IMU, qüestió de malabarisme

Una mica d’aire per a les famílies italianes, dos mil milions d’euros menys per als comptes públics

IMU, l’Impost Municipal Únic, conegut popularment com l’impost sobre el primer habitatge aprovat l’any 2012 pel govern de Monti, ha estat temporalment suspès. Aquesta taxa, ideada per la Unió Europea i aplicada pel govern italià, tenia un únic objectiu: sanejar els comptes del país i evitar una major recessió. Un any desprès, malgrat que les arques italianes semblen un poc més plenes, l’alt índex d’atur ha provocat que la situació del país hagui empitjorat. A més, les famílies italianes s’han vist ofegades per un impost excessiu en temps de crisi econòmica i, també, política.

És per això, que el Govern italià comença a treballar a passos de gegant. Tal i com va prometre i sota la pressió de Il Cavaliere, el primer ministre Enricco Letta  ha aprovat una de les primeres mesures importants. La més destacada i polèmica, la suspensió de l’IMU, que va entrar en vigor de forma immediata el passat divendres a través del decret-llei aprovat pel Consell de Ministres. No obstant això, es tracta d’una suspensió i no d’una supressió, doncs, haurà de ser convalidada i reformada per les dues Càmeres del Parlament abans del 31 d’agost. En cas contrari, s’obligarà als ciutadans a pagar la quota ara suspesa a partir del 16 de setembre.

No es tornarà allò que ja s’ha pagat, però és una mica d’oxigen per als ciutadans i per al govern per a “reformar” la taxa. Es tracta, en paraules de Letta, “d’estimular l’economia real”, l’economia familiar, i també l’empresarial. Per al PDL, partit de Silvio Berlusconi, aquest decret és un triomf més dins d’una lluita de pressions en un govern de coalició. “És el nostre primer èxit. (…) L’esquerra estava segura de guanyar, en canvi ha de fer els comptes amb el nostre programa”. Cal recordar que Berlusconi incloïa en el seu programa electoral la supressió total de l’IMU i la devolució als ciutadans de tot allò que ja havien pagat.

Amb aquest nou decret, la suspensió del pagament inclou la primera casa, però no les segones residències, viles o castells i els grans immobles senyorials i de prestigi, inclosos els eclesiàstics. Es calcula que deixaran d’entrar a les arques públiques dos mil milions d’euros. No obstant això, el Govern ha assegurat que la seva intenció és no posar en risc els objectius pressupostaris compromesos amb la UE (un 2,9% de dèficit públic aquest any). Per tant, la reforma que s’aprovi haurà de tenir una “cobertura de finançament segura”. A més, espera que Europa valori els esforços que Itàlia està fent per seguir complint amb el dèficit. Per a Letta, el nou decret dona un cert marge de temps per a teixir la reforma de l’IMU, millorar la confiança als mercats i rebaixar la pressió fiscal.

Amb l’antic decret, cal tenir en compte, que la quantitat ha pagar per una família de classe mitjana amb una única casa podia oscil·lar dels 100 als 1.000 euros a l’any, en funció dels metres de l’habitatge, dels fills i del compte corrent. Però si per una cosa és polèmic l’IMU és perquè entre altres cosses, ancians i discapacitats havien de pagar un tant per cent molt elevat d’aquest impost com a segon domicili per habitar a una residència. Indignació i desesperació per a les famílies. Amb el nou decret, a juny s’estalviaran una mitjana de 125 euros. A més, a setembre en cas d’aprovar-se una reforma o la supressió definitiva, no hauran de pagar més. Una doble alegria per a les famílies amb una renda més baixa.

Per ara és tracta d’una mica d’aire fresc, potser demà és l’esperança d’un estalvi fiscal. Molts altres, en canvi, no entenen com una de les poques fonts de contribució que permet elevar un poc les retribucions, es converteixi en el finançament de les amortitzacions.

Per a molts ciutadans l’IMU no és la prioritat. Els italians continuen exigint al govern que es centre en el principal problema: l’atur i la reforma de la llei electoral, i abandoni les polítiques d’austeritat per a treure el país de la recessió. El Govern italià de Letta, no té una feina fàcil, ha de mantenir el dèficit pressupostari per sota dels límits del 3% del PIB- tal i com va prometre a la Unió Europea-, cedint a les pressions de tots els partits que formen aquest govern de coalició en l’Itàlia ingovernable. Tot això sense oblidar els ciutadans. Qüestió de malabarisme.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús