Guapos, pobres i pares

El principal repte dels pares guapos no és assumir la despesa econòmica extra d’un fill quan difícilment arriben a final de mes. El repte és aconseguir això i, a més, donar al nou nat el millor del millor… La pregunta és, com s’ho fan?

Bé, la part econòmica no és senzilla. Segons dades oficials un fill costa aproximadament una mitja de 700 € mensuals fins als 18 anys. Total: 150.000 € (font:CEACCU). Per aconseguir aquests diners, els guapos i pobres començaran a mirar el cèntim com feien els seus pares. Canviaran de companyia telefònica, banc o del que faci falta. Reciclaran mobles, roba i joguines. Intentaran guanyar més diners (si és que això és possible). Tiraran de bocata i tapper quan faci falta (al mateix temps que alimenten al seu fill amb productes ecològics). I sobretot, aquells amb més sort, es deixaran ajudar per la família en múltiples formats: regals, cangurs, dinars familiars, vacances pagades, diners en efectiu… Sí, diners en efectiu; com si rebessin una paga setmanal; com si no fossin pares independents dels seus pares.

Això pel que fa a la part econòmica. Després ve la part emocional. Això que diem donar-li el millor. I qui no vol donar el millor al seu fill? Segur que aquesta premissa va ser la mateixa que van seguir els pares dels pares guapos, però abans eren uns altres temps. Avui no hi ha límits per trobar el millor: el millor metge, el millor col·legi, el millor coixí, la millor crema, el millor aire… Això, inevitablement, sumirà als pares guapos en puntuals frustracions. No ens enganyem: el millor del millor només és privilegi d’uns quants.

Alguns, els més aventurats, recorreran a decisions dràstiques com canviar de pis (ocupant un de la família), marxar de la ciutat, marxar del país, canviar de professió o acollir-se als acomiadaments de la seva empresa i després, amb la indemnització i l’atur, pensar què fer amb la seva vida.

Però sobretot recorreran a l’amor incondicional, al creixement personal, a no pensar en el demà, a relativitzar els diners i a la dita que els fills vénen amb un pa sota el braç.

El problema és que avui també venen amb un iPad.

Ep! No us preocupeu. Tinc un amic (comercial) que després de ser pare ha marxat a viure a Perpinyà i ara guanya un 50% més.

Tan fàcil i difícil com això.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús