La donna

Pum. Pum. Pum. Hi ha qui diu que si s’escolta amb atenció entre els carrers de la ciutat de la moda, entre el rum-rum dels tramvies, cotxes, turistes i bicicletes, es distingeix el soroll de milers de tacons que trepitgen amb força la ciutat. Són elles, les dones, les heroïnes italianes que tiren endavant cada dia no només les seves llars, sinó un país sencer.

Segurament, el turista que està de pas per la ciutat no se n’adona o si ho fa, en la majoria de casos no hi donarà gaire importància. Hi ha que endinsar-se dins la ciutat i la cultura italiana per comprovar com sense dubte la dona milanesa- italiana- és la superdonna.

Ni madones ni madoninos. La dona milanesa treballa, cuida als fills, s’encarrega de les feines de la casa i, a més, està perfecta les 24 hores del dia. Elegant, amb classe, natural. El seu complement indispensable, unes bones sabates italianes, “glamour” sí, però pràctic i còmode, que el dia és llarg.

Més enllà de les cançons i estereotips, la dona italiana és molt més que “bella” o “movile” o un “pericolo” com des de fa segles fins i tot els grans compositors ens han volgut fer creure.

L’home italià mogut a base d’impulsos animals instaurats en la societat, mira a la dona i la tracta com un simple objecte sexual. Els rols ja estan instaurats l’home es considera superior a la dona. Per sort, però, no tots els homes italians són així.

La imatge de la dona en la publicitat i en la major part dels mitjans de comunicació italians no ajuda gaire a canviar aquesta concepció. Poc a poc, però, la dona comença a entrar en alguns àmbits com la política i a alçar la veu per clamar i reclamar la igualtat. Així, personatges públics com Josefa Idem, ex ministra d’Igualtat, Esports i Polítiques Juvenils, o Cecile Kyenge, ministra d’Integració, lluiten per una Itàlia igualitària, sense diferències de sexe o raça. Amb tacons, maquillatge i vestit- perquè una cosa no treu l’altra- disposades a enfrontar-se i esquivar els terrorífics vilans encallats en un segle passat.

És ell, el dissenyador que crea els millors vestits per a ella. És ell, el fotògraf que la emmarca de per vida. Ell és, el que farà tot i més per ella. Però és ella, qui alhora de la veritat decideix i decidirà. Perquè més enllà de la dona com a model i de la setmana de la moda a Milà, hi ha un exèrcit de dones italianes- amb tacons o sense- disposat a conquerir la ciutat i el país per la igualtat, que viuen i sobreviuen.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús