Entrades amb l'etiqueta ‘F.C. Barcelona’

Aquí s’acaben els malabars!

dimecres, 4/05/2011

Si bé un bon nombre de colles castelleres assagen els dimarts al capvespre, avui la major part de les formacions estaran alçant torres humanes mentre escric aquestes línies. No ens enganyem, és el poder del futbol! Però com deia dilluns Guardiola responent a una part important de les preguntes de la premsa esportiva, per sort “tot això s’acaba demà”.

Si als caps de colla sovint els toca fer de psicòlegs amb els seus castellers, la junta administrativa també té els seus maldecaps per quadrar números i calendaris. Al llarg de la temporada, casaments, comunions, festes majors o de barri, exàmens, Eurovisions o partits de la Champions són alguns dels obstacles que les colles hauran de sortejar. L’activitat castellera requereix una àmplia participació i cal que els responsables estiguin atents a qualsevol esdeveniment que pugui minvar significativament la participació als assajos.

Ja ho diuen que el futbol és capaç de paralitzar un país però si a més el partit és un derbi com el Barça-Madrid i es juga en el marc de les semifinals de la màxima competició europea caldrà abaixar els braços i esperar a que passi la tempesta.

“Si no pots amb l’enemic, uneix-t’hi!”. Això és el que devien pensar moltes colles que van decidir convertir els seus locals d’assaig en improvisades penyes futbolístiques. Qualsevol moment i excusa són bons per revitalitzar el fet social dins de la colla, obrir les portes a altres amics i companys i, si s’escau, fer una bona caixa muntant una barra i cuinant quatre entrepans freds.

Per sort, la Champions arriba a la seva fi! S’ha acabat això d’assajar una setmana sí i una no o allò de marejar al personal canviant la data d’assaig en funció del partit de torn. La final es jugarà en cap de setmana, seran uns dies de respir fins al proper obstacle. Quina serà la següent sorpresa?

 

La rivalitat al món casteller

dimecres, 16/02/2011

Es fa molt complicat defensar una posició concloent respecte la definició de l’activitat castellera. Dijous passat vaig mullar-me a considerar-la com a esport folklòric o d’oci per separar-la dels matisos de l’esport competitiu que implicarien un enfrontament que no és habitual al món casteller. Tot i així, cal matisar que els castells neixen i creixen gràcies a les diferents rivalitats esdevingudes des dels inicis i que els sistemes de puntuació i competició actuals són relativament moderns.

La versió més acceptada sobre el naixement del fet casteller diu que les actuals construccions descendeixen de l’antic ‘Ball de valencians’ que finalitzava amb una petita torreta o construcció humana. La rivalitat entre els diferents grups de balladors per alçar la torreta més gran faria que finalment aquesta activitat se separés del ball inicial passant a definir aquestes torretes amb el nom de castells.

És famosa la sempre present rivalitat entre les dues colles vallenques però no és la única que existeix en l’actualitat. Els Castellers de Terrassa i els Minyons de Terrassa, els Capgrossos de Mataró i els Castellers de Badalona, els Castellers de Barcelona i els de Sants, els Castellers d’Esparreguera i els Moixiganguers d’Igualada o les colles de la ciutat de Tarragona també mantenen les seves disputes particulars.

Les dues raons principals que afavoreixen la disputa entre colles són la proximitat geogràfica i la paritat de nivells. Això fa que, a banda dels concursos de castells, els enfrontaments entre dues colles rivals es visquin a mode de competició.

Rival: Que disputa a algú alguna cosa | Que aspira a igualar o ultrapassar algú.

Penyes castelleres

divendres, 17/12/2010

PenyaAl plantar la primera pedra d’aquest blog, ja us vaig dir que una de les essències del món dels castells era tot allò que l’envolta i que l’aficionat habitual no acostuma a veure. Avui començarem a desplomar la margarida amb una d’aquelles coses que, a vegades, ens sorprenen fins i tot als més avesats a aquest col·lectiu: “Els Castells i el futbol”.

La part més visible d’aquesta relació és la de les colles que aixequen castells en esdeveniments d’importància. Hem vist pilars a la mitja part de diferents partits, n’hem vist a la presentació de la nova samarreta de la selecció catalana i fins i tot a la inauguració del nou estadi de l’Espanyol vàrem veure un castell blanc-i-blau (format per simpatitzants espanyolistes de diferents colles castelleres).

Evidentment, totes les colles estan formades per un gruix heterogeni important de persones. La riquesa de pensaments, opcions polítiques, sectors laborals, edats o religions també es reprodueix en l’àmbit esportiu però diumenge es va donar el primer cas de colla castellera que forma una penya, en aquest cas barcelonista, en el seu sí.

Penya

Signatura del pacte entre el president dels Castellers de Vilafranca i el de la penya blaugrana

Els Castellers de Barcelona van presentar el projecte en societat el passat dissabte 12 de desembre, amb la presència de personalitats del club blaugrana, tot i que la fundació de la mateixa va fer-se efectiva a finals de setembre i els primer membres ja havien realitzat diferents activitats com el desplaçament a Pamplona per seguir el partit Osasuna-F.C. Barcelona.

La decisió d’explicar-vos aquest fet no la vaig tenir fins al dimecres quan vaig notar que el fenomen es reproduïa llegint, via Twitter, la notícia que els Castellers de Vilafranca i la penya Barcelonista de la ciutat havien signat un acord per convertir Cal Figarot (el local social i d’assaig d’aquesta colla) en la nova seu compartida. L’acord serà vàlid pel 2011, any en que la penya complirà el seu 50è aniversari, i serà prorrogable d’any en any.

Així doncs, d’una tacada i per primer cop, dues colles entren al panorama futbolístic, uns amb penya pròpia i els altres amb adoptiva. De ben segur que el projecte aportarà personal a una i a altra entitat però no cal que perdem el nord perquè, de ben segur, les trobades als locals castellers per veure en família el típic “partit del segle” seguiran reproduint-se aquí i allà amb o sense ‘penyes castelleres’.