“La bellesa s’extingeix amb la vida, però és immortal en l’art”, Milà

 

Delectar la vista amb la paleta del millor pintor, acariciar amb la punta dels dits el color blau del cel, assaborir sense preses un bon cafè italià… Emborratxar-se amb una gama de colors, sabors i sensacions infinites. Milà és art, cada carrer, cada racó. La ciutat dels colors, la metròpoli de les mil cares. Mil cosses per descobrir i sentir. És literatura, és història i cultura. Milà és un indret per perdre’s, per sentir, per viure. Milà és passió. Una passió secreta que s’amaga pels carrers i que reviu en El petó de Hayez. Milà és una ciutat terriblement atractiva, que t’atrapa i et captiva. És elegància pura.

La ciutat de la moda, del quadrilàter d’or, dels Ferraris i Lamborghinis, del Campari, dels cafès, gelats i pizzes més reconeguts arreu del món. Milà és tot això i molt més. Per als milanesos és com un arbre, l’arbre de la vida italiana. Un arbre molt gran format per tres cercles farcits de rames que s’entrellacen entre si, un garbuix absolutament mil·limetrat, on els ciutadans i ciutadanes donen corda al cor d’Itàlia. Una sèrie de camins que seguir a dalt d’un vell tramvia o amb una bicicleta. Uns camins que no porten a Roma, si no a la petita Venècia milanesa o a l’infinit parc Sempione.

Més enllà dels clixés, però, Milà també és crisi, atur, política i educació. Precisament, aquestes són les vertaderes preocupacions dels milanesos. Si ens submergim en aquest indret del nord d’Itàlia ens troben més d’un milió d’habitants que intenten sobreviure dia a dia a polítiques d’austeritat, escàndols de corrupció i a unes xifres de suïcidi que en els últims anys han augmentat dramàticament. Alguns es senten políticament desemparats, tenen por, no saben que serà del seu futur, ni cap on els portarà aquesta crisi econòmica i, ara més que mai, política. La resta d’Europa, i del món, els mira amb desconfiança i professa des de l’ensorrament a la crisi de governabilitat. Els italians, mentrestant, veuen com el cafè es refreda i ningú se’l beu. No obstant això, no perden ni la passió ni l’elegància. Doncs, com proferia Da Vinci “la bellesa s’extingeix amb la vida, però és immortal en l’art”.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús