Entrades amb l'etiqueta ‘torneig’

L’altra cara del torneig

dijous, 24/02/2011

El torneig intercasteller es viu de dues maneres força diferents tot i que no per això aquestes són incompatibles. En conseqüència, també dos són els premis més preuats, un per a l’equip guanyador en la vesant esportiva i un altre per a la millor afició. Des del seu inici s’ha donat molt de valor a l’ambient lúdic d’aquesta trobada i, com més competitiu es fa el torneig dins la pista més sentit té el premi fora d’ella.

Durant les darreres setmanes s’han multiplicat els partits amistosos entre algunes de les colles que formaran l’enquadrament de Granollers però també suposa un gran esforç i dies de preparació l’atac al premi a la millor afició.

Els Castellers del Poble Sec s’han encarregat d’escalfar la maquinària amb un vídeo d’allò més prometedor:

[youtube 5Kt9GWqn5a8 nolink]

Actualitzat el 25 de febrer de 2011

Els Castellers de Sants, l’altre gran aspirant al premi, no ha trigat a respondre amb el seu propi vídeo:

[youtube 35KYNqApW_U nolink]

Tòpics castellers II

divendres, 18/02/2011

Aquesta setmana, tot sopant entre amics, va sorgir un dels tòpics que es fan servir per captar joves castellers a les colles: “hi ha gresca, alcohol i noies maques!”. De seguida algú va traduir-ho a la seva versió femenina: “hi ha gresca, alcohol i tios bons!”, va dir. Totes dues són més o menys certes, com qualsevol reclam irracional dels que puguin rutllar pel sistema boca-orella, però totes dues són poc concretes també. Els castellers saben mutar hàbilment per acollir el màxim nombre d’adeptes a les seves formacions, d’aquí el gran poder integrador d’aquesta activitat.

Entre els joves, ara arriba una bona oportunitat per enganxar-se a una colla ja que el proper cap de setmana es posa en marxa el torneig de futbol sala casteller: “Esport, gent jove, bon rotllo, concerts i molta gresca”. Tot i que venim de les Festes Decennals de la Candela que es fan cada deu anys i que són tota “Una tradició ancestral i una manera de viure la cultura i el folklore”. Això sí, tot plegat sempre passa per l’assaig de cada colla: “Un lloc ideal per gaudir d’una saludable activitat en família”.

Sovint enganxa: “Poder viatjar cada cap de setmana i conèixer gent d’arreu”, tot i que, si parlem de gent d’arreu, el que sempre s’ha dit és que: “Es tracta d’una gran activitat per a la integració social dels immigrants”.

Com podreu entendre, les colles castelleres no es formen només amb gent jove, ni amb esportistes, tampoc tots son bojos de la cultura tradicional ni practiquen els castells en família. A vegades les colles actuen poc o ho fan només a la seva zona d’influència més propera i molt sovint proven, sense massa èxit, d’integrar persones vingudes de cultures molt diferents a la nostra.

Un món de tòpics que a vegades ens fan dibuixar un somriure caçat al vol quan passem al costat d’algú que explica als seus amics el que significa fer castells.

El torneig casteller… i ja en van deu!

dijous, 23/12/2010

XXTORNEIG3.jpgEls castells no s’acaben quan sona el ‘Toc de Vermut’ i les colles marxen a dinar, hi ha tot un món abans i després de l’activitat a plaça però, sobretot, hi ha un gran món paral·lel que ferma els llaços entre membres d’una mateixa colla i entre membres de formacions diferents.

Seguint el fil del futbol i els castells que vàrem obrir fa uns dies, us proposarem una de les activitats que reuneix la major part del món casteller i que té lloc al començament de la temporada. Mentre moltes colles encara romanen hivernant després d’un intens any de diades castelleres, el nucli esportista de trenta-dues formacions deixen a una banda la camisa i la faixa per enfundar-se la samarreta i les sabatilles esportives, és l’hora del torneig casteller!

”Això del torneig és allò que es fa a Tarragona i que surt sempre a la tele, no?”

El concurs casteller té lloc cada dos anys a la plaça de braus de Tarragona, l’ara anomenada Tàrraco Arena. Allà s’hi concentren les (14 aquest any) millors colles castelleres del moment per alçar-hi les seves construccions amb l’objectiu de reunir el major nombre de punts, finalitzant el més amunt possible en una classificació final. Es tracta de la única actuació (a banda del concurSET de Torredembarra) amb unes normes establertes en un reglament i amb una puntuació concreta, però si heu llegit els primers paràgrafs d’aquest text, estareu notant que no parlem del mateix.

A diferència del “concurs” casteller, el “torneig” reuneix les primeres ​​​​​​​​​32 colles ​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​a formalitzar la seva inscripció. També es tracta d’una activitat regulada pels punts i per un reglament però en aquesta ocasió l’objectiu és ben diferent, es tracta de jugar a futbol sala i de passar-s’ho bé. Prop d’un miler de participants de tots els racons de Catalunya es reuneixen durant un cap de setmana per practicar esport i estrènyer relacions entre membres de la comunitat castellera.

Al torneig, com arreu, hi ha colles que s’hi deixen la pell per endur-se el primer premi, però l’esperit que prima durant les 48 hores de convivència és molt més relaxat i lúdic del que en una competició esportiva caldria esperar. Els més de cent partits, repartits en vuit pistes, s’emmarquen gràcies als àpats conjunts o el concert de la nit de dissabte. De fet, diuen les males llengües que per valorar l’èxit d’un torneig casteller cal valorar-ne el concert de dissabte i el dinar de diumenge, si això funciona el torneig serà tot un èxit.

La desena edició ja està en marxa. Les dates estan fixades i els amfitrions, els Xics de Granollers, ja fa mesos que treballen en que tot funcioni d’allò més bé. Des d’aquí els desitgem la millor de les sorts per tancar la primera dècada de futbol casteller.