Guapos i pobres: 10 anys després

Fa 10 anys vaig publicar el llibre Guapos y pobres: retrato de una nueva clase social. En ell anunciava l´aparició d´un nou col-lectiu de persones cosmopolites que tenen entre 20 i 45 anys, viuen a la ciutat, tenen feina, experiència, formació i talent però no arriben a final de mes. Normalment el seu càrrec i feina semblen envejables (de vegades també ho és el seu look). En canvi, tot i que no ho sembla, viuen al límit de la pobresa.

Fa 10 anys ja explicava que són moderns, ecologistes, consumidors de cultura, solidaris i crítics amb el sistema (però no contraris el capitalisme). Afegia que vivien la seva situació econòmica amb filosofia, bon humor (i un as a la màniga) i que, davant de tot, prioritzaven el creixement personal debatint-se entre ell i la pura supervivència.

Clar que d´això fa una dècada. Abans de la crisi. Abans que existís la paraula “mileurista”.  Com deu estar aquest col-lectiu ara?

Bé, per començar han hagut de fer front a imprevistos econòmics com el descens salarial, l´augment de l´IVA, les retallades dels serveis públics o l´augment de la factura elèctrica (67% des de 2008). La majoria també han patit forts canvis al seu entorn personal i a les seves empreses (amb l´estrés que això comporta) i més d´un s´ha trobat en mig d´un ERE o ha canviat radicalment de panorama professional sigui fent-se freelance o emigrant a un altre país.

De fet, sembla que a aquest col-lectiu sobradament preparat li ha agafat la crisi quan començava a desenvolupar-se, a crèixer, a tenir cert èxit… Per una altra banda, és tan lenta la recuperació econòmica que sembla que el final de la crisi els agafarà al final de la seva carrera, quan comenci la seva decadència professional, quan el mercat els comenci a marginar per la seva edat.

Ep! Que ningú s´espanti. Els guapos i pobres continuen lluitant amb optimisme, tot i que el futur es vegi més fosc que abans. Tot i que hi hagi més rics, més pobres i més desigualtat social. Tot i que els casos de corrupció política i financera els envoltin. Tot i això (i molt més) els guapos i pobres segueixen trobant motius per l´esperança sigui al consum col-laboratiu, a les xarxes socials, a Podemos, als moviments independentistes, o a aquell amic que li va tan bé a Londres.

10 anys després, per diferents motius, ara sembla un bon moment per reflexionar sobre aquests temes, tornar a parlar dels guapos i pobres i fer-ho inaugurant aquest blog. Curiosament, tot coincideix amb l´estrena d´un musical basat en el meu llibre…

10 anys després. Com si celebréssim una aniversari. Com si tornéssim a fer una foto del mateix lloc per veure els canvis que s´han produït, què s´ha oxidat, què ha florit…

Que la força ens acompanyi.

Per molts anys.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús