Sant Jordi, amb Estellés en la memòria

El passat 23 d’abril, dia de Sant Jordi, vaig tindre el plaer de participar en l’acte d’homenatge a Vicent Andrés Estellés que es va organitzar en el centre cultural Octubre de València i que va presentar Reis Juan. En concret, vaig llegir un fragment del llibre Del Sud. El País Valencià al ritme dels Obrint Pas, que vaig publicar en 2008 junt a Hèctor Sanjuan.
A banda del plaer de compartir cartell i una estona ben agradable amb gent com Carmina Andrés, Gemma Pasqual, Núria Cadenes, Rafa Xambó, Xavi Aliaga, Mercè Climent o Xavi Sarrià, entre altres, vaig poder llegir un fragment que em feia especial il•lusió. És aquell que parla de la connexió entre les diverses veus que, en temps i formats diferents, han aparegut al País Valencià, mantenint ben viva la flama de la nostra llengua, la nostra cultura i el nostre país, com els Obrint Pas o el mateix Estellés.
Tot i que vaig haver de retallar el fragment triat per qüestió de temps –érem gairebé 50 autors que hi vam participar!-, ací vos deixe el que finament vaig llegir. Espere que us agrade.

“El disc Terra s’articula al voltant d’un disseny potentíssim. […] Sobre un fons de color sèpia, apareix una xiqueta llatinoamericana de molt curta edat, carregada amb un fardell que sosté amb prou feines amb els dos bracets minúsculs, plantada en mig del no-res sobre una terra aspra i eixuta, amb cabells d’atzabeja, rostre adust i ulls foscos i tristos que parlen d’un passat dificil i un futur incert.

La caràtula es completa amb uns versos del Mural del País Valencià, la grandíssima obra poètica de Vicent Andrés Estellés: “Recorreria a genollons / els indrets de tota la terra / em fregaria amb terra els ulls / i menjaria només terra”. I és que el fill del forner, el que feia versos, l’enorme poeta de Burjassot que arreplegà el seu testimoni directament de la mà d’Ausiàs March, té una presència molt important en un disc que va ser l’excusa d’Obrint Pas per a fer visibles als grans pensadors i activistes culturals del País Valencià com el mateix Estellés, Ovidi Montllor, Joan Fuster, Manuel Sanchis Guarner o Enric Valor, als quals l’administració autonòmica s’ha esforçat a silenciar i fer caure en l’oblit. Obrint Pas es rebel•la contra el menyspreu i els ret un homenatge explícit i cridat als quatre vents amb la cançó “No hem oblidat”: “Amb la nit han fet callar / tot el que ens vas ensenyar / el preu de no renunciar. / Assumint el teu esguard, / hem escollit avançar / decidits a no oblidar / que allò que val és la consciència / de no ser res si no s’és poble / de no ser res si no s’és lliure”.

En aquesta darrera cançó, no costa gens trobar referències explícites i, fins i tot, fragments del conegut poema d’Estellés, inclòs al Llibre de meravelles, com també a l’interior del llibret del disc, que s’obri amb els últims cinc versos d’aquest mateix poema i es tanca amb les paraules de Joan Fuster: “O ens recobrem en la nostra unitat o serem destruïts com a poble”.

1 comentari

  • Mercè Climent

    29/04/2013 22:27

    Un plaer compartir aquella vesprada-nit de llibres, roses, música i meravellosa gent. Abraçada forta.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús