Com més al nord vivim, més dramàtics són els canvis en la durada del dia. Si visquérem al Pol Nord, en un any passaríem d’un extrem a l’altre, és a dir, de la nit polar al sol de mitjanit.
Estocolm, amb la seva latitud de 59 graus (Barcelona té 41 graus) no està al Pol Nord, però suficientment prop com perquè els dies siguen molt més curts a l’hivern que a l’estiu. També, quan ve la primavera, les hores de llum augmenten més ràpidament que a localitats que estan més al sud. Aquestes setmanes són de canvis significants. Per exemple, la setmana passada a Estocolm es va fer de dia 17 minuts més prompte que fa dues setmanes i el sol es va posar 18 minuts més tard. En total tenim una mitja hora més de llum només en una setmana!
El dia més llarg de l’any, el 21 de juny, el sol sortirà a Estocolm a les 3:27 i es pondrà a les 22:11, en total 18 hores amb 44 minuts de llum. Quina diferència amb les 6 hores i 11 minuts del dia més curt de l’any!










Em dic Alícia i visc a Estocolm. Sóc nascuda a Saragossa el 1983 i crescuda a Castelló de la Plana. Vaig vindre a Suècia fa cinc anys per estudis i per amor; la meva parella és sueca. No pensava que em quedaria tant de temps.