Lampedusa, l’illa dels oblidats

Lampedusa és una petita illa de 20,2 km², terrenys àrids i escassa aigua. Situada a 205 km de Sicília i a 113 de la Tunísia, política i administrativament pertany a Itàlia, geogràficament, a Àfrica. Lampedusa, però, és molt més que tot això. És, segurament, un dels problemes més importants i oblidats d’Itàlia.

El cas de Lampedusa va esclatar l’estiu passat amb les Olimpíades de Londres. Il Corriere publicava que l’atleta Samia Yusuf Omar, participant somali en els Jocs Olímpics de Pequín 2008, havia perdut la seva vida al intentar arribar de Líbia a Itàlia, per deixar enrere la Somàlia en guerra i aconseguir el seu somni. El somni de Samia Yusuf Omar, de només disset anys, era tan sols el de poder ser lliure i decidir el seu futur. El d’ella, com el de tants altres, va morir ofegat a les costes italianes.

Són molt pocs els que coneixen la tràgica història de Lampedusa. Sorprenentment, aquest cap de setmana el papa Francesc en el seu viatge a l’illa i en el seu crit contra l’indiferència, ha tocat un problema fonamental del nostre dia a dia i de la nostra societat: la immigració. Una corona de flors sobre el mar, recordava als milers d’immigrants que han mort en busca d’una vida millor. Però, no només això, sinó que aconseguia la focalització mediàtica, almenys durant uns dies sobre un dels grans drames actuals: màfia, immigració, mort i oblit.

Les seves contundents paraules han aconseguit traslladar el problema a l’escena política. Així, l’allau de crítiques al pontífex no s’ha fet esperar. Ahir, Fabrizio Cicchitto, diputat del Pdl i president de la Comissió Exterior de Montecitorio,  declarava que “una cosa és la predicació religiosa i l’altra la gestió per part de l’Estat sobre un fenomen tant difícil, complex i insidiós”. Aquesta tarda, Erminio Boso, polític de la Lliga del Nord, llançava una nova bomba de rellotgeria al manifestar obertament: “Sóc feliç quan s’enfonsa una pastera. Si. (…) No m’importa gens això que ha fet el Papa, és més, que demanen a ell els diners i el terreny per posar els extracomunitaris que arriben”.

Cecili Kyenge, la ministra d’Integració i Cooperació Internacional, en canvi, ha demostrat el seu recolzament a les paraules del Papa, afegint, a més, “el compromís de convertir-les en projecte polític”.

Mentrestant, la vida i la mort a la costa italiana no s’aturen. Aquesta última setmana es calcula que gairebé sis-cents immigrants han posat en risc la seva vida. Des de fa anys, les autoritats civils de Lampedusa reclamen més atenció sobre un drama diari que sembla oblidat.

La llei italiana actual és clara. Un cop l’immigrant arriba a Lampedusa capturen la seva impremta digital, certificant, així, la seva presència. A partir d’aquest moment, la seva vida pot convertir-se en el seu pitjor malson. Legalment, hauria de ser acollit en el sistema Sprar del Ministeri d’Interior i l’ANCI. Però el sistema Sprar preveu, només aquest any, 3.700 llocs, que haurien d’arribar a 5.000. En tot cas, insuficients per a les més de 7.400 sol·licituds d’asil que ja han arribat en el que va d’any, segons asseguren les últimes xifres de les Nacions Unides per els Refugiats. Les xifres de l’Eurostat, apunten que l’any passat 15.715 persones van demanar refugi a Itàlia. 13.900 d’aquestes sol·licituds van ser denegades. La majoria provenien d’immigrants de països com Pakistan, Nigèria i Afganistan.

D’altra banda, qui es quedi fora del sistema Sprar pot ser acollit en els Cara, Centres per a refugiats, durant un màxim de 35 dies. Qui en canvi no arriba a obtenir ni l’assistència Sprar ni la del Cara, segons la llei, ha de rebre una retribució econòmica. Almenys així ho dicta la llei. La realitat, però, tal i com denuncien des del CIR, el Comitè Italià dels Refugiats, és molt diferent: “No els donen ni informació, com els han de donar diners”. Així, molts, un cop capturades les seves empremtes es troben atrapats en un país que no els accepta, però que tampoc els deixa sortir.

Mentre ningú no faci res, el problema dels refugiats no deixa d’augmentar. Davant la falta de reacció de les autoritats italianes i europees, l’alcaldessa de Lampedusa, Giusi Nicoli, fa gairebé cinc mesos, enviava una carta a l’Unió Europea on es preguntava: Com ha de ser de gran el cementeri de la meva illa? Doncs, en les últimes dos dècades, més de 25.000 persones han perdut la vida a Lampedusa, 2.700 només l’any 2011. La immigració és un viatge ple d’esperances, que més 25.000 cops i només a les costes italianes ha estat la fi de tota esperança, però sobretot, ha estat oblit.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús