Opinió

Som testimonis del desacomplexament amb el qual el govern proposa, legisla i executa mesures anti-socials per enfrontar la crisi. Hores d’ara ja sembla prou clar que aquesta no serà una crisi més, i que deixarà molt tocats uns quants drets socials.

Més enllà de la gran mobilització, que no sembla que acabi d’arribar mai, i de les protestes per aturar les retallades, quins camins pot recórrer una societat en recessió i amb uns governants porucs i entregats a la defensa d’interessos particulars?

Des del barri de Sants ens arriba una pista per respondre la pregunta. En el marc del projecte Barri Cooperatiu, La Ciutat Invisible ha editat una petita meravella: Les cooperatives obreres de Sants. Autogestió proletària en un barri de Barcelona (1870-1939). Si voleu anar a la presentació, podreu endinsar-vos en una història d’unes cooperatives que varen seguir el camí dels pioners de Rochdale. Descobrireu com la gent d’un barri, en temps més difícils, es va reapropiar de tots els àmbits que va poder de la seva vida; i amb quina dignitat, entusiasme i determinació van perseguir els seus anhels d’una societat més lliure, justa i feliç. Gent amb noms i cognoms: avis i àvies del veïnat actual de Sants.

Lluny de museïtzar el cooperativisme, aquesta obra ens el planteja com una eina de present. Perquè la lliçó d’un veïnat treballador, humil i digne, autogestionant-se la manutenció, l’ensenyança o l’oci, és una lliçó que cal tornar a aprendre.  I aquest no és un plantejament retòric: després d’un any de treballs previs, s’ha constituït formalment la Plataforma La Lleialtat Santsenca. Formada per veïnat i per prop de 50 entitats del barri, la plataforma té per objectiu recuperar l’edifici abandonat de l’antiga cooperativa La Lleialtat Santsenca, al carrer Olzinelles, per a usos veïnals, cooperatius i de cultura popular.

El barri de Sants està entenent que ja no són temps de reivindicar només equipaments “pel” veïnat. Cap governant, semblen pensar, ens resoldrà l’atur, o l’augment de preus de serveis bàsics, o les necessitats educatives i de lleure: “ens ho haurem de fer nosaltres”. Amb aquest esperit, i la voluntat de recuperar la tradició autogestionària de les classes populars, la plataforma no demana diners o serveis: nomes vol la clau de l’edifici.

Per Xavi Julvé, tècnic d’Economia Social de la CONFAVC

Entrada publicada a General el dimecres, 26/01/2011 a les 18:27.
Subscriu-te a l'RSS de comentaris d'aquesta entrada.
Deixa-hi el teu comentari o fes-ne referència al teu blog personal.