Il Cavaliere

Setanta-sis anys, cabells intactes, vestit italià i un somriure maliciós en cada aparició pública. Una vida i mitja dedicada a la política, futbol i mitjans de comunicació. Acusat, entre altres, de prostitució, abús de poder i frau fiscal. Un dels grans intocables d’Itàlia a punt de ser enfonsat i apartat de la vida pública per quatre dones. Les dones, ara més que mai, el pitjor malson de l’ex primer ministre italià Silvio Berlusconi.

Dos anys i dos mesos d’instrucció i cinquanta audiències públiques més tard, la sentència sobre el cas Ruby, dictada per les magistrades Giulia Turri, Orsola De Cristofaro i Carmen D’Elia, que  s’uneixen a la petició de condemna realitzada per la fiscal Ilda Boccassini, fa trontollar ll Cavaliere. L’abús de poder i inducció a la prostitució de menors es tradueixen en set anys de presó, però sobretot, en la possible inhabilitació perpetua de la vida política.

Al Capone, desprès de tot el seu currículum, va acabar detingut per evasió d’impostos; Berlusconi podria fer-ho per inducció a la prostitució de menors. Entre els mil i un delictes dels que ha estat acusat és curiós com al final els famosos bunga-bunga, i la seva perdició per el sexe femení, poden costar-li la seva vida política.

L’última sentència del Tribunal de Justícia de Milà sobre el cas Ruby, no ha deixat indiferent a ningú. Un secret a veus. Berlusconi la titlla de “grotesca”, i afegeix que un cop més es tracta d’acabar una guerra en contra de la seva persona que ja fa més de vint anys que dura. “Volen eliminar-me de la política (…) però jo resistiré. Seguiré lluitant perquè estic convençut de la meva innocència”, insisteix Berlusconi.

El PDL es desmunta, tremola. Els voltors vaticinen la caiguda del nou i inestable govern italià, els berlusconistes creuen amb el seu líder i amb l’herència que aquest els ha deixat. Però tot apunta a que mentre Silvio Berlusconi tingui descendència el PDL no caurà, no almenys si ell ho pot evitar. Així l’ex primer ministre italià no es dona per vençut. Aquest cap de setmana anunciava en una entrevista a la RAI la tornada del partit polític Forza Itàlia, anterior al PDL. “El PDL seguirà com a coalició de partits de centredreta: Forza Itàlia formarà part d’ella i temo que em tocarà tornar a ser de nou el número ú”. L’oposició, mentrestant, guarda silenci. Així, les úniques paraules aquests dies del primer ministre Enrico Letta han estat “prenem nota”.

 
Itàlia, un cop més, es divideix entre aquells indignats que veuen com el “salvador” del seu país, cau i s’enfonsa en la justícia, i els que celebren que la justícia italiana comenci a fer bé la seva feina. Les xarxes socials s’encenen. Els tifosos manifesten tot el seu suport al seu líder, mentre que la resta li diuen adéu de totes les formes possibles i, amb petites pinzellades d’humor.

Berlusconi ciao, Marco Levi

Sembla que a Itàlia s’esgoten els intocables. En una setmana equips de futbol, personatges de l’escena política i, fins i tot, el Vaticà estan en el punt de mira de la justícia. Són molts els que demanen un canvi en el sistema judicial italià, sense cap indici que aquest es duga a terme en aquesta legislatura, sembla que al país veí alguna cosa comença a canviar.

Les dues sentències sobre el cas Mediaset i el cas Ruby han situat Berlusconi al límit i amb ell el govern antinatural de centreesquerra i centredreta. Silvio Berlusconi però, ara ha decidit jugar el paper de pacificador, home de seny i obeir a les ordres del President de la República, Giorgio Napolitano, i ja ha anunciat que el seu partit continuarà donant suport a l’executiu de coalició, almenys de moment. Malgrat tot però, un cop més, el futur d’Itàlia torna a estar en les seves mans. L’home de setanta-sis anys, cabells intactes, vestit italià i somriure maliciós en cada aparició pública, Il Cavaliere, Silvio Berlusconi.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús