Entrades amb l'etiqueta ‘Esports’

Aquí s’acaben els malabars!

dimecres, 4/05/2011

Si bé un bon nombre de colles castelleres assagen els dimarts al capvespre, avui la major part de les formacions estaran alçant torres humanes mentre escric aquestes línies. No ens enganyem, és el poder del futbol! Però com deia dilluns Guardiola responent a una part important de les preguntes de la premsa esportiva, per sort “tot això s’acaba demà”.

Si als caps de colla sovint els toca fer de psicòlegs amb els seus castellers, la junta administrativa també té els seus maldecaps per quadrar números i calendaris. Al llarg de la temporada, casaments, comunions, festes majors o de barri, exàmens, Eurovisions o partits de la Champions són alguns dels obstacles que les colles hauran de sortejar. L’activitat castellera requereix una àmplia participació i cal que els responsables estiguin atents a qualsevol esdeveniment que pugui minvar significativament la participació als assajos.

Ja ho diuen que el futbol és capaç de paralitzar un país però si a més el partit és un derbi com el Barça-Madrid i es juga en el marc de les semifinals de la màxima competició europea caldrà abaixar els braços i esperar a que passi la tempesta.

“Si no pots amb l’enemic, uneix-t’hi!”. Això és el que devien pensar moltes colles que van decidir convertir els seus locals d’assaig en improvisades penyes futbolístiques. Qualsevol moment i excusa són bons per revitalitzar el fet social dins de la colla, obrir les portes a altres amics i companys i, si s’escau, fer una bona caixa muntant una barra i cuinant quatre entrepans freds.

Per sort, la Champions arriba a la seva fi! S’ha acabat això d’assajar una setmana sí i una no o allò de marejar al personal canviant la data d’assaig en funció del partit de torn. La final es jugarà en cap de setmana, seran uns dies de respir fins al proper obstacle. Quina serà la següent sorpresa?

 

La camisa no es taca, però…

dimarts , 15/03/2011

Avui el món casteller es tira les mans al cap després que  el diari El Punt hagi anunciat l’interès d’una colla per dur publicitat a la camisa. Tot i el desmentit de la colla, es parla de fractura i la preocupació creix per moments quan es coneix l’abast de la notícia. La junta de la Coordinadora mana parar màquines i ordena els punts de la propera reunió. Per un moment, el món casteller no només ha oblidat el conflicte armat de Líbia sinó, fins i tot, els greus problemes a la central nuclear de Fukujima.

Dir ara allò de “això jo ja m’ho veia a venir” seria totalment avantatgista, oi? Però el fet és que ara fa uns mesos ja sorgia el tema en aquestes pàgines després que el dia dels Sants Innocents vestís als verds amb diferents logos publicitaris. El fet és que els verds ja porten un logotip a les seves camises, el de Kukri Sports, la companyia fabricant d’aquestes peces de roba. Evidentment, qualsevol dirà ràpid que simplement es tracta de la marca del fabricant, com qui porta uns Levi’s blancs per fer castells, però la signatura de convenis comercials entre ambdues entitats, lluny de diluir la situació la fa sortir a flor.

Sigui com sigui, no ens enganyem, els castellers no es posen les mans al cap sinó a la butxaca. No es tracta d’un problema d’orgull per la camisa ni de pseudotradicionalismes rancis, en aquest cas l’incident posa en risc quelcom molt més important que la imatge dels castells, la seva estabilitat econòmica.

Una de les tasques principals de la coordinadora és la de la gestió i negociació de l’assegurança que aixopluga totes les colles que hi són vinculades. Amb l’objectiu que el preu disminueixi i les colles no se n’hagin de fer càrrec, la Coordinadora va aconseguir un gran acord de esponsorització amb la cervesera Damm. Si bé en aquests anys no s’ha aconseguit mai que la Coordinadora (totes les colles castelleres) acceptés dur la seva publicitat a la camisa, sí que la podem trobar-la a qualsevol plaça i a molts webs de les colles. A més, això permet que, a dia d’avui, TVC compti amb un programa especialitzat sobre la pràctica dels castells (fruit d’un conveni a tres bandes). A canvi, les colles han d’acceptar la reprociprocitat del contracte, respectant la camisa impol·luta de publicitat.

