Entrades amb l'etiqueta ‘Economia’

Les caixes i els castells

dijous, 14/07/2011

penedes.JPG Un dels temes que tenia pendents de comentar d’un temps cap aquí ha demanat prèviament d’un petit passeig per Google. Per posar-nos en situació, avui parlarem de caixes d’estalvi i de bancs i encara que se’ns pugui fer estrany ho farem en clau castellera. Tots coneixem la situació actual de la banca catalana i espanyola, les fusions i els canvis d’estratègia o la privatització però, com pot afectar tot plegat al món casteller?

Abans de seguir, doncs, us explicaré allò que el gran cercador m’ha explicat sobre economia. La diferència bàsica entre bancs i caixes és que els primers són empreses amb ànim de lucre. Això vol dir que els beneficis d’un banc es reparteixen entre propietaris i accionistes mentre que les caixes tenen per objectiu prestar un servei a la societat i retornar-ne la renda derivada. Així, les caixes no estan dirigides pels propietaris sinó que compten amb uns gestors que han de passar comptes directament a la comunitat autonòmica on tenen la seu. L’altra part important, i la que ens interessa en aquest article, és que les caixes tenen l’obligació de destinar un mínim d’un 50% dels seus beneficis a reserves obligatòries, la resta del rendiment s’ha de destinar obligatòriament a Obra Social (cultura, esport, sanitat, conservació del patrimoni…).

El passat any 2010, les caixes van destinar a Obra Social 482 milions d’euros, el que supera en molt els 302 milions d’Euros que apareixen en el pressupost del 2011 de la Generalitat de Catalunya destinats a cobrir les despeses totals, no només la inversió, del Departament de Cultura. Què passarà amb aquesta injecció econòmica si privatitzem les caixes?
El passat cap de setmana, la plaça de Santa Eulàlia d’Esparreguera es va convertir en plaça de nou sota l’atenta mirada de les pancartes de Caixa Penedès. Solsona va celebrar un segon bateig de mans dels Minyons de Terrassa i Unnim; i fa només unes setmanes els Castellers de Terrassa van aterrar a Olesa, com fan en els darrers anys, també amb la publicitat d’aquesta entitat bancària. Com aquestes colles, moltes altres treuen un benefici directe o indirecte de les diferents caixes catalanes i qui més qui menys aguanta la respiració mentre fa ballar la calculadora al ritme dels ajuntaments i les caixes.

Si els consistoris (principal mercat casteller) retallen els pressuposts per a cultura i l’Obra Social minva forçada per la crisi, i perilla en funció de possibles privatitzacions, els castellers hauran de fer us de tota la seva creativitat alhora de buscar els fons necessaris per garantir la seva existència. Quines seran les futures fonts d’ingressos de les colles?

Canviem 10 anys de castell per un monument

dimecres, 22/06/2011
monument_castellers_01.jpg

Arxiu de l'Ajuntament de Barcelona

Avui correré un risc gairebé innecessari per donar-vos a conèixer la meva opinió sobre una de les notícies de la setmana en el fet casteller, doncs tinc la intenció de barrejar castells i política amb la situació econòmica del moment. Sí, sí, ara mateix em sento com un inconscient funàmbul a punt de fer un doble mortal amb tirabuixó al trapezi d’un circ d’aquells de carpa tradicional, sense xarxa i amb els lleons afamats veient-me volar per sobre dels seus caps. Si parlar de castells ja suposa un risc implícit, no em vull pas imaginar què en pot sortir de la barreja…

El fet és que aquesta setmana hem conegut la notícia que l’equip de Trias, futur alcalde de Barcelona, ha demanat que s’aturin les obres destinades al monument casteller que s’havia d’enlairar a la plaça de Sant Miquel, a tocar de l’edifici de l’ajuntament. Fins aquí, hom respira resignat però comprensiu si be al seguir llegint descobrim que l’ordre s’hauria donat simplement per proposar un canvi d’emplaçament i que els treballs es reprendran un cop es resolgui aquest punt.

Més enllà de les apreciacions estilístiques, que se’n podrien fer i moltes, l’escultura en qüestió farà 30 metres d’alçada -més fins i tot que l’antic edifici de l’ajuntament- i suposarà un cost de 600.000 euros. De seguida vaig veure en l’horitzó la gran tisora que resta impertorbable sobre els nostres caps en aquests temps de crisi, però no! Sembla que els futurs governants estan més preocupats de les vistes que trobaran cada dia quan mirin per la finestra dels sues despatxos que no pas de l’important despesa que suposa l’homenatge als castellers.

Tot i que és comprensible que el nou alcalde vulgui canviar quatre taules de lloc, em sorprèn cap a on s’està orientant aquest escriptori, serà prudència o només una estratègia per guanyar temps alhora que es tempteja el territori?

No fa gaire discutíem, abocats per la situació econòmica que ens envolta, sobre la inclusió o no de publicitat a les camises com a fons d’ingressos al món casteller. Només aturant la construcció d’aquest monument –acte abastable i lluny de qualsevol polèmica social- Barcelona podria sufragar el fet casteller durant gairebé 10 anys.

A vegades em fa l’efecte que els polítics es compliquen la vida amb decisions innecessàries i poc populars i quan tenen la possibilitat real de retallar despeses s’embarquen en discussions paisatgístiques no gaire profitoses. Personalment m’afecta que em toquin els impostos o que retallin el meu benestar social però abaixo el cap, indulgent, i em miro els peus. Ara, no entenc que es retalli el pressupost de segons quines competències per emmirallar-se en qüestions banals com l’emplaçament d’un monument amb el que es podria pagar el sou anual de 20 funcionaris.