Sóc de la Masia, i què?

dimecres, 2/05/2012

PB100001.JPG A principis de 2.009, Francisco Martínez va substituir a en Germán Agustí després de dimitir a de la presidència de l’AV Ca n’Espinós, amb moltes ganes i amb temps. Parlant amb els veïns i les veïnes va aconseguir reunir una Junta constituïda per gent amb ganes de treballar pel seu barri, és a dir,  per a millorar-lo social  i urbanísticament.

L’AV Ca n’Espinós sempre ha estat una entitat forta al barri gràcies al temps i a ganes invertides pel veïnat. S’ha col·laborat en projectes importants com la urbanització del barri als anys 80, la construcció d’edificis d’habitatges i el Centre Cívic, en els 90. Des de llavors s’ha lluitat per la millora del camí de Ca N’Espinós ja que, amb el pas dels anys, s’ha incrementat el trànsit de cotxes i amb això la perillositat.

La nova Junta de l’AV tenia molt clar que anava a lluitar pels interessos comuns de tot el veïnat. Hi havia dos temes importants que preocupaven: la millora del camí de Ca n’Espinós i la reforma del pla urbanístic del barri, ja que hi havia molts habitatges que estaven en una zona verda i en les quals els propietaris no podien ni millorar els seus habitatges ni vendre’ls.

A més,  portàvem  l’esport escolar (5 equips de futbol i 1 de voleibol que impulsem des de l’AV), vam començar a fer classes d’aeròbic per a les dones i les  nenes i cursos de manualitats.També vam assumir el reforç escolar que gestionava  una altre entitat.

Vam estar un any i mig dialogant amb diferents persones de l’Ajuntament de Gavà i vam aconseguir que es realitzés la Llei de Barris al sector de Serra de les Farreres- en el  qual es contempla la realització del nou vial d’accés al barri- i que l’Ajuntament de Gavà comencés a modificar el Pla Urbanístic del barri, intentant que on hi hagués habitatges  fos una zona edificable i preferiblement en les parcel·les sense construir es convertissin en  zones verdes.

Quan va començar la Llei de Barris al sector Serra de les Farreres, l’any 2.010, l’Ajuntament de Gavà va deixar de subvencionar l’esport a l’AV i va començar a gestionar-se a través de Patronat d’Esports de Gavà.

L’AV Ca n’Espinós ha col·laborat juntament amb altres entitats del barri en les celebracions de la Festa Major del Barri, el Carnestoltes, la Castanyada, Reis, etc. També ha impulsat noves festes com la Festa de la Primavera, la Festa de la Tardor o la celebració del Dia Mundial del Poble Gitano.

 Torna la gana als barris
L’any 2.010 vam començar la campanya “Aquí hi ha gana!” en què es recull aliments, productes de neteja i productes d’higiene personal i es reparteix entre el veïnat amb més necessitats. També ajudem tant bon punt és possible a les persones toxicòmans que viuen al barri o als seus voltants.

Totes aquestes accions s’han dut a terme impulsades pel nostre President, en Francisco Martínez i amb la col·laboració de la Junta de l’AV Ca n’Espinós.  Som gent preocupada pel nostre barri que volem millorar-lo, que treballem voluntàriament pel bé de totes i tots. No cobrem en monedes ni amb productes. La nostra recompensa és veure els petits canvis que hi ha a barri, les petites millores de les persones, de les cases i edificis.

Per a dur a terme tot això, el nostre President i les persones membres de la Junta, han emprat molt de temps i mitjans personals.

S’ha cridat a moltes portes, unes s’han obert i d’altres no, però no hem aturat de picar aquelles on crèiem que podria haver algú disposat a ajudar el barri. En Francisco Martínez i la seva Junta ha aconseguit que tots els partits polítics que hi ha a l’Ajuntament de Gavà pugin al nostre barri i coneguin el bo i el dolent que hi ha en ell. També han pujat representants de les associacions veïnals  d’altres barris del nostre municipi.

Tot el què hem fet porta una feina que no es veu. Un temps voluntàriament invertit, que traiem d’estar amb els nostres fills i filles o de fer esport o de descansar.

Jo sóc un membre de la Junta i he fet aquest escrit perquè necessito que tot aquell que critica la nostra feina es posi en el nostre lloc per un minut i valori l’esforç que realitzem. Penseu que a part del treball, suportem mentides i falsos interessos sobre les nostres persones. En aquest món cada vegada és més difícil creure que una persona no treballa per interès personal.

I, com no m’agrada acabar així l’escrit, us recordo que per aquest barri val la pena lluitar, per la seva gent, per les seves vides, per la seva forma de viure, per la natura que ens envolta i per la seva història. Sí, sóc de la Masia, i què?

  • Esperanza Robles, de la Junta de l’AV de Ca n’Espinós de Gavà.
  • Aquest és un espai de notícies del moviment veïnal d’arreu del país promogut per la CONFAVC.

L’AV de Sant Joan Baptista convida als “iaioflautes” a parlar de les retallades en sanitat i educació

dilluns, 26/03/2012

iaioflautes.jpg.png Qüestions com l’ensenyament i la sanitat no s’haurien de tractar com una qüestió purament econòmica, sinó com un dret universal de la humanitat pel seu desenvolupament i la qualitat de vida.

L’ensenyament és una inversió pel futur de la ciutadania de qualsevol societat que pretengui ser desenvolupada. Retallar l’aportació econòmica és abocar-se a la precarietat intel·lectual. Realment ha un estat de desavantatge respecte a altres territoris amb els que no podrà competir.

Amb la salut i la vida de les persones no s’hi juga. Haurien de ser una cosa sagrada i no subjecte als avatars econòmics. La retallada en sanitat està comportant morts i situacions irreversibles a la salut de les persones.

Som del parer que les autoritats que permeten la retallada en sanitat estan creant de manera conscient una situació dolosa, que està tipificada al Codi Penal, ja que sabent que les mesures que prenen poden portar a la ciutadania a la mort, o a situacions irreversibles en el seu estat de salut com s’està demostrant en el dia a dia, no frenen o modifiquen l’aplicació del seu dictamen.

Per tot això l’Associació Veïnal Sant Joan Baptista convoca en acte públic a la ciutadania de Sant Adrià a una xerrada-debat que se celebrarà dimarts que ve dia 27 de març a les 19:30 hores al Casal de Cultura situat al carrer Mare de Déu del Carme 22 de Sant Adrià de Besòs.

La ponència anirà a càrrec de Celes Sánchez, membre pertanyent al col · lectiu dels Iaioflautas. Com sempre s’obriran torns de paraules perquè els assistents opinin i exposin els seus dubtes.

  • Antonio Pons, de l’AV de Sant Joan Baptista de Sant Adrià del Besòs.
  • Aquest és un espai de notícies del moviment veïnal d’arreu del país promogut per la CONFAVC.

 

 

Què ens dol d’aquest Govern?

divendres, 30/12/2011

juliomani.gif Les males notícies entorn de com les polítiques orquestrades per l’actual Govern de la Generalitat estan erosionant  la qualitat de l’atenció sanitària pública, darrerament han diluviat.

  La nova taxa d’un euro per l’anomenat “tiquet moderador” de la despesa farmacèutica, inclòs en el projecte de llei dels pressupostos del 2012, ha estat la gota que ha fet vessar el got. Però aquest euro que CiU proposa cobrar forma part d’una filosofia política liberal que el conseller  de Sanitat, Boi Ruiz, va clamar d’una manera ben clara i transparent: pel nou Govern, la salut depèn de cada u.

El fet que el 79% de la rebaixa del projecte pressupostari pel 2012 recaigui en les retallades de les partides de sanitat i educació perfila perfectament quin tipus de barris aspira a construir- o a deconstruir- aquest Govern. Uns barris allunyats de la cohesió social i del benestar col·lectiu.

I des del moviment veïnal ens dol aquesta concepció liberal, perquè les AV ens hem fet grans venint des d’uns barris de gent treballadora  més castigats  tant per la salut del veïnat com pels serveis sanitaris. Unes prestacions que cal dir, hem anat guanyant durant aquests 50 anys de protesta veïnal i ara ja eren dignes.

