Entrades amb l'etiqueta ‘Valls’

Per Sant Fèlix castells, a Vilafranca i a l’Ara!

dilluns, 29/08/2011

La diada de Sant Fèlix es preveu molt interessant. Sigui perquè els verds i els malves estan a un nivell màxim o perquè les colles vallenques presenten dubtes, sigui perquè dimarts és dia laborable o només per la possibilitat de veure fins a vuit castells de gamma extra en una mateixa jornada, jo de vosaltres no em perdria el gran esdeveniment casteller.

Aquest any, el diari Ara ha apostat de valent pels castells i publicarà demà dimarts un especial casteller amb la prèvia de la diada que podrà servir de referent tant al públic més avesat com també al neòfit casteller.

Tant si aneu a plaça com si us quedeu a casa seguint la jornada pels diferents mitjans que així ho faran possible, no us perdeu demà l’especial casteller que, possiblement, il·lustrarà la portada de l’Ara estiu!

Fitxatges de Canalla (el gran tabú)

dijous, 25/08/2011

regals.jpg Des de que vaig començar a tenir prou coneixement del món casteller, em va quedar força clar que hi havia una sèrie de temes que calia evitar si no es vol entrar en conflictes. Les colles castelleres s’esforcen de valent per donar una imatge d’entitats simpàtiques i obertes, per justificar la seguretat de la seva activitat i la vessant cultural de la mateixa però a vegades crec que perden massa temps en ocultar tot allò que crea divergències o que simplement no els agrada.

Alguns d’aquests tabús castellers podrien ser les lesions, les tensions internes dins les colles o a en el si de la junta de la Coordinadora, la rivalitat entre formacions o els fitxatges castellers. Qüestions que existeixen arreu, sí, i que no tenen per què ser dolentes. De fet, convertir-les en tabú les transforma directament en accions impròpies de cara a l’opinió pública molt abans de donar l’opció a que es generi una idea al respecte.

Personalment crec que són temes a tractar d’una manera oberta. El món casteller necessita que es normalitzin alguns d’aquests aspectes si vol apropar-se definitivament al seu públic. Si ens limitem a tancar segons quines preguntes amb aquell típic “es que el món casteller es molt més complicat del que et penses” mai arribarem a normalitzar una activitat que encara, a ulls de segons qui, sembla arcaica, folklòrica o sectària.

Ahir em vaig sorprendre molt quan vaig pujar al cotxe i a mitja entrevista radiofònica a Francesc Moreno “Melilla”, ex-cap de colla dels Castellers de Vilafranca, i a Llatzer Magrinyà, cap de canalla de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, l’imitador del programa els va preguntar sobre els premis a la canalla. Potser el periodista no sabia ben bé quin tema estava traient però  la conversa va generar una tensió immediata:

Alfonso: Y hay sobornos en el mundo de los nens?
Es decir -es que yo esto lo he oído- si subes a dalt te regalo una bicicleta!
Melilla: Puede ser
Alfonso: Si subes a dalt te regalo una play Station!
Melilla: Puede ser

Mentre Francesc Moreno intentava canviar el tema, Llatzer va acceptar parlar-ne destapant una de les grans fonts de conflictes del món casteller.

Llatzer: Jo no diria suborns però diria que seduccions sí que n’hi ha. I ja no dins de la pròpia colla, d’una colla a alguna altra també hi ha seduccions perquè la canalla canviï de colla.
Alfonso: Fichajes!
Llatzer: Sí, hi ha coses d’aquestes.
Melilla: Si, home.

Quan els components del programa van mostrar la seva sorpresa, els dos castellers van córrer a matisar els comentaris.

Llatzer: Jo t’explicat el que hi ha, no he dit que ho fem nosaltres.

Tots pendents d’un sol home

dilluns, 27/06/2011
Valls. Completes i S.Joan 2011 062.jpg

Imatge de Sergi Sanchez

En anteriors articles hem pogut veure com el món casteller es mou sempre envoltat de tòpics ineludibles. Avui, gràcies a la Colla Vella dels Xiquets de Valls, exposarem un d’aquells més curiosos ja que els mateixos valors d’aquesta tradició en contradiuen frontalment la seva existència. Una de les bases importants del fet casteller diu que “ningú no és imprescindible” però la meva experiència, i situacions com la viscuda a Valls aquest cap de setmana, em fa pensar que això no sempre és del tot real.

En una colla, és importantíssima la participació de tothom, i com més gent hi prengui par millor. És cert que hi ha posicions més crítiques que d’altres però un error en qualsevol d’elles pot ser fatal per a la consecució d’un castell. Des de l’enxaneta a les crosses, passant pels segons o els laterals del castell, tothom ha de mantenir la concentració i disciplina per fer de cada estructura un èxit.

Però què passa quan falta un casteller? La teoria diu que no res doncs ningú no és imprescindible. En una entitat que supera el centenar de membres (i en alguns cassos concrets també el mig miler), sempre hauríem de trobar recanvis per a totes les posicions. El fet que una colla no s’estructuri com una cadena sinó com una xarxa, fa que si una baula es trenca tot l’entramat col·labori en mantenir l’empresa del grup.

Durant el darrer pont, a Valls, s’han viscut les actuacions que marquen oficialment l’inici de la temporada de la ciutat. Enguany, la vigília de Sant Joan, la diada de completes, passava al format antic (sense rondes establertes), per tal de centrar el protagonisme en l’actuació del dia 25. Tot i així, la Colla Vella dels Xiquets de Valls va capgirar els seus plans degut a la impossibilitat de comptar amb un dels seus homes clau per a la diada gran i va optar per alçar les seves màximes estructures el dijous a la nit.

És veritat que hi ha posicions més difícils de substituir que unes altres però em resulta incomprensible que una colla del recorregut i prestigi de la Vella dels Xiquets de Valls es vegi tant afectada per la manca d’un sol component. És assequible que segons quines estructures no es puguin resoldre en pocs assajos, però l’espectacular salt qualitatiu que va separar les dues jornades fa sorprendre a propis i estranys. De l’estrena de dos castells, un d’ells el primer nou de la temporada, vam passar a la clàssica de vuit, gairebé dos esglaons per sota.

Cal aplaudir el gest de prudència del nou cap de colla del camises rosades però si la situació actual els fa dependre d’un sol casteller caldrà també donar-los un important toc d’atenció. O les coses canvien o haurem d’estar pendents del calendari laboral d’aquest vallenc per conèixer les aspiracions de la colla de cara a les grans diades d’enguany.

I ara els gammes extra!

diumenge, 19/06/2011

Amb la diada de Sant Joan a tocar, la temporada és a punt de pujar un esglaó. Els castells de nou ja són una realitat cada cap de setmana i ara toca intensificar esforços per dur a plaça els primers gammes extra de l’any. Dues actuacions podrien ser clau en aquest salt qualitatiu, la festa major de Terrassa i la diada de les Santes a Mataró. Analitzem doncs l’estat de les colles!

Els Minyons de Terrassa han descarregat ja dos tresos de nou folrats i n’han carregat un tercer. Aquest cap de setmana, a més, han afegit el quatre de vuit amb agulla i el pilar de set amb folre a la maleta, just al costat dels cinc dosos de vuit folrats i dels nou quatres de vuit. La seva festa major és la diada més propera, el 2 de juny, en que podríem veure intents de gamma extra.

Els Capgrossos de Mataró ja han descarregat el primer castell de nou de l’any. Ho van fer fa dues setmanes, a la diada del seu aniversari. Malgrat el seu inici d’any està vivint un ritme habitual, els maresmencs ja han anunciat el quadre.jpg possible assalt al dos emmanillat durant la festa major de les Santes. El seu bagatge juga en contra –només han descarregat quatre cops el dos de set i un el dos de vuit- però el calendari els donarà tres setmanes més de preparació.

Al capdavant de la cursa, però, hi ha els Castellers de Vilafranca. Els verds ja han descarregat tres tresos de nou i un quatre de nou folrats. A més, esdevenen la colla amb més ventall gràcies als tres i quatre de vuit amb agulla, cinc de vuit i set de vuit aconseguits. Tot plegat, evidentment, sense oblidar els quatre dos de vuit folrats i els tres espadats de set que ja han descarregat enguany. Esperaran els homes de David Miret a una gran cita per encetar el pot dels gammes extra?

Iniciem doncs, una nova travessa amb tres úniques preguntes. Quina serà la primera colla a descarregar un castell de la gamma extra? Quina serà la primera diada que s’endurà el premi? Quin serà el primer gran castell que veurem completar?

Tòpics castellers I

dissabte, 5/02/2011

El fet casteller ha tornat a batre rècords reunint 57 formacions en una gran trobada difícil de repetir. La invasió de pantalons blancs, faixes i camises multicolors va ser absoluta durant tot diumenge passat a Valls i l’organització parlava de prop de deu mil castellers. Això, si no em fallen els càlculs, voldria dir que cada colla va desplaçar entre 150 i 175 camises, xifra que se’m fa complicada d’assimilar. Sigui com sigui, hi ha diades en les que es gaudeix a plaça i jornades en les que cal adelitar-se de tot allò que les envolten i, en aquesta ocasió, prefereixo quedar-me essencialment amb l’embolcall.

M’apassiona respirar l’ambient de les grans diades i això s’aconsegueix en els petits detalls. L’arribada ja amaga moltes sensacions; avançar per l’autopista els autocars de les colles, buscar lloc per aparcar i desfilar fins al lloc de trobada coincidint amb un lent però constant degoteig casteller; per cert, castellers només detectables per uns sospitosos pantalons blancs i alguna bossa en la que s’hi amaguen unes faixes curosament embolicades, per la resta, en aquestes èpoques d’any, només jaquetes fosques, com la resta de vianants.

públic

Públic i castellers barrejats a mitja jornada

Una tasca ineludible, ha de ser sempre treure el cap entre els vidres dels forns i bars més matiners per adonar-se’n del salt generacional casteller. Al forn pares i mares compren una pasta als fills mentre els joves esmorzen aquell modern croissant amb cacaolat. Als bars, alguns panxuts sexagenaris comparteixen forquilla i ganivet amb els més valents de la dècada dels noranta. També cal acostar-se a la plaça abans de l’horari marcat doncs sempre hi ha el petit destacament que s’hi deixa caure, ni que sigui només de passada de comprar el pa.

A la diada de la Candela, a més, el punt de trobada inicial del cercavila esdevé un centre neuràlgic que acull mil petites reunions: la dels tècnics de cada colla que esmolen els llapis i escalfen les llibretes, la de la canalla que fa la primera corredissa després d’unes hores d’autocar i la dels coneguts de diferents colles que es retroben passada l’aturada hivernal.

A plaça, el públic ja espera les colles amb aquell neguit tant català que fa que tinguem sempre un ull sobre el rellotge. Els que arriben puntuals, normalment, son els que s’han programat així el cap de setmana, però la plaça s’acabarà d’omplir amb aquells despistats que han quedat captivats al passar i veure tant magne espectacle. Al voltant sempre hi ha qui ha dut als coneguts a veure l’actuació i els explica amb més o menys traça com és això d’alçar torres humanes. Alguns estrangers esperen a que es tanqui la pinya per col·locar-se davant del mentre el company de viatge li tira unes fotos que quedaran per la posteritat. A vegades, destres traductors transmeten el seu saber mentre els alumnes, propis i afegits, el miren bocabadats.

Després del darrer espadat, encara hi ha moments d’aquells per fruir amb l’ambient casteller. De tornada a casa, o al cotxe, sempre podem trobar als protagonistes, que caminen amb la faixa a la mà mentre comenten la jugada. Satisfets i traient pit, molts no es trauran ja la camisa fins al final del jorn o de les festes de la vila.

Els castells son, a vegades, tant previsibles com el conegut que et pregunta si fas d’enxaneta al descobrir la teva afició castellera. Vivim en un país ple de tòpics i aquests només en son alguns dels que podem trobar un diumenge qualsevol en una plaça quina sigui. Només espero que ningú s’hagi sentit ofès per tant maldestre catalogació i que qui tingui dubtes en una exhibició castellera no deixi de preguntar ja que segur que hi trobarà sempre algú disposat a donar-li un cop de mà.