Que una colla trenqui el tracte no ha de provocar la fractura comercial, en tot cas, això forçaria a la formació a abandonar la Coordinadora. Ara cal plantejar-se si, això hauria de ser un inconvenient per la Damm, per la colla en qüestió i per a la resta de colles, i si el format de actual de Coordinadora és vigent i actual. De fet, i això és encara més interessant, el tema reobre el debat sobre els drets d’imatge de les colles castelleres (que en definitiva és el que està en joc en aquest acord comercial) i em fa pensar en els constants conflictes de la lliga espanyola de futbol que fan trontollar l’inici de temporada any rere any.

No oblidem que som castellers

dilluns, 28/02/2011

Prop d’un miler de castellers s’han trobat aquest cap de setmana a Granollers en la que ha estat ja la desena edició del torneig de futbol sala casteller. Sense faixa ni camisa, sense castells -potser sí algun espadat-, en sabatilles esportives i camacurta, hem oblidat per unes hores els nostres orígens per transformar-nos en competitius jugadors de futbol.

Un any més, la feina de la colla organitzadora ha fet que que les 32 colles assistents només s’haguessin de preocupar de jugar i passar-ho bé. Hi ha haurà hagut petites errades, sempre n’hi ha, però el més important ha de ser que no perdre de vista que, en el fons, tots som castellers.

torneig

Dinar del desè torneig de futbol casteler

A la pista ens transformem, volem guanyar a tota costa i ens encarem després d’una jugada calenta amb l’àrbitre de torn, però molts cops oblidem que aquests són només companys que accepten un complicat paper en tot aquest entramat. Discutim les decisions i els errors de la organització però pocs sabem el sacrifici que cal fer per organitzar un esdeveniment d’aquesta magnitud. Demanem més i més cada any però cada cop es fa més complicat trobar colles disposades a muntar aquests torneigs.

En deu anys ha pujat el nivell organitzatiu i esportiu. Les colles s’han uniformat i el torneig s’ha institucionalitzat. Ningú no s’imaginaria ja una temporada sense el futbol casteller. Ara, amb l’experiència, potser caldria buscar de nou els orígens, ser menys exigents i comprensius i, potser (només potser), tornar a passar-s’ho bé a la pista i fora d’ella, deixant un pèl de banda el resultat al marcador. La rivalitat és positiva en tots els camps, però el nostre són les places i el resultat ha de ser enlairar els més alts castells possibles.

Tòpics castellers II

divendres, 18/02/2011

Aquesta setmana, tot sopant entre amics, va sorgir un dels tòpics que es fan servir per captar joves castellers a les colles: “hi ha gresca, alcohol i noies maques!”. De seguida algú va traduir-ho a la seva versió femenina: “hi ha gresca, alcohol i tios bons!”, va dir. Totes dues són més o menys certes, com qualsevol reclam irracional dels que puguin rutllar pel sistema boca-orella, però totes dues són poc concretes també. Els castellers saben mutar hàbilment per acollir el màxim nombre d’adeptes a les seves formacions, d’aquí el gran poder integrador d’aquesta activitat.

Entre els joves, ara arriba una bona oportunitat per enganxar-se a una colla ja que el proper cap de setmana es posa en marxa el torneig de futbol sala casteller: “Esport, gent jove, bon rotllo, concerts i molta gresca”. Tot i que venim de les Festes Decennals de la Candela que es fan cada deu anys i que són tota “Una tradició ancestral i una manera de viure la cultura i el folklore”. Això sí, tot plegat sempre passa per l’assaig de cada colla: “Un lloc ideal per gaudir d’una saludable activitat en família”.

Sovint enganxa: “Poder viatjar cada cap de setmana i conèixer gent d’arreu”, tot i que, si parlem de gent d’arreu, el que sempre s’ha dit és que: “Es tracta d’una gran activitat per a la integració social dels immigrants”.

Com podreu entendre, les colles castelleres no es formen només amb gent jove, ni amb esportistes, tampoc tots son bojos de la cultura tradicional ni practiquen els castells en família. A vegades les colles actuen poc o ho fan només a la seva zona d’influència més propera i molt sovint proven, sense massa èxit, d’integrar persones vingudes de cultures molt diferents a la nostra.

Un món de tòpics que a vegades ens fan dibuixar un somriure caçat al vol quan passem al costat d’algú que explica als seus amics el que significa fer castells.

Esport o folklore?

dijous, 10/02/2011

L’activitat castellera és tan àmplia que disposa d’un lloc per a cada perfil de persona: els alts, els prims, els àgils, els forts, la gent gran i la canalla. De la mateixa manera, la implicació entre els diferents elements que formen una colla els col·locarà en un grup o altre. Sovint, la desconeixença fa que la gent se sorprengui al conèixer la preparació i periodicitat d’aquesta activitat; la major part de les formacions assagen dos cops per setmana i actuen gairebé tots els caps de setmana durant el més de mig any que dura la temporada. A l’hora de tancar una pinya, la tècnica situa en el taulell, un a un, tots els peons i figures al lloc indicat, la mala col·locació d’una sola peça pot fer perillar la partida. Per tot plegat, com més de prop coneixem els castells més complicat se’ns fa dibuixar una frontera entre esport i folklore.

Abans de seguir, m’agradaria deixar-vos unes quantes definicions extretes del diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans amb la clara intenció de complicar-vos una mica més la resolució:

Esport: Exercici corporal d’agilitat, destresa o força, que es practica individualment o en grup, amb intencionalitat lúdica o competitiva i seguint unes regles establertes.

Competició: Manifestació esportiva consistent en l’enfrontament, individual o per equips, d’una sèrie d’adversaris, en una o més proves, per determinar-ne un guanyador.

Tradició: Transmissió oral de pares a fills de fets històrics, de creences, de doctrines religioses, etc. | Allò que és transmès oralment de pares a fills. | Costum que ha prevalgut de generació en generació.

Folklore: Conjunt de tradicions, de creences, de llegendes i de dites populars.

El principal lema del fet casteller diu que els castells s’han de fer amb “Força, Equilibri, Valor i Seny”, quatre mots fàcilment relacionables amb el món de l’esport però no oblidem que folklore, tradició i cultura son també tres paraules vinculades habitualment a la construcció de torres humanes. Quina és la clau doncs? Perquè una activitat esdevingui esportiva, cal que hi hagi unes regles establertes. Si bé no existeix cap manual casteller (amb permís del ‘Castells i Castellers’ del company Xavier Brotons), la transmissió oral (tradició) ha fet que tothom sàpiga com s’alcen els castells igual que qui surt a córrer als matins sap com ho ha de fer. El que no té lloc a discussió és l’agilitat, destresa i força necessàries. Així doncs m’atreviria a catalogar l’activitat castellera com a esport tradicional o esport folklòric.
 
En canvi, per norma general, al món dels castells no hi ha guanyadors ni vençuts. Tret de les classificacions emprades en els concursos que tenen lloc a Tarragona (els anys parells) i a Torredembarra (els anys senars), els castells només es poden comparar qualitativament degut a la gran quantitat de variables que en formen part. Els castells, fora de les dues diades esmentades, no compten amb una puntuació determinada però sí amb una dificultat definida. D’aquí que les actuacions es defineixin com a exhibicions i que les colles s’associïn en coordinadores i no pas en federacions. Per tant, podem concloure que la pràctica castellera no es veuria reflectida en l’esport de competició sinó en l’esport lúdic.

Castells, més internacionals que mai

dimarts , 28/12/2010

Després d’un llarg termini de negociacions, ahir 27 de desembre a Vilafranca del Penedès, una de les ciutats més emblemàtiques del món casteller (amb permís de Tarragona o Valls), la cúpula d’algunes de les formacions castelleres més importants de Catalunya i directius d’un important canal de notícies internacionals van arribar a un acord per difondre l’actualitat castellera arreu del globus.

L’acord inclou la creació d’un nou portal d’informació amb dues columnes vertebrals, dades i imatges. El reclam més important s’oferirà en forma de galeries fotogràfiques i vídeos de producció pròpia, amb el compromís de la filmació de dos reportatges en format cinema al llarg de l’any. La informació s’oferirà en format esportiu i, per aconseguir aquest objectiu, el canal es proposa crear una base de dades global (una de les grans mancances del món casteller) que dividirà les colles en dues divisions, una principal i una de “formació”, com ja succeeix en les grans lligues esportives americanes. Si aquesta configuració aconseguís una bona acceptació, la proposta es podria dur en un futur a la Coordinadora per tal de redistribuir d’una manera més real les colles arreu del territori.

Les converses van iniciar-se arran de l’interès del canal per retransmetre, en diferit, el XXXII Concurs de Colles Castelleres i s’han allargat sota una màxima discreció amb l’objectiu de signar un acord integral per la temporada 2011 i prorrogable anualment.

Fonts del canal apunten a possibles futures col·laboracions amb rotatius esportius d’abast nacional.

28 de desembre, 2010

Actualització: Com molts heu notat, l’entrada d’avui estava signada amb la data, 28 de desembre, dia dels sants innocents.