Entrades amb l'etiqueta ‘Premsa’

Una gamma superior de castells

diumenge, 6/01/2013

7d9f

La denominació “gamma extra” és un convencionalisme que la premsa castellera va fomentar per anomenar els castells de dificultat superior als bàsics de nou. Com passa sovint, allò que un dia va servir per facilitar-nos la vida a aficionats i comunicadors, ara ens la complica per la seva manca d’actualització. El fet casteller ha seguit creixent d’una manera certament inesperada i en expandir-se pel capdamunt ha desvirtuat un bon grapat de castells de gran dificultat.

L’aparició de construccions superiors al dos emmanillat, el cinc amb folre o el quatre amb agulla ha fet que la gamma extra s’anés engreixant sense distinció. A poc a poc hem anat ficant en el mateix sac estructures de màxima dificultat com el dos de vuit sense folre, castells nous com el set de nou folrat i construccions exòtiques com el nou de vuit. Ara la bèstia és a punt d’explotar enmig d’una estèril discussió per decidir quina part de l’animal és millor per al paladar.

En l’actualitat la gamma extra compta amb un total de quinze estructures diferents (que s’han fet o provat algun cop a plaça) a cada una d’elles més espectacular que l’anterior. L’errada no és, doncs, provar de valorar-ne la dificultat, sinó que partim d’una discussió viciada d’origen. És més difícil el nou de vuit o el tres aixecat per sota que el tres i el quatre de nou? no hi ha espai per al dubte! El problema és que entre el dos de nou amb folre i manilles i el tres o el quatre de nou sense folre hi ha tot un abisme.

És l’hora, doncs, d’actualitzar conceptes i ampliar les nostres mires. Ha aparegut una gamma superior del no res i cal definir-la amb claredat per no tornar a caure en la mateixa errada. No és complicat dividir l’actual gamma extra en dos sense ferir gaires sensibilitats fent servir el tres de nou amb agulla per frontera; i un cop separats aquests castells en dos grups el debat s’aigualeix per si sol. Són comparables el quatre de nou amb agulla i el dos de vuit sense folre? Jo crec que no i el millor per no confondre el públic és distingir-los amb claredat.

Carles Esteve deixa el Quarts de Nou

dijous, 6/10/2011

Dissabte a la diada del Mercadal van veure la llum els primers comentaris i rumors respecte la possible sortida de Carles Esteve, gran estadístic casteller (www.moncasteller.cat), de l’equip de Quarts de Nou (TVC) del qual ha format part els últims anys. Avui el mateix Carles ha confirmat els rumors via Twitter amb un breu però contundent missatge: “He deixat el @quartsdenou #tv3 perquè no m’han pagat les factures de juliol, agost i setembre. Vaig avisar però no van fer cas.
#castellers”
 

A Reus, Carles Esteve i Josep Torrenyo (Amb T de Torre) van donar veu al streaming que van habilitar els Xiquets de Reus per seguir la diada del Mercadal online. Van començar llavors a córrer els primers rumors ja que el programa “Quarts de nou” també es trobava cobrint la important diada. Avui la notícia s’ha fet realitat i ha destapat la versió de l’implicat.

La duresa del missatge no ha deixat indiferent a ningú i no han trigat a aparèixer reaccions de suport a les xarxes socials. Avui, malauradament, l’informador és notícia al món casteller.

Un concurs de colles de seny

dilluns, 3/10/2011

IMG_6707.JPG Després d’un setmana jugant a buscar frases fetes de l’argot futbolístic aplicades al món dels castells amb el company Pau Albornà, presentador del nou programa casteller d’ETV “Quarta ronda”, ahir va arribar l’hora de la veritat. Al final el Concurs de Castells de Torredembarra va ser el més competit que mai s’havia viscut però l’ambient i la companyonia van ésser exemplars. La rivalitat entre colles va ser tant ensucrada en alguns moments que fins i tot era fàcil perdre la perspectiva de la jornada.

Els resultats del concurset van ser espectaculars. Sis colles van aconseguir descarregar el castell que en la meitat de les edicions ha decidit el guardó final, el cinc de set. Tres formacions, a més, el van superar: els Castellers del Poble Sec i els Nois de la Torre van descarregar els primers set de set de la seva història i els Castellers d’Esplugues van apuntar-se el tres de set aixecat per sota i van coronar el dos de set. A més Torredembarra va veure estrenar sis castells que no s’havien aconseguit mai per part de les respectives colles.

La col·laboració a les pinyes va ser exemplar, tant que fins i tot es va viure un dels moments més especials de la jornada quan els Castellers d’Esplugues van fer us de la ronda de repetició per decidir el resultat final del concurs. Els cargolins es disposaven a tancar la seva pinya de dos de set quan un nombrós grup de Nois de la Torre -fins a aquell moment guanyadors virtuals del concurs- van atansar-se decididament a donar un cop de mà.

Tot i els punts i el reglament, els concurs de Tarragona i de Torredembarra respiren aires diferents. Diumenge, les colles petites van donar una lliçó al món casteller estrenant setze construccions que no s’havien intentant en el que va de temporada. Ho van fer amb gran dosi de força i equilibri però va predominar el seny per fer que només cinc dels prop de cinquanta castells fessin llenya després de l’aleta.

De castells i d’olles mediàtiques

dimecres, 19/01/2011

En plena societat informacional, la comunicació i la imatge exterior cobren un valor molt important. La publicitat, en un món cada cop més globalitzat, sovint n’és la punta de llança i el món casteller no n’està exclòs.

El “simple” reconeixement del fet casteller com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat va ser un bon carburant per elevar la flama mediàtica. Altres fets puntuals són molt rellevants però cap genera una combustió tant intensa just a les portes de tancar una temporada.

Amb la flama ben alta, però, cal que s’activin els mecanismes perquè l’olla faci xup xup. Sense que algú hi posi una bona cassola i els ingredients ideals, el foc sols ens servirà per a escalfar-nos (que tampoc va malament en èpoques hivernals).

Per a les colles però, la d’atiar el foc ja és, per si sola, una tasca complicada. Perquè ens fem una idea, el món casteller compta amb prop de 60 colles castelleres. D’aquestes, el focus general d’atenció se centra habitualment en el 10% de les formacions. Així doncs, ja tenim un diferencial important que equivaldria a la tria dels millors arbres per encendre el foc, però no oblidem que la resta d’arbres segueixen creixent, buscant un raig de sol i un pel d’oxigen.

Amb un calendari que compta amb prop de 8 mesos d’activitat -6 dels quals de màxima intensitat- la colla que vol sobresortir ha de fer bé els deures per no quedar tapada en el sotabosc. Només que cada colla actuï 20 cops al llarg de la temporada, l’activitat castellera generaria prou informació com per explicar més de 3 exhibicions diàries. A banda d’això, hem pogut comprovar la quantitat de moviments paral·lels d’un món altament actiu com ho és aquest.

D’entre aquests milers de branques nascudes de 60 arbres, la premsa n’hem de triar les que facin més bona flama i, a vegades, caiem en el parany de buscar l’arbre més gran encara que aquest estigui un pel verd i calgui deixar-lo assecar.

Els que ho heu provat sabreu doncs que és molt complicat fer foc amb dues pedres. La cassola i els ingredients ja els poso jo tot i que segur que si el foc fa la flama vermellosa o treu massa fum ho podrem arreglar gràcies al frondós bosc que segur que ens depara la nova temporada que apunt està de començar.