Arxiu del dimarts , 30/11/2010

Els Demòcrates Suecs al Parlament

dimarts , 30/11/2010

7a.jpg

Com alguns sabreu el setembre passat va entrar al Parlament suec el partit nacionalista dels Demòcrates Suecs. Un nom que, paradoxalment, no els descriu gaire. I és que aquest partit es va fundar el 1988 amb bases feixistes. Primer, eren un radicals que es manifestaven en banderes feixistes i insultaven obertament els immigrants i totes aquelles persones de color. Després, han après a parlar en públic moderadament i expressar la seva ideologia sense que parega insultant o feixista.

D’ofensius han passat al paper de víctimes. Per exemple, a la campanya electoral se’ls va menysprear, ningú volia rodar el seu curt electoral (va ser una empresa danesa), ni seure al seu costat en els debats polítics. A més a més, mentre cap partit polític parlava del problema de la integració en Suècia, ells anaven visitant pobles i ciutats difonent arguments com: ‘Ens cal preservar la societat de benestar sueca i això no ho podem fer si deixem entrar 100.000 immigrants cada any’ (la xifra és incorrecta, però d’això ja en parlaré en una altra entrada), ‘Hem de millorar les pensions i això es pot fer retallant les ajudes socials a immigrants’, ‘Un alt percentatge dels immigrants són delinqüents’, etc. Tots tenien per comptat que no arribarien enlloc. I després, la sorpresa. Un 5,7 % de la població els va votar i ara seuen 20 persones del Demòcrates Suecs al Parlament.

Suècia no és el primer país europeu on un partit xenòfob entra al Parlament. Personalment penso que és alarmant però espero que a partir d’ara es parle més de la integració i es posen mesures per a millorar-la. M’entristeixo molt al pensar que la gent que ha votat aquests partits no pot veure més enllà de si mateixos. Perquè immigració no només és ajudes socials, delinqüència i atur, sinó cobertura de treballs que ningú vol fer, acadèmics que s’han format sense que hagi costat res als governs, però que poden desenvolupar el país i el més important, riquesa cultural. I per últim, un consell d’una immigrant a tots els immigrants: La vida és com una estanteria IKEA, l’has de muntar tu!