Arxiu del mes: desembre 2010

Hivern a Estocolm

dimarts , 28/12/2010

 16a.jpgPerdoneu que aquests dies no actualitze molt, però estic a Castelló gaudint del sol i de la família. Us deixo amb unes fotos d’Estocolm nevat, les vaig fer abans de vindre a Castelló.

16c.jpg 16b.jpg

Hi havia molta neu i ja es podia veure com el llac estava començant a congelar-se. Un paisatge preciós!

16d.jpg

16e.jpg Per últim una foto del meu balcó. Mai havíem tingut tanta neu al desembre!

16f.jpg

Bon Nadal

divendres, 24/12/2010

113.jpgEl Pare Noel finlandés us desitja un bon Nadal des de Suècia.  El vaig trobar pel centre d’Estocolm i li vaig fer una foto, oi que està simpàtic?

Ruben Rausing

dimarts , 21/12/2010

15b.JPG

Fotos de EatMeDaily.com

Va ser un empresari suec que va fundar la molt coneguda empresa Tetra Pak.

Quan va viure a Nova York a principis del segle XX es va adonar que era necessari trobar altres mètodes d’embalatge per a la distribució d’aliments. Al tornar a Suècia va començar a treballar en una impremta litogràfica on va tractar de convèncer els directius per a poder desenvolupar noves formes d’embalatges. Malgrat tot, no li van fer cas i l’any 1929 va deixar el treball per a fundar l’empresa Åkerlund &Rausing amb un altre company.

Els seus primers paquets van ser utilitzats per a aliments secs com farina o sucre. I l’any 1943 van començar a desenvolupar paquets de paper per a llet. Tres anys després ja van poder presentar el seu producte final i el 1951 va nàixer Tetra Pak. Quan va morir el 1983, Ruben Rausing era la persona més rica de Suècia.

El ‘systembolaget’

dissabte, 18/12/2010

És el monopoli de l’estat suec de venda d’alcohol. Si vols comprar, vi, cervesa o qualsevol beguda que continga més del 3,5% d’alcohol has d’anar a aquesta mena de supermercat d’alcohol i tindre com a mínim vint anys. I naturalment, pagar uns impostos molt alts.

A principis del segle XIX els homes suecs bevien molt d’alcohol (les dones no en bevien perquè estava mal vist) i no var ser fins a la I Guerra Mundial que es va racionalitzar el seu costum. Les tendes van començar a registrar les vendes i la gent només podia consumir dos litres de licor cada tres mesos. El 1955, quan van acabar amb el racionament i ja es podia comprar tot l’alcohol que es volgués al systembolaget, la gent en va començar a comprar massivament. Per això, per a tractar de reduir-ne el consum, van pujar molt els impostos. Com que hi ha hagut històricament molts problemes amb l’alcohol, encara avui es pot veure com la gent et mira de reüll si dus una bossa del systembolaget plena d’ampolles de vi.

Un Mercat Nadalenc – Segona part

dijous, 16/12/2010

Continuem amb els mercats de Nadal! Avui voldria parlar un poc del menjar que es pot comprar:

  • Armelles torrades, són una mena d’armelles garapinyades.

  • Areng a la planxa. L’areng es menja a totes les cel.lebracions. A la caseta de la foto el venen a la planxa en puré de patates. No sóc molt fan de l’areng, m’agrada molt més el salmó.

  • La beguda més típica de Nadal: el glögg! Un tipus de vi calent que es veu en panses i armelles. Està molt bo! Cada any solen treure una edició limitada que s’esgota a la primera setmana a la venta.

  • També hi havia una caseta on venien embotits. Es poden trobar coses com botifarra de ren o d’arce. Les he provat i no estan malament però com la botifarra catalana o el xoriç de Guijuelo res!

La comunitat musulmana a Suècia

dimarts , 14/12/2010

14a.jpg

Edifici amb antenes parabòliques típic de Rinkeby

L’atemptat amb arrels islamistes el dissabte passat, pot accentuar les desconfiances cap als immigrants a Suècia, sobretot cap a la comunitat musulmana. Per a tractar d’evitar-ho, el diumenge a la nit hi va haver una manifestació convocada per l’associació islàmica a Estocolm com a denuncia i condemna de l’atemptat. Al mateix temps, sortia a debat el seu representant i recalcava que “no s’ha de jutjar tota la comunitat islamista pels fets d’un boig que només va utilitzar la religió com a excusa per matar”. L‘associació islàmica també ha penjat un comunicat en contra de la violència a la seva pàgina web.

És difícil saber la xifra exacta de musulmans que viuen a Suècia, però els registrats en associacions religioses musulmanes en són 100.000. Aquesta xifra pot ascendir, però, als 250.000 si es compten aquells que no estan inscrits en cap associació. La majoria venen de Turquia, l’Iraq, l’Iran, el Líban i Somàlia, i viuen tots plegats a barris als afores de les gran ciutats. Per exemple, a Estocolm, al barri de Rinkeby, el 90% de la població és d’origen estranger i a les escoles el 98% dels nens són fills amb pares immigrants. Tot plegat fa que creixen aïllats de la societat sueca, no aprenguen l’idioma correctament i tinguen problemes d’integració.

Se sol dir que són les coses desconegudes les que fan més por. Si els suecs no viuen barrejats amb els musulmans i no tenen contacte directe amb ells, no és estrany que després d’un atemptat d’origen islamista se’ls miren amb desconfiança. Són les coses roïnes les que causen més rebombori, com una noia de Rinkeby va dir una vegada: ”És una llàstima que el nostre barri només surt a la televisió quan hi ha baralles i no quan organitzem un festival cultural internacional”.

En la idiosincràsia de la societat sueca és natural generar debats en profunditat sobre esdeveniments importants. Donat que es la primera vegada que passa un fet tràgic com el que hem viscut a Estocolm, en els propers dies es generarà un estat d’opinió molt ampli entre els suecs i els immigrants i tal vegada eixos debats donen fruit a una millor comprensió de la situació.

Atemptat a Estocolm

diumenge, 12/12/2010

Acabe d’arribar a casa perquè aquesta nit havia quedat amb uns amics a prendre unes cerveses i m’acabe d’assabentar que hi ha hagut un atemptat suïcida d’origen islamista al centre d’Estocolm. De camí a casa hem vist dos cotxes de policia però l’ambient era tranquil. Afortunadament sembla que només hi ha ferits. Les raons de l’atemptat sembla que són les caricatures de Mahoma que va dibuixar el suec Lars Vilks i la presència de soldats suecs a l’Afganistan. Alguns links a periòdics suecs on es parla de l’atemptat:

- DN: http://www.dn.se/nyheter/sverige/forst-pa-plats-som-en-bomb-exploderat-mot-hans-mage-1.1225806

-  Aftonbladet: http://www.aftonbladet.se/nyheter/article8265883.ab

Açò no és gens bo per a la comunitat musulmana que viu a Suècia, per si no tenien prou amb el resultats electorals ara els toca l’atemptat. Em solidaritzo amb ells.

Actualització 16:13:

Us deixo amb dues fotos del lloc on s’ha produït l’atemptat. Com veieu és una zona molt central i tot ha tornat a la normalitat, avui al migdia només hi havia uns quants cotxes de policia.

12b.jpg12a.jpg

El Festival Internacional de Cinema d’Estocolm

divendres, 10/12/2010

8a.jpg

Tots els anys al novembre dic que aniré però mai ho faig! Fa unes setmanes va finalitzar la 22a edició del Festival Internacional de Cinema d’Estocolm. Aquest festival va començar el 1990 i avui és un dels més valorats a Europa. Es van veure 180 pel·lícules de 50 països distints. El premi per a la millor pel·lícula va anar per a Winter’s bone, de Debra Granik, mentre que el premi del públic el van guanyar les pel·lícules England ’86, de Shane Meadows, i Waste land, de Lucy Walker. Com que no he vist cap d’elles no us les puc aconsellar, però tal volta vosaltres les heu vist i podeu comentar què us van semblar?

Els premis Nobel

dimecres, 8/12/2010

stadshuset.jpg

L'Ajuntament d'Estocolm

Com cada any des del 1901 se celebren els premis Nobel a Estocolm. Molts dels premiats ja han arribat a Estocolm i el divendres a la nit tindrà lloc la cerimònia a l’antic Ajuntament d’Estocolm. El premi Nobel de la Pau, però, s’atorga en Oslo. Això perquè Alfred Nobel volia millorar les relacions entre Suècia i Noruega que a principis del segle XX no eren molt bones.

Els premis Nobel sempre desperten molta expectació i crítiques. Enguany, per exemple, el Vaticà a criticat la resolució d’atorgar el premi de medicina a Robert Edwards, científic que ha estudiat un mètode d’inseminació artificial. També el premi de la Pau ha despertat inquietuds i és que per primera volta es donarà a un xinès activista dels Drets Humans de la Xina, Liu Xiaobo. La Xina ha trobat el premi com una impertinència i ha estat molt pressionada per caps d’estat perquè alliberaren Liu Xiaobo de la presó. No els ha fet cas, però Liu Xiabo encara està a la presó. També hi ha alguns acadèmics que afirmen que l’Acadèmia Sueca de Literatura, que és la que decideix el premi de Literatura, està molt dividida en opinions i sempre té dificultats en decidir a qui donaran el premi. Aquest any, es veu que els va costar, però al final el premi anirà per al ben conegut Mario Vargas Llosa.

stadshuset2.jpg

Entrada principal a l'Ajuntament d'Estocolm

Un Mercat Nadalenc – Primera part

dilluns, 6/12/2010

4a.jpg

Ja estan tots els mercats nadalencs muntats a Estocolm! En aquests mercats es poden trobar coses típiques sueques de l’hivern. Com que vull fer dos entrades sobre aquest tema, avui us ensenyaré els objectes i a la propera entrada el menjar. Als mercats nadalencs podeu trobar entre altres coses:

  • Pells d’ovella que s’utilitzen damunt de les butaques i dels cotxets dels nens perquè estiguen més calents. De fet, una pell d’aquestes és un dels regals més volguts pels pares que acaben de tindre un bebè:

4b.jpg

  • Guants de llana. Les manyoples són les més calentes perquè els dits estan tots junts i es donen calor entre ells. Jo no porto una altra cosa!!

4d.jpg

  • Sabatilles d’anar per casa. Aquí veieu unes per a adult i unes altres per a nens. Son moooolt calentes. Jo en vaig comprar un parell al meu pare i encara que li van parèixer curioses no les ha utilitzat perquè li couen els peus. Ja sabeu que el clima de Castelló no és com el d’Estocolm.

  • Decoracions nadalenques. El més típic o el que a mi em fa més gràcia són els Pare Noel de la foto, en les seves barbes llargues. Hi ha moltes més coses com estrelles que es pengen de les finestres o cavalls de palla.

4g.jpg