Ens dol enormement escoltar quan un veí del barri se’ns acosta per explicar-nos que les llistes per ser atès per un especialista ja arriba  a l’any d’espera.  I que segurament, aquell veí, dependentment de la gravetat del seu problema de salut  i capacitat adquisitiva, opti per anar a una Mútua privada, pagant, perquè d’aquesta manera serà atès demà mateix.

Ens dol llegir als diaris que a partir de l’any 2012, els metges de família hauran d’assumir l’atenció de pacients que fins ara eren derivats a determinats especialistes.

Ens dol quan en aquesta Comissió de Sanitat una veïna explica que els hospitals retornen a partir els malalts crònics a partir de la segona visita “perquè no són rendibles econòmicament, ja que la Seguretat Social paga als centres hospitalaris menys per aquest tipus de malalt”.

Ens dol que els serveis d’urgències, abans presents a  gairebé cada barri, estiguin tancats, mancats de professionals i que els hospitals cobrin pels llits dels familiars.

Sobretot ens dol pensar que la salut dels nostres veïns i veïnes té un preu de mercat. Que s’ha convertit en una mercaderia per unes quantes butxaques.

  • Article realitzat per Comissió de Sanitat de la Confederació d’AV de Catalunya, formada per entitats veïnals de les gairebé 700 AV i federacions que aglutina.
  • Aquest és un espai de notícies del moviment veïnal d’arreu del país promogut per la CONFAVC.

Les comunitats virtuals: un espai pel moviment veïnal?

dimecres, 21/12/2011

xarxa-veinal.gif Organitzar-se en comunitats és una característica clau de les societats. Les associacions veïnals no només han aglutinat, durant anys, les lluites en defensa del territori i les persones que hi vivim, sinó també han creat comunitat al seu voltant.

Hem entrat en un món en el qual han canviat les maneres de relacionar-se amb l’entorn. En contrast, les comunitats de veïns i veïnes hem vist minvar la força i la potència transformadora que teníem durant  els primers anys de la democràcia.

En les últimes dècades, han entrat en joc noves regles, Internet i les xarxes socials ens han donat noves formes de comunicació i hem vist com moltes de les noves mobilitzacions semblen sortir d’allà.

 En un primer moment, van sorgir les xarxes ciutadanes, noves formes d’organització comunitària que responien al nou context. Estem parlant de comunitats virtuals que aglutinaven processos de participació i aprenentatge digitals, espais que permetien la difusió de realitats locals en la gran xarxa d’Internet. El seu objectiu era el de donar eines tecnològiques a comunitats locals concretes, evitant que es quedessin aïllades i excloses de molts canvis socials rellevants.

Avui en dia encara trobem xarxes ciutadanes actives: Llefi@Net, a Badalona i desdelamina.net, a la Mina de Sant Adrià à del Besòs, o Ravalnet i xarx@ntoni a Barcelona.

En el seu origen, si bé el moviment veïnal han acompanyat i promogut el naixement de comunitats virtuals, hi ha moltes associacions que no contemplen l’esfera virtual com un espai necessari per al seu desenvolupament. La barrera tecnològica continua existint i  separant algunes realitats.

Però la innovació tecnològica no para, i amb la introducció de les eines 2.0 s’han fet senzilles tasques que abans eren força complexes. Crear i mantenir una web, introduir-se en el món de les xarxes socials, fer servir eines per col·laborar i participar són tasques a l’abast de la major part de persones que fem servir l’ordinador.

Pot aprofitar el moviment veïnal els espais de participació que ofereix la web 2.0? Són importants les comunitats virtuals per a les comunitats de veïns i veïnes?

Serem capaces d’aprofitar les eines digitals per enfortir el dia a dia de les nostres associacions?

Les dones, no som mercaderies

dimarts , 22/11/2011

mercaderies.png El proper dissabte, 26 de Novembre, tindrà lloc una trobada feminista internacional al Pertús, a les 11h. 

Activistes associatives, feministes i sindicalistes d’ambdós costats de la frontera s’uniran en una protesta que perllonga les manifestacions del Dia Internacional contra les violències vers les dones, a fi de cridar especialment l’atenció de l’opinió pública sobre la realitat del món de la prostitució i la situació de les persones – dones, estrangeres i en situació precària, en la seva immensa majoria – que s’hi troben immerses.

Catalunya gaudeix del trist privilegi d’acollir – a la Jonquera – el bordell més gran d’Europa. L’acció pretén conscienciar la ciutadania sobre l’explotació i la violència que comporten les indústries del sexe, apel·lant directament a la responsabilitat dels homes. La crisi aboca un nombre creixent de dones a la pobresa i limita les seves opcions.

La creació de noves destinacions de turisme sexual esdevé un possible nínxol de negoci per a gent sense escrúpols. Una societat democràtica no pot admetre l’existència de una reserva de dones sotmeses al caprici sexual masculí sense qüestionar tots els avenços en matèria d’igualtat de gènere.

L’acció és inequívocament solidària amb les dones en situació de prostitució. El 26-N es denunciaran les hipòcrites legislacions francesa i catalana (“délit de raccolage”, “llei de carreteres”, ordenances de “civisme”) que, en lloc de protegir-les, expulsen aquestes dones de l’espai públic, empenyent-les cap a circuits invisibles i fortament controlats per les màfies proxenetes.

Les organitzacions convocants, que s’entrevistaran amb les autoritats locals, traslladaran als poders públics l’exigència d’un tractament social – i no repressiu vers les dones – del fenomen de la prostitució.

Veure més informacions, organitzacions convocants i detalls de l’acció al blog http://acciofeminista26n.wordpress.com/

Entre Espàrtac i Owen: alternatives a l’economia del poder

dimecres, 16/11/2011

apr2_richmond_riot.jpg L’aspiració popular de re-apropiar-se de l’economia té arrels profundes. Els anomenats motins de subsistència en plena revolució industrial, i que tenien una llarga tradició a l’Europa de l’Antic Règim, són una d’elles. El pas d’exigir un preu just pels productes de primera necessitat a concebre unes relacions econòmiques justes basades en l’ajuda mútua, és una de les llavors del cooperativisme.

La cultura de masses, impregnada d’interpretacions liberals, ens ha mostrat sovint  aquestes revoltes com a fets irracionals protagonitzats per unes turbes incontrolades i posseïdes per la desesperació. En tenim exemples al cinema, però també als informatius de les cadenes de televisió quan fan veure que ens expliquen l’Àfrica. Aquesta intencional construcció de la realitat té una doble funció, política i cultural: a) justificar la repressió; b) aprofundir en la idea que les alternatives populars a l’economia del poder instituït només porten a la barbàrie.

L’historiador britànic E. P. Thompson ens va demostrar, però, que això no es correspon amb la realitat. Els motins de subsistència, com les revoltes del pa, no eren robatoris massius on cadascú arrambava amb el que podia, sinó accions coordinades de desobediència davant l’abús en les quals es pagava el preu considerat just i es repartien equitativament els aliments entre tothom. Aquesta pràctica forma part d’allò que Thompson va qualificar d’“economia moral”.

 La revolta, doncs, al servei de la construcció d’alternatives. Autogestió, ajuda mútua i cooperació; conceptes que han evolucionat durant els darrers dos segles, i que ja formen part de l’imaginari col·lectiu dels moviments socials.

Amb l’evident abisme entre moments històrics, hem tingut exemples recents d’economia moral en el moviment veïnal, com l’anomenada Guerra de l’aigua o les vocalies d’enterraments. No és doncs quelcom del passat: hi ha un fil invisible que ens connecta amb una tradició i que es troba en el subconscient col·lectiu de les classes populars.

 L’actual crisi ens obliga, més que mai, a reprendre aquest fil. Sembla clar que les  mobilitzacions contra la gestió que en fan de la crisi els governs i els mercats, per molt necessàries que siguin, són una eina insuficient per revertir l’aplicació del dogma neoliberal. Cal sumar-hi la construcció d’una altra economia, que a llarg termini ens situï en condicions de canviar les relacions de mercat. I és des dels barris, on es pateixen cruament els efectes de la tempesta, des d’on estem en millors condicions per imaginar, inventar, cooperar…

 Podem revoltar-nos com Espàrtac, immolant-nos en una impossible batalla contra la República de les elits; però podem també començar a construir el nostre futur, sobre les espatlles d’una potent tradició: la representada per Robert Owen i els pioners de Rochdale.

A la protesta, doncs, incorporem-hi la proposta. És per això que us convidem a aquesta jornada:

 Com es pot impulsar l’economia social als barris des del moviment veïnal?

Data: 16 de novembre. Seu de CONFAVC,  C/Dr. Aiguader, 18 de Barcelona:

17’30 h Xerrada: L’economia solidària a Catalunya. A càrrec d’en Jordi Via, membre d’Arç, sccl i de la Xarxa d’Economia Solidària.

 19’00 h Experiències:

Gestió social d’equipaments. Toni Llotje, Ateneu Popular 9 Barris.

Finances ètiques i solidàries a nivell local. Ateneu Julia Romera, impulsor dels projectes Coop57 del Barcelonès Nord i Menjar X Tothom.

El turisme al barri de la Sagrada Família: un negoci ben muntat?

dilluns, 14/11/2011

sagradafamilia.gif Malauradament, passen, els dies, els mesos, els anys i al nostre barri no es posen infraestructures per a fer del turisme un negoci rentable i agradable per la majoria de veïns i veïnes i botiguers i botigueres.

Solament el temple de la Sagrada Família en treu un benefici dels turistes, que a l’acostar-se al barri  entre un 35 i 40% entren a visitar-lo.

Que fan l’altre 60 a 65% ? Baixar de l’autocar que els ha fet arribar,  donar una volta pel temple tot rebent les explicacions. En la majoria dels casos, aquestes persones que viuen de les explicacions  no tenen gaires coneixements profunds de l’obra, ni del seu creador ni dels seus hereus.

Això si poden comprar en els múltiples tenderols que la majoria semblen “can penja i despenja”, records d’en Gaudí  arrebossats amb trencadís,  entre un ventall plural  de  “Manoles i toros”.

Poden també, com no, ser atropellats donada l’aglomeració existent i l’estretor de les voreres i al seu col·lapse. Quin luxe, ser atropellats al costat del temple de la Sagrada Família!

Poden menjar un entrepà ràpid i una beguda en un dels innumerables bars que d’un temps ençà han aparegut com bolets. En alguns casos “tres en línia” com el conegut joc.

Això sí, poden rebre la seva petita dosi de contaminants que el veïnat respirem cada dia.

Per tot això, podem dir que l’entorn de la Sagrada Família és deplorable.

Cal que l’Ajuntament faci, d’una vegada per totes, els deures, encara que sigui pas a pas, si no els veïns i veïnes d’aquest barri, que pateixen el mateix que els turistes però dia rere dia, acabarem essent foragitats del nostre propi barri.

L’Associació de Veïns i Veïnes “Sagrada Família” i en el seu àmbit d’Urbanisme, Mobilitat i Medi Ambient hi estem treballant. Des d’aquest espai de la xarxa us convidem a participar amb nosaltres tots el tercers dimecres de mes al local. Plegats farem pressió per aconseguir la regulació de la zona per no patir el turisme, sinó conviure-hi  i poder gaudir de l’entorn, que forma part de les nostres vides quotidianes.

Epíleg: En el moment d’acabar aquest article ens arriba la noticia que l’Ajuntament ha donat senyals esperançadores de que pretén donar passes envers les nostres propostes. Haurem d’estar en alerta i entre tots i totes frenar la demagògia, l’alarmisme i cinisme dels -tour operadors- que ja han començat a pressionar a través dels mitjans de comunicació.

Esperem i desitgem que el districte de l’Eixample no és deixi influenciar per aquestes empreses de turisme salvatge, ja que la bona imatge aconseguida davant de les entitats, botiguers i veïnat del barri se’n podria anar en orris.

  • Article realitzat per Jaume Torrens,  membre de la Junta de la l’AV de la Sagrada Família.
  • Aquest és un espai de notícies del moviment veïnal d’arreu del país promogut per la (CONFAVC).

Tenim polítics o “trileros” ?

dimecres, 9/11/2011

trilero1.jpg Davant les amenaces de ruptura del nostre model social, els catalans així com a la resta del veïnat de l’ Estat espanyol, tenim un problema greu i no sabem donar-li una contestació social coherent a través de les mobilitzacions i fer que els actuals governants facin propostes coherents, de com mantenir, en l’essencial, l’Estat de benestar.

Més que polítics i administradors del nostre capital, el del conjunt de la ciutadania, semblen “trileros ” idèntics als que hi ha al principi de Les Rambles amb els seus tres cubilets  i la boleta, intentant enganyar l’incaut ciutadà. Poso aquest exemple per la senzilla raó que, cap administració ofereix garanties a les preocupacions de la ciutadania, tot el contrari intenten, desmoralitzar ja que avui diuen una cosa i demà es contradiuen i l’endemà la matisen.

En resum, els nostres governants no tenen sensibilitat social, per no dir una altra cosa que podria molestar-los.

Podem estar d’acord que estem en un món nou, un món que va canviant, impulsat per les transformacions estructurals del mercat, que ells han donat suport sense immutar-se. S’ha passat d’una economia industrial tradicional a una economia del coneixement, de la innovació i sobretot dels serveis.

En el seu moment alguns dèiem que el procés de globalització s’ha portat malament al deixar-lo completament en mans del mercat o el què és el mateix, en les butxaques d’uns quants amb unes economies cada cop més obertes i uns mercats financers més desenvolupats, amb menys regles i molta avarícia.

Per tot això estem obligats a abordar amb una mirada diferent els reptes actuals de l’Estat de Benestar, però mai amb la mirada bòrnia dels  governs actuals , ja siguin estatals, autonòmics o locals.

Si continuen amb aquestes propostes l’únic que provoquen és que la ciutadania es resigni per no sentir-se culpable dels errors que no ha comès. Els errors l’han comès i els estan cometent ells, ja que en el fons, el què volen és tenir-nos atemorits per privatitzar els serveis públics.

Ara bé, només aquells serveis que donen beneficis al mateix temps que es financen amb diners públics. I el més greu és que quan no guanyin prou demanaran més diners o retornaran  aquests serveis a les administracions perquè es faci càrrec de tot el què els suposarà pèrdues.

Això és el que passarà amb la sanitat, l’educació, incloses les escoles bressol, i un llarg etc.

“Trileros”, no tenim polítics, sinó “trileros” de mots tramposos.

Sabies que Lafarge, planta on s’inceneren residus….

dimecres, 2/11/2011

cimentera.gif Sabies que Lafarge genera residus perillosos sense autorització?
I que  alguns d’aquests residus perillosos contenen amiant o els anomenats policlorobifenils (PCB)?

Però, anem per pams: què són  els PCB?

Els policlorobifenils (PCB) són  un compost químic que s’utilitza en transformadors elèctrics al nostre país. Està inclòs dins dels dotze contaminants més perillosos del Planeta. En contacte amb l’home pot provocar càncer. El PCB és considerat un “contaminant orgànic persistent”, és a dir que roman en el medi ambient per llargs períodes.

I quin risc comporta l’amiant?  Doncs el de contraure determinades malalties específiques provocades per la inhalació de les  fibres d’amiant, tals com l’asbestosi, el càncer pulmonar i i el mesotelioma de pleura i / o peritoneu, a més d’una irritació crònica de la dermis.

Sabies que  l’autorització parlava de 11.500 kW de potència quan Lafarge realment consumeix 64.747.690 kwh? És a dir, 600 vegades per sobre del previst?

Sabies que aquesta planta que produeix ciments  genera residus per sobre dels autoritzats? I que, per exemple,  emet uns quantitat de més de 240 mg/m3, vuit vegades per sobre del límit?

