Opinió

Tots els anys al novembre dic que aniré però mai ho faig! Fa unes setmanes va finalitzar la 22a edició del Festival Internacional de Cinema d’Estocolm. Aquest festival va començar el 1990 i avui és un dels més valorats a Europa. Es van veure 180 pel·lícules de 50 països distints. El premi per a la millor pel·lícula va anar per a Winter’s bone, de Debra Granik, mentre que el premi del públic el van guanyar les pel·lícules England ’86, de Shane Meadows, i Waste land, de Lucy Walker. Com que no he vist cap d’elles no us les puc aconsellar, però tal volta vosaltres les heu vist i podeu comentar què us van semblar?

És un del pintors suecs impressionistes més reconegut internacionalment i actualment hi ha una exposició a Estocolm al museu Prins Eugens Waldemarsudde Carl Wilhelmson (quin nom més llarg, eh?). Vaig anar-hi el cap de setmana passat i em va agradar força. Zorn va viure del 1860 al 1920 i es va fer famós pels retrats que va fer a persones de l’alta burgesia per tot Europa. Però sens dubte el que més m’ha agradat ha estat les seves aquarel·les, algunes exposades normalment al museu d’Orsay de París i al museu del Prado de Madrid. Encara que Zorn és un pintor molt valorat a Suècia també ha estat molt criticat per la seva forma de viure i de tractar a les dones, era prou masclista.

Per arribar al museu vam agafar el tranvia que ens va deixar al principi d’un caminet.

Si el segueixes i puges una costera arribes al museu!

Mireu quanta neu… i només estem al desembre.