El fet casteller més inconformista

dilluns, 31/01/2011
candela

Pilars simultanis a les Decennals a Valls

Les Decennals han vestit Valls de llum i de gresca però també, com havia de ser, de castells i castellers. La Fira Castells inaugurada divendres i el Simposi de dissabte van representar excepcionals preàmbuls de la gran “Trobada de les colles castelleres dels Països Catalans”, que acollí prop de deu mil castellers al bressol casteller. Concerts de primera fila, circ, ballet, cercaviles i mil activitats al voltant de la Mare de Déu de la Candela passaran un pel desapercebudes avui dilluns als mitjans de comunicació; però segur que, tot i així, els castellers no n’estaran del tot satisfets.

Els castells són capaços d’eclipsar patrimonis immaterials com el flamenc o el cant de la sibil·la, vídeos de diables i correfocs triats per formar part de superproduccions hollywoodenques i, ara, tota una festa participativa com la viscuda a Valls. El fet casteller té aquell atractiu visual que fa que t’aturis inevitablement a una plaça a mitja exhibició o que paris el teu zàping al creuar la mirada amb una torre humana de colors llampants.

Malgrat tot, el món casteller és inconformista i, després que ahir al migdia les decennals fossin notícia als principals canals televisius, cap al vespre, acabats d’arribar de Valls, les tecnologies 2.0 van fer bullir Twitters i Facebooks queixant-se perquè al noticiari del vespre de TV3 ja no n’havien parlat. Ni la lentitud en la passada pilanera per la plaça del Blat ni l’emplaçament poc lluidor de l’enlairada “no del tot simultània” farà capficar tant als castellers com el fet de no sortir tant com voldrien a la pantalla petita.

Més de 50 castells simultanis a Valls

dimecres, 5/01/2011
decennals.jpg

Arxiu web oficial

A l’anterior article, vàrem fer un repàs breu al calendari casteller. Val a dir que, de manera genèrica i com a referència ens pot anar bé però ja anunciàvem que les exigències de l’entorn de cada colla poden allargar o escurçar la seva activitat. Un clar exemple era el de les formacions que surten a plaça el dia de Santa Eulàlia, pel fet de ser aquesta la patrona de les seves localitats. Un altre exemple, aquest a nivell global, el trobem en la diada de les Festes Decennals de la Candela a Valls.

Des de fa prop de set-cents anys, la capital de l’Alt Camp ret honors a la Mare de Déu de la Candela. La història diu que aquesta va fer que s’acabés la pesta del segle XIV i que va intercedir divinament en la plaga de la llagosta del 1687 i en la malaltia de la constel·lació de 1783. Així doncs, l’any 1791 es va signar un document en què es prenia el compromís de celebrar una processó extraordinària en el seu honor un cop cada deu anys. Sent Valls el bressol del món casteller, no trigarien a veure-s’hi construccions humanes.

Un dels actes d’aquesta festa és la Trobada de Colles Castelleres dels Països Catalans, moment en què les formacions locals conviden  la resta del món casteller a prendre-hi part. Això fa que les temporades en què se celebren les Decennals vallenques, els castellers despertin de la seva letargia hivernal abans de l’estipulat i, de rebot, que la premsa especialitzada s’hagi de treure ràpid la son de les orelles.

Segons informacions de l’organització, enguany (30 de gener) hi prendran part un total de 54 colles i 6.465 castellers. La trobada resulta una cita ineludible pel món casteller ja que, a banda de l’enlairament d’espadats a l’emblemàtica plaça del Blat (on només les colles locals hi poden actuar*), serà l’única oportunitat en què es podran veure 54 castells alçats de manera simultània al davant del monument dels Xiquets de Valls.

A banda d’aquest esdeveniment, altres dues cites de la nostra història propera compten amb una gran participació en format simultani. Al setembre de l’any 2002, en el marc de la celebració de l’Any Gaudí, 47 colles es van reunir a la Sagrada Família per alçar els seus castells en sèries de rondes conjuntes. A l’inici del boom dels 90, 16 colles van alçar les seves construccions simultàniament (algunes d’elles fent castells de germanor) davant de tot el món, l’esdeveniment no era ni més ni menys que la cerimònia inaugural dels Jocs Olímpics de Barcelona ‘92.

*L’any 1972 els Castellers de Barcelona van prendre part en la Firagost, sent així l’única colla forana que ha realitzat una actuació complerta a la plaça del Blat de Valls.