El misteri de les mirades

Mai s’acaba d’entendre una ciutat, però una bona manera d’impregnar-se poc a poc del seu perfum i de descobrir-ne tots els racons és conèixer totes les petites rames que la teixeixen: les seves persones, les seves preocupacions, la seva llengua, la seva historia, el seu futbol, la seva política i com no, el seu art.

Milà no és una ciutat coneguda per l’art, però que no se’n parli no significa que no existeixi. Galeries i mostres inunden la ciutat, pintors i escultors de tots els temps estan disposats a espargir les seves petites grans obres a la ciutat lletja més bella del món, pintant i escrivint pàgines meravelloses en la història de l’art. Modigliani i els artistes “maleïts” ocupen una de les exposicions estel·lars d’aquesta primavera a Milà.

Modigliani, Utrillo, Soutine, Valadon i Kisling, entre altres, són denominats els “artisti maledetti”, que van conquistar Montparnasse, París, a inicis del segle XX, i que ara volen reconquerir Milà i l’ànima de tot aquell qui estigui disposat a escoltar-los.

A Montparnasse “es beu, es balla… s’escriu i es pinta… es reinventa l’amor, com s’han reinventat ja les doctrines estètiques o la manera de pintar. Amb l’únic desig de renovar-se completament”. Així definia Kiki, musa i inspiració, tots els pintors de Montparnasse. Unes paraules que serveixen clarament per definir l’obra de Modigliani, un dels pintors i escultors italians més reconeguts del novecento.

Seguint l’arquetip de l’artista bohemi, l’alcohol, les drogues, les dones, la malaltia i la pobresa van colpejar la vida de Modigliani. La seva obra, però, marcada per l’ús dels colors pastels, és l’antítesi de tot això. És una maledicció tan bella que acaba eclipsant. Follia i bogeria, la plasmació del caos extrem a través de la tranquil·litat. Un caos que l’atrapa, un caos que t’atrapa.

Colors delicats fabricats amb petites restes d’àcids i petroli. Modigliani és capaç de tot. La pintura per a ell és una espècie d’addicció, de droga, és la seva medicina per oblidar tots els seus dolors.

Els seus dissenys estan marcats per l’olor africana: ulls ametllats, boques petites, colls allargats… Naturalisme i impressionisme. Perquè amb la simplicitat de Modigliani triomfa l’harmonia i la bellesa.

Modigliani és l’artista que mai retocava els seus quadres, l’artista que despullava ànimes amb les mirades.

Modigliani aconsegueix que només contemplant una de les seves obres, un calfred recorri tot el cos. Desperta alguna cosa en el més profund de l’ànima. Tendresa, sinceritat. El misteri a través de les mirades que inunden les ciutats. Com aquell home, aquella dona, aquella mirada, aquells ulls, aquell misteri no rebel·lat que a tots ens ha tornat bojos algun cop. Aquella ciutat. L’essència de Modigliani, l’essència de Milà, l’essència de la maledicció més bella, aquella que sense saber ben bé com ni perquè t’acaba atrapant, aquella que ja mai més podràs oblidar.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús