Kiruna, la ciutat que es trasllada

dilluns, 7/03/2011

LKAB_Kiruna2008_2.jpg

La ciutat de Kiruna. Foto de lkabframtid.com

Va ser l’any 2004 quan la municipalitat de Kiruna, al nord de Suècia, va anunciar que les esquerdes en el sòl causades per la mina Kiirunavaara, situada prop de la ciutat, s’estaven propagant més ràpid del que s’havia calculat prèviament. Per això, el municipi va prendre la decisió històrica que calia traslladar el centre de Kiruna cap al nord-est.

La mudança ja ha començat encara que no es veu, desviant les canalitzacions d’aigües residuals, calefacció i cablejat elèctric. Segons les planificacions del projecte, en cinc anys mouran l’estació de ferrocarril, en quinze el famós Ajuntament i en vint-i-cinc anys l’Església. Traslladaran els edificis posant grans plataformes amb rodes a sota seu i remolcant-los. Diuen que no caldrà treure’n ni els mobles.

2.000 persones s’hauran de mudar i l’Ajuntament els ha preguntat com volen viure i com volen que siga la seva nova ciutat. Tant els joves com els vells coincideixen que les cases antigues s’han de moure a la nova zona i hi ha d’haver moltes zones verdes. El cost del projecte? 12,5 bilions de corones sueques, uns 1,2 bilions d’euros.

Husflytt_Malmberget1.jpg

Traslladant una casa. Foto de lkabframtid.com

Olof Palme, 25 anys del seu assassinat

dilluns, 28/02/2011

25a.jpg

Foto de Dagbladet.no

Avui fa 25 anys que van assassinar el que fou Primer Ministre suec Olof Palme. Olof Palme va morir als 59 anys d’edat. Cap dels socialdemòcrates suecs, va ser un defensor de la pau universal i es va pronunciar en contra de l’apartheid a Sud-àfrica, les armes nuclears, la guerra de Vietnam i, entre altres dictadures, la nostra, la de Franco. La seva política controvertida es va guanyar molts seguidors alhora que molts enemics i potser per això, avui en dia, el seu assassinat encara està sense resoldre.

L’assassinat d’Olof Palme és un dels tres més investigats a tot el món, el material s’emmagatzema a una habitació de 250 m² i s’hi anomenen fins a 10.000 possibles assassins. Malgrat tota la informació, el cas no s’ha pogut resoldre, entre altres coses, perquè la policia es va saltar totes les rutines i va investigar molt malament el lloc dels fets. Per exemple, van arribar-hi dues hores més tard, no van tancar els carrers adjacents i les bales van ser trobades per un particular al matí següent perquè la policia les havia deixat sense recollir. Després la policia les va netejar llevant-ne totes les empremtes dactilars. En conclusió, un desastre.

Els sospitosos per l’assassinat han sigut molts. Entre altres, un home de 30 anys que estava aquella nit al lloc dels fets, el grup kurd PKK i un grup de gent de Sud-àfrica a favor de l’Apartheid. Però definitivament va ser el drogaddicte i alcohòlic Christer Pettersson el major sospitós de tots. De fet, la dona de Palme -que es trobava amb Palme quan el van assassinar- el va reconèixer i per això el van empresonar. Més tard el van alliberar perquè un testimoni que només es trobava a uns metres de l’assassí estava convençut de que no era Pettersson. Quan aquest últim va morir en llibertat l’any 2004, també va morir la investigació. Han estat nombroses les persones que de forma privada van començar les seves investigacions perquè estaven convençudes que la policia havia esborrat proves i que no investigava suficient.

El criminòleg suec Leif GW Persson, que fa uns dies va participar en un programa de televisió sobre Palme, creu que l’assassí era un professional que va actuar amb ordre i sang freda. Ell veu clar que l’assassí formava part d’un grup de la policia o de militars que odiava a Palme. No pot entendre com la policia mai hagi volgut investigar les persones del cossos de seguretat de l’entorn de Palme, que sabien que aquella nit anava al cine i no duia guardaespatlles. Ell està segur que l’assassí encara viu.

Malauradament, només sabrem la veritat si l’assassí s’entrega o si es troba l’arma de foc que es va utilitzar per a matar a Palme. Mentrestant, esperem que Olof Palme no mori en el record i que seguim visitant-lo moltes persones a la seva tomba cada 28 de febrer.

25b.jpg

Pastís de massapà

diumenge, 20/02/2011

  24a.jpgAquest és un dolç molt típic suec que es menja al febrer o març (encara que algunes pastisseries en venen tot l’any), en suec es diu Semla. El dia que per tradició s’ha de menjar és el Fettisdagen en suec o dimarts de Carnestoltes en català, enguany cau el 8 de març. Encara que no n’he provat de fer mai, no crec que sigui gaire difícil seguint aquesta recepta (la traducció al català no és gaire bona, però s’entén). Ja em direu si intenteu fer Semlor a casa.

Cada dia més llum

dimarts , 15/02/2011

23a.jpgCom més al nord vivim, més dramàtics són els canvis en la durada del dia. Si visquérem al Pol Nord, en un any passaríem d’un extrem a l’altre, és a dir, de la nit polar al sol de mitjanit.

Estocolm, amb la seva latitud de 59 graus (Barcelona té 41 graus) no està al Pol Nord, però suficientment prop com perquè els dies siguen molt més curts a l’hivern que a l’estiu. També, quan ve la primavera, les hores de llum augmenten més ràpidament que a localitats que estan més al sud. Aquestes setmanes són de canvis significants. Per exemple, la setmana passada a Estocolm es va fer de dia 17 minuts més prompte que fa dues setmanes i el sol es va posar 18 minuts més tard. En total tenim una mitja hora més de llum només en una setmana!

El dia més llarg de l’any, el 21 de juny, el sol sortirà a Estocolm a les 3:27 i es pondrà a les 22:11, en total 18 hores amb 44 minuts de llum. Quina diferència amb les 6 hores i 11 minuts del dia més curt de l’any!

Gap Minder

divendres, 11/02/2011

22a.jpg

Foto de Gapminder.org

Gap minder és una gràfica interactiva que visualitza dades estadístiques de tots els països del món. El que té de particular a diferència d’altres gràfiques és que és l’usuari el que pot canviar la línia del temps i en visualitzar tots els països a la vegada es molt fàcil trobar tendències que passen al món sencer. D’aquesta forma es demostren coses com, per exemple, que no els països més rics tenen una sanitat de millor qualitat.

Hans Rosling, el suec que ho va crear, és a més un conferenciant molt bo i pedagògic. Amb l’ajuda de Gap Minder podeu visualitzar per exemple dades tan interessants com les emissions de C02 des de l’any 1820 fins ara, la mortalitat infantil, o serveis dentals a diferents països. Us deixo amb dos vídeos:

Al primer Hans Rosling explica el creixement mundial de la població amb caixes d’Ikea (hi ha subtítuls disponibles):

http://www.gapminder.org/videos/population-growth-explained-with-ikea-boxes/

 Al segon es fa un repàs de la història de la humanitat amb ajuda de GAP Minder, tan sols dura 4 minuts:

http://www.gapminder.org/videos/200-years-that-changed-the-world-bbc/

Augmenten els casos de narcolèpsia

dijous, 3/02/2011

13b.jpg

Foto de mama.nu

L’any passat a hores d’ara es vacunaven contra la grip A 6 milions de suecs. Els mitjans de comunicació no paraven d’anunciar que era molt important vacunar-se i, al treball, quasi et miraven malament si havies decidit no fer-ho. Ho recordo com una histèria general, per sort, vaig ser prou forta i vaig decidir anar contra corrent i no vacunar-me. Suècia va ser el país que més xiquets va vacunar del món.

Ara, un any després, s’han descobert més de seixanta casos nous en nens de narcolèpsia, una malaltia que provoca cansament, al·lucinacions, malsons i paralització dels músculs. Encara no està clar que la vacuna de la grip A siga la culpable d’aquestos casos però hi ha molts indicis que així és. La veu d’alarma l’ha donada el neuròleg Lars Palm, afirmant que la vacuna que va comprar Suècia era la Pandemrix. Aquesta vacuna contenia una substància prohibida en altres països justament pel risc de contreure la malaltia de la narcolèpsia. De moment segueixen les investigacions tant a Suècia com a Finlàndia, on també han augmentat els casos de nens amb aquesta malaltia.

Fundes per a les sabates

dissabte, 29/01/2011

  21a.jpg

És curiós com a cada part del món la gent ha de preocupar-se per coses distintes. Per exemple a Suècia, a l’hivern, has de pensar en dur un bon calçat per a que no se’t mullen els peus o t’esvares pel carrer . Aquests ‘sabates‘ de la foto encara que semblin sandàlies o xancles de goma per anar a la platja no ho són. Són una mena de fundes que la gent es posa a sobre de les sabates de vestir per anar pel carrer. Primer les vaig veure als peus d’alguns executius i vaig pensar ‘Ostres, què lletges’. Després les vaig veure a una sabateria i ja vaig entendre la seva funció. Molt pràctiques, penso jo! La majoria de la gent que pel treball ha de dur sabates de vestir, les porten a una bossa o ja les tenen a l’oficina i quan arriben del carrer es canvien.

 Si us han agradat les fundes de la foto les podeu comprar a aquesta tenda online noruega: SwimsstoreEstan molt de moda per aquestes latituds!

Subvencions

diumenge, 23/01/2011

11a.jpg

Foto de op.se

Necessites ajuda amb la neteja a casa? Vols renovar l’apartament que t’acabes de comprar? O tal volta prefereixes construir una altra caseta al jardí? No passa res, si vas just de diners, vine a viure a Suècia que aquí t’ho subvencionen amb un 50% de l’import total.

Aquesta és una mesura que el govern suec va prendre per a combatre el mercat de treball en negre i per a fomentar el treball. Segons la meva opinió, millore la qualitat de vida de les famílies de classe mitjana o de classe alta. Perquè clar, una família humil en què un dels pares treballa en serveis de neteja o en la construcció no contractarà a algú que els netege la casa o els faça la reforma del menjador, no? Per la mateixa regla de tres, per què no subvencionar la gent que va a menjar al restaurant? Tal volta hi ha cuiners que treballen també en negre. O per què no subvencionar el transport públic? O per què no destinar els diners en investigació per a donar treball als molts estrangers amb un títol de Doctor en Físiques que treballen de taxistes?

Penso que la idea inicial de subvencionar a les persones que contracten legalment és bona però un 50% em sembla massa. Per a combatre el treball en negre cal educació, honestedat i que la gent estiga conscienciada.

Una forma de passar el temps

dimecres, 19/01/2011

20a.jpg A l’hivern es gelen els llacs d’Estocolm. Per això hi ha alguns que agafen una cadira plegable, roba calenta, un termo amb cafè i la canya de pescar i se’n van a pescar. Això sí, abans de llançar l’ham han de fer un forat al gel. Per aquest tipus d’activitat cal paciència… i ganes! Quan vaig veure als de la foto és el primer que hi vaig pensar, jo anava passejant ràpid per a no congelar-me i aquests estaven assentats sense moure’s ni un pèl.

20b.jpg

Adéu, arbres de Nadal

diumenge, 16/01/2011

19a.jpgEl Nadal ha arribat a la seva fi i els suecs estan deixant els seus arbres de nadal a muntons pels carrers. Recorde que el meu primer any a Suècia em va xocar molt que els suecs, que són tan amants de la natura, simplement tiraren els arbres com unes escombraries.

A més a més, aquest any m’he assabentat que la majoria d’arbres de Nadal que es venen a Suècia vénen de Polònia, allà són més barats, com si no en tinguérem arbres aquí!! Em ve a la ment la quantitat de contaminació que es desprèn amb el transport dels arbres d’un país a l’altre.

19b.jpg