Sabies que  malgrat totes aquestes barbaritats i abusos, per part d’aquesta empresa, “els nostres” representants polítics, tant els de la Generalitat com els de Montcada i Reixac, els han concedit les llicències sense cap control i amb un menyspreu absolut a la salut del veïnat?

Per tot això que no sabies, és hora de començar a exigir responsabilitats judicials i polítiques a aquesta classe d’empreses i polítics.

Il·lustraci del còmic de l’associació Justicía Global

El veïnat de La Sagrera i La Verneda Alta tenim dret al patrimoni de la vil·la romana

dilluns, 24/10/2011

sagrera.gif En les terres ubicades al corredor ferroviari del Tren d’Alta Velocitat (TAV), entre els districtes de Sant Andreu i Sant Martí, als barris de La Sagrera i La Verneda Alta, en ple segle XXI, on ningú discuteix la necessitat de tenir l’Alta Velocitat, els arqueòlegs han descobert una antiga vil·la senyorial romana del segle II dC.

Davant d’aquesta gran troballa, les diverses entitats culturals i socials de dits districtes, amb el recolzament d’altres entitats de Barcelona i rodalies, s’han interessat per aquestes restes.

Des del primer moment, i per diverses vies de comunicació, les associacions vam intentar posar-nos en contacte amb la Generalitat de Catalunya, el Museu d’Història de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona, aconseguint poques respostes i reunions a llarg termini.

Nosaltres, portem molts anys col·laborant amb les institucions polítiques per a millorar els nostres barris. Ningú més que els veïns i les veïnes sabem què volen els habitants dels nostres districtes i és per això que col·laborem desinteressadament amb l’Ajuntament de Barcelona.

Ara bé, les declaracions fetes el 14 de Setembre pel Regidor de Cultura Jaume Ciurana, i l’estranya i ràpida actuació  en començar a enderrocar la vil·la sense haver dit ni una sola paraula als veïns i les veïnes de la zona ens van semblar totalment fora de lloc.

Per aquest motiu, vam organitzar una trobada amb la Generalitat, l’Ajuntament i el Museu d’Història de Barcelona on ens van intentar donar tot tipus d’explicacions i justificacions per les actuaccions fetes. Tot i les explicacions donades tard, des de les diverses associacions culturals i socials dels districtes de Sant Andreu, Sant Martí i Barcelona volem presentar-vos aquest Manifest.

MANIFEST PER A LA CONSERVACIÓ DEL PATRIMONI

A favor dels avenços tecnològics però sempre en defensa de la nostra cultura. El patrimoni és de tots i el volem gaudir entre totes i tots.

1.    Des de les entitats abaix signants volem demanar que des d’ara hi hagi una veritable transparència en les accions que es prenguin sobre el nostre patrimoni.

2.    Considerem que s’haurien d’obrir les zones properes a la vil·la romana ja que el complex podria ser encara més gran i important.

3.    Sol·licitem que les diverses entitats puguin visitar les restes per a conèixer millor el nostre passat, i considerem que és necessari fer un dia de portes obertes perquè tots els veïns i totes les veïnes que vulguin puguin veure la vil·la.

4.    Demanen millores en la comunicació entre associacions i Ajuntament de Barcelona perquè aquest fet no es repeteixi en un futur. A més, volem que es tinguin més en compte a les associacions per prendre segons quines decisions que afecten a l’aspecte patrimonial i/o cultural dels nostres barris.

5.    Remarquem de nou el nostre recolzament a la construcció de la línea d’alta velocitat però no a qualsevol preu.

6.    Volem que es tingui en compte que els nostres barris pateixen una manca de patrimoni i és per això que troballes com aquestes les considerem suficientment importants per a tots nosaltres. Aquests atractius culturals enriqueixen els nostres barris a més també d’atraure a la gent a visitar-nos.

7.    I per últim, volem expressar que aquest manifest no és només per la preocupació que tenim els veïns i les veïnes per la vil·la romana. Aquest manifest es també per a defensar el poc patrimoni que ens queda en el nostre territori i el del Pla de Barcelona: la Torre del Fang, el Molí de Sant Andreu, l’aqüeducte romà i les futures troballes que encara estan per descobrir.