“Il calcio che vogliamo”

El calcio italià està en crisi. La majoria dels clubs de futbol de la Serie A estan en números vermells. El AC Milan acumula pèrdues de 67,3 milions d’euros; el Roma de 58,5 milions i el que lidera el rànquing, sens dubte, és l’Intern amb pèrdues de 89,8 milions. En total, el deute dels equips de la Serie A supera els 1,6 milers de milions d’euros. Un dels pocs equips amb números positius és el Napoli que té uns guanys de 14,7 milions d’euros.

No es tracta només d’una crisi econòmica, sinó també d’una crisi de valors i d’esperit. Els aficionats i la seva conducta deterioren el futbol italià. El racisme, instaurat en la societat italiana, es projecta amb molta força als estadis italians. El cas de Balotelli o Boateng són els més mediàtics, però no els únics. Petites gotes d’aigua que desgasten la imatge del futbol.

 

“Quan una gran història d’èxits, com la del calcio italià, mostra esquerdes, és necessari escoltar a la gran comunitat d’apassionats i intervenir, evitant mirar el passat”. Amb aquestes contundents paraules Andrea Monti, director de La Gazzetta dello Sport, presentava Il calcio che vogliamo.

Il calcio che vogliamo és el nou projecte de La Gazzetta dello Sport, un laboratori d’idees sobre el futur dels estadis i dels aficionats, un decàleg- deu idees més una- per a renovar el calcio italià. El llibre és el resultat de la feina del periodista Marco Ilaria que durant sis mesos ha estat entrevistant directius, clubs i experts nacionals i internacionals i que ha comptat amb la col·laboració de milions de lectors i aficionats.

Un llibre que, per aquells interessats, està disponible en format e-book per als abonats a l’edició digital de la Gazzetta i que es va distribuir amb el diari el passat dissabte. En aquest decàleg s’exposen propostes que van des de la sostenibilitat econòmica al fair play.

1. Estadis de propietat, més còmodes, segurs i sense barreres, moderns i sempre plens d’aficionats. Més simplicitat en l’adquisició dels bitllets.

2. Introducció a nivell nacional del fair play financer, en base al model practicat per la UEFA.

3. Autosostenibilitat de la societat amb menys pes dels directius de televisió en els balanços i un augment del recàrrec comercial i de l’estadi.

4. Disminució del cost de treball. Sous dels jugadors encara més lligats a les prestacions en una part fixa menys pesant per a la societat.

5. Potenciació del sector juvenil i infantil, en base al model de la Masia del FC Barcelona o de l’Academy Ajax. Produir a casa els campions de demà.

6. Reducció del número de clubs professionals de Serie A a 18 equips, i de la Serie B, a 20.

7. Iniciatives especials per a apropar els jugadors als aficionats a través de trobades, firmes d’autògrafs, visites a les escoles…

8. Castigar els aficionats violents, amb una major pena. Més control i seguretat, i diàleg entre els aficionats.

9. Reforma de la justícia esportiva intervenint en la responsabilitat objectiva, el temps i el paper del Tnas.

10. La tecnologia, no només sobre el gol fantasma, sinó per ajudar els àrbitres, i altres assistents addicionals.

10+1. Aficionats i adversaris que visquen el partit amb harmonia. Abans, durant i desprès.

Com asseguren des de la Gazzetta, deu idees més una. Perquè per jugar a calcio és necessiten onze jugadors, tot per a què la partida es pugui guanyar. Perquè #Ilcalcioèdichiloama- el futbol és de qui l’estima-. Ara però, necessiten més que mai la col·laboració de polítics, d’esportistes i, òbviament, del futbol per tal que aquestes propostes es converteixin en fets. Unes propostes per un futbol de qualitat, aplicables perfectament a altres lligues internacionals.  #Ilcalciochevogliamo, el que es viu abans, desprès i durant 90 minuts. Una de les tantes passions dels italians i no italians. Una passió que s’ha de viure, fer créixer i no deixar morir. Doncs, que seria d’una vida sense passions?

Il calcio che vogliamo, Febbre a 90

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús