“E quando arrivo a casa…”

 

És pels sabors i olors que es descobreix i es troba a faltar un país. Pasta, pizza, gelats i cafè.  Els sabors d’Itàlia traspassen fronteres i un cop arriben al paladar són difícils d’igualar. Un bon cappuccio amb escuma i un xic de cacau amb una brioix en un petit bar – pastisseria de tota la vida. Un rissoto milanès amb vistes a la Madonnina. Una cotoleta a la milanesa de la “nonna”. Un bon gelat artesanal amb productes de temporada. Una taula de formatges de diversa índole, tots però made in Italy. Una pizza com les que mai trobarem a Espanya. Un bon vi de la Toscana.

El menjar és un culte pels milanesos, un plaer del que gaudir cada dia, però, sobretot el cap de setmana. Els estrangers però, sembla que no sempre tractem tan bé el menjar italià. És per això, que els italians indignats de Barilla han creat un decàleg d’aquells petits grans errors que els estrangers cometem amb els seus benvolguts productes. Eccoli.

1. A Itàlia el “cappuccino” es pren per esmorzar. Mai, mai en qualsevol altre moment del dia. En cas contrari, sereu identificats immediatament com a estrangers amb una d’aquelles mirades i somriures per sota del nas de superioritat. Beure un caputxino desprès de dinar pot ser considerat un pecat capital, la llet i l’escuma arruïnarien el sabor d’un bon àpat.

2. Si no voleu matar d’un ensurt a un italià, no cuineu la pasta amb oli. La pasta es prepara amb aigua i sal. Qualsevol altre element que vulgueu afegir haurà d’esperar a que la pasta estigui llesta. Sempre, al dente.

3. La pasta o el risoto són un plat únic, no un acompanyament. Res de cuinar o demanar una mica d’arròs amb carn o peix.

4. Cap restaurant italià serveix la pasta amb pollastre, a excepció dels xinesos. En cas contrari, no es tractarà d’un negoci italià.

5. Els espaguetis a la bolonyesa no existeixen. Com a molt trobem le “tagliatelle” amb ragú a la bolonyesa, però us asseguro que no és el mateix.

6.El kepchup a Itàlia només es menja per acompanyar les creïlles o l’hamburguesa.

7. L’ensalada cèsar no és italiana, per molt que l’haja inventada un italià.

8. A Itàlia ningú menja les “fetucchine Alfredo”, una pasta així no forma part de la cuina mediterrània.

9.Les estovalles a quadres blanques i vermelles no existeixen. Almenys, no per tot arreu, com els famosos films americans ens han fet creure.

10. I el més important de tot, el menjar italià naix per ser compartit amb els sers estimats. La cuina és el lloc més important a una casa italiana.

Així, la típica frase que tots coneixem de “e quando arrivo a casa un Nescafé cappuccino…” podem dir que no és tan italiana com pensàvem. Doncs, cap italià quan arriba a casa es prepara el cappuccino, sempre i quan, no sigui l’hora d’esmorzar.

 

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús