xiquets de Tarragona

Aquesta nit els reis mags d’orient han tingut una feinada per arribar a totes les llars catalanes. Alguns nens, però, han viscut doble sorpresa al veure com reis i patges passaven també pels locals d’algunes colles castelleres. Si fer castells és complicat, tenir la responsabilitat de tancar-los i coronar-los al capdamunt d’una inestable escala de cosos humans, tremolosos i en constant, moviment encara és més lloable. Els responsables de tal proesa, a més, son els més menuts de la colla, la canalla, i sovint aquesta tasca és recompensada amb els premis dels reis mags o amb els de les mateixes formacions.

Una de les màximes castelleres diu que “la canalla mana”. El castell més complicat pot estar ben treballat i alçar-se apamat a plaça però si els més menuts no ho veuen clar, la feina de mesos pot quedar en no res en qüestió de segons. En última instància, son ells els que decideixen si tiren amunt o tornen enrere i això els fa esdevenir peces claus en qualsevol formació.

Cal que els nens siguin menuts i àgils per poder fer créixer les construccions en alçada però sobretot cal que siguin forts i valents. La pèrdua de canalla experimentada a mitja temporada pot acabar amb tot un any de feina i amb la progressió de diverses temporades, és per això que cal mimar al màxim aquest grup de petits castellers.

A totes les colles hi ha un conjunt de gent encarregat exclusivament del funcionament dels castells -la tècnica- i, dins d’aquest, una sèrie de membres s’encarrega de la formació i seguiment de la canalla. La bona relació d’aquests formadors amb els xiquets és essencial però també les activitats paral·leles i els premis s’empren per a millorar la cohesió del grup. Sortides al cinema, a parcs d’atraccions, colònies o la gestió dels tiós i cartes als reis mags són alguns dels recursos que fan servir les colles però són correctes aquestes pràctiques?

La instrucció de la canalla sovint és focus d’atenció en simposis i trobades al llarg de l’any però en més de quinze anys d’experiència encara no he viscut cap unanimitat d’opinions respecte als aspectes més complicats en aquest camp. Així doncs, no seré jo qui jutgi què és el més convenient, us cedeixo la paraula a l’espai de comentaris.

Recordeu signar les vostres intervencions i adjuntar-hi un correu electrònic vàlid.

Més de 50 castells simultanis a Valls

dimecres, 5/01/2011
decennals.jpg

Arxiu web oficial

A l’anterior article, vàrem fer un repàs breu al calendari casteller. Val a dir que, de manera genèrica i com a referència ens pot anar bé però ja anunciàvem que les exigències de l’entorn de cada colla poden allargar o escurçar la seva activitat. Un clar exemple era el de les formacions que surten a plaça el dia de Santa Eulàlia, pel fet de ser aquesta la patrona de les seves localitats. Un altre exemple, aquest a nivell global, el trobem en la diada de les Festes Decennals de la Candela a Valls.

Des de fa prop de set-cents anys, la capital de l’Alt Camp ret honors a la Mare de Déu de la Candela. La història diu que aquesta va fer que s’acabés la pesta del segle XIV i que va intercedir divinament en la plaga de la llagosta del 1687 i en la malaltia de la constel·lació de 1783. Així doncs, l’any 1791 es va signar un document en què es prenia el compromís de celebrar una processó extraordinària en el seu honor un cop cada deu anys. Sent Valls el bressol del món casteller, no trigarien a veure-s’hi construccions humanes.

Un dels actes d’aquesta festa és la Trobada de Colles Castelleres dels Països Catalans, moment en què les formacions locals conviden  la resta del món casteller a prendre-hi part. Això fa que les temporades en què se celebren les Decennals vallenques, els castellers despertin de la seva letargia hivernal abans de l’estipulat i, de rebot, que la premsa especialitzada s’hagi de treure ràpid la son de les orelles.

Segons informacions de l’organització, enguany (30 de gener) hi prendran part un total de 54 colles i 6.465 castellers. La trobada resulta una cita ineludible pel món casteller ja que, a banda de l’enlairament d’espadats a l’emblemàtica plaça del Blat (on només les colles locals hi poden actuar*), serà l’única oportunitat en què es podran veure 54 castells alçats de manera simultània al davant del monument dels Xiquets de Valls.

A banda d’aquest esdeveniment, altres dues cites de la nostra història propera compten amb una gran participació en format simultani. Al setembre de l’any 2002, en el marc de la celebració de l’Any Gaudí, 47 colles es van reunir a la Sagrada Família per alçar els seus castells en sèries de rondes conjuntes. A l’inici del boom dels 90, 16 colles van alçar les seves construccions simultàniament (algunes d’elles fent castells de germanor) davant de tot el món, l’esdeveniment no era ni més ni menys que la cerimònia inaugural dels Jocs Olímpics de Barcelona ‘92.

*L’any 1972 els Castellers de Barcelona van prendre part en la Firagost, sent així l’única colla forana que ha realitzat una actuació complerta a la plaça del Blat de Valls.

2010 casteller vist des del desert

divendres, 31/12/2010

Se’m faria estrany no acabar l’any com la resta de blogs, webs i mitjans de comunicació, fent un repàs de la temporada 2010 però la veritat és que se’m fa igual d’estrany fer aquest resum el dia de cap d’any. Quan em van donar l’oportunitat de fer realitat aquest espai, dues idees van assaltar la meva ment. La primera em va arribar en forma de sentiment de responsabilitat, doncs per a mi aquest diari esdevenia un projecte molt interessant, jove però molt ambiciós. La segona va trepitjar la primera, em va mirar a la cara i em va cridar que estava boig, “com se t’ocorre començar un blog casteller just quan la temporada acaba de finalitzar i tothom publica ja les valoracions de l’any?!!”.
 
Diuen els canons més tradicionalistes que la temporada castellera comença per Sant Joan (juny) i acaba per Santa Úrsula (octubre). Les colles nascudes en l’expansió van trobar en la diada de Sant Jordi (abril) un bon punt d’inici i actualment la realitat de cada formació ha estirat el calendari tot el que ha volgut. Generalment les colles barcelonines, i l’esparreguerina, fan els primers castells ja per Santa Eulàlia (febrer) i algunes no tanquen la temporada gairebé fins al mes de desembre. Al període comprés entre desembre i febrer, els companys del programa radiofònic “Plaça de 9”, de ràdio Mollet, li diuen “la travessa del desert”.
 
Tot i així, resumiré l’any amb una notícia, dues diades i un bon grapat d’accèssits.
 
Els Castells, Patrimoni de la Humanitat
 
Evidentment, aquest any ha estat protagonitzat per una gran notícia, el 16 de novembre els castells eren proclamats Patrimoni Immaterial de la Humanitat, però si ho tenim tant present és precisament per la seva proximitat. Si repasseu el resum del calendari, veureu aquest èxit ens va sorprendre a la “photofinish” 2010.
 
Històric Tots Sants
 
És de justícia destacar la diada de Tots Sants, a Vilafranca, com la jornada més prolífica de l’any. El dia 1 de novembre, els Castellers de Lleida van intentar per primer cop una construcció de nou pisos (tot i que no va reeixir), els Castellers de Sants van descarregar el primer quatre de nou amb folre que duien a plaça i els Capgrossos de Mataró feien el salt als castells de gamma extra descarregant el primer dos de nou amb folre i manilles de la seva història; però qui realment va brillar aquell dia van ser els Castellers de Vilafranca. Els verds van signar la segona millor actuació de la història, la millor que s’ha fet mai amb tots els castells descarregats. Van assolir un castell del qual no es tenia constància que s’hagués descarregat mai, el dos de vuit sense folre, i van mostrar un gran ventall atacant el mateix dia quatre castells de gamma extra: un d’ells net, dos amb folre i un d’emmanillat.
 
El concurs, en 3D i en HD
 
Un altre dels grans esdeveniments del món casteller és el biennal Concurs de Castells de Tarragona. Els periodistes sempre comencem els anys parells pronosticant una gran temporada ja que algunes colles tenen molt present aquesta data al organitzar la seva planificació. El 2010 ha estat un any de crisi i de retallades i, per una raó o per una altra, el concurs també ha patit la tisorada. Enguany han estat només catorze colles, de les prop de seixanta existents, les participants al certamen sent aquesta una raó més que ha afavorit la competitivitat entre la vintena de formacions amb opció a prendre-hi part. Cal recordar aquest concurs perquè els Castellers de Vilafranca l’han dominat per cinquè cop consecutiu però tant o més important és el fet que aquest esdeveniment ha significar el salt dels castells a la TV3 (i a la TV3 HD) i futurament a la gran pantalla en format 3D.
 
Mencions d’honor
 
No voldria pas tancar aquest resum sense destacar algunes colles més de les que, a vegades, no se’n parla gaire; tot plegat, evidentment, amb permís de les moltes formacions que segur que em deixaré. El 2010 ha estat l’any de la revàlida de l’evolució de la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona. Han superat l’examen amb excel·lència i s’han atrevit fins i tot a temptejar el següent esglaó portant el cinc de nou amb folre al concurs. Els Nens del Vendrell han donat la campanada aconseguint el dos folrat després d’alguns intents infructuosos. Cal fer una especial menció als Castellers de la Vila de Gràcia que van començar l’any accelerant, es van plantar a la meitat de la temporada amb els millors resultats de la seva història i la van acabar muntant folres al local per marcar un nou horitzó. Però també les colles més petites han fet la seva feina; és el cas dels Castellers de Sabadell que han aconseguit els seus primers castells de vuit pisos o dels Moixiganguers d’Igualada que han descarregat el carro gros al primer intent. També celebren un gran any colles com els Castellers d’Esplugues i els del Poble Sec però el que més sorprèn es tornar a veure néixer noves formacions com la Colla Castellera Jove de Barcelona, la Colla Jove Xiquets de Vilafranca, Ses Talaies de Formentera o els futurs Castellers de Solsona. Per no allargar-me més, em deixo, conscientment, un bon reguitzell de colles que han millorat registres i a les que he anat felicitant al llarg de l’any, doncs enguany han estat poques les formacions que han acabat el 2010 igual o pitjor que com ho van fer al 2009.
 

La camisa no es taca!

dimecres, 29/12/2010

La tècnica dels Sagals d’Osona ha plegat en ple per fundar la Colla Joves Agals d’Osona, els Castellers de Vilafranca estrenaran un avió personalitzat, els Minyons de Terrassa han ampliat seccions per fer de trabucaires o practicar la dansa del ventre, la Fura dels Baus col·locarà la primera pedra del nou local dels Castellers de la Vila de Gràcia i els castells seran més internacionals que mai gràcies a una important agència de noticies internacional.

El món casteller s’ha capgirat per unes hores fent gala d’un gran sentit de l’humor. El dia dels Sants Innocents s’ha mostrat molt original tot i que una notícia ha sobresortit entre la resta precisament al aparèixer repetida en tres espais diferents.

publicamisa.jpg

La camisa, com la samarreta del Barça, diuen que no es pot tacar amb publicitat. Durant molts anys, aquesta peça de roba ha estat el diferencial entre colles, pel seu color i per l’escut. Però no sempre ha estat així.

Inicialment, els grups castellers no vestien uniformats. Els pantalons blancs de l’actualitat eren les calces llargues del moment i fins i tot alguns castellers ocupaven les seves posicions amb la boina ben calada. Durant una època, les camises dels Nens del Vendrell van destacar al afegir-hi una peça de roba blanca en la que remarcaven no ser Xiquets (el nom amb el que antigament es coneixien les colles castelleres) sinó Nens.

L’actualitat tendeix a estandarditzar i normativitzar. A vegades caient en un pseudopurisme, molts trenquen llances aquí i allà. Tot i la defensa acèrrima de la camisa, ahir els verds van vestit dos logos diferents, el de la defensa de la festa major de Vilafranca com a Patrimoni de la Humanitat i el de la organització Qatllar Fundation. Els Castellers de Barcelona, també han cercat petrodòlars optant, en aquest cas, per la línia aèria Qatar Airways.

Sembla que molts obliden que els verds, en les camises de nova fornada, ja llueixen publicitat doncs la marca fabricant d’aquestes peces va decidir aparèixer-hi ocupant un espai en aquest preuat tros de